ESPAI DE DEBAT JoanCRoca

Mala peça al teler

Tue, 21 Apr 2026 15:29:59 GMT

Mala peça al teler

JoanC Roca 21 d’abril de 2026

La darrera presa de pel del govern de Catalunya del PSOE és la proposta de Consorci d'Inversions que figura que és una eina per impulsar l'execució de la inversió de l'Estat a Catalunya. Un cop allò del finançament singular ja ha quedat en no res, el PSOE i ERC estan cercant un mecanisme que pugui justificar l’aprovació dels pressupostos. Tot plegat no és res més que una nova camama per vendre’ns una altre moto. Em fa pensar en l’empresa mixta Rodalies de Catalunya que ha resultat ser un altre engany. Aquest és el panorama que tenim en l’àmbit polític al nostre país. I mentre el govern espanyolista de la Generalitat, posat per ERC, es dedica a desnacionalitzar el país, el més calent és a l’aigüera. L’espoli fiscal de més de 25 mil milions anuals continua obrint-se pas sense oposició. La pagesia, l’ensenyament, la sanitat i les infraestructures del nostre país viuen en crisi permanent sense una solució visible en l’horitzó. Per no parlar de la persecució que pateixen la nostra llengua, els nostres símbols i en definitiva la nostra cultura.

A aquestes alçades ja sabem que l’única via és la independència i que els partits polítics catalans o espanyols que actuen a Catalunya no ens hi portaran com ho demostra la comoditat en que es mouen en la minsa autonomia que patim actualment. Vaja, que no se’ls veu gaire preocupats pel procés de desnacionalització que estem vivint avui.

Però vet aquí que estem a punt d’entrar en període electoral la qual cosa ens col·loca davant d’un gran problema; a qui votem? Sobretot pels que voten en clau independentista. Uns diran que s’ha de votar en clau social i els altres en clau nacional. Els primers ens enganyen una vegada més perquè votar en clau nacional també és votar en clau social. Si es vota en clau nacional per tal de recuperar els més de 25 mil milions anuals és per poder fer moltes polítiques socials.

Respecto als que, vist el panorama, es refugien en l’abstenció però potser no és la millor opció. Si posem per cas l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República aconsegueixen revertir la situació fins el punt de que alguns partits polítics es vegin obligats a donar suport a aquestes entitats, com ja va passar durant “el procés” amb L’ANC, seran partits que es puguin moure en clau nacional.

Dissortadament, no tinc cap opció com a millor opció. Només tinc preguntes però hi ha fets que no tenen discussió.

El bloc espanyolista és pot manifestar contra l’autodeterminació de Catalunya sense despentinar-se com s’ha demostrat diverses vegades on hem vist junts a psc-PSOE-PSOE, PP, VOX i Ciudadanos (projecte espanyolista ja desaparegut).
El Comuns i els seus satèl·lits són “esquerra” espanyolista i també estan contra l’autodeterminació.
ERC, després de posar l’espanyolisme al govern català frisa per formar part (de fet ja en forma part) del tripartit “d’esquerres” que si té alguna cosa clara és seguir els dictats d’Espanya. Tampoc ajuda que el seus grans enemics són a Catalunya, Junts i Aliança Catalana i el seu gran amic és a Espanya, el PSOE. Això que s’han cansat de dir-nos: Rufían. “PSOE: Prometer Sin Obligación de Ejecutar.”. Bé darrerament sembla que ja no pensa igual.
La CUP, desgraciadament, no hi són ni se’ls espera.
Alhora encara és un meló per obrir, però, tanmateix, la seva música sona bé.
El bloc nacional representat per Junts, Aliança Catalana, Alhora i suposadament ERC, no té la pinta de poder fer un front nacional donades les seves diferències ideològiques.

El que es fa difícil d’acceptar és perpetuar un govern tan lesiu per a Catalunya com és el d’illa.

Sí, sí, els independentistes tenim una mala peça al teler, però em de fer alguna cosa. No ens podem quedar de braços creuats.

Modestament penso que el més important és la llibertat nacional i que a vegades t’has d’associar amb opcions que ideològicament no són les pròpies per tal d’aconseguir el primer objectiu, la independència. I llavors com un país normal ja gestionarem les nostres diferències democràticament. Tindrem disponibles els nostres recursos i prendrem les nostres pròpies decisions encertades o no.

Recordo que en els primers anys de militància en l’Assemblea Nacional Catalana ja tenia aquest debat amb algun company. Ell deia que volia una independència d’esquerres que sinó no valia la pena i jo li deia que no, que jo el que volia era la independència sense qualificatius. Que el país estaria en mans dels catalans, tu.

Contribuir en el desús del català

Sun, 19 Apr 2026 15:30:21 GMT

Contribuir en el desús del català

JoanC Roca 19 d’abril de 2026

Ja és greu no respectar la llengua pròpia però encara ho seria més que inconscientment contribuíssim en la seva desaparició. I dic inconscientment perquè no em puc creure que hi hagués catalans que ho fessin expressament. També em sembla quasi delictiu que els espanyols i ciutadans d’altres països no els hi importi ser ubicats en el col·lectiu de contribuïdors en fer desaparèixer la llengua del país que els acull.

Com tothom sap la situació actual del català és molt precària i malauradament és la llengua minoritària a Catalunya.

A continuació esposo unes dades per donar context a la situació.

La sociolingüística té alguns llindars orientatius que determinen quan una llengua minoritària entra en desús. Aquests llindars es basen en estudis sobre transmissió i ús social.

Per sobre del 50%: la llengua minoritària encara pot ser forta, sobretot si es transmet a casa.
Entre el 30% i el 50%: situació de bilingüisme estable però amb risc si la llengua dominant té més prestigi.
Per sota del 30%: comencen problemes seriosos de transmissió intergeneracional.
Per sota del 20%: alt risc de substitució lingüística.
Per sota del 10%: la llengua sol entrar en fase de desús accelerat i pot esdevenir residual.

Segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP 2023), publicada el 2025, l’ús habitual de l català és:

A l’Interior (Lleida, Girona, Ebre) és d’entre el 40 i el 50%.
A la costa i a l’àrea metropolitana de Barcelona és d’entre el 10 el 30%.
La mitjana del país és del 32,6%.

En aquest punt estem, però anem a veure quina es la tendència:

2003 - 46%
2008 - 35,6%. Fort descens
2013 - 36,4%. Estabilització
2018 - 36,1%. Estabilitat
2023 - 32,6%. Nova baixada

Les dades ens diuen que estem en zona de risc. A dos punts i mig de tenir problemes molt seriosos per a no entrar en zona de desús de la nostra pròpia llengua, la llengua dels nostres avantpassats, avis i pares.

És molt trist que Barcelona, capital del país, estigui en zona alta de risc. Tanmateix els darrers governs de l’Ajuntament de Comuns i PSOE no se’ls ha vist gaire preocupats ans el contrari, per exemple, donant beques per escriptors en castellà.

Penso que la situació és prou coneguda pels catalans però aquestes dades poden obrir els ulls als que viuen sense tenir gaire o cap interès pel seu propi idioma.

Faig aquestes reflexions perquè crec que si molts catalans (quan dic catalans em refereixo a catalans i catalanes, s’entén oi?) fossin conscients de que no mantenir sempre el català sense importar en que ens parlen els interlocutors o adreçar-nos a tothom en català sense tenir prejudicis pel seu aspecte i fer-ho en qualsevol lloc, pot contribuir en el desús de la llengua Guifré el Pilós, es posarien les piles. No pot ser que contribuïm en la destrucció de la nostra cultura més que mil·lenària.

Ara, puc entendre, amb dificultats, però puc entendre al ciutadà de peu, però el que hauríem de fer és tipificar el delicte que cometen les administracions polítiques catalanes que participen en aquest extermini, sobretot des de que governen Catalunya els delegats d’Espanya que arriben a la cara dura d’intentar espanyolitzar a Antoni Gaudí.

Els culers som una rara avis: Només estem contents si juguem bé

Sun, 19 Apr 2026 11:52:58 GMT

Els culers som una rara avis: Només estem contents si juguem bé

JoanC Roca 19 d’abril de 2026

No soc un estricte seguidor del futbol llevat del Barça del qual veig tots els partits que puc acompanyat d’alguns amics cules com jo. Soc d’aquells que vull que el Madrid perdi tots els partits, l’Espanyol els perdi tots menys quan juga contra el Madrid, el Girona i el Sabadell que els guanyin tots menys quan juguen contra el Barça i la resta d’equips m’és ben bé igual el que facin. Però, ves per on, ahir em vaig alegrar de que l’Atlético de Madrid perdés contra els donostiarres. L’Atlético de Simeone és un equip molt desagradable que funciona amb les seves pròpies regles. És d’aquells que quan juga contra el Barça durant els primers cinc o deus minuts del partit ja marca el terreny cometen dues o tres faltes brutals sempre molt ben calculades. Saben molt bé qui les fa i qui les rebrà. Quan juguen contra el Barça ja saben que tot els és permès donat que els arbitres acostumen a mirar cap una altra banda.

De fet, el futbol és l’esport menys honest de tots els que es practiquen arreu. En la majoria de casos sembla que l’objectiu és enganyar a l’àrbitre. D’exemples que demostren aquesta afirmació n’hi ha un munt. Com ara simulant ostensiblement faltes inexistents o protestant visiblement entrades molt dures per part de l’infractor. El que importa és guanyar. Com? Com sigui. Tot està justificat. Dissortadament aquest guanyar com sigui és beneït per la premsa i pels afeccionats. El resultat és que el futbol és transforma en un espectacle antiesportiu. L’Atlético de Simeone n’és un gran representant d’aquesta manera de veure un espectacle que se’n diu esport.

La feina dels arbitres hauria de ser evitar tot aquest joc subterrani i castigar als infractors de manera que si un jugador protesta ostensiblement després de donar una puntada al genoll d’un altre jugador l’hauria de sancionar per la puntada i per la protesta.

El problema és que, moltes vegades, els arbitres es transformen en actors d’aquest espectacle lamentable i no tan sols no neutralitzen les males pràctiques sinó que contribueixen en que es facin.

Vet aquí que encara que sigui estrany en aquest món del futbol hi ha una afició d’un equip que no només vol guanyar, vol jugar bé. La del Barça. El Barça és l’equip d’un país colonitzat el qual no té selecció nacional. És diu que el Barça és més que un club, i això és motivat perquè, de fet, per a molts catalans el Barça representa al país constituint-se com la selecció simbòlica de Catalunya. Fa molts anys sent Bobby Robson l’entrenador del Barça estàvem guanyant per cinc gols de diferència en un mal partit i la grada del Camp Nou es va omplir de mocadors protestant pel mal joc de l’equip. Encara veig la cara d’astorament el pobre Bobby que no entenia res del que estava passant.

Hi ha un altre factor a tenir en compte en aquest món del futbol i no és altre que la política. A Espanya el Barça és el representant dels insubmisos catalans i en conseqüència el maltractament arbitral és indisimulat al camp però molt ben cobert mediàticament. Fins i tot els mitjans catalans es caracteritzen pel maleit autodí tant estès entre nosaltres i no denuncien de forma contundent la situació.

El Barça per a guanyar una lliga espanyola ha de ser molt superior a la resta d’equips. Jo quantificaria en uns 15 punts la desavantatge de sortida. Sortosament aquesta superioritat s’ha donat en llargs períodes des de fa un quants anys.

I a Europa? Sembla que l’UEFA no es pot permetre unes grades plenes d’estelades en una final de la Lliga de Campions ni que xiulem l’himne del futbol europeu cansats el maltractament que també rebem a Europa. Per què? L’única resposta coherent és la influència d’Espanya contra els separatistes que no se senten espanyols.

Els darrers anys el Barça a Europa ha patit decisions arbitrals incomprensibles en condicions normals. No cal en aquest punt relacionar les eliminacions del Barça els darrers anys. Només cal repassar com ha anat la eliminatòria amb l’Atlético de Madrid en els quarts de final de la Lliga de Campions de fa pocs dies. Un equip que proposa futbol contra un equip, que juga les seves cartes, però que especula, practica l’antifutbol i que pega sense fi. El resultat és la victòria del segon amb unes actuacions arbitrals indignes. El Barça rep dues expulsions, per a mi, tant dubtoses que són injustes, tres penals a favor del Barça no xiulats i unes quantes targetes grogues no mostrades que en algun cas representaven targeta vermella. I una expulsió directa al porter matalasser per una agressió de llibre a Fermín. Targeta que no es va produir. Per a mi va ser un escàndol de dimensions considerables. La història, però, només parlarà de que l’Atlétíco va eliminar al Barça. I qui dia passa any empeny.

Sí, sí, sembla que Europa no ens pot permetre tenyir unes graderies d’estelades.

Si no em coneixeu podeu pensar que soc un fanàtic del Barça. No. Soc culer, sobretot perquè soc català, però mai he deixat de sopar ni de dormir després d’una derrota.

Tenim un equip jove i sobretot de nanos de casa que són culers de veritat, i això és un goig i és més important que perdre injustament.

Prou! Única via: Independència!

Sat, 04 Apr 2026 15:00:26 GMT

Prou! Única via: Independència!

JoanC Roca 4 d’abril de 2026

El delegat de la colònia, Salvador Illa, i el seu equip ens diuen que d’aquí a dos o tres mesos la xarxa ferroviària de Catalunya tornarà a la normalitat. Vol dir això que la imatge de passatgers dels nostres trens sortint d’un túnel caminant per les vies tornarà a ser una imatge habitual? Ja sé sap, a vegades es produeixen incidències normals en qualsevol xarxa ferroviària del món mundial.

De 10 a 15.000 milions en 10 anys era l’estimació tècnica de la inversió necessària per posar al dia la xarxa ferroviària de Catalunya. Tanmateix, del 2015 al 2023 es van pressupostar aproximadament 7.600 milions, quantitat clarament insuficient. Però vet aquí que l’execució mitjana ha estat d’uns 3.100 milions. En el transcurs dels anys l’execució és del 30 % de les necessitats. Les xifres canten.

Aquest tracte colonial i premeditat, no és d’un any, és sostingut.

Com no pot ser d’altra manera els servei es va deteriorant progressivament cada any. Només cal observar una dada. Les incidències greus eren d’una cada dos o tres dies l’any 2023, d’una cada un o dos dies l’any 2024 per arribar a una incidència greu cada dia l’any 2025. No contemplem en aquest mínim anàlisi les incidències totals que estan al voltant de quaranta diaris.

Aquesta desinversió sistemàtica i premeditada només pot portar a un deteriorament sistemàtic de les infraestructures ferroviàries el qual queda reflectit en la involució de Rodalies on els trajectes són més lents ara que l’any 2000.

Des de l’accident mortal de Gelida del 20 de gener de 2026 el col·lapse de la xarxa ferroviària és total. Han aparegut centenars de punts on s’havia de revisar la seguretat, la qual cosa vol dir que no es fa sistemàticament un manteniment mínim?. Bé, línies aturades, trams amb limitacions de velocitat, retards acumulats, etc.

Tenim una xarxa ferroviària indigna d’un país normal. Ei! Sembla que a Madrid les execucions estan per sobre del 100% pressupostat. Hollywood, tu. Però ja sabem que la metròpoli mereix un tracte que la colònia no es pot permetre.

Per cert, des de l’accident i el caos total que vivim cap ministre del govern espanyol s’ha dignat a aparèixer per aquí. Que hi han d’anar a fer a la colònia?

Tranquils, però, ens asseguren que en dos o tres mesos tornarem a la normalitat?

I jo em pregunto a quina normalitat? A la d’una incidència greu cada dia i retards absolutament normalitzats? A veure de tant en tant gent que surt dels túnels caminat per les vies de tren?

El dia 1 de desembre del 2007 a Barcelona ja es va produir una gran manifestació sota el lema “Som una nació i diem prou” convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir en la qual es proclamava “Prou als dèficits en les infraestructures i el servei ferroviari” i més recentment el 7 de febrer d’enguany l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República van convocar una manifestació amb el lema “Prou! Única via: Independència!”. Jordi Domingo, president del Consell de la República, ho va expressar molt clarament: “Tenim un tracte colonial i ens hem de desfer de la metròpoli” i “És deshonest queixar-se de la pobresa i dels problemes de l'habitatge i la sanitat i no denunciar-ne la causa essencial: l'espoli fiscal”

Avui, 4 d’abril, el govern espanyol de la Generalitat i els mitjans “catalans” subvencionats i colonitzadors intenten normalitzar la situació parlant-ne el menys possible mentre els usuaris estan desesperats pel servei rebut i cada vegada més opten per buscar-se la vida per altres mitjans. I, qui dia passa any empeny.

Us puc fer un llista de 100 raons per a la independència, de fet estan publicades en aquest web, aquí , i una d’aquestes és sens dubte l’estat d’abandó premeditat de les infraestructures del nostre país. Posem-nos les piles, va.

Procés – Parlament – Tribunal Constitucional

Fri, 27 Mar 2026 18:08:50 GMT

Procés – Parlament – Tribunal Constitucional

JoanC Roca 28 de març de 2026

En alguns àmbits encara es parla, i molt, de la situació que viu el país i de que hauríem de fer per reiniciar el Procés. Sí, jo soc un d’aquests. Fa uns dies comentava que les administracions catalanes ajudarien molt la nostra llengua només fent complir les lleis en vigor de defensa del català i que jo encara en desenvoluparia de noves. El meu interlocutor, segurament més realista que jo, em responia que ens les tombarien totes. Aquesta reflexió em va fer pensar en totes les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya entre el 2010 i el 2017 que el Tribunal Constitucional va mutilar, anular o suspendre. Cal dir que malauradament aquestes lleis en caigut en l’oblit des de que tenim un Parlament autonòmic durant els governs d’ERC i del PSOE. Durant aquests quasi 10 anys Catalunya no dona cap feina al TC. Entre les taules de diàleg “fake” i la pacificació i espanyolització del país ja hem estat entretinguts durant aquest període. Els nostres administradors polítics es dediquen a gestionar el territori seguint els dictats espanyols. S’ha de dir que bastant malament atenen a com funcionen els transports, l’ensenyament o el sistema sanitari, per posar alguns exemples. Això que se’ns havia venut de que el psc-PSOE-PSOE era el govern de la bona gestió ha quedat absolutament desmentit.

Dons bé, vull fer un recordatori molt abreviat d’aquesta sèrie de lleis.

2010 Estatut de Catalunya del 2006. Retallada d’articles que va desvirtuar-lo de dalt a baix.

2010 Llei de consultes populars. Limitada per la sentència de l’Estatut.

2012 Impost sobre dipòsits bancaris. Anul·lada.

2013 Llei de pobresa energètica. Parcialment anul·lada.

2014 Llei de consultes no referendàries. Parcialment anul·lada.

2014 Impost sobre energia nuclear. Anul·lada.

2015 Llei d’acció exterior. Parcialment anul·lada.

2015 Llei de transició nacional. Resolucions suspeses.

2015 Taxa a operadores d’internet. Anul·lada.

2015 Reforma del codi de consum. Parcialment anul·lada.

2015 Estructures d’Estat (Hisenda pròpia, etc.) Parcialment anul·lades.

2016 Prohibició del fracking. Parcialment anul·lada.

2016 Mesures d’emergència habitacional. Parcialment anul·lades.

2017 Llei del referèndum. Anul·lada.

2017 Llei de transitorietat. Anul·lada.

2017 Llei de canvi climàtic. Parcialment anul·lada.

2017 Agència de ciberseguretat. Parcialment anul·lada.

2017 Horaris comercials. Parcialment anul·lada.

Amb la independència potser recuperaríem moltes d’aquestes lleis.

El delegat complidor

Fri, 27 Mar 2026 12:34:50 GMT

El delegat complidor

JoanC Roca 27 de març de 2026

Fa pocs dies vaig quedar perplex quan el delegat dels PSOE a Catalunya, Salvador Illa, va declarar solemnement; "Jo compliré amb els meus compromisos, espero que ERC compleixi amb la seva paraula". No sé quina paraula li va donar el mossèn, Junqueras, però fer gala dels seus compliments és com una broma de mal gust. La veritat és que ERC ha renunciat sistemàticament a tots els acords d’investidura, això no té discussió. Tanmateix, ara sembla que es conforma amb alguna proposta que sigui “grossa”, això sí. Ja sabem que l’Oriol només pensa en els ciutadans de Catalunya, tu.

El més cridaner de tot és l’afirmació de que el psc-PSOE-PSOE compleix els seus compromisos amb Catalunya. En quin món viuen aquesta gent? És pensen que som ximples?

Donat que el que ara ocupa el temps al Salvador i a l’Oriol és el pressupost 2026, analitzem molt per sobre els acords d’investidura i el seu compliment.

El primer acord se’n diu “Finançament singular” mitjançant el qual, Catalunya recaptaria i gestionaria tots els impostos amb un model propi tindria més autonomia fiscal. El compliment del delegat vol dir, ni recaptació, ni gestió d’impostos, ni clau de la caixa, ni res de res. Ei! Que ens diguin que l’any 2028 ja en parlarem no cola.

En que hem avançat en la Resolució del “conflicte polític”, en l’impuls del català i el reconeixement de Catalunya com a nació? Zero.

Ans el contrari la Generalitat espanyolista del PSOE està maltractant la llegua, de exemples n’hi ha un munt, i espanyolitzant a marxes forçades el país. I no parlem de la complicitat amb els incompliments de l’amo de Madrid. Català a Europa, inversions, etc.

Però el que preocupa ara a l’espanyol de la Roca del Vallès és que Junqueras compleixi amb la seva paraula. Que no es preocupi tant que només han de trobar excuses per a dir als ciutadans de Catalunya que tot ho fan per a ells.

Qui respecta el català?

Sat, 14 Mar 2026 20:39:04 GMT

Qui respecta el català?

JoanC Roca 14 de març de 2026

Crec que no és pas extraordinari pensar que no és conseqüent que molts nouvinguts no mostrin respecte cap al català i no facin cap esforç per incorporar-lo en la seva vida quotidiana. El català és l’idioma propi del país on han vingut a viure, oi? Però el que em costa encara més d’entendre és que, sovint, siguin els mateixos catalanoparlants els qui tampoc mostrin prou respecte o compromís amb la seva pròpia llengua.

Avui, tothom sap que el català travessa una etapa de fragilitat i retrocés en diversos àmbits socials. No és només una percepció meva, sinó una realitat que preocupa cada vegada més i que es constata en diferents estudis sociolingüístics.

El català conviu amb una llengua tan dominant com el castellà. Venim del relat interessat de que el bilingüisme a Catalunya és un avantatge pels catalans però la realitat és just la contraria. Està demostrat que quan dues llengües coexisteixen en una comunitat, la més feble tendeix a desaparèixer. Les persones poden ser bilingües, trilingües o multilingües però els països són monolingües no ens deixem enganyar pel relat trampós del fantàstic bilingüisme.

En moltes situacions socials, masses catalans canvien de llengua per facilitar la comunicació o evitar incomoditats, i això reforça la idea que el català no és imprescindible per viure al país. Per què han de ser els catalanoparlants els que es passen al castellà i no a l’inrevés? A la meva manera de veure les dues parts mostren una manca de respecte pel català. Per què molts catans se’m dirigeixen en castellà i quan contesto en català canvien? Conscient o inconscientment aquestes persones no respecten el català. Quan algú abandona el català no és sabedor de que la llengua no només comunica sinó que configura una cultura i per tant una manera d’entendre la vida?

Hi ha gent que no té res contra el català però no milita per la llengua, per exemple, parlant sempre en català. Això és pot entendre perquè cadascú té els seus problemes i les seves prioritats però no demostra massa sensibilitat per la situació límit que vivim.

Quan penso en la immigració, entenc que moltes persones aprenen sobretot la llengua que perceben com més necessària socialment i si el català no és la llengua habitual de relació, alguns nouvinguts no el considerin prioritari. I no es preocupen de res més. La llengua del país? Quin país? Una llengua mil·lenària?

Però el més frustrant és que, des del meu punt de vista, l’administració catalana i alguns mitjans de comunicació mostren una desídia impresentable i no tenen cap interès en actuar amb determinació per afrontar aquest retrocés del català. De lleis en vigor de defensa del català en tenim algunes però el gran problema és que les administracions, Generalitat i ajuntaments, no fan res de res quan s’incompleixen la qual cosa passa dia rere dia. Pel cap em passen un munt d’idees per a legislar més en favor del català. Si ja sé que amb una Generalitat governada pel delegat de Sánchez a Catalunya i amb ajuntaments governats per polítics supeditats als dictats d’Espanya com Collboni a Barcelona o Farrés a Sabadell a poc podem aspirar en aquests moments. Així doncs el més greu de tot és que les institucions catalanes tampoc tenen cap respecte pel català.

Crec fermament que el futur del català depèn no només de les decisions quotidianes dels parlants, sinó sobretot de les polítiques de defensa del català que portin a terme les institucions i els mitjans.

La situació està arribant al seu límit. És urgent canviar les institucions i mentre tant cal que un nombre cada vegada més alt de ciutadans es conscienciïn en que s’ha de respectar la nostra llengua pròpia i militar més per preservar-la.

La IA als anys 70

Sun, 15 Feb 2026 15:10:23 GMT

La IA als anys 70

JoanC Roca 15 de febrer de 2026

Fa quasi 50 anys vaig participar en el desenvolupament d’un generador de programes COBOL. Avui parlaríem d’una Intel·ligència artificial de generació de programes. Cal dir que el cervell del projecte era en Jordi Vintró, poeta, enginyer i informàtic, amb el qual vaig tenir la immensa sort de compartir feina durant un període de finals dels 70 al Centre de Càlcul de Sabadell. De fet, (jo venia d’escola castellana per motius obvis), en Jordi és qui em va ensenyar a escriure en català. Aprofitàvem l’hora d’esmorzar per anar al bar “Belles Arts” del passeig Manresa de Sabadell i fer classes de català. Fèiem servir un llibre “La creu del matrimoni” en el qual l’únic personatge que parlava castellà era el dimoni. Tinc un record entranyable del Jordi. Era un tipus genial en tots els sentits.

A finals dels 70 a CCS la major part del processament empresarial es feia en mainframes i el llenguatge dominant per a gestió era COBOL (Common Business-Oriented Language). Els programes de gestió empresarial tenien una part molt repetitiva que havíem de desenvolupar contínuament. Així que vam decidir crear un generador de programes COBOL al qual li donàvem una sèrie de paràmetres i el resultat era un programa complet on s’hi deixaven unes finestres obertes on només hi havíem de incorporar les parts específiques del programa que havíem de desenvolupar.

Avui en dia la IA ja confecciona la codificació del programari de manera que els programadors/codificadors ja la utilitzen per desenvolupar programes. Els programadors han estat durant molts anys una activitat que ocupava un munt de gent. La IA reduirà de forma excepcional la ocupació de codificar programes.

Ahir, en un dels meus atacs de nostàlgia, explicava a uns amics que havia participat en desenvolupament d’una eina per a generar programes COBOL i vet aquí que un dels interlocutors va fer aquesta observació; “ara en diríem Intel·ligència artificial”. Sí tu, fa Fa 50 anys ja generàvem IA. No hi havia pensat però sí ja ho fèiem.

Les coses són el que semblen

Thu, 12 Feb 2026 12:49:39 GMT

Les coses són el que semblen

JoanC Roca 12 de febrer de 2026

S’acostuma a dir que les coses moltes vegades no són el que semblen però moltes, moltíssimes, vegades sí que són el que semblen malgrat que els altaveus oficials ens vulguin fer veure el contrari. D’exemples n’hi ha molts .

Un cas exemplificador podria ser l’espionatge als independentistes. Abans de que esclatés el cas Pegasus, durant el mes de març de 2022, moltes vegades dèiem que tot feia pensar que ens estaven espiant. No en teníem proves fefaents però n’estàvem convençuts. L’any 2014 jo era membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Catalana i més d’un cop em van intervenir el telèfon a mi i als meus companys de Secretariat. Concretament durant la Diada Nacional del 2014 els nostres telèfons van estar trucant-se entre ells contínuament durant tot el dia fins a les 9 en punt del vespre. Amb aquesta operació van inhabilitar-nos els telèfons durant tota la jornada. Estava clar que havien espiat els nostres números de telèfon. Sospitós, oi?

Un altre cas és el de la cúpula d’Esquerra Republicana que fa temps que pensàvem que no era precisament independentista. Ho pensàvem per els seus actes no pels seus discursos. Avui ja ho sabem de cert, fins hi tot el portaveu Isaac Albert va declarar, no fa gaire, que “Catalunya no està ara en el debat de la independència” mentre defensava el “singular” fiançament singular que tots sabem que és un altre engany i que no té res a veure amb els continguts del pacte d’investidura del delegat a Catalunya del PSOE, senyor Illa. La metamorfosis d’Oriol Junqueras s’estudiarà a les facultats de Psicologia, de Sociologia i de Polítiques. Algun dia m’agradaria saber la veritat d’aquest cas. He de reconèixer que m’havia cregut que aquest senyor era independentista. Encara que quan se’n va anar a Montserrat ja em van venir molts dubtes.

El relat oficial reitera que una de les grans característiques dels governs del psc-PSOE-PSOE és que gestionen molt bé la Generalitat. Fals. La mobilitat i el transport de mercaderies per tren i per carreta, col·lapsat sense saber fins quan. Estem donant una imatge tercermundista. Pagesos, mestres i personal sanitari en peu de guerra. Aquesta és la situació del país. L’excusa que esgrimeix el govern de que el motiu és la desinversió sistemàtica no els hi val donat que en són còmplices des de fa molts anys. Ells gestionen la colònia seguint les instruccions de la Metròpoli. El que sap greu és que el delegat, Illa, deu està molt fotut perquè fa molt temps que no li veiem el pèl. No, el psc-PSOE-PSOE no gestiona bé. La bona gestió dels socialistes catalano-espanyols només era un mite ben alimentat per ells i pels mitjans subvencionats.

De cara a plantejaments de futur que es portin a terme des d’ara caldrà tenir en compte que ens espien, que la cúpula d’ERC no és independentista i que els socialistes no gestionen bé la Generalitat.

Com diu en Lluís Llach; La independència no és un xarampió és la solució.

És que ha plogut molt!

Sat, 24 Jan 2026 17:26:15 GMT

És que ha plogut molt!

JoanC Roca 24 de gener de 2026

Aquests dies està plovent a Catalunya. Bé, està plovent molt, tant que la xarxa de Rodalies de RENFE ha col·lapsat de dalt a baix, tu. El mur de contenció que va caure sobre la via entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia causant un mort, i els despreniments entre Maçanet i Blanes i entre Cerdanyola del Vallès i Sabadell són alguns dels episodis més significatius. A hores d’ara tenim tota la xarxa aturada amb un espectacle lamentable entre ADIF, RENFE i la Generalitat “espanyola” que sembla que cadascú vagi a la seva. Els maquinistes en vaga encoberta i el servei tancat fins que es revisi la xarxa per tal de certificar-ne la seguretat. Ei! 24 de gener de 2026 en un país que figura que pertany al primer món. És curiós però els “Catalans” (Ferrocarrils de la Generalitat) estan funcionant amb normalitat. Per què deu ser? Ah, sembla que a Espanya la xarxa ferroviària funciona prou bé. Per què deu ser?

Vaja, ara que semblava que amb aquesta empresa mixta de Rodalies, Estat-Generalitat, acabada de constituir tot aniria vent en popa, el cofoisme de ERC i del psc-PSOE-PSOE així ho donava a entendre. Quan van pactar aquest parida i van cedir la Generalitat a Espanya no comptaven que plouria tant.

Pot ser que la desinversió sostinguda durant molts i molts anys que ha d’aguantar la nostra xarxa de trens sigui la causa del col·lapse total que vivim avui?

D’aquí un dies en vendran que després de grans esforços la xarxa ha tornat a la normalitat i tots contents i qui dia passa any empeny. La normalitat de la que ens parlaran serà la anormalitat del dia a dia habitual d’incidències diàries i de milers d’hores perdudes. Tornarem a escoltar el comunicat diari als mitjans de comunicació dels retards sistemàtics. Quan tot s’hagi normalitzat, qualsevol dia tornarem a veure gent que surt a peu per les vies fugint d’un tren avariat en un túnel. Ei! Aquestes imatges les veiem un cop o dos a l’any. Però tranquils això formarà part de la normalitat.

El dia 1 de desembre de 2007 vaig assistir a la manifestació “Som una nació i diem prou. Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures”. Veníem d’un caos de Rodalies. En aquella manifestació vaig sentir per primera vegada el crit “in inde independència”. Estarem d’acord que la infraestructura ferroviària ha empitjorat substancialment des d’aleshores i que teníem raó amb la consigna que cridàvem que era que la solució és la independència.

Un singular finançament singular

Wed, 07 Jan 2026 15:48:05 GMT

Un singular finançament singular

JoanC Roca 7 de gener de 2026

ERC està preparant el terreny per justificar l’aprovació del nou sistema de finançament que estan pactant amb el PSOE. Ens parlen de quasi 5.000 milions d’euros més per a Catalunya. Qui diria que no a aquest increment? Que a més a més serà gràcies a la gran capacitat de negociació dels republicans, tu. Durant els propers dies assistirem a l’esperada cimera entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez on visualitzaran el gran acord i es faran una fotografia on sortiran molt somrients. Serà una fita històrica on el 155 i l’independentisme arriben a un acord de finançament per a Catalunya. L’Oriol i el Pedro amb focs artificials de fons.

Digueu-me incrèdul però a mi els números no em surten i aquest teatre del gran èxit d’ERC tampoc em quadre pas gaire.

En primer lloc, amb dades de 2024 el PIB va ser de 302.304 milions de euros. Fent un petit càlcul, sabent que el dèficit fiscal representa el 9% del PIB català, la xifra aportada aquest any va ser de 27.207 milions d’euros. Així doncs recuperaríem al voltant del 18%. No sembla massa, oi?

En segon lloc, des del PSOE ens dient que aquest singular fiançament singular de Catalunya beneficiarà a totes les autonomies. Totes rebran més diners. Duros a quatre peles. No, a mi no em quadra.

I en tercer lloc, l’aprovació d’aquest miraculós finançament ha de passar pel Consejo de Política Fiscal i Financiera on hi ha majoria del PP, el qual no se’ls veu gaire per la feina, i per rematar-ho las Cortes hi ha d’afegir la seva signatura.

Que aquest singular finançament singular arribi a bon port és pot considerar inversemblant.

Per alta banda caldria recordar que aquest gran acord que estan a punt de signar no té res a veure amb el que es va plantejar en el pacte d’investidura del delegat d’Espanya a Catalunya. El finançament havia d’anar en la línia d’un concert econòmic amb recaptació pròpia. Que ens prometin una pluja de milions no té res de nou. El que seria nou és que complissin més enllà del 30% de la promesa.

Així dons quin sentit té aquesta cimera? La foto de Junqueras amb qui, segons ell mateix, no compleix mai els acords? La foto de Sánchez que tornarà a dir que el no compliment és culpa d’altres?

Van marejant la perdiu i nosaltres no veurem un duro singular.

“Ja surten!”

Tue, 30 Dec 2025 18:02:05 GMT

“Ja surten!”

JoanC Roca 30 de desembre de 2025

Alguns deien que durant el “procés” la gent es discutia durant les festes de Nadal però la veritat és que una pràctica bastant comuna és no parlar de política quan els interlocutors tenen ideologies contrastades, per Nadal i quan no és Nadal. Sí de dos amics n’hi ha un d’independentista i un altre d’espanyolista el millor és no parlar de política. És difícil perquè quasi tot és polític però tenim el Barça, les aficions comunes o la família per tal d’omplir les converses. Ara, quan estàs amb gent amb la qual et vas manifestar repetidament durant els anys del “procés” et relaxes i deixes anar alguna expressió reivindicativa en l’àmbit independentista, però vet aquí que algun dels interlocutors diu “ja surten!” assenyalant el cansament que provoquem els que encara estem al peu del canó. Ei!, els que fan aquesta observació figura que també son independentistes. Son els desenganyats que ho donen tot per perdut i que no fan gaire res per reconduir la situació que vivim avui. Quan et diuen “ja surten!”, a mi em molesta però ho deixes córrer per no buscar raons donat que figura que estàs amb els teus. Em sap greu que s’hagin rendit, sí. Jo no surto d’enlloc perquè sempre he estat allà. En tot cas els que en canviat de posició son ells que s’han conformat i per tant son ells els que caldria que sortissin d’allà on son ara. No dubto que quan arribi el moment hi tornaran a ser o això vull pensar.

El canvi de paradigma que la gent catalanista i sobiranista ha experimentat des d’aquells anys del “procés” a aquestes anys del “post procés” és manifest. De la il·lusió al desànim més absolut. En el meu cas, durant aquells anys, com activista de l’Assemblea, la gent m’aturava pel carrer per animar-me a que seguis i agrair-me l’esforç. Aquests darrers temps no cal dir que ningú m’atura i més aviat prefereixen que calli amb el “ja surten!” quan em refereixo a algun aspecte de país.

Tanmateix no em desanimo, conec a molta gent que continua estant per la feina. Persistim.

Pablo Hasél

Mon, 08 Dec 2025 16:00:26 GMT

Pablo Hasél

JoanC Roca 8 de desembre de 2025

Dona la impressió que molt poca gent recorda que Pablo Hasél està empresonat a Lledoners. És cert que des el moment de la seva detenció i durant de 5 a7 dies es van produir manifestacions i concentracions en diverses ciutats de Catalunya i de l’Estat espanyol amb un balanç de més de 100 detinguts i d’entre 100 i 200 ferits. També és cert que posteriorment (Hasél va ser detingut el 16 de febrer de 20221) s’han produït diverses concentracions, ja minoritàries, a Barcelona i Lleida. Personalment penso que insuficients.

Pablo Rivadulla Duró fou condemnat per “glorificació del terrorisme i injúries a la Corona i a institucions de l’Estat” vulnerant ostensiblement el seu dret a la llibertat d’expressió. Les lletres de les seves cançons poden agradar més o menys però no justifiquen de cap manera el càstig que li estan sotmeten. A més a més tots sabem que algunes d’aquestes lletres denunciaven fets demostrats de l’emèrit. Ara ja sabem que la justícia espanyola és venjativa i tria molt bé els seus objectius.

El que em crida l’atenció és el poc ressò polític i mediàtic de la situació que fa quasi 5 anys que està vivint Hasél, de fet també podríem parlar del nois d’Altsasu.

La sensació és que ningú fa res o no fa prou, ni entitats socials, ni partits polítics, ni la societat en general. Reconec que jo, que penso moltes vegades en Pablo Hasél, no estic lliure de culpa. L’únic que continua mantenint la posició és ell mateix.

Estem vivint una trista fase d’autonomisme controlada per un partit espanyolista fins l’extenuació, amb el vist i plau d’ERC que és qui la va promoure, en la qual el fet nacional està amagat en el calaix de sota i els presos polítics i els exiliats no estan a l’ordre del dia.

El meu amic i els mitjans colonitzadors

Thu, 20 Nov 2025 16:40:55 GMT

El meu amic i els mitjans colonitzadors

JoanC Roca 20 de novembre de 2025

De la mateixa manera que es diu que la història l’escriuen els vencedors podem dir que els mitjans de comunicació, llevat de comptadíssimes excepcions, escriuen al dictat dels vencedors.

Alguns catalans, els “indepes”, estan silenciats en els mitjans espanyols en general i en els catalans en particular, i si ocupen algun espai, mínim, són tractats amb condescendència. Somiadors o quimèrics que demanen impossibles, “pobre gent”.

Tinc un amic d’aquests, un “processista”, que té el costum d’escoltar la ràdio. Em diu, però, que avui no troba cap emissora que s’identifiqui amb la seva manera de veure les coses. Només troba continguts autònom-espanyolistes. Em diu que l’Ustrell l’ha expulsat de Catalunya Radio i que si posa el Basté de RAC1 es troba una emissora en clau espanyola, però que es pot esperar d’un mitja dels Godó. Escolta música li dic jo.

Malauradament, els mitjans no són independents, són dels que governen i avui a Catalunya ens governen espanyolistes i aquests subvencionen als mitjans perquè traslladin el seu relat espanyolista a la gent, de tal manera que el delegat del 155, Illa, i la seva fantàstica gestió està al centre de totes les notícies. El meu amic em diu que només es poden aprofitar una minsa colla de tertulians que es mantenen ferms en els plantejaments “indepes”. Formen part de la quota d’hiperventilats que han d’incorporar les emissores per tal de que aquestes es puguin declarar plurals. Ara, la majoria de comunicadors s’han passat sense despentinar-se al relat autònom-espanyolista oficial. El tipus està desesperat. Escolta música li repeteixo jo.

Mentre el meu amic sintonitza “iCat” es poden fer un parell de reflexions. La primera seria que la quantitat de ciutadans que responen al perfil del meu amic és bastant més alta que l’espai que gaudeixen dels mitjans i per tant la seva manera de pensar es pot afirmar que està silenciada. La segona reflexió és que en la Catalunya actual alguns mitjans de comunicació exerceixen de colonitzadors.

Pluja fina

Mon, 29 Sep 2025 17:32:12 GMT

Pluja fina

JoanC Roca 29 de setembre de 2025

La desnacionalització i l’espanyolització ens cau a sobre contínuament com una pluja fina des de la política i dels mitjans de comunicació catalans subvencionats. Només cal observar alguns esdeveniments que s’han donat aquest cap de setmana. Dissabte TV3 va estrenar el nou “Col·lapse” amb Jordi González un espanyolista desacomplexat el qual fa un parell d’anys declarava vehementment el seu antiindependentisme i que expressava que no posaria mai més un cèntim a Catalunya. Així doncs un espanyolista declarat al front d’un magazín en hora punta de TV3. Els mitjans catalans han celebrat efusivament l’èxit del nou programa. De fet, pel que fa a espanyolisme aquest magazín no ha empitjorat gaire donat que el Jordi González la substituït a Ricard Ustrell. Un altre espanyolista subvencionat per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Tot controlat.

Un altre esdeveniment ha estat que Marc Márquez finalment ha guanyat el campionat mundial de Moto GP després de molts anys de patiment. Tots contents. Però personalment discrepo en que haguem de considerar que aquest títol l’apuntem a Catalunya. Si fos català la volta d’honor s’hauria fet amb la senyera i no en la “rojigualda”. És legítim que Marc Márquez se senti espanyol, per descomptat. De fet llevat d’alguns “hiperventilats” tothom ho ha trobat d’allò més normal. Seguim espanyolitzant que tal dia farà un any.

El tercer esdeveniment que m’ha cridat l’atenció és el piromusical de les Festes de la Mercè. Aquest any ha estat “Estopa” qui ha seleccionat les músiques. Jo el vaig visionar perquè tenia curiositat de quina seria la seva tria. Segurament no va defraudar a l’Ajuntament socialista de Barcelona, un agent espanyolitzador actiu.

Només el va faltar canviar el nom de les festes. Seria més apropiat anomenar-les Fiestas de la Mercedes. Poder ho faran el proper any.

Finalment, vaig veure el nou xou de TV3, “Bestia”l. Sí, va ser bestial. Em vaig haver d’assegurar que no havia sintonitzat Tele 5. No cal ni mencionar que les converses en castellà sovintejaven. Anar fent.

Tota aquesta pluja fina que ens va espanyolitzant, als mitjans catalans sembla que no els mulla gens perquè tots (polítics i mitjans) estan molt satisfets de “Col·lapse”, de Marc Márquez, del piromusical i de “Bestial”. Encara sort que a les xarxes hi ha uns quants” hiperventilats” que coincideixen amb la meva visió. Tots aquests agents autonomistes oficials critiquen molt les xarxes molt probablement perquè expressen opinions no oficials.

La condonació del deute, una altra cortina de fum

Tue, 02 Sep 2025 15:12:36 GMT

La condonació del deute, una altra cortina de fum

JoanC Roca 2 de setembre de 2025

Aquests dies el gran afer que ocupa als “saberuts” de les tertúlies radiofòniques és la condonació d’una part del deute de les comunitats autònomes espanyoles que va prometre el president del govern, més progressista de la història d’Espanya, fa dos anys i que sembla que ara sí, ara la tiraran endavant. Del que tracten els creadors d’opinió és de sí Catalunya en surt més beneficiada que altres autonomies, de percentatges i de qüestions semblants. No parlen del dèficit fiscal que pateix Catalunya de forma sistemàtica des de temps immemorials. La generositat sobrevinguda de Pedro Sánchez s’adreça a millorar les finances de les autonomies pensant en els serveis socials, home. Que no és un argument perquè els socis d’investidura li aprovin els pressupostos. No siguem mal pensats, tu.

Si els tertulians que són els que en saben no parlen de dèficit fiscal deu ser perquè una cosa no té res a veure amb l’altra, oi? Però tots sabem que sí, que el Fons de Liquiditat Autonòmic té molt a veure amb el dèficit fiscal. La majoria d’aquests “opinadors” no són res més que la corretja de transmissió dels qui els paguen. Ei!, cal dir que hi ha algunes dignes excepcions. Formen part de la “quota” per fer creure que les tertúlies són plurals.

No ens deixem enganyar amb la condonació del 20% del deute amb l’Estat. Aquest assumpte es pot analitzar d’una altra manera. El dèficit anual d’aproximadament el 9% del PIB és tradueix automàticament en la necessitat de buscar finançament i si aquest te’l proporciona l’Estat que s’ha quedat els diners, no ho oblidem, i a més a més et cobra interessos el resultat no pot ser més ruïnós. Segons les xifres oficials a Catalunya li condonaran 17.104 milions que representa el voltant del 20% del deute. El dèficit fiscal de l’any 2024 va ser de 30.406 milions en base del 9’6% del PIB. No cal fer gaires operacions per veure que la condonació d’una part del FLA és una presa de pel.

Però aquests arguments i aquestes xifres no formen part del debat, tu.

In, inde, independència, in, inde, ..

Comença el curs polític

Fri, 29 Aug 2025 16:18:29 GMT

Comença el curs polític

JoanC Roca 29 d’agost de 2025

Hem patit una regressió en el temps. El clima politico-social de Catalunya ha tornat al de l’any 2006, abans d’aprovar-se el nou Estatut de Catalunya. Llavors va començar la lluita política amb les retallades que van culminar amb la sentència del Tribunal Constitucional el 28 de juny de 2010. Aquesta data va ser l’embrió del “Procés” en el qual la ciutadania va empènyer als partits i vam arribar a l’octubre del 2017 després de realitzar accions impressionats. Entre moltes en podem destacar; les consultes, la via catalana, la “V”, el 9N, el Referèndum del primer d’Octubre. Alguns van arribar a pensar que quasi ja ho teníem. Tot seguit va venir la renuncia dels partits, el Junqueras a Montserrat deixant a l’estacada a Carles Puigdemont, el 155, la repressió de l’Estat, el judici, els presos polítics... Malgrat que els polítics “independentistes” s’havien rendit, la gent hi va tornar a ser quan el 14 de octubre de 2019 el Tribunal Suprem va condemnar als líders del Procés. La gent ara està retirada a les casernes fent la seva vida amb una actitud de “ja m’avisareu”. La garrotada que els polítics “independentistes” i la repressió de l’Estat van propinar a la gent va ser descomunal. El mínim que es podia esperar del govern de la Generalitat era que anessin tots a l’exili i si havien de ser processats no renunciar al català en el judici.

L’experiència viscuda entre el 2010 i el 2019 ens ensenya que no tenim polítics que estiguin a l’alçada del projecte que suposadament lideraven. L’únic que jo salvaria és el President Puigdemont però caldrà argumentar-ho. (Serà l’objecte d’un altre Pensament). El cas més cridaner és el de Junqueras. Sembla mentida que avui, el 2025, es passegi pels mitjans de comunicació donant lliçons de líder independentista sense que li caigui la cara de vergonya.

Els partits estan escalfant motors per endegar el curs polític amb el propòsit de negociar els pressupostos o el sistema de fiançament autonòmic. Hom diria que hem tornat al 2006 amb una presidència de la Generalitat en mans de Montilla amb el tripartit de facto. De fet, avui tornem a tenir una altra forma de tripartit.

Tenim un president espanyolista, gran defensor del 155, vergonyantment posat per Esquerra la qual ha abandonat el ”Procés” per tornar a l’autonomisme més tronat. Sí, la prioritat són els pressupostos i encara que en Junqueras es posa molt digne fent grans declaracions, justificarà la seva aprovació aprofitant algun gest insignificant com reforçar l’agencia tributària catalana i alguna altra burla. Serà una altre “camama”. Tant de bo m’equivoqui però dissortadament tenim molts números de que la cosa vagi per aquí.

Sí, com el 2006 els mitjans de comunicació públics catalans també anuncien amb molt entusiasme el nou curs. Tanmateix tot fa pensar que serà una continuació de la política espanyolista de la darrera temporada. Se’ls hi desfà la boca anunciant que el primer que faran és una entrevista al Molt Honorable President de la Generalitat, el senyor Salvador Illa, ooooh! Salvador Illa i Ricard Ustrell junts, quin equip! M’han expulsat de Catalunya Radio, la meva.

L’any 2006 l’Assemblea no existia però, desgraciadament, actualment no està passant un bon moment. El més trist és que som els propis catalans independentistes que ens fiquem en lluites fratricides i ens carreguem entitats fonamentals en la lluita d’alliberament. Som així i sempre fotem el mateix.

Der tota manera necessitem que l’Assemblea Nacional Catalana es recuperi per tal de que torni ha ser una agent importantíssim en la recuperació del nou “Procés”.

També ens hem de posar les piles par recuperar el Consell de la República el qual té el paper de ser una estructura crucial en l’objectiu: República catalana.

I mentre nosaltres en llepem les ferides la política espanyola i catalana continua vivint en la seva dimensió específica amb les seves lluites de poder sense pensar en el que els ciutadans necessiten i volen. És molt lamentable que el que menys els hi importi sigui la gent.

No ens hem repetit fins el cansament que a Catalunya li van molt bé les lluites entre espanyols que debiliten l’Estat espanyol perquè en faciliten la sortida? Dons que fem ajudant-los? Sí, políticament tornem a ser al 2006.

Fins quan un govern espanyolista a Catalunya

Thu, 07 Aug 2025 16:34:24 GMT

Fins quan un govern espanyolista a Catalunya?

JoanC Roca 7 d’agost de 2025

Hauria de passar alguna cosa molt estranya perquè el PSOE de Catalunya no gestiones l’autonomia catalana tres anys més. Avui el tripartit és un fet. Els Comuns són simplement una crossa de l’esquerra espanyola i del govern de la Generalitat i Esquerra ha demostrat que està molt còmode amb els socialistes a Catalunya i a Espanya. Una prova fefaent és com ha reaccionat davant dels incompliments dels acords amb Illa i els seus. Acords que, segons ells, justificaven donar-los-hi el “poder” de l’autonomia. Definitivament l’independentisme d’ERC està en entredit. En les seves polítiques no es veu ni una ombra d’independentisme. El mossèn Junqueras només esgrimeix un argument per enganyar-nos a tots que no és altre que declarar que no donarà suport als pressupostos de Catalunya i d’Espanya. Doncs, personalment, penso que sí que els aprovarà que només caldrà trobar una justificació per tal de fer-ho. Que sí VOX, que sí el PP, que sí algun acord que farà que a Catalunya lligarem els gossos amb llonganisses.

Els votants independentistes ja es van donar compte del la rendició d’ERC quan Oriol Junqueras se’n va anar a Montserrat, quan tothom esperava que es quedes al peu del canó.

No descobreixo res si dic que la reacció d’un sector de l’independentisme davant de la rendició fou apuntar-se a l’abstenció. Reacció que podem considerar normal per part d’una gent que s’havia cregut que anàvem de veritat i que s’havia mobilitzat i que havia post el cos davant de la policia espanyola.

Així doncs, vam passar d’un Parlament amb el 52%, fictíciament, independentista a un Parlament amb majoria espanyolista. Però no ens enganyem en aquest 52% hi comptàvem a ERC que dissortadament no és independentista.

Durant tres anys haurem de patir la desnacionalització de Catalunya que els socialistes estan aplicant eficaçment davant la passivitat dels republicans. Algú pot dir que Junts tampoc hi fa massa per evitar-ho però el que els va posar al govern és ERC la qual cosa significa una diferencia substancial.

Els que acusen als abstencionistes de ser els culpables de que haguem de patir un govern espanyolista, crec, que haurien de tenir molt en compte el comportament d’Esquerra.

Ara me’n vaig molt enllà en el temps, tres anys, i penso en les properes eleccions al Parlament de Catalunya sabent que en aquest temps en política poden passar moltes coses. Canvis en el govern espanyol, canvis en els lideratges a Calalunya, etc. Què pot passar en les properes eleccions? Els independentistes necessitem un canvi de majories però cal que reflexionar molt en qui considerem independentista. Com deia abans el 52% del Parlament anterior era enganyós.

Sembla que de candidatures dites independentistes n’hi haurà unes quantes; Junts, la CUP, “ERC”, la colla del Graupera, l’escissió de l’Assemblea, Aliança Catalana i algunes més que comencen a sonar. Segurament amb aquesta divisió i les polítiques que porten a terme cadascuna d’aquestes candidatures l’abstencionisme es mantindrà, i això no es un desig és una previsió raonable. Amb tot, probablement tornarem a tenir un Parlament espanyolista i un govern socialista espanyol, i permeteu-me un “spoiler” ERC no els hi fallarà.

Vaja, això és el que preveuen tots els politòlegs que copsen els mitjans de comunicació catalans subvencionats pel govern espanyol de Catalunya.

L’independentisme ha de reaccionar per canviar la realitat que vivim avui. Seria imperdonable que mantinguéssim les coses com estan. Cal reaccionar, però, desafortunadament, no comptem en canvis en el tripartit.

Una confessió, personalment havia votat sempre a l’esquerra fins el Junts pel Sí i des d’aleshores he mantingut el meu vot a Junts. No és un vot convençut, és el meu vot útil per tal de no refugiar-me en l’abstencionisme el qual com dia abans el trobo bastant justificat.

IRPF pel 2028, no passa res, tu!

Fri, 01 Aug 2025 14:23:05 GMT

IRPF pel 2028, no passa res, tu!

JoanC Roca 1 d’agost de 2025

El mínim que podíem esperar després de l’anunci del PSC, delegació catalana del PSOE, de que la Generalitat recaptarà l’IRPF l’any 2028 era un terratrèmol polític provocat pels partits catalans dits independentistes, però vet aquí que no ha passat res. ERC va justificar el fet de donar el govern de la Generalitat al PSC més espanyolista de la història amb el traspàs del finançament a Catalunya, allò del finançament singular que, cal dir que, molts no ens vàrem creure, i ara que ja es demostra que era una camama la reacció dels de Junqueras és tan tímida que podem dir sense cap dubte que és inexistent. És poden mirar al mirall sense que els caigui la cara de vergonya? Definitivament s’ha tancat la feina que va venir a acabar la Marta Rovira, desapareguda a Suïssa? Ei, la reacció de la resta de forces polítiques tampoc és per titar coets.

A més a més no cal dir que això del 2028 és un qui dia passa any empeny. Plaurà molt d’aquí al 2028.

Ni finançament singular, ni amnistia, ni rodalies, ni defensa del català, ni català a Europa, ni competències en immigració, ni ... res de res. El més bo del cas és que abans de portar a terme tots aquest acords de legislatura amb el poc fiable Pedro Sánchez la part catalana no es cansava de dir que la part espanyola no era de fiar perquè mai acomplien els seus compromisos la qual cosa s’ha demostrat. Però ells continuen governant, certament amb moltes dificultats però són allà. El més cridaner de tot plegat és que els hem posat nosaltres. L’única explicació de que ERC hagi col·locat un espanyol a la Generalitat és per a mantenir uns quants càrrecs del sottogoverno, unes petites quotes de poder, cosa que és molt reprovable perquè han abandonat el país a les urpes d’Espanya.

Els partits catalans han deixat la carpeta de la independència sota de totes les carpetes del calaix de a baix. La rendició ha estat clamorosa.

Molta gent que manté la flama expressa que cal fer un canvi total de lideratges per tal de tornar a confrontar-se a l’Estat espanyol. I cal donar-los-hi tota la raó veient com es comporten els actuals que són els mateixos del 2017.

Per altra banda, malauradament, la societat civil independentista viu una situació complicada per les lluites internes que han hagut de patir. Els malats de país, com puc ser jo, hem de mantenir la confiança en la nova etapa que estan iniciant l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República, així com en la quantitat d’iniciatives que estan sorgint cada dia. Caldrà unir forces i coordinar e sforços per arrossegar als partits cap a posicions independentistes com és va fer fins el 2017. Caldrà però no deixar-los el control donat que ja sabem que passa si ho fem.

La reacció no pot esperar massa perquè el procés d’assimilació no s’atura.

Sí, el finançament singular era una camama

Fri, 18 Jul 2025 10:33:49 GMT

Sí, el finançament singular era una camama

JoanC Roca 18 de juliol de 2025

Com no podia ser d’una altra manera el “finançament singular” s’ha quedat en no res. Que ja ens coneixem tots des de fa molt temps, tu. Que el PSOE i la seva delegació a Catalunya, el PSC, (partits que formen part del regim del 78) no portarien a terme cap “finançament singular” en la línia que s’exposava en els pactes de legislatura era d’una evidència cristal·lina. Que aquell pacte fos subscrit per l’entorn dels Comuns es podia entendre donada l’espanyolitat d’aquest entorn. Que fos subscrit per ERC donant la Generalitat al PSOE ja es feia més difícil d’empassar. En aquell moment es podia interpretar que el que entenia na Marta Rovira per “acabar la feina” era donar el govern a un delegat del PSOE. Però és clar amb aquell pacte, deien que, aconseguirien un concert econòmic del tipus del basc però amb un altre nom. No crec quer ERC fos tan ingènua. Era una rendició a l’espanyolisme? De fet és el que sembla veien l’autonomisme d’ERC a Catalunya o l’espanyolisme de Rufián a Las Cortes on el principal enemic sempre és Junts. El que és informació i no opinió és que ERC no mostra gaires escarafalls davant de les polítiques desnacionalitzadores de la delegació del PSOE que governa a Catalunya. Tot a canvi d’un “finançament singular” imaginari. Bé, ja ha arribat el moment, el nou finançament era una camama. Ep! Ja ha sortit l’Oriol per amenaçar solemnement que no aprovaran els pressupostos ni de Catalunya ni d’Espanya. El que no fa és cap moviment per fer caure els governs. Pot ser és perquè a Catalunya ja estan còmodes en el tripartit majoritàriament espanyolista i a Espanya defensant el govern del PSOE. El que no entra en els seus càlculs és treballar per a la independència de Catalunya cercant la unitat d’acció amb les forces socials i polítiques independentistes.

Salvem al soldat Sánchez

Tue, 17 Jun 2025 17:35:04 GMT

Salvem al soldat Sánchez

JoanC Roca 17 de juny de 2025

Està bastant acreditat que el PP és el partit més corrupte d’Europa. Aquesta realitat fou aprofitada pel PSOE en la figura de Pedro Sánchez per arribar al poder mitjançant una moció de censura per primera vegada en la història de la suposada democràcia espanyola. Vet aquí que el cercle més proper del president espanyol s’ha demostrat (presumptament) que també té un historial de corrupció que deu n’hi do. La política és ben difícil d’entendre. Els que fent bandera de la seva honradesa fan fora als corruptes ara veiem que pot ser no ho eren tant de purs i els que van ser desallotjats per corruptes ara, molt alarmats, acusen als contraris del mateix que ells practiquen. Semblaria que els corruptes només veuen la corruptela dels altres. Cal dir que tots sabem que en la suposada democràcia espanyola la corrupció és sistèmica des del principi i que abasta la majoria dels partits.

Bé, que em disculpi ERC que segons Junqueras no es coneix cap cas de corrupció del seu partit. El cas DGAIA no sé si és corrupció o incompetència. Ja n’anirem parlant properament.

Tornant al cas de la corrupció del pinyol de Pedro Sánchez, la primera pregunta que ens fem en aquests casos és si l’expert en supervivència n’estava al cas o no. En qualsevol dels casos el president del govern més progressista de la història en surt mal parat. Si ho sabia és un corrupte i si no ho sabia és un incompetent.

EL més sorprenent a hores d’ara és la reacció, estil Salvem al soldat Sánchez, dels partits que l’han sostingut al govern. Sí, l’argument és conegut, ves que venen el PP i Vox.

Friso per saber els arguments de Junts i ERC per salvar al soldat Sánchez. El que no és discutible és que el PSOE no ha complert cap dels acords d’investidura, ni amnistia, ni català a Europa, ni Rodalies, ni finançament singular, ni res de res. La qual cosa no ha sorprès a ningú que jo sàpiga. I no podem oblidar que Pedro Sánchez no va tenir cap dubte en donar suport al 155. Encara que el seu delegat a Catalunya, Illa, l’hauria aplicat molt abans.

Tot aquest espectacle no ajuda a que l’independentisme surti del seu astorament.

Set vots

Tue, 27 May 2025 17:01:49 GMT

Set vots

JoanC Roca 27 de maig de 2025

És sensacional el que poden fer set vots. Per exemple, poden fer que el PSOE sigui un defensor tenaç de la utilització del català a la Unió Europea. Atenent a la seva argumentació en la defensa de les llengües minoritàries semblaria que són uns convençuts de tota la vida de la conveniència de l’oficialitat del català a Europa. Curiosament quan no necessitaven aquests 7 vots no havien mogut ni un pèl pel català.

En canvi veiem que el PP és un detractor de l’oficialitat del català a Europa, però la pregunta que ens podem fer és, si necessitessin els 7 vots esdevindrien uns defensors acèrrims del català? Particularment, penso, sense tenir gens de por d’equivocar-me, que sí que elaborarien un relat de defensa del català a Europa sense despentinar-se.

La política espanyola actual no té res a veure amb la que seria si aquests set vots tinguessin una altra orientació. Si passem pel sedàs les polítiques, tant del PSOE com del PP, que pel que fa a la llengua han portat a terme durant aquest darrer període de “democràcia” només trobarem una persecució implacable contra la nostra llengua. Així doncs que ha passat? Doncs que necessiten aquests set vots. I en política, com diria Grouxo Marx, es tenen uns principis però si convé es poden canviar per uns altres sense cap problema.

Pels catalans que ens estimem la nostra llengua és molt ofensiu que la utilitzin pels seus interessos polítics de poder sense tenir-li el més mínim respecte. Podem estar d’acord, però, en que els catalans, en aquest cas, en podem sortir beneficiats si finalment el PSOE, amb les parts estrenyídes amb força amb els set vots, se’n surten.

De com convertir un 5 a 1 en un 4 a 3

Mon, 12 May 2025 18:03:30 GMT

De com convertir un 5 a 1 en un 4 a 3

JoanC Roca 12 de maig de 2025

A Espanya per guanyar, el Barça ha de tenir un equip molt superior a la resta d’equips de les competicions de l’Estat. Això és així perquè la persecució arbitral que pateix només és pot salvar amb un equip molt superior a la resta. En igualtat de forces el Barça perd segur. Aquesta és la meva teoria des de fa molts anys. El colonitzador no pot permetre que la colònia li passi la mà per la cara, tu. És clar que si a l’equip hi tens a Messi, Busquets, Xavi i Iniesta, per molt que s’hi apliquin des del poder futbolístic madrileny, acabes guanyant ben sovint. Aquest equipàs el vam gaudir durant molts anys i quan semblava que era irrepetible en sorgeix un de la mà de Flick i de la Masia que pinta sensacional. Yamal, Curbasi, Pedri i companyia, si res no falla, poden marcar una altre època amb una superioritat suficient per tornar a guanyar.

Aquesta teoria meva, de la necessitat de tenir un equip superior per guanyar degut al mal tracte arbitral, la poden titllar de victimista o com vulguin però jo que soc un antic seguidor del Barça, de televisor però fidel, afirmo que és molt objectiva. Són incomptables les vegades que l’equip contrari surt a destrossar cames i la primera targeta groga és pel Barça. Mira que n’he vistes d’actuacions arbitrals de jutjat de guàrdia però la d’ahir va superar tot el que és imaginable.

El poder colonial havia d’intentar frustrar la lliga del Barça. Com poden permetre que mentre el periquito delgat del govern espanyol a Catalunya està pacificant la colònia el Barça del irreductible Laporta els hi guanyi la lliga de futbol?

Del 5 a 1 van aconseguir un 4 a 3. D’acabar 11 contra 9 van passar a acabar 11 contra 11. En igualtat de condicions futbolístiques se’n haguessin sortit però la superioritat actual del Barça, la qual fa bona la meva teoria, els hi va frustrar el pla.

L’escàndol arbitral va ser de dimensions colossals. Es van superar!

A continuació, un petit resum de les errades arbitrals (des del camp i des del VAR). S’ha de dir que totes aquestes errades arbitrals no es van veure en les repeticions en directe i vam haver d’esperar el temps necessari perquè les jugades ja fossin definitives.

Els dos primers gols del Madrid van ser il·legals, el primer per fora de joc i el segon per falta prèvia a Lamine, al cap d’una estona vam veure la trepitjada. El segon gol del Barça es podia anular per mans de Frenkie a l’inici de la jugada. A Fermín li van anular un autèntic golàs. Tchouaméni havia de ser expulsat en fer falta a Ferran i aquest mateix jugador va fer un penal de llibre en una rematada del mateix Ferran. I per acabar-ho d’adobar Asencio va donar una puntada d’expulsió a De Jong.

Fent comptes em surt que el Barça, si hagués marcat el penal, comptabilitza 5 gols i el Madrid 1. Continuant fent comptes em surt que el Madrid havia d’haver acabat amb 9 jugadors al camp. La conclusió és que l’escàndol arbitral va ser descomunal.

Vet aquí, però, que el resultat va ser de 4 a 3. Ei! Avui he fet un exercici que no faig mai que és escoltar les opinions sobre el partit que venen des de Madrid i no cal dir que ells van veure un altre partit.

Diu que pujarà la llum

Sat, 10 May 2025 17:48:31 GMT

Diu que pujarà la llum

JoanC Roca 10 de maig de 2025

Diu que s’apujarà la factura de la llum, tu. Encara no ha sortit cap veu de protesta per a aquesta pujada. Ja sabem, i ens resignem, que els plats trencats sempre l’acabem pagant els mateixos. Qui va pagar la crisi bancària del 2008? Sí, sí, els de sempre. Rescatar el sistema bancari va costar aproximadament 61.000 milions d’euros. Oficialment han tornat el 10%. La broma ens va costar molt cara, però, això sí, ja fa uns quants anys que els bancs estan guanyant gran quantitats de diners que ens anuncien a bombo i platerets. No sembla que hi hagi cap intenció de retornar el rescat. Tot en ordre.

Ara cal reforçar la xarxa elèctrica per tal de que no es torni a produir una apagada b nnnnnnnnnnnnnnnnnnnn a la península ibèrica i això costa diners. La solució no té secrets, que paguin ells que a més a més no s’hi poden negar. El problema és que pegarem però no tindrem cap seguretat de que no tornem a quedar incomunicats i a les fosques en qualsevol moment.

Sí, diu que estan investigant els motius de la caiguda, que sí es va produir en diverses instal·lacions de generació al sud de la península, que si les renovables, que si el gas, que sí les nuclears. No ho sabrem mai. El que sí que ja sabem és que no disposem d’un sistema elèctric fiable, que les renovables necessiten uns estabilitzadors dels que no disposen. Diu que són molt cars, tu. El que ha quedat demostrat meridianament és que la xarxa elèctrica espanyola no disposa dels tallafocs necessaris per tal de que la fallada d’un node no faci caure tota la xarxa. En el moment de la caiguda Espanya estava exportant energia a França però els francesos disposen dels convenients talla focs de manera que l’afectació va ser local. No van deixar tota França a les fosques.

Bé, jo no hi entenc res en energia però que el que va passar és una vergonya impròpia d’un país avançat. Com no pot ser d’una altre manera en la deficient democràcia espanyola ja s’ha encetat el pim-pam-pum polític que no servirà de res.

El cal fer per disposar d’una bona xarxa elèctrica a Catalunya està perfectament previst en l’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional dirigit per Carles Viver i Pi-Sunyer. Sí, per a viure tranquils en l’àmbit energètic també necessitem la independència de Catalunya.

Respiració assistida

Tue, 29 Apr 2025 18:39:31 GMT

Respiració assistida

JoanC Roca 29 d’abril de 2025

És fa difícil creure que els partits que es proclamen independentistes vulguin realment una Catalunya independent. Bé, segurament la volen però no estan disposats a fer res efectiu per portar-la a terme. Sí, si demà es llevéssim independents estarien tots molt contents. No s’ha de ser un geni per tenir clar que sense una estratègia unitària la independència no és possible. Una estratègia unitària no vol dir que hagin de defensar les mateixes polítiques en àmbits socials o econòmics. Que aquests partits no treballen per la independència es demostra quan han posat al PSOE del 155 a la presidència de la Generalitat o quan pacten les institucions i algunes polítiques amb el repressor o quan veus que les polítiques del espanyolista que governa Catalunya porten a la desnacionalització del país sense cap mena d’escrúpol ni de vergonya i aquests partits dits sobiranistes no es revolten. Així doncs veiem que no tenen cap intenció de treballar per la República catalana, si més no, a curt i mig termini. Aquesta actitud davant el colonitzador la tenen tots aquests partits que per acabar-ho d’adobar la seva màxima és barallar-se entre ells. Ja ningú s’estranya de que la CUP arribi a acords amb el PSOE delegació de Catalunya.

En qualsevol cas ja fa temps que hem constatat que els partits, tal com estan d’avui, no ens portaran a l’alliberament nacional. S’ha evidenciat que ha de ser la gent que faci la feina. Els partits, que arribarà un moment en el qual seran necessaris, s’hi hauran d’apuntar quan es vegin acorralats com va passar durant el procés.

Quan parlem de la gent ens referim a les entitats, associacions i altres col·lectius que continuen treballant per la independència cadascú en àmbits diversos. Les entitats més importants són l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República però la situació en que es troben actualment és desgraciadament descoratjadora. L’ANC està dividida en dues faccions fins ara irreconciliables. Trobem un grup que representa una tercera part que aprofitant els reglaments de l’entitat exerceix un bloqueig que impossibilita portar a terme avenços significatius. La pregunta que ens podem fer és per què no arriben a consensos per llimar diferencies i anar tots a una. Costa d’entendre que un Secretariat que compte amb grans figures del moviment independentista no pugui resoldre aquest handicap. Per altra banda el Consell de la República està intentant sortir d’una fase de crisi després de l’elecció d’una nova presidència. Mentre els que acaben d’entrar estan preparant un govern i una proposta d’acció, ja troben un grup intern sorgit de diferents Consells Locals que ja es dedica a criticar obertament sense cap mania al President guanyador de les eleccions. En aquest cas la pregunta és per què aquest grup opositor no pot donar una mica de temps als nous a preparar-se. Volen entitats fortes absolutament necessàries per l’objectiu independència o volen lluites amb interessos personals?

Sempre parlem de que els independentistes no han deixat de ser-ho i segurament és veritat però veien el panorama s’entén el clima de desànim que estem vivint. La gent està en la posició de quan us poseu d’acord ja m’avisareu.

Sí, el procés està en coma amb respiració assistida, però no és mort. Necessitem una guspira i jo vull creure que apareixerà.

La part positiva, per trobar-ne alguna, és que l’ANC i el Consell de la República compte en gent molt valida que quan superin la conjuntura actual seran capaços de revertir la situació de l’independentisme estabornit d’avui.

Es pot separar l’autor de la seva obra?

Wed, 16 Apr 2025 16:08:49 GMT

Es pot separar l’autor de la seva obra?

JoanC Roca 16 d’abril de 2025

Aquests darrers dies han sigut actualitat per motius ben diversos dos noms molt mediàtics, Javier Cercas Mena i Mario Vargas Llosa. Ja fa molt temps de Cercas vaig llegir “Soldats de Salamina” i de Vargas Llosa “Pantaleón y las visitadores” i he de dir que vaig gaudir de valent amb aquestes novel·les. En aquell moment sincerament vaig creure que seria un àvid lector d’aquest autors. La realitat ha estat, però, que no he llegit res més d’aquests senyors. El meu problema, o no, és que no sé separar l’autor de la seva obra. Quan un autor, com és el cas de Vargas Llosa, em tracta de terrorista pel fet de ser independentista o es manifesta amb Societat Civil Catalana (SCC) (Illa també hi era) m’impossibilita seguir la seva obra. Sí, alguns amics gents dubtosos opinen que no s’ha de barrejar una cosa amb l’altra però no en soc capaç. Com puc seguir l’obra de Cercas que es mostra hostil amb el sobiranisme fins a dir-les molt grosses. Per descomptat que cal respectar la forma de pensar de cadascú. Jo mateix tinc amics que no són independentistes però quan algú, per gran autor que sigui, demostra amb paraules i fets el seu odi a una forma de pensar, en el meu cas, no puc fer res més que eliminar-lo dels meus referents.

Segurament hi ha més gent que li passa el mateix que a mi. Ara, els mitjans de comunicació públics de Catalunya he de pensar que saben separar perfectament autor i obra perquè aquest darrers dies han cantat les excel·lències de Vargas Llosa recentment desaparegut i de Cercas que celebrarà “Sant Jorge” amb el delegat Illa. He d’entendre que aquest mitjans són coneixedors dels currículums d’aquests senyors però que consideren que el que importa és la seva obra i que han d’obviar el seu comportament.

Quanta obra que m’estic perdent, tu!

El 20% i Cercas. Tot en ordre. No passa res.

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 13 Apr 2025 15:22:24 GMT

El 20% i Cercas. Tot en ordre. No passa res.

JoanC Roca 13 d’abril de 2025

Ahir es va confirmar que el percentatge d’execució de les inversions pressupostades a Catalunya el 2024 va ser del 20%, el més baix de l’Estat espanyol. D’acord en que no és cap sorpresa. El tracte colonial que rebem és de fa molts anys. El que és sorprenen és la reacció del país. Més enllà d’alguns articles dels quatre indepes que es mantenen ferms, res més. Demà ni se’n parlarà. Les mancances en sanitat, infraestructures, afers socials o habitatge estan normalitzades i sembla que el fet de que no tinguem expectatives de millora no ens afecten. El que és clar és que “les nostres”, Catalunya Radio i TV3, no consideren que s’hagi d’aixecar cap alarma ans el contrari. Però és clar “les nostres” avui estan per la “Catalunya de tothom” que promociona el delegat Illa. En qualsevol cas el seu concepte de “tothom” és ben curiós. Ara, vol espanyolitzar Sant Jordi realitzant un seguit d’actes a Madrid, o Madriz com diria ell. Cas especial és la conversa programada a Madrid entre Illa i Cercas, el qual es caracteritza per la seva “defensa” del catalanisme. La delegació del PSOE a Catalunya se'ns pixen a la boca i diuen que plou. Porten a terme la desnacionalització i espanyolització del país sense cap mena de vergonya amb una impunitat sense límits. I no passa res, aquí ningú fot un cop de puny sobre la taula llevat dels pocs que mantenen la posició.

Aquest matí el Suplement de Catalunya Radio d’en Roger Escapa tenia a Carles Monguilod de tertulià el qual ha fet una defensa del seu gran amic Javier Cercas renyant pel tracte que li han donat als independentistes i l’Escapa deixant que s’esplaiés sense cap replica. Encara sort que la tertuliana Nuria Orriols s’ha atrevit a constatar que en Cercas les havia dit molt grosses. En qualsevol cas el director del programa segueix les consignes espanyolistes de la “nostra”. Molt lamentable. Sí, ja sabem que la solució és deixar d’escoltar Catalunya Radio tenint en compte, a més, que durant la setmana encara empitjora amb en Ricard Ustrell. Però és molt trist que t’expulsin de la Radio pública catalana.

Ara toca cantar les excel·lències del fet de que el delegat Illa assumeix la presidència dels Quatre Motors d’Europa, iupi! Quina importància té la desinversió en infraestructures o el blanqueig de l’ultra Cercas?

Enamorat de Hansi

Fri, 11 Apr 2025 16:35:15 GMT

Enamorat de Hansi

JoanC Roca 11 d’abril de 2025

La temporada passada va ser molt trista. El Barça anava molt justet i no aspirava a res. Hi havia una sèrie de jugadors per els quals no en donàvem ni cinc. Els Ferran Torres, Iñigo Martínez, Raphinha o Frenkie de Jong ens els haguéssim venut sense pensar doncs aportaven molt poc o res. Fins i tot estàvem disposats a perdre a Pedri donat que jugava dos partits i se’n passava quatre lesionat. La part positiva era la irrupció dels joves de la pedrera que feien molt bona pinta. Malgrat que no ens enganyem van pujar al primer equip donada la patètica situació econòmica que Laporta va heretar de l’anterior junta.

Així les coses vam iniciar l’actual temporada pensant que seria una temporada d’anar trampejant la situació tot esperant que els joves anessin progressant. Els únics canvis que es van produir són el fitxatge de Dani Olmo i el canvi d’entrenador. Del nou “mister” Hansi Flick en sabíem que havia fet una bona trajectòria en el Bayern de Múnic i poca cosa més. Tanmateix, ens lamentàvem que no tenia ADN Barça.

I vet aquí que l’equip ha fet un metamorfosis total. En Pedri està sublim en la majoria dels parits, ara no el volem perdre a cap preu. És la suma de Xavi i Iniesta. Els Ferran, Iñigo, Raphinha o Frankie estan immensos i els joves Lamine Yamal o Pau Cubarsí semblen uns veterans de 17 i 18 anys amb una classe que no se l’acaben. Només per posar uns exemples ja que la resta de jugadors estan a una gran altura. Fins i tot Levan, a la seva edat, està fent record de gols.

Estem vius a totes les competicions amb opcions de guanyar-les i un detall addicional hem apallissat al Madrid en joc i gols.

Que ha passat? La resposta es diu Hansi Flick. Quin paio! Saben al que juguen i els jugadors creuen en ell. I els culers? Doncs gaudim del Barça com ho fèiem en l’etapa Pep-Messi.

M’he enamorat de Flick, tu. A totes amb ell. Quan en algun partit fa un canvi que no el comparteixo, immediatament, em dic calla que la fet en Hansi.

Ara és el moment de declarar el meu amor per l’entrenador del Barça perquè ho podem guanyar tot però també ho podem perdre tot. Passi el que passi continuaré sent un incondicional d’ell. El que hem gaudit aquest any i les expectatives de futur de l’equip són immenses.

Ara per a que tot sigui perfecte només hem de sentir-lo parlar en català a ell i al Pedri.

Justícia poètica

Wed, 09 Apr 2025 17:05:00 GMT

Justícia poètica

JoanC Roca 9 d’abril de 2025

Aquests darrers dies els aranzels de Trump acaparen les noticies, les tertúlies i la majoria de converses. No és per menys perquè ningú sap com pot acabar aquest assumpte. Del que s’ha deixat de parlar és del caos ferroviari a Rodalies. El que continua succeint són les incidències diàries de les línies de la RENFE. Cada matí com una informació de servei normal se’ns anuncien les incidències que es produeixen. Després del caos absolut de les darreres setmanes hem tornat al mal funcionament habitual. Un funcionament del sistema ferroviari a l’alçada d’un país normal sabem que requerirà molt temps perquè caldrà planificació, bona gestió però sobretot molta inversió, inversió que no podem esperar d’Espanya. José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez han promès durant el transcurs dels anys grans pluges de milions per a les Rodalies de Catalunya però tots sabem que les promeses PP i del PSOE són falòrnies. Són pures mentides que usen en moments que necessiten els vots catalans en situacions delicades pels seus interessos partidistes. La realitat és que any rere any, llevat de comptades excepcions, la inversió realitzada se situa al voltant del 35% de la pressupostada.

És de justícia poètica que el caos que hem patit les darreres setmanes s’ha produït durant el mandat del delegat del PSOE (un dels principals culpables) a Catalunya i que conseqüentment no han pogut resoldre donada la desinversió sistemàtica. Promeses, bones paraules i qui dia passa any empeny. L’objectiu d’Illa és mantenir la colònia controlada, desnacionalitzar-la i posar-la al servei de “La Unidad de España”.

Ara el delegat s’ha posat al front de la crisi dels aranzels. Li agrada aquest rol. Com ministre de Sanitat d’Espanya se’l veia molt cofoi gestionant la crisi de la Pandèmia. Gestió per altra banda que va ser molt lamentable.

La fórmula màgica d’ERC

Thu, 20 Mar 2025 17:14:51 GMT

La fórmula màgica d’ERC

JoanC Roca 20 de març de 2025

Bé, ja tenim data pel referèndum. ERC fixa el 2031 per construir la majoria.

Encara bo que parlin del 2031 perquè no fa gaire parlaven de trenta anys. Vaja que s’han posat les piles. Encara que, està clar que, no confien en les previsions d’en Deulofeu que fixava que la desintegració de l’imperi espanyol seria el 2029.

De fet el referèndum ja el vam fer l’octubre de 2017 i només caldria activar la declaració d’independència ja proclamada.

El que és clar és que ERC ha trobat la fórmula màgica per construir la majoria en 6 anys. Ho dic perquè des de que l’objectiu principal que tenien era ampliar la base només han aconseguit disminuir-la. Però no seré jo el que posarà en dubte que ara sí, que ara tenen aquesta miraculosa fórmula.

Suposo que la majoria que pretenen incorpora a tots els independentistes, els d’esquerres, els de dretes, els de centre i els més extrems. Sempre diem que ens necessitem tots, oi? Així doncs, segur que veurem polítiques que cercaran la unitat de l’independentisme. Malgrat que tractar de “rata” a independentistes que no combreguen amb els seus postulats no sembla que sigui un bon començament.

Però la pregunta que em faig és amb qui compten per construir la majoria el 2031?

Avui, no hi cap dubte, ERC s’entén bastant millor amb els sectors, dits d’esquerres, espanyolistes com els psc-PSOE-PSOE i l’àmbit de Comuns-Podem-ICV que amb els sectors dits sobiranistes com Junts, amb els quals estan matadegolla, o les CUP, els quals no se sap ben bé on són, o Aliança Catalana als quals apliquen totes les línies vermelles possibles.

Per tant la feina que han de fer en aquest sis anys és colossal, però cal dir que el primer obstacle ja l’han superat, en mossèn Junqueras torna a tenir plens poders. Haurà de lligar curt al Rufián perquè al cap de poques hores de declarar que cal trobar punts d’encontre amb Junts va el pinxo de Madrid i es dedica a buscar punts de des encontre.

Friso per descobrir la formula màgica.

Cornut i pagar el veure

Tue, 11 Mar 2025 16:33:52 GMT

Cornut i pagar el veure

JoanC Roca 11 de març de 2025

Com tothom sap, encara que molts sembla que no volen estar al cas, Catalunya no pot disposar dels recursos que genera donat el dèficit fiscal que té amb l’Estat espanyol. Un dèficit de 22.000 milions anuals d’euros davant d’un pressupost del voltant de 44.000 milions de despesa. Aquesta situació fa que a Catalunya aconseguir crèdit en els mercats financers li resulti summament dificultós de manera que ha de recórrer al FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic). El FLA és una línia de crèdit creada pel govern espanyol al juliol del 2012 en el context de la crisi econòmica. Fou concebuda perquè l'Estat deixi diners a les comunitats autonòmiques en forma de préstecs, i que aquestes no hagin de finançar el seu deute als mercats. Evidentment aquests préstecs tenen els corresponents interessos. És un negoci rodó per l’Estat espanyol, et deixa els diners que has generat tu i tu els hi has de tornar amb interessos.

Aquests crèdits estan oberts a totes les comunitats espanyoles, les deficitàries (bàsicament Catalunya, Valencia, Mallorca) i les que tenen superàvit és a dir les que reben diners de la “solidaritat” de les comunitats deficitàries. En conseqüència totes les comunitats autònomes, les que aporten recursos i les que en reben, estan endeutades amb l’Estat.

El govern, més progressista de la historia d’Espanya, ha aprovat la condonació d’un percentatge del deute de les comunitats després d’una negociació amb Esquerra Republicana. No cal dir que els partits de l’oposició hi estan en contra bàsicament perquè diuen que aquesta mesura beneficia a Catalunya i perquè estan en un procés d’encalçament del govern socialista per terra, mar i aire. Aquesta actitud és purament política donat que, per exemple, Andalusia, comunitat del PP, és la que en surt més beneficiada. Andalusia, si no vaig errat, acostuma a tenir superàvit i serà la comunitat més condonada.

Malauradament Catalunya amb Espanya sempre fa el negoci d'en Robert amb les cabres. Ara ens perdonen un percentatge dels diners que prèviament ens havien retingut (robat, no es pot dir). Ei! els interessos no es perdonen.

Cornut i pagar el veure.

Ara, en Junqueras i companyia ens venen les grans virtuts d’aquest acord amb l’esquerra espanyola del PSOE.

No és cap extravagància asseverar que només gestionarem adequadament les despeses en infraestructures, sanitat, educació o polítiques socials utilitzant tots els recursos generats en el país amb la independència, però malauradament avui no en parlem de la independència estem ocupats en barallar-nos entre nosaltres.

El 2007 ja ens vàrem manifestar pel desgavell de les infraestructures

Sun, 09 Mar 2025 16:21:35 GMT

El 2007 ja ens vàrem manifestar pel desgavell de les infraestructures

JoanC Roca 9 de març de 2025

Aquest matí hem rebut una notícia extraordinària. Els trens catalans estan funcionant sense interrupcions ni retards. Costa molt de creure, però. Una informació de servei fixa cada matí ens notifica quines demores acumulen les línies de la RENFE. Aquesta anomalia està totalment normalitzada. La informació sobre les previsions del temps i els retards de Rodalies la rebem amb una naturalitat impensable en qualsevol país normal. Ara fa uns dies que la situació ferroviària a Catalunya és tant desastrosa que fins i tot a cridat l’atenció als resignats usuaris. Així que ara estem en un correm-hi tots. La consellera Paneque donant la culpa als governs anteriors i demanat 2 anys de paciència o el delegat Illa demanat perdó i proclamant que hi posaran tots els esforços per tal de millorar la situació. Avui en una reunió al més alt nivell entre govern espanyol, govern català, ADIF i RENFE, diu que, cercaran les solucions pertinents. Tot és de cara a la galeria per sortir dels pas. Un cop superada la crisi tot seguirà igual i tornarem a la informació de serveis diària de les demores de Rodalies.

No cal ser un geni per arribar a aquest conclusió. Unes infraestructures que han estat deixades de la mà de Déu durant tants anys no es poden redreçar en un pim pam.

Algú pot pensar que amb un dèficit fiscal sostingut els darrers quasi 50 anys del voltant de 8% del PIB i d’executar al voltant del 35% de les inversions previstes en infraestructures també de forma sostinguda no ha d’acabar en el desastre actual?

Algú pot pensar que les mateixes infraestructures que teníem amb sis milions d’habitants són suficients per vuit milions amb aquests nivells d’inversió?

Algú pot pensar que s’arreglarà tot amb l’empresa mixta Estat-Generalitat de gestió de Rodalies de RENFE? L’Estat aportarà la inversió necessària? Existeix un calendari d’execució del que cal fer per disposar d’un sistema ferroviari decent pel país?

Dissortadament, tenim molts motius per tenir una desconfiança universal. No oblidem que el mal tracte financer que pateix Catalunya no és partidari. És el mateix governi qui governi, PP o PSOE.

L’única manera que tenim els catalans de disposar d’un sistema ferroviari digne és la independència mitjançant la qual disposàrem dels recursos que generem per invertir-los on els catalans pensem que cal fer-ho.

L’any 2007 700.000 persones van respondre a la crida de la Plataforma pel Dret de Decidir amb el suport de 200 entitats més i van inundar el centre de Barcelona per protestar pel mal funcionament de les infraestructures. Cal dir que jo hi era.

Recordo que en aquesta manifestació vaig sentir per primera vegada que molta gent cridava “In inde independència”. Penso que aquesta manifestació, juntament amb la sentència de l’Estatut, va ser una de les llavors del que més tard en vàrem dir El Procés.

Va, tornem-hi!

No parlo castellà, però l’entenc tot

Fri, 28 Feb 2025 18:26:19 GMT

No parlo castellà, però l’entenc tot

JoanC Roca 28 de febrer de 2025

Quan parlem de la complicada situació del català, el més habitual és que ens centrem en que podem fer nosaltres, els que el fem servir de forma quasi militant, o la nostra administració, la catalana, per tal de salvar-lo i fer-lo créixer. Tenim grans debats de sí l’única sortida és la independència, de sí l’administració catalana actua d’una forma irrellevant, de sí som els catalanoparlants que hi hauríem de fer més, de sí el problema principal és demogràfic, etc. , etc.

Del que es parla poc és de l’actitud dels castellanoparlants en front del català. D’aquest sector cal dir que en ocasions són els catalanoparlants els que no donen facilitats en parlar-los-hi en castellà sense solució de continuïtat. Un exemple que tinc molt proper és el cas dels meus nets (canadencs) els quals parlen anglès, francès i català però no castellà. Quan estan pel país, i donat que parlen català amb accent, molta gent els hi parla en castellà, se suposa que per ajudar-los. Quan els hi dic que els hi parlin en català que el castellà no el parlen ens miren com si fóssim marcians.

Normalment no parlem dels castellanoparlants que no fan cap esforç per parlar en català. Em costa entendre el nivell de manca de respecte per la llengua del país que en general mostren. No és tant difícil de comprendre que els catalans ens hi juguem la llengua, la cultura i la forma d’entendre el món. Tant els hi dona?

“No lo hablo pero lo entiendo todo” aquesta frase la fan servir gent que fa un munt d’anys que viuen a Catalunya. Sempre penso que menys mal que l’entenen perquè sinó tindrien un problema. Dissortadament poden viure a Catalunya sense entendre ni un borrall de català, de fet en conec algun cas concret de gent que fa molts anys que viuen en aquest país. Com pot ser que molts no mostrin cap interès, cap curiositat, cap respecte per la llengua dels país?

Una conversa tipus que sostinc ben sovint amb gent establerta a Catalunya des fa molt de temps; Sap a quina hora obren? Como? (cara de sorpresa) Li preguntava si sap a quina hora obren Ah! Hoy no abren, pero puede ir a …... y le atenderán (cara amable) D’acord gràcies. Algunes persones, fins i tot, se sorprenen de que preguntis en català.

De forma conscient o inconscient la gent que té aquesta actitud de poc respecte a la nostra llengua està fent el paper del colonitzador.

En definitiva, sense oblidar que alguns nouvinguts han adoptat el català trobo a faltar més militància d’aquest sector en la defensa de la llengua del país. En general trobem desinterès.

Davant d’això la meva postura és imitar-los i moltes vegades els dic; No parlo castellà, però l’entenc tot.

Per què els catalans se m’adrecen en castellà?

Thu, 06 Feb 2025 16:33:11 GMT

Per què els catalans se m’adrecen en castellà?

JoanC Roca 6 de febrer de 2025

En la majoria dels casos la gent se m’adreça en castellà a Catalunya. Una conversa, habitual, que pots tenir al centre de Sabadell: “Por favor me puede indicar donde está Tráfico? Sí, al final d’aquest carrer a l’esquerra. Gràcies, estava ben despistat”. Pot ser és que faig cara de castellà, jo. Continuo: ”No faig cara de català, jo? (Cara de sorpresa del meu interlocutor) Per què m’ho diu? Perquè se’m dirigeix en castellà. És el costum perquè la majoria de gent parla en castellà. Doncs tens un accent català tancat com el meu. Amb aquesta regla de tres pot ser que deixem corre la nostra llengua, oi?”.

Jo parteixo d’un plantejament molt primari, la llegua pròpia de Catalunya és el català i en conseqüència els catalans tenim tot el dret de viure en català a Catalunya. Viure en català vol dir, entre altres coses, que tenim tot el dret de ser atesos en la nostra llengua en tots els àmbits, públics i privats. Pel que fa a l’administració pública sembla mentida que s’hagi de reclamar aquest dret. No cal dir que estem molt lluny d’aquesta normalitat. Posem per cas l’àmbit sanitari públic en el qual, cada cop més, ens trobem que l’idioma vehicular és el castellà. Es fa difícil d’entendre, si més no a mi. Sí, en la majoria dels casos quan respons en català l’interlocutor sanitari es passa al català però la conversa normalment l’enceten en castellà. Pel, que fa a l’àmbit privat, s’acostuma a dir que, com a tal, tenen el dret de triar la llengua vehicular. Doncs no hi puc estar en més desacord, vull viure en català a Catalunya. Sí, és clar que puc no tornar a anar a sol·licitar els serveis d’aquestes empreses que han optat per desatendre el dret dels catalans de ser atesos en la llengua pròpia. Però això voldria dir que hem de fer una llista d’on podem anar i on no podem anar a casa nostra?

Personalment soc molt crític amb les polítiques lingüístiques i de defensa de la nostra llengua que porta a terme l’Administració catalana. Lamentable i covarda, quasi antipatriòtica. Però també és rellevant analitzar l’actitud de molts catalans en aquest camp. No podem demanar que tots els catalans que pensen en català militin en la defensa de la llengua en el seu dia a dia. La gent té els seus problemes, les seves opinions i les seves prioritats. Per descomptat cal reconèixer que comptem amb un percentatge d’activistes per la llengua, d’aquells que no canviem mai de llengua. Seria magnífic aquest nombre de militants anés augmentant. Per pura supervivència.

En qualsevol cas els arguments que donen els catalans per passar-se al castellà en les seves relacions habituals són molt discutibles. Per exemple “Em surt automàtic continuar la conversa en castellà” Aquest argument denota una deixadesa injustificable si es té un mínim respecte pel català. Aquesta actitud en molts casos provoca un sentiment negatiu en l’interlocutor perquè és desintegradora. Pot pensar que li parles castellà perquè no el consideres dels teus. En el meu cas, que no canvio mai de llengua, he observat en moltes ocasions que el meu interlocutor castellanoparlant ho agraeix. Exemplifica una senzilla formula d’integració.

Un altre exemple “És que no sembla d’aquí”. Per quin motiu hem de parlar en castellà si el nostre interlocutor no sembla d’aquí? Ens trobem infinitat de casos que no semblen d’aquí i parlen català i encara més hi ha molts catalans que no semblen d’aquí però ho són.

L’argument de passar-se al castellà “És per educació” ja és de traca i mocador. Per ser educat has de renunciar a la llengua del país? Pot ser que ens trobem en un cas d’auto-odi?

Tots, els que militem per la llengua i els que no sembla que els preocupi massa, sabem que el català està en una situació límit i que si no ens posem les piles està sentenciat en un espai curt de temps.

Un altre capítol és l’actitud dels castellanoparlants que viuen a Catalunya de la qual en parlarem un altre dia.

Ei! Cal reconèixer que hi ha excepcions esperançadores; avui estava al CAP Centre de Sabadell fent cua per a una senzilla gestió sanitària i de sobte sento: Següent!!

Jo no tinc ”barquito”, tu

Sat, 25 Jan 2025 17:44:04 GMT

Jo no tinc ”barquito”, tu

JoanC Roca 25 de gener de 2025

He anat a la Costa Brava a veure si trobava el meu “barquito”. Donat que tinc un munt de cognoms catalans semblava que jo n’havia de tenir un. No l’he trobat, tu. Pot ser que quan van venir “els xarnegos”, expressió que mai vam utilitzar a casa, el fet de que el meu pare practicava la pluriocupació durant set dies a la setmana, que la meva mare donava la volta al rellotge treballant i que molts nens de la meva generació començàvem a treballar als catorze anys no ens atorgava el dret a disposar d’un “barquito” a la costa. És digne d’estudi que els fills i nets d’aquells que van arribar a Catalunya en haver de marxar de casa seva per tal de refer la seva vida estiguin ressentits amb el país que els va acollir i en canvi no tinguin cap retret amb el país que els va expulsar.

Crec que puc dir sense cap por d’enganyar a ningú que la capacitat d’integració que hem demostrat els catalans de les diferents onades migratòries que hem rebut durant la nostra història està perfectament demostrada.

Em pregunto quants dels que van immigrar a Catalunya durant el franquisme i quants dels seus fills i nets se senten catalans, no dic que no ho siguin. Perquè, des del meu punt de vista, després de 50 o 60 anys de ser a Catalunya no parlar en català em sembla una falta de respecte al país. Ei! És legítim que cadascú faci el que vulgui, tu. Però...

La gala dels Gaudí del “barquito” em va entristir. Veure el nostre “Start System” aplaudir fins treure fum per les mans discursos que segur que van encantar a espanyolistes d’aquí i d’allà, em va sorprendre. Veure que es reivindicava als xarnegos, cosa que encara no he pogut interpretar a que treia cap, però que en canvi ningú va fer cap referència a la repressió política, judicial i policial que està vivint el país. Veure el món del cinema “català” amb perfecte convivència amb el Delegat del PSOE a Catalunya em fa pensar que la Vilarasau i companyia estan molt cofois amb la “pacificació” i desnacionalització que estem patint “alguns” catalans i dic alguns perquè sinó se’m acusarà d’allò de considerar que hi ha catalans de primera i bla. bla. bla.

També van rebré molts aplaudiments alguns dels premiats que van fer el seu discurs en castellà després de viure des de fa temps a Catalunya i és clar, com que els catalans que parlem català som molt educats, la interlocució amb entre uns i altres es feia en castellà.

És curiós que Antoni Gaudí que va rebre la repressió espanyola pel fet de parlar català dona nom a la gala. Hi ha una certa contradicció en que una gala tant espanyolista com la que vam viure tingui aquest nom. Compte, qualsevol dia el canvien.

Atipa una mica que els catalans sempre siguem els dolents de la pel·lícula, home!

2025, l’any de la fraternitat

Tue, 31 Dec 2024 18:40:26 GMT

2025, l’any de la fraternitat

JoanC Roca 1 de gener de 2025

El president de la Generalitat ens proposa un any fraternal amb tot el que es mogui. Ell que amb la col·laboració de Pedro Sánchez ha pacificat Catalunya ara treballa per espanyolitzar-la sense perdre temps. Fraternitat que sí que demostra cada dia amb el Borbó, amb el seu amo del PSOE i amb tot el que representa a Espanya com ara els productors d’oli de Jaén. Illa es mostra fraternal assistint a tots els actes institucionals espanyols ans al contrari no assisteix als actes institucionals catalans. Mostra tanta fraternitat amb Espanya que posa la bandera espanyola a la Generalitat i parla castellà en el Parlament de Catalunya. Fraternitat amb el president Puigdemont no en mostra gaire.

Però el senyor Illa ha estat proclamat democràticament President de la Generalitat. Aquest fet no és discutible. En un debat amb un molt bon amic meu aquest punt, el de que ha estat posat democràticament, ens provoca una gran controvèrsia. Ell, el meu amic, opina que hem sigut els catalans els qui li hem posat i per tant, malauradament, la decisió ha estat nostre. No cal dir que com a independentista de pedra picada està sumit en el pessimisme pel que ens ve per endavant. No és que jo sigui gaire més optimista que ell però incorporo una sèrie de matisos en l’anàlisi de la situació del perquè patim un president espanyolista després fer-nos la il·lusió de que ho teníem a tocar el 2017.

El milió de vots independentistes perduts els tenim a la reserva, si més no una gran quantitat d’aquests. A molta gent que, amb raó, se sent traïda no se li pot demanar que renovi la confiança en uns polítics que s’han abraçat a una autonomia descafeïnada. Sí, s’arrisquen a que passi el que ha passat. La democràcia és el millor sistema inventat fins avui però no és perfecte. En democràcia guanyen les majories però s’haurien de respectar les minories la qual cosa no sempre passa. La democràcia és el sistema dels dos terços. Un terç guanya, un terç perd i un terç decanta cap un cantó o cap a l’altre.

En la complicada actual situació del país hi ha un terç representat per Comuns i ERC que efectivament ha decantat la presidència del país cap a l’espanyolisme. Però la pregunta que em faig és; els independentistes que van votar ERC ho haurien fet si haguessin sabut que els seus vots sumarien per instal·lar un president espanyolista? No ho sabrem mai.

El govern actual de la plaça Sant Jaume del PSOE és feble i caldrà veure com va evolucionant. L’independentisme avui està baldat però hi és. Cal treballar perquè es tornin a donar les condicions que facin que l’abstencionisme s’activi. De fet hi ha diverses entitats que no han deixat de treballar-hi.

Quan governava Montilla amb el tripartit, també regnava el pessimisme entre l’independentisme, donat que teníem un president espanyolista, per ves per on després d’aquest període va venir el Procés i vam arribar més lluny que mai.

L’independentisme d’esquerres s’ha quedat orfe

Tue, 17 Dec 2024 18:53:38 GMT

L’independentisme d’esquerres s’ha quedat orfe

JoanC Roca 17 de desembre de 2024

S’ha consumat, mossèn Junqueras ja torna a manar a ERC. El triumvirat Junqueras-Tardà-Rufián s’ha activat. Modestament crec que no és una bona noticia per l’independentisme. Les xifres són eloqüents, més el 85% de la militància d’Esquerra a optat per opcions autonomistes. Penso que ha quedat clar que les candidatures finalistes, la Rovirista i la Junquerista, no tenien diferències programàtiques. Anaven de control del partit i d’odis interns. En definitiva les dues candidatures es caracteritzaven per sentir-se confortables pactant amb el PSOE i en la majoria dels casos a canvi de res. Dos exemples; el sector Rovira va posar un president espanyolista a la Generalitat i la flamant Secretaria General, Alamany, anhelava entrar al govern del PSOE de l’ajuntament de Barcelona. Per cert, què se’n sap de Marta Rovira?

Les primeres declaracions d’un eufòric Junqueras no parlen de sobirania o d’independència, parlen de pactes amb el PSOE. Sí, fa veure que serà molt crític amb els socialistes sinó acompleixen els pactes. En qualsevol cas el Junqueras d’abans insistia molt, moltíssim, que el PSOE no respectava mai, però mai, els seus acords. Des d’aleshores no sé sap de cap cas de compliment però, no, ara tot anirà diferent. Els dolents de la pel·lícula són la dreta catalana i feixista de Junts que el seu somni humit és pactar amb el PP i amb VOX. Junqueras que és d’esquerres, i en conseqüència és bona persona i amb la superioritat moral típica de l’esquerra mundial, arribarà a grans acords amb l’esquerra espanyola. S’ho faran entre progrés. Només pot anar bé.

Sí Junts només representa la dreta catalana com diu ERC, ara els independentistes d’esquerres s’han quedat sense opció de vot. Perquè ERC ha deixat la lluita per l’alliberament nacional per a una altre generació. No ho dic jo, ho diuen ells amb aquestes paraules o amb unes altres però tots ho hem entès així. Direu, i les CUP? No hi són ni se’ls espera. Que més voldríem. No cal ni mencionar la esquerra espanyolista dels Comuns.

Sí, ara l’Oriol que està molt preocupat per totes les mancances socials del país, evidentment és concentrarà amb fer el millor pels ciutadans de Catalunya. El que ara no ens diu és que aquestes mancances només tindran sortida amb la independència. Abans, si no vaig errat, és el que ell pensava.

Parlar, no escoltar

Wed, 11 Dec 2024 18:41:23 GMT

Parlar, no escoltar

JoanC Roca 11 de desembre de 2024

Fa uns dies érem una colla parlant en el que en podríem dir una reunió, o no. En un moment determinat vaig pensar que tenia la paraula però vet aquí que no vaig poder acabar el meu argument, quan un dels col·legues dels que compartíem xerrada va iniciar la seva intervenció deixant-me la paraula a la boca a més va encetar un tema que no tenia res a veure amb el jo estava exposant. Vaig pensar que el que estava exposant no tenia interès. No es tractava d’un cas de mala educació. Senzillament el nou intervinent devia pensar que la seva dissertació era la que realment necessitàvem. Vaig callar disciplinadament un xic deprimit i després d’observar la conversa una estona vaig descobrir que els interrupcions se succeïen parles qui parles. Quan un vol acabar el seu pensament s’ho de treballar; deixem acabar, sí perdona. També et pots trobat amb una situació semblant en una conversa entre dues persones. En el vell mig de l’exposició d’un argument el teu interlocutor agafa una de les paraules que acabes d’usar per iniciar un altre argument el qual moltes vegades no té res a veure amb el teu. No hi ha mala intenció simplement no t’escoltava sinó que estava pensant en el que et volia dir. La conclusió és fàcil, en general la gent està interessada en deixar anar el seus arguments no en escoltar els dels altres. Volem parlar i no escoltar.

Segur que jo faig el mateix, no soc especial, però m’emprenya que no em deixin acabar. Soc l’antipàtic que en molts casos manifesta que no hi ha manera d’acabar una frase, collons.

Som així, tu. Però la gent que sap escoltar té un punt. Que preciós deu ser saber escoltar.

Recordo que anys enrere vaig assistir a una reunió de feina per tal de parlar de la instal·lació d’un software d’una companyia anglesa. Aquest reunió tenia cinc participants, quatre catalans de l’empresa receptora i un anglès de l’empresa subministradora. El senyor anglès que era el que havia d’exposar les bondats del producte no entenia res, va al·lucinar, perquè hi havia quatre persones que parlaven i parlaven i que no escoltaven. El que em va quedar gravat va ser la cara que feia aquell Sir que educadament només parlava quan li tocava. Nosaltres ja hi estem fets. Va ser una reunió de les habituals i cal dir que vam instal·lar el software exitosament.

Va home, escoltem.

En política res és impossible

Thu, 05 Dec 2024 18:47:45 GMT

En política res és impossible

JoanC Roca 5 de desembre de 2024

Hi ha coses que sembla que no puguin passar però en política res és impossible.

En podem trobar desenes de casos. Només quatre exemples:

El president d’una comunitat autònoma espanyola responsable de desenes de morts es vol pujar el sou.
Marta Rovira, que va venir a acabar la feina, va posar a un espanyolista a la Presidència de la Generalitat. Que es quedi a viure a Suïssa ja s’entén més.
Malgrat la trajectòria dels darrers anys, Junqueras, ha obtingut quasi el 50% dels vots de la militància d’ERC per recuperar la Presidència del partit. De fet, ja és increïble que es presenti
Veure partits “independentistes” donant suport al partit espanyol que els reprimeix i que els espia.

Que Àngels Barceló rebi la creu de Sant Jordi també seria inversemblant si fóssim un país normal però si posem un espanyol de pedra picada a la presidència de la Generalitat és de calaix que es condecori una espanyola de pedra picada. Amb Illa a la Generalitat caldrà reaccionar ràpid perquè la desnacionalització de Catalunya que aquest senyor pretén podria avançar de veritat. Demà el veurem en els actes d’homenatge a la Constitució a Espanya però abans, no pot perdre el temps, a continuat la seva missió d’espanyolitzar Catalunya integrant la Guàrdia Civil al 112.

Quants greuges resoldrà Illa?

Fri, 04 Oct 2024 09:20:34 GMT

Quants greuges resoldrà Illa?

JoanC Roca 4 d’octubre de 2024

Estic escoltant la radio pública catalana. Una radio que està immersa en un irritant marc mental espanyol. Estan comodíssims en la nova situació política i social que es desprèn de tenir el govern més desacomplexadament espanyolista des de la transició espanyola. De fet aquesta tendència ja fa set anys que dura. Les subvencions hi ajuden molt. Ningú pertanyent a aquest mitja o de la televisió pública és mostra gens alterat quan el nou President de la Generalitat el primer que fa és rendir homenatge al rei d’Espanya i declarar que el gran objectiu és millorar Espanya. Vaja que Catalunya Radio estaria més ben definida com Espanya Radio delegació de Catalunya.

En qualsevol cas hi ha una sèrie de qüestions o de greuges històrics que cal posar sobre la taula els quals en cas de donar-los-hi sortida sí que millorarien Catalunya. Dissortadament aquests greuges no es poden resoldre amb un Estat en contra. Un Estat que ens dona un tracte colonial. Aquests greuges només es resoldran amb la independència del país.

Quants dels problemes que cito a continuació resoldrà el delegat d’Espanya a Catalunya, Illa?

Espoli fiscal de 22.000 milions anuals d’euros pel cap baix. Si ens comparem amb Madrid, una comunitat dopada econòmicament, sortim molt i molt perjudicats. No hem d’oblidar que hi ha gairebé 2 milions de catalans en risc de pobresa.
Trasllat d’empreses fora de Catalunya induïts per centres de poder madrilenys, inclosa la monarquia.
Arribada mínima de fons europeus.
Retrocés de Catalunya en el PIB estatal. Patim una política de centralització i engrandiment de Madrid.
Guerra judicial contra Catalunya. Tenim una llarga llista de greuges; Sentència de l’Estatut, judici dels procés, incompliment de l’Amnistia o jutges prevaricant contra Catalunya com Llarena, Marchena entre d’altres.
Suspensió sistemàtica de les lleis més importants fetes pel Parlament de Catalunya.
El nostre sistema legal (amb petites excepcions) i econòmic ens ve imposat per Madrid
L’ operació Catalunya amb Villarejo, Rajoy i Saenz de Santamaría i un llarg etcètera
L’espionatge amb “Pegasus” que sembla que no hagi existit.
Intoxicació sistemàtica contra els catalans i contra Catalunya a l’Estat Espanyol. Han elevat com mai els nivells d’odi.
Alta velocitat deficitària per tot Espanya, mentre aquí no poden finançar unes bones rodalies amb averies diaris.
Corredor mediterrani. Obsessió en contra de la Unió Europea perquè passi per Madrid i Aragó excloent Barcelona.
Emigració. Enviament sobredimensionat, silenciós i fraudulent d’emigrants cap a Catalunya. Ens traslladen emigrants de manera no controlada per dissoldre la nostra cultura i els nostres costums.
No tenir competències en emigració.
Infiltració policial en les entitats sobiranistes. Casos provats com el de Girona que es va produir amb impunitat i menyspreu dels afectats.
Sobredimensió del CNI a Catalunya (l’antiga residència d’oficials de la Diagonal) per controlar al major nombre possible de catalans.
Extermini lingüístic del català. Eliminació de la immersió lingüística amb l’ajut dels jutges.
Castellanització del Sistema Sanitari.
Mals resultats de l’ensenyament català (PISA) entre altres coses per manca del finançament necessari.
Madrid té sobre nosaltres un control no consentit pel 80% d’habitants que volen autodeterminar-se.
Encara som de les poques autonomies amb més peatges.
Anorreament de la banca i les caixes de Catalunya de forma planificada i sistemàtica.
Matrícules universitàries més cares de l’Estat.
Tergiversació de la nostra història.
Castellanització quasi total de la Justícia. Gairebé no es dicta una sentència en català.
Preguntem-nos quin percentatge hi ha de catalans a les altes estructures de l’Estat Espanyol. Quants alts jutges i jutgesses? Quants diplomàtics? Quants alts caps policials? Quants militars professionals? Quants alts funcionaris?
Els incompliments sistemàtics del PSOE.
La doctrina i l’actuació d’Aznar. Tot preparat per la FAES, una associació subvencionada que també paguem els catalans. El domini de l’Estat pel conglomerat patriòtic extractiu tot centralitzat en la megalòpolis madrilenya.
Ens han imposat les seves institucions espanyoles per la força.
Espanya només ens té per l’extracció sistemàtica de riquesa.

El que és segur és que rumiant-hi una estona més aquesta llista es pot ampliar. Però és clar, resoldre algun d’aquests greuges no contribuiria en millorar la Espanya del espanyol que governa Catalunya el qual ens diu repetidament que Catalunya ha tornat. Em pregunto si els més de dos milions que van votar independència han marxat?

Octubre 2017 vs octubre 2024

Sun, 29 Sep 2024 16:55:32 GMT

Octubre 2017 vs octubre 2024

JoanC Roca 29 de setembre de 2024

No és pas nou d’ara que el món de la política és mou en uns paràmetres molt diferents al món de la gent del carrer. Els partits adquireixen un compromisos en les campanyes electorals que habitualment no acompleixen. Però, ja se sap, uns i altres vien en dues dimensions ben diverses. Estem acostumats que els contractes que signen els partits amb els seus votants queden en gran part en paper mullat. Però hi ha moments determinats de la vida que la gent espera, de veritat, que els partits estiguin a l’alçada dels seus compromisos.

L’octubre de 2017 es va produir el que semblava una comunió entre els partits independentistes, que es deien independentistes per ser més precís, i la gran quantitat de gent del carrer que se’ls va creure i que pensava que estàvem a punt de culminar la República catalana. Molta gent va confiar en els partits i es va mobilitzar i fins i tot hi va posar el cos. Ja sabem que va passar a continuació. L’objectiu dels dos mons era ben diferent. Mentre la gent volia la independència, els partits volien fer un pols amb l’Estat per negociar no sé que. La gent pensava que ho teníem tot a punt i els partits no tenien res preparat. Ara sabem que en aquelles dates hi havia una guerra interna entre els partits que van acabar intentant donar-se la culpa l’un a l’altre del fracàs. L’engany va ser descomunal perquè els partits no es van creure en cap moment la independència. El resultat ha estat tangible. Molta gent ha abandonat aquests partits i s’ha refugiat en l’abstenció. La gent encara hi és però està a la reserva i serà molt difícil que torni a confiar en els partits. Necessitarem que la gent s’activi i se sumi als grups que, sortosament, continuen treballant. Caldrà tornar a liderar el moviment independentista des de fora dels partits tal com es va fer fins el 2017. Els partits són necessaris però ho haurem de fer diferent per tal de que aquests no s’escapin quan sigui necessari el seu protagonisme.

Quina diferència entre aquella il·lusió que es respirava en l’ambient del 2017 i el que passa avui 7 anys després. Assistim al lamentable enfrontament entre les faccions d’ERC amb discursos exaltats dels uns contra els altres. Una lluita pels càrrecs que no de propostes polítiques. El 2017 ens havien fet creure que eren “bones persones”, honestos i lliures de corrupcions, i independentistes!

Ara sabem que hi havia estructures B i que el que els mou de debò és la lluita per quotes de poder autonòmic i la seva mania persecutòria a “Convergència”.

Els independentistes de cor o de convenciment han, hem, rebut un bany de realitat i encara que Junts i CUP no han cobert les expectatives ERC ha estat especialment decebedor. Però ara Junqueras, “l’absent”, ens promet la lluna en un cove.

Els partits d’obediència catalana, per dir-ho d’alguna manera, s’ho hauran de treballar molt si volen recuperar la confiança del 2017.

Dissortadament hem tocat fons de manera que govern espanyolista de la Generalitat, propiciat per “els independentistes” d’ERC, no ho oblidem, té el gran projecte de millorar Espanya. Cal dir que no se’n amaguen gens ni mica. Incorporen la bandera espanyola ben a la vista al Palau de la Generalitat i retiren el bust de Macià del despatx del delegat de Sánchez a Catalunya. Estem immersos en una comunitat autònoma espanyola que està, com mai, regentada des de Madrid.

La situació és encara pitjor que el 2006 com ho demostra el fet de que avui estem administrats per un Estatut que no hem votat els catalans. Sí, la independència solucionava aquesta anormalitat d’un dia a l’altre.

Tanmateix el moviment independentista segueix actiu. Com se sol dir no es coneix cap independentista que ho hagi deixat de ser. Caldrà treballar molt però tornarem a tenir el momentum. Ara el cal fer és commemorar l’1 d’octubre de 2017 data fundacional de la República per demostrar que hi som.

Finançament singular. Tothom hi guanya. Quina camama!

Fri, 06 Sep 2024 17:55:11 GMT

Finançament singular. Tothom hi guanya. Quina camama!

JoanC Roca 7 de setembre de 2024

El comitè de direcció d’una empresa on vaig treballar ens reuníem mensualment per analitzar els resultats dels diferents departaments de producció i vet aquí que en una d’aquestes reunions el resultat global de producció va ser negatiu però cada un dels departaments donava un resultat positiu. Està clar que algú no deia la veritat. El mateix passa amb el finançament singular pactat entre el PSOE i ERC. Segons el govern més progressista de la història totes les comunitats autònomes d’Espanya hi sortiran guanyant. Totes rebran més diners. Deu ser allò de la multiplicació dels pans i dels peixos. Però a mi no em surten els números. A veure, el dèficit fiscal que pateix Catalunya és d’uns 22 mil milions d’euros anuals i és de suposar que amb el finançament singular aquest espoli es veurà molt reduït. Però, segons el PSOE cap problema, els ingressos augmentaran arreu. Cal suposar que algun dia ens explicaran d’on sortirà la pasta i també que l’execució de les inversions a Catalunya passarà de menys el 45% al 100%.

Aquest afer del fiançament singular em sembla una camama com una casa de pagès per molts motius. Si hi ha un document públic on s’explica detalladament en que consisteix l’artefacte per què hi ha tantes lectures diferents? És un concert o no és un concert? Cal sortir del Règim Comú o no? Per què cada cop que algú del PSOE parla sobre aquest assumpte algú d’ERC es posa com una moto?

Com pot un partit, dit sobiranista, donar la Generalitat a un president mega-espanyolista en base a un pacte tant controvertit el qual, a més, té un llarg recorregut i que en gran part dependrà dels vots de partits que en són decididament contraris?

A més el pacte s’ha subscrit ni més ni menys que amb el PSOE, sí amb el PDSOE, al qual no se li coneix cap cas d’acompliment com molt bé ERC ens havia repetit fins el cansament.

Tots sabem que aquest finançament singular és una camama, que servirà per tenir-nos entretinguts durant uns mesos però que s’anirà diluint amb el temps. Dissortadament l’espoli fiscal continuarà igual. L’única manera de resoldre el finançament de Catalunya és la independència, això també ho sabem tots.

El més trist de tot és que ERC ha subscrit aquest acord per por a unes noves eleccions sense pensar en el país. La justificació de l’augment de sobirania és patètica.

Illa a TV3

Mon, 02 Sep 2024 17:34:19 GMT

Illa a TV3

JoanC Roca 2 de setembre de 2024

Aquest vespre la televisió nacional de Catalunya farà una entrevista al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. Un president que fa gala del seu espanyolisme sense cap mania, un president que s’ha afanyat en posar la bandera espanyola al seu despatx, un president que hauria aplicat el 155 molt abans del que es va portar a terme, un president que té com a principal objectiu ajudar a millorar Espanya, un president que ha farcit de consellers anticatalanistes declarats el seu govern i un president que la posat ERC. Fa pocs mesos semblava del tot inversemblant que el president entrevistat a la “nostra” fos Salvador Illa.

A hores d’ara que aquest senyor sigui el nostre president ja s’ha normalitzat del tot als mitjans de comunicació catalans que llevat de poques excepcions, les de sempre, només parlen de les excel·lències del personatge. Qui més qui menys s’està treballant les subvencions que és el que compte, tu.

Ara, la Rovira, avui mateix, no se la veu nerviosa als mitjans nacionals de Catalunya, diu que estaran molt atents en el compliment dels acords que van signar amb els del 155. Ui! Quina por que deu provocar als seus socis del PSOE delegació catalana.

Em temo que aquesta nit Illa rebrà un massatge d’aquells que fan època. El que és segur és que Illa no exposarà cap projecte de país per la senzilla raó de que no en té cap. Només Espanya, Espanya i Espanya.

Mentre tant els partits sobiranistes, Junts i CUP, es troben immersos en congressos per tal d’aclarir-se. Ja en parlarem de que en surt d’aquests processos. ERC ja no es pot considerar sobiranista quan s’ha canviat de bàndol descaradament. O s’ha tret la pell de xai, no ho sé. Tinc confiança en que el Col·lectiu Primer d'Octubre d’ERC doni un cop de puny sobre la taula que provoqui alguna cosa dins d’ERC.

Si no s’hi posa remei el més aviat possible podríem tenir el PSOE al govern de la Generalitat per anys.

Una bona noticia és que l’Assemblea s’ha posat les piles i ja ha planificat una assemblea extraordinària per definir un nou Full de ruta. La feina que tenen per davant és feixuga perquè vivim uns moments on el moviment independentista està estabornit per la repressió i la actuació dels partits que pensàvem que eren independentistes.

Qui ningú s’enganyi estem estabornits però hi som. A part de l’Assemblea Nacional Catalana que va per bon camí hi ha diferents organitzacions que no s’han rendit i que estan treballant. Entre aquests el Moviment per la Independència l’octubre clausurarà la segona conferència per l’Estat propi on s’activarà el seu Full de ruta.

És molt important el rol que adquireixi El Consell de la República en la nova situació de govern de la Generalitat espanyol i Parlament amb majoria espanyolista.

Tothom a treballar en el que pugui. De moment podem ajudar en que l’11 de setembre sigui un gran èxit.

Preguntes (1)

Thu, 15 Aug 2024 10:51:31 GMT

Preguntes (1)

JoanC Roca 15 d’agost de 202 4

Sí, d’acord, les preguntes que em faig a continuació tenen una resposta més o menys senzilla si estàs malalt de país i per tant estàs al cas del que passa en el dia a dia i conseqüentment ja els coneixes a tots, però si ho analitzes des de fora com fan els marcians del Ferreres pots concloure que els catalans som bastant singulars, difícils d’entendre.

Preguntes:

• Com pot ser que un parit del 155, avui, tingui el poder polític TOTAL de Catalunya?
• Què és pot esperar de la negociació d’un nou sistema de finançament “singular” entre dues parts que no el volen?
• A què es referia Marta Rovira quan va dir ”Hem vingut aquí per acabar la feina que vam deixar a mitges, per recomençar, per unir tot el moviment independentista”?
• On es Marta Rovira?
• En Junqueras vol recuperar la presidència d’ERC per fer què?

Això només és una petita mostra. Evidentment.

Aragonès li posa la medalla de la Generalitat al delegat espanyol

Sat, 10 Aug 2024 14:08:42 GMT

Aragonès li posa la medalla de la Generalitat al delegat espanyol

JoanC Roca 10 d’agost de 2024

Jo no m’ho podia creure però, sí, ERC ha fet president al delegat espanyolista del govern espanyol Salvador Illa. Avui hem vist la foto de la vergonya, el president Aragonès posant la medalla de president de la Generalitat a Illa. Ja fa anys que alguns em deien que el tripartit era possible. No m’entrava al cap, soc dur de mollera jo, però l’odi a “Convergència” i tocar poder estava molt per sobre del país. Ara s’ha demostrat que jo era un idealista innocent. Merda!.

Ara el que vaig trobar fora senyat i que demostra l’odi al contrari polític o a l’autoodi, ja no sé que pensar, és l’actuació dels mossos per engarjolar el president Puigdemont activant l’operació gavià com si perseguissin a un terrorista i el delicat tracte als manifestants amb gas. Actuació més pròpia d’un regim totalitari i per descomptat no democràtic. De traca va ser la roda de premsa del conseller Elena i del comissari en cap del cos, Eduard Sallent que no mereix cap coemntari. I pensar que el conseller Elena va ser el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum. Crec que era el 2016. Ves per on, llavors, compartíem lluita.

El que fa més mal és que tot aquest operatiu la portat a terme un govern d’ERC.

Ara comencem l’etapa Illa, i per veure per on aniran les coses només cal veure quin serà un dels seus primers nomenaments. El futur Secreteri de Govern de Salvador Illa serà Javier Villamayor, el qual va ser comissionat dels Jocs del Mediterrani on entitats com VOX, Societat Civil Catalana o Plataforma per Tabàrnia tenien entrades “reservades”. És nebot de Salvador Caamaño president de Societat Civil Catalana i fundador del foro Babel. El 28 d’Octubre del 2017 es va manifestar al costat del partit neofeixista i xenòfob Democracia Nacional.

Home! que Illa es manifestava amb Societat Civil Catalana sense despentinar-se!!

Sí, d’acord, ja ho he entès, ERC a canviat de bàndol. Oi que abans estava en el nostre?

El procés que comptava amb ERC com un dels seus membres i que finalment ha confirmat totes les sospites que teníem, s’ha acabat. Ara cal tornar-hi sabent que amb ells no hi podem comptar. Però que es desenganyin si es pensen que estem morts, seguim!

Un comentari final, la Marta Rovira que va dir-nos que venia a culminar la feina també ens va dir que en els acords amb el delegat espanyol no hi havia cap càrrec del sottogoverno compromès. Estaria bé fer-ne un seguiment de la veracitat d’aquesta afirmació en el futur.

Full de serveis d’ERC al país

Mon, 05 Aug 2024 15:56:20 GMT

Full de serveis d’ERC al país

JoanC Roca 4 d’agost de 2024

Ha estat decebedor que, ERC, el partit més pulcre, lliure de qualsevol tipus de corrupció i més independentista de tots els que tenen Catalunya com a àmbit d’influència, sigui capaç de tenir un cas de falsa bandera com el cas de l’Alzheimer o que s’oblidin sense despentinar-se dels acords de govern amb altres partits dits sobiranistes.

Podem revisar l’activitat d'ERC, concretament de la direcció del partit, (en cap cas incloc la militància ni als votants) i confeccionar un full de serveis prestats des de l’1-Octubre de 2017. Sense pretendre ser exhaustiu. Segur que om que repassi aquest full hi pot afegir alguns serveis més.

27/10/2017 Deslleialtat de Junqueras a Puigdemont quan no va assistir a la reunió del govern després de proclamar la República. De fet dels serveis dels uns i dels altres n’hem parlat molt i continuarem fent-ho.
31/10/2017 ERC descarta repetir la coalició Junts pel Sí.
29/01/2018 El president del Parlament, Roger Torrent, suspèn el ple d’investidura de Carles Puigdemont.
31/05/2018 ERC confirma el seu «sí» a la moció de censura contra Rajoy impulsada pel PSOE.
2/01/2020 Creació de la taula de diàleg PSOE-ERC.
27/01/2020 La mesa avala retirar l'escó al president Torra.
21/05/2021 Aragonès és investit president amb la promesa de “culminar la independència de Catalunya”. Francament no he sabut veure ni una passa encaminada a aquest objectiu.
14/09/2021 Aragonès només vol membres del govern a la taula de diàleg amb el PSOE contra l’acord d’ERC amb Junts. La conseqüència va ser que la representació catalana va quedar reduïda a Esquerra.
11/09/2022 ERC no assisteix a la manifestació de la Diada de l’ANC.
28/09/2022 Aragonès cessa el vicepresident Puigneró i aboca a Junts a la sortida del govern.
24/11/2022 El congrés espanyol aprova el pressupost amb el suport d’ERC.
11/12/2022 Aragonès fa una proposta de Referèndum a la montenegrina. Requereix un mínim del 50% de participació i un mínim d’un 55% de vots pel sí.
18/04/2023 Crea el Consell Acadèmic que guiarà l'elaboració de l'Acord de Claredat per resoldre el conflicte polític amb l'Estat.
1/06/2023 El Parlament retira l'escó de Laura Borràs presidenta del Parlament.
12/05/2024 Patacada electoral. Això no és un servei és un fet.
31/07/2024 Acord d’investidura entre el Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya.

No podem deixar de banda les serveis que el govern d’ERC ha prestat en els sectors, sanitari, pagesia o ensenyament. I de manera especial tot el que ha fet per la llengua. Tampoc és anecdòtic que el govern d’ERC no sigui capaç d’organitzar unes oposicions d’accés a la funció pública.

Confesso que encara no m’ho crec. No em puc creure que ERC pugui fer president a Illa. Quan va arribar la Marta Rovira de l’exili no fa gaires dies ens va dir, amb molta vehemència, que venia a acabar la feina. Jo amb la meva innocència innata vaig pensar que parlava d’independència. Quina candidesa!!!

No, ERC no pot fer President a Illa

Fri, 26 Jul 2024 14:40:15 GMT

No, ERC no pot fer President a Illa

JoanC Roca 26 de juliol de 2024

Aquests darrers dies ens arriben una pila d’avisos en la línia de que el PSOE-155 i ERC estan tancant els serrells de l’acord que investiria el delegat de Sánchez a Catalunya com a President de la Generalitat. Només puc pensar que ERC té una estratègia per aconseguir alguna cosa, que no arribo a copsar quina és, però que aquest acord és impossible. ERC no pot fer president a un personatge com Illa per el qual el 155 encara va arribar tard. Pensar que siguin capaços de fer-ho pot fer estellar el cap de qualsevol independentista honest.

Diguem babau, beneit, borinot, capsigrany, carallot, estúpid, gamarús, panoli o càndid però collons... Sí, ja ser que ERC ens ha demostrat sobradament que és ben capaç de fer-ho. Només cal fer un seguiment de com han actuat des del 2017. D’exemples en podem trobar un munt, taula fake de diàleg, suport gratis al PSOE-155, agenda de rendició sense pal·liatius, etc. Sí, però donar la presidència del país a Illa és sobrepassar totes les línies vermelles.

Marta Rovira va arribar de l’exili proclamant que venia a acabar la feina. Tots vam pensar que hi hauria un punt d’inflexió a Esquerra, que els tornàvem a tenir de cara per la independència. Tot mentida, si vols la independència no donaràs la presidència de la Generalitat a un personatge com Illa que és més espanyol que el pal de la Bandera de la plaça de Colón de Madrid o de Madrizzz com dirà el propi delegat de Sánchez.

Donat que no dubto que una independència regalada faria patxoca a ERC quins motius podrien tenir els republicans per lliurar-se al PSOE-155?

Por a uns mals resultats si hi hagués repetició electoral. Particularment aquest argument no justifica posar Illa de President. O és que és prioritari el partit sobre el país?
Aconseguir sobirania fiscal. Hi ha molts, moltíssims, arguments per explicar que això és impossible. El que poden aconseguir és alguna promesa que ens hi acosti una mica. Mai ens ho concediran perquè es carregarien una distribució de recursos estructural en l’Estat espanyol i això ho sap tothom fins hi tot ERC. En tindran prou amb alguna promesa per justificar l’acord? Sí Esquerra no fa gaire denunciava pel dret i pel revés que Espanya no acompleix mai les seves promeses amb Catalunya què ha canviat? No cola.
Mantenir part del sottogoverno. Molts llocs de treball i molta pasta en joc. No pot ser. Seria com dir que es venen el país. Alguns malpensats argumenten que ara volen mantenir alguns privilegis que ningú entendria però que amb quatre anys de govern les coses poden canviar molt i qui dia passa any empeny.

Segurament que apurant més trobaríem més motius pels quals Esquerra cediria el govern de Catalunya a l’espanyolisme més desvergonyit imaginable però francament no crec que sigui justificables des de cap punt de vista.

Ep! En Joan Tardà o Gabriel Rufián o poden justificar tot amb l’excusa de que sinó vindrà el PP i tal i qual.

Espero que aquest pensament hagi representat un exercici de debilitat provocat per l’obra dels republicans dels darrers anys i per tant me’l hagués pogut estalviar.

No pot ser altrament, ERC no pot fer President a Illa, NO

Ens hauríem de manifestar cada dia

Wed, 17 Jul 2024 16:39:37 GMT

Ens hauríem de manifestar cada dia

JoanC Roca 17 de juliol de 2024

Cada dia, només donant un cop d’ull als titulars dels diaris, podríem plantejar una manifestació especifica per moltes de les noticies que hi apareixen.

Un resum resumit d’avui:

Segons la pròpia Esquerra republicana les negociacions amb el PSC avancen encara que, darrerament, sembla que ha sorgit alguna dificultat pel finançament singular. ERC està negociant per fer un membre del 155 president de la Generalitat?
De moment s’han amnistiat el doble dels agressors que dels agredits. Els agressors haurien de tenir dret a ser-ne beneficiaris?
El deplorable cartell contra Ernest Maragall “Fora l’Alzheimer de Barcelona” va sortit de la pròpia Esquerra. No havíem quedat que ERC era l’únic partit del món mundial sense cap cas de corrupció?
Només el 25% del personal docent de Catalunya té el C2 de català. Això explica algunes coses, oi?
Rufián parlant de forma habitual a las Cortes españolas en castellà. Potser s’hauria de treure el C2.
Després de tot el que ens ha caigut sobre als catalans amb el silenci i el consentiment de Sánchez i tot el progressisme espanyol, ara, quan toquen a la dona del president del govern més progressista de la història d’Espanya presenta un pla sobre regeneració democràtica. No gaudíem d’una democràcia plena amb separació de poders on tots el drets fonamentals estaven garantits?

Podria continuar ...

Front social vs front nacional

Fri, 12 Jul 2024 14:55:50 GMT

Front social vs front nacional

JoanC Roca 12 de juliol de 2024

A Catalunya un dels relats més emprats per les forces polítiques unionistes és de manera reiterada que cal prioritzar les polítiques socials sobre les nacionals, argumentant que el que preocupa als catalans són els temes socials. Cal dir que, malauradament, algunes forces “sobiranistes” moltes vegades cauen en el mateix relat. Tanmateix a Catalunya aquest relat és fals de dalt a baix.

En primer lloc, que Salvador Illa, Pedro Sánchez o Jèssica Albiach, per posar uns exemples, proclamin que és el que em preocupa i que és el que em convé a mi em fa força basarda. Però fonamentalment el que passa és que al nostre país els àmbits nacional i social són indeslligables. L’experiència (49 anys de “democràcia espanyola”) demostra abastament que per aconseguir avenços socials reals necessitem avenços nacionals, necessitem la República catalana. Ens cal decidir a nosaltres que fem amb els recursos que generem al país perquè si no ho fem nosaltres els resultats estan a la vista.

Després de 49 anys de democràcia espanyola (no homologable) i de suportar un regim colonial, ens trobem sotmesos en un espoli permanent que representa entre el 8% i el 10% del PIB català anual. Estem en una alarmant situació de l’ús de la nostra llengua. Disposem d’unes infraestructures pròpies d’una població de sis milions quan ja estem arribant als 8. Patim exiliats i presos polítics en ple segle XXI a Europa. I un llarg etc. En definitiva som una Nació amb un Estat en contra. Ara, això sí, des d’Espanya cada dia ens diuen el que ens convé més.

Que no ens vinguin amb la camama de que el front social és el que l’importa a la gent per deixar de costat front nacional. Cal ser conscients de la gran mentida d’aquest relat. Efectivament la gent desitja ser feliç i viure la millor situació de benestar social possible. La gent no és idiota però ha d’aprendre que la manera d’anar-hi és guanyar en el front nacional. Podria passar, sí, que els nostres no siguin els millors gestors però el que és segur que disposaríem de 22.000 milions d’euros anuals més per millorar totes les polítiques socials.

El relat correcte és que el front nacional i el front social han d’anar agafats de la mà i que aquesta estratègia és l’única que farà viable salvar la llengua i en conseqüència la nació.

Progressista, progressista, progressista,...

Tue, 02 Jul 2024 16:44:48 GMT

Progressista, progressista, progressista,...

JoanC Roca 2 de juliol de 2024

Aquests dies es parla molt de governs progressistes, de projectes progressistes, de pactes progressistes i d’“elquesigui” progressista.

Tothom que s’autodefineix d’esquerres es proclama progressista. Caldria, però, definir que vol dir avui ser d’esquerres. Penso que trobaríem un munt de definicions ben diferents. Segurament el que trobaríem en comú en totes les esquerres és la seva superioritat moral. Soc d’esquerres i en conseqüència soc bona persona i per tant les meves intencions sempre són bones i qui dia passa any empeny.

Avui, però, s’omplen la boca amb el mot “progressista”. Tirant de la Wiquipèdia cerco el significat i trobo “El progressisme és una tendència política -no una ideologia definida- on es defensen idees considerades «avançades», sobretot aquelles orientades cap al desenvolupament de l'Estat del benestar, la defensa drets civils i certa redistribució de la riquesa. Aquesta corrent política aglutina una sèrie de doctrines filosòfiques, ètiques i econòmiques que persegueixen el progrés integral de l'individu en un ambient d'igualtat, llibertat i justícia, i es considera que reuneix les forces oposades al conservadorisme. En el progressisme com subespectre polític conflueixen diverses doctrines que provenen del liberalisme i el socialisme democràtic.”

I, jo, que sempre m’he considerat d’esquerres, però que em molesta profundament allò de la, tediosa, superioritat moral, qüestiono el progressisme de la majoria d’aquests que en fan gala cada cop que obren la boca.

Sembla que si vas de “progre” ho tens tot pagat. Ja si val tot, tu! Que ets progressista! Tens raó, Qui ha de qüestionar que tens tota la raó?

Però, Felipe Gonzalez és progressista? Si amb el seu currículum aquest senyor està a les files progressistes, ja podem plegar. El senyor Illa és un “progre”. Ell diu solemnement “o govern progressista o eleccions”. Donar suport a la repressió de Catalunya, es progressista? Abraçar el 155 i declarar que ell l’hagués aplicat abans, és progressista? Negar l’autodeterminació del país, és progressista? Parlar en castellà al Parlament, ho és de progressista? Acceptar el dèficit fiscal que Espanya sotmet a Catalunya, és “progre”. Ara, això sí, ser el delegat de Pedro Sánchez a Catalunya és una opció personal, no és ni progressista ni conservador. Els partits dits d’esquerres espanyols i les seves delegacions catalanes, com poden ser els Comuns, són progressistes? El que tenen en comú és que defensen totes les causes perdudes del món menys la causa catalana. De Pedro Sánchez no cal ni parlar-ne.

El concepte progressista l’han banalitzat de tal manera que ja no significa res.

PSC, delegació o partit

Sat, 01 Jun 2024 10:46:08 GMT

PSC, delegació o partit

JoanC Roca 1 de juny de 2024

Aquests dies s’omplen les bústies de propaganda electoral i vet aquí que n’he rebut una d’un partit que es diu +PSC/”cor” amb un eslògan “Més Europa”. Primer, confós, m’he preguntat qui són aquests del PSC? Després de reflexionar-hi una mica he pensat que pot ser era d’aquell partit que es deia PSC (Parit dels Socialistes de Catalunya). Però m’he demanat si encara existeix aquest partit? No s’havia transformat en la delegació del PSOE a Catalunya? Doncs no, tu! Encara s’anomenen a ells mateixos PSC. Ei, que cadascú es posi el nom que vulgui, només faltaria. De fet el problema és meu per no assimilar que un partit pugui evolucionar fins girar el seu ideari polític com mitjó. De defensar el dret d’autodeterminació a negar-lo sense contemplacions. De transitar del catalanisme a l’espanyolisme sense cap mena de vergonya. Per a mi el més trist és que soc culpable d’haver-lo votat en alguna ocasió els anys 80’s. Quina candidesa que tenia jo!

La qüestió és quin sentit té un partit que no té cap projecte per Catalunya o que almenys no el fa avinent a la seva ciutadania. L’únic paper que se li coneix fins ara és el exercir de delegació regional espanyola del PSOE del 155, recordeu-vos, la qual cosa es tradueix en aplicar les polítiques espanyolistes de seus caps.

No cal dir, que aquestes polítiques sempre ens van a la contra en tots els àmbits, econòmics, socials o lingüístics. Aquests que es fan dir PSC no fan res per a revertir la situació.

El paper de subaltern del socialistes catalans és va fer ben notòria fa uns dies quan Pedro Sánchez va venir al Centre d’Economia a explicar el programa socialista per Catalunya davant l’atenta i submisa mirada del delegat Salvador Illa. De fet Sánchez va fer el que els polítics espanyols fan sempre que no és altra cosa que prometre per enèsima vegada una “calerada” per a Catalunya. Res de nou. No passarà.

Si +PSC/”cor” tingues una mica de dignitat tancarien el partit i obririen la delegació, Així no enganyarien a ningú.

Cinc qüestions vitals per Esquerra Republicana

Wed, 29 May 2024 16:57:26 GMT

Cinc qüestions vitals per a Esquerra Republicana

JoanC Roca 29 de maig de 2024

El mal resultat electoral d’ERC a les passades eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M, en les quals va perdre 13 escons per quedar-se en 20, era previsible per diferents motius. Una part important dels electors no han entès les baralles entre els patits independentistes que s’ha traduït en una manca d’estratègia unitària. No han entès que en el moment que estem vivint sigui més important la supremacia política que la independència el país. ERC s’ha vist perjudicada, també, pel seguidisme que ha fet del PSOE. L’obra de govern en minoria tampoc ha sigut exitós, amb problemes en l’ensenyament, en la pagesia, en la sanitat o en les presons i a més els hi ha caigut damunt la sequera. L’estratègia d’ampliar la base, sembla, que estava orientada a captar vots de l’Àrea Metropolitana però que ha descuidat altres territoris del país, ha naufragat.

El mal resultat ha accelerat el procés de renovació de lideratges dels republicans. Pere Aragonès i Marta Rovira ja han anunciat en quin moment abandonaran el càrrec. El cas de Junqueras és estrany perquè és un “me’n vaig però el novembre intentaré tornar”.

Així doncs, ERC es troba davant d’un procés de renovació de càrrecs que es farà efectiu durant els Congres Nacional del partit que celebraran el 30 de novembre.

El 'Col·lectiu Primer d'Octubre' que representa al sector crític dins d’ERC ha anunciat que presentarà una candidatura que en diran “de renovació” al pròxim Congrés Nacional del partit. Volen propiciar un canvi de rumb cap a la independència. Es mostren partidaris de ser menys pactista amb "els partits del 155" i de formar un front comú estratègic amb les altres formacions independentistes. Aposten per trencar relacions amb "els partits del 155" si no hi ha un reconeixement "del legítim dret a l'autodeterminació" i per recuperar la cultura assembleària, amb un major paper del debat de la militància, en el qual "es fomenti la pluralitat d'opinions".

Ben segur que en el Congrés Nacional s’hi presentaran un seguit de propostes i seran els militants qui decidiran.

En qualsevol cas semblen ben interessants els punts que el Col·lectiu abans esmentat pretén impulsar que són els següents:

El convenciment que una renovació de l’equip directiu contribuirà a recuperar la confiança del nostre electorat en la nova orientació d’ERC.
La necessitat de fixar novament l’objectiu de la independència com a centre de totes les nostres polítiques. ERC sempre havia estat el partit referent de l’independentisme, molt sovint en solitari, massa temps en minoria, i ara ha de tornar a recuperar el seu lloc.
La necessitat de cercar i fixar una posició estratègica comuna amb la resta de forces independentistes a partir d’uns principis bàsics comuns que ens facin més forts davant els qui ens neguen el nostre dret a l’autodeterminació.
No establir cap mena d’acord amb els partits del 155 sense el previ reconeixement i respecte del legítim dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Recuperar la cultura assembleària del nostre partit on es debati entre la militància les decisions del partit, se la faci partícip i es fomenti la pluralitat d’opinions.

Així ens trobem davant d’una nova refundació dels republicans. A l’independentisme li convé que trobin la tecla adequada per tal de trobar projecte i nous líders.

La patacada del 12M

Tue, 14 May 2024 18:34:22 GMT

La patacada del 12M

JoanC Roca 14 de maig de 2024

El delegat de Pedro Sánchez a Catalunya, Salvador Illa, ha guanyat les eleccions del 12M. Quan va comparèixer a la nit, aclamat per tota la claca socialista encapçalada per Collboni, el primer que va fer és redir pleitesia al seu cap del PSOE-155. La primera referència va ser Espanya i a continuació ja es dedicà a la delegació de Catalunya. Tot en ordre. No s’havia vist mai una submissió d’aquestes dimensions del líder del PSC al del PSOE. Com sabem Illa pronuncia “Madriz” molt millor que qualsevol madrileny.

Se’m fa difícil d’entendre que un partit que va donar suport a la suspensió de l’autonomia catalana mitjançant el 155 pugui guanyar unes eleccions catalanes. Que els partits sobiranistes en el seu conjunt perdin centenars de mils de vots només es pot entendre per com s’han abraçat a un autonomisme obedient abandonant el procés independentista.

Feia molt temps que es veia a venir que ERC rebria un càstig de l’electorat donada la seva rendició indissimulada a l’Estat espanyol abraçant-se al PSOE. Ara, la patacada ha estat colossal i ja s’ha emportat per endavant a Aragonès però Junqueras s’ha afanyat en posar-se a disposició del partit per continuar el seu lideratge. (icona d’una cara amb els ulls molt oberts). L’Oriol és molt bona persona, tu.

Les CUP tampoc n’ha sortit ben parat. A veure si la redefinició en que estan immersos els treu de la seva insignificança actual.

Junts ha salvat els mobles encara que, dissortadament, l’efecte Puigdemont no ha tingut la força suficient per aguantar l’embat de l’espanyolisme a Catalunya.

En qualsevol cas encara no és gens clar si amb els resultes obtinguts per cada un dels partits en pot sortir un nou President o caldrà anar a noves eleccions l’octubre. Temps al temps.

Un dels motius més importants de la desfeta ha estat l’abstenció de l’independentisme decebuts amb els partits. Que molta gent es quedaria a casa ja es veia a venir.

Alguns s‘han afanyat en afirmar que l’independentisme ha baixat molt i treuen pit assegurant que “la agenda del reencuentro” de Sánchez està funcionant d’allò més bé.

Sento dir-los-hi que estan molt equivocats. L’independentisme, malauradament, el tenim hivernant i el que cal és despertar-lo. Ja fa temps que sabem que la independència no la faran els partits sols sinó que la farà la gent mobilitzada i organitzada amb els partits que s’hi apuntaran en darrer terme.

En el país tenim diverses associacions i entitats que estan treballant en diferents àmbits. L’Assemblea Nacional Catalana ha de tornar a ser un dels puntals del moviment independentista. Confio que ho tornarà a ser amb el nou Secretariat Nacional que es troba en els seu procés electoral. També està en procés la segona Conferència per l’Estat Propi del Moviment per la Independència. De la primera Conferència en va néixer l’ANC i d’aquesta segona en sortirà un nou Full de ruta.

El moviment està viu que ningú ho dubti, els resultats electorals del 12M només són un altre entrebanc en el camí.

Enquestes a peu d'urna

Wed, 08 May 2024 18:39:06 GMT

Enquestes a peu d’urna

JoanC Roca 8 de maig de 2024

No hi entès mai la utilitat de les enquestes a peu d’urna. A les vuit en punt del vespre s’anuncien uns resultats de les eleccions que es tradueixen en grans taules d’anàlisi per part d’uns politòlegs molt experts que donen les claus dels resultats. Mentre tant estem tots abocats a la pantalla per entendre el perquè de tot plegat. Vet aquí que quan toquen les nou tot aquest desplegament es fon a l’instant. Tot torna a començar ara amb resultats reals.

El que no entenc és el gran desplegament que fan els mitjans durant tot el dia per tot el territori per un espai d’una hora que en definitiva només dona algunes anècdotes. Aquest desplegament, que deu tenir un cost important, quin objectiu? L’audiència d’una hora?

No entén aquest desfici per donar una enquesta a les vuit quan fa mesos que els mitjans no han parat de bombardejant-nos amb enquestes. Prou!!

Per a mi no cal que es gastin ni un euro, jo posaré la radio o la tele a un quart de deu.

Mateu, vell republicà

Wed, 01 May 2024 15:26:47 GMT

Mateu, vell republicà

JoanC Roca 1 de maig de 2024

En Mateu era molt amic dels meus pares. En Mateu, la seva companya i els meus pares ben sovint gaudien de la seva amistat sortint per aquí i per allà. Mantenien animades converses sobretot de política. Tots ells eren del bàndol que va perdre la guerra. En aquestes sortides moltes vegades els acompanyava un adolescent, jo. Parlo de la dècada dels seixanta del segle passat. En Mateu era un tipus molt intens i apassionat quan s’expressava. Era un vell republicà, catalanista i independentista. En les converses que mantenien només li faltava un mínim detall per referir-se al país i criticar als nacionals i ho feia amb una certa vehemència. A mi, un adolescent que només tenia preguntes i que em faltaven moltes respostes i que rebia una formació en castellà amb un programa franquista, em cridava molt l’atenció. Em costava entendre aquells sortides un xic alterades que es produïen molt sovint. Tanmateix per a mi en Mateu era un tipus fantàstic al qual estimava sincerament. Avui en dia segurament se’l consideraria un hiperventilat de l’època. Avui fa molts anys que va traspassar però penso moltes vegades amb ell i cal dir que fa molts anys que vaig entendre el context. De fet, algunes vegades jo mateix tinc reaccions semblants a les seves i penso “mira acabo de fer un Mateu”.

Fa uns dies vaig assistir a una visita a la fàbrica de BonArea a Guissona on ens van mostrar el procés de producció. Una vista interessant. Vet aquí que abans de començar ens van informar que la visita es faria en castellà perquè hi havia una persona que venia de fora. Ja se sap que en “castellano nos entendemos todos”. Vaig tenir una reacció “Mateu”, collons, a mi ningú m’ha preguntat si jo entenia el castellà. La meva protesta, atenent a les mirades que vaig rebre, suposo que es va considerar insolidària. Està clar que no va servir de res i tot d’una BonArea es va espanyolitzar sense cap problema per a ningú. Ja se sap sempre pot aparèixer un “hiperventilat” que molesti una mica. El meu jo adolescent segur que s’hagués preguntat que li passava al meu jo actual. Un homenatge al Mateu vell república independentista al qual recordo amb simpatia i afecte.

12M: Ens hi juguem molt

Thu, 25 Apr 2024 14:06:56 GMT

12M: Ens hi juguem molt

JoanC Roca 25 d’abril de 2024

Demà comença la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya. Una convocatòria d’eleccions feta en clau de partit, no en clau de país. Tot fa pensar que els republicans volien deixar descol·locats a la resta de partit. L’excusa dels pressupostos no s’aguanta per enlloc. A Junts perquè pensaven que el President Puigdemont no podria concorre amb la llei d’amnistia encara en tràmit, al projecte Ponsatí-Graupera perquè no tindrien temps de posar-lo a punt i a la CUP perquè s’estan repensant. Però vet aquí que a aquests rivals electorals cal afegir-hi Aliança Catalana i Front Nacional de Catalunya que, ideologia a part, formen part de les alternatives sobiranistes. Sí, ja sé que etiquetar-los a tots d’independentistes és molt agosarat. Però quan es faci el recompte de vots tots els corresponents a aquestes candidatures comptaran com independentistes sobretot en l’àmbit espanyol i, molt important, en l’àmbit internacional.

No ens hem d’enganyar, si aquests partits no sumen el 50% més un dels vots la lectura que es farà al món és que el cicle independentista que va començar amb el Procés s’ha tancat, la qual cosa ens pot portar al relat de que aquesta generació ja ha fet tot el que podia fer i que caldrà esperar que la propera encari un altre embat contra l’Estat espanyol. Aquesta situació seria molt i molt perillosa ja que l’espai temporal que tenim per revertit la situació cada cop és més curt. D’aquí deu o quinze anys quin serà la situació del català? Quin percentatge de parlants habituals hi haurà? Em refereixo al català perquè és la clau de volta de la nostra cultura. Quin nivell d’assimilació haurà aconseguit l’Estat espanyol? Quants milions de dèficit fiscal haurem acumulat?

Partint de la base, incontestable, que només la independència del país pot revertir aquest procés de desaparició de la llengua, de la cultura i fins i tot de la nostra història. Només la independència ens pot portar a una Catalunya “catalana” democràtica i amb justícia social, una Catalunya que compti amb els recursos que genera.

Fa mal, ja no tant sols als independentistes sinó als catalanistes, que no siguem capaços de crear una estratègia unitària que ens porti crear el país que volem que beneficiaria a tots els ciutadans fins i tot als espanyolistes que en definitiva pateixen les mateixes discriminacions.

Així doncs, estem davant d’unes eleccions decisives en les qual ens hi juguem molt. Insisteixo en que l’espai temporal que tenim és molt curt. Si el “sobiranisme” surt perdedor i/o continuem amb les lluites intestines entre nosaltres la cosa pinta molt malament donat que donaríem una força a l’espanyolisme que no ens podem permetre.

Sí, els sobiranisme ha d’obtenir la majoria absoluta del nou Parlament malgrat que en general aquest espai no ha estat a l’alçada els darrers anys fins el punt que en molts casos dubtem objectivament del seu independentisme d’aquí l’abstencionisme. Però necessitem com l’aire que respirem que el proper govern sigui sobiranista. El món ha de veure una continuïtat independentista en el govern de Catalunya.

Seria tràgic que el sobiranisme català no guanyes per vots encara que no tots es tradueixin en escons. Ens cal, si més no, un vot més el 50% dels emesos. Això no té discussió. Deixant de banda un resultat victoriós de l’espanyolisme en el qual la suma de Comuns, PSC-155, PP i VOX evités un govern independentista (de fet avui ja m’ho puc creure tot) tot fa pensar que la presidència de la Generalitat estarà entre el President Puigdemont i Illa. Sí l’Illa que troba que el 155 va arribar tard. Per tant ens trobarem que serà ERC qui decidirà si s’apunta a un govern independentista o a un nou tripartit presidit per Illa. Aquesta segona opció em fa molta por donat l’odi convulsiu que tenen Junqueras, Aragonès, Rufián i Tardà al que ells en diuen món convergent. Un tripartit versió actualitzada posaria en estat d’alarma als defensors del procés d’alliberament nacional.

Si l’objectiu de veritat fos la República catalana avui tindríem una candidatura independentista única. En qualsevol cas el 12M cal anar a votar perquè ens hi juguem molt. I malgrat que tenim coses a recriminar a Puigdemont, per a mi, és qui representa la millor opció que tenim avui entre altres motius per tota la feina que ha fet des d’Europa que ens ha portat a les úniques victòries del catalanisme a l’espanyolisme des de l’octubre de 2017. Tanmateix que cadascú que voti en consciència a la seva preferència entre totes les opcions de obediència catalana.

Per tant per un dia creiem-nos, encara que sigui mirant cap a un altre costat, que aquests partits volen la independència i votem-los.

Ja sabem que caldrà reactivar les entitats independentistes com l’Assemblea perquè la mobilització, preparació i pressió de la gent a partits i institucions continuarà sent necessària i imprescindible.

Per iniciar un nou Full de ruta i encarar la segona fase del Procés d’Independència el 12M és decisiu. Anem a votar.

Tripartit 3.0

Wed, 17 Apr 2024 16:11:41 GMT

Tripartit 3.0

JoanC Roca 17 d’abril de 2024

A mi se’m fa difícil imaginar un Tripartit 3.0 després del 12M. Perquè em costa pensar que ERC pugui entrar en un govern presidit per Illa-155. Encara que ERC ja està formant part d’un Tripartit a l’espanyola amb PSOE-155 i els de Yolanda Díaz, projectar-lo al govern de la Generalitat em resisteixo a acceptar-ho. Em costa veure que ERC arribi tant lluny. És que de venir a concloure la independència a gestionar l’autonomia amb els espanyolistes del PSC-155 i de l’Albiach hi ha un bon tros.

Aquest debat el tenia amb un col·lega de lluites “indepes” el qual em va fer l’observació; “ERC té entre 1500 i 2000 persones col·locades en diferents llocs de l’administració i si perd la Generalitat tindrà un problema molt important. Una opció és acceptar el pacte amb l’esquerra espanyola per tal de recol·locar tota la seva gent que pugui i amb quatre anys per endavant poden passar moltes coses” Allò de que qui dia passa any empeny.

Oriol Junqueras no dona pistes, ell només vol pactar amb Catalunya segons s’expressa en una entrevista que li va fer Carla Turró al diari Ara. Quan li pregunta si pactaria amb Junts o amb el PSC ell respon que només vol pactar amb Catalunya. Aqueta resposta, està molt clar, és una fugida d’estudi per tal de no definir-se. Ara, semblaria el PSC del 155 no és el que el senyor Junqueras considera Catalunya, però ves a saber. De l’entrevista es desprèn que la relació entre el President Puigdemont i ell és inexistent la qual cosa és inquietant. En qualsevol cas si finalment es conforma un tripartit descobrirem que és Catalunya per l’Oriol.

Tanmateix em continua costant, però amb tot el que hem vist aquests darrers anys amb els Republicans ja no sé que pensar.

“Diguem de que m’acuses i et diré que practiques”

Wed, 17 Apr 2024 15:37:24 GMT

Diguem de que m’acuses i et diré que practiques”

JoanC Roca 17 d’abril de 2024

“Diguem de que m’acuses i et diré que practiques” aquesta afirmació la podem aplicar a molts polítics. Quantes vegades hem vist un polític esquarterar a un adversari per un fet, sigui una expressió o una actuació, que ell mateix ha portat o està portant a terme?

Tanmateix no sorprèn a ningú, els polítics tenen una indulgència que personalment trobo inexplicable. Ja saps és polític, es diu. De fet, lògicament, molta gent cada vegada sent més animadversió amb la política

Així doncs, la paraula de polític té el valor que té. Però la perversió definitiva arriba en les campanyes electorals en les quals mentir encara està més a l’ordre del dia. Tothom ho troba normal començant pels mitjans de comunicació els quals ens diuen, sense esverar-se ni un pel, que estan en campanya i ja sabem que en campanya poden dir qualsevol cosa. Figura que en campanya ens exposen el contracte que pretenem que signem amb el nostre vot. No? Et poden prometre que culminaran la independència i aleshores pactar amb els unionistes per desenvolupar polítiques autonòmiques contraries al contracte signat. Nom passa res. Et poden dir que mai acceptaran els vots de tal o qual adversari polític fins que quan necessiten aquests vots se’ls queden trencant el contracte signat. Els politòlegs de torn et diuen que el moment de rendir comptes és en les properes eleccions. Normalment, doncs, cal esperar quatre anys i en quatre anys ja procuraran distreure’t dels acords contractuals i tornar a la roda de mentides de la nova campanya. La desafecció que aquest sistema pervers provoca es tradueix amb l’abstenció cada cop més elevada. La gent és molt més intel·ligent del que la política es pensa.

Ara tornem a tenir una campanya electoral pel Parlament de Catalunya i seguint el procediment establer ja tenim tots els partits fent gala de que són els que les tenen més grosses (les promeses). En els contractes tornen a aparèixer clàusules que ja havíem signat en les anteriors eleccions i que havien quedat en paper mullat. Però ara sí, tu.

El món de la política ja ho té això. Pots acusar a un altre del que fas tu. Pots mentir sense cap remordiment. Pots prometre allò que ja saps que no podràs complir. El món dels mitjans de comunicació, llevat d’algunes excepcions, té algunes semblances amb el món polític. La veritat que publiquen és la veritat que li convé curiosament als subvencionadors. Els subvencionadors que casualment són els mateixos que no compleixen els contractes amb els votants.

Com diu aquell, és el que hi ha i no ens queda cap més remei que adaptar-nos-hi.

No vaig néixer ahir i per tant ja fa temps que sé com funcionen les coses però permeteu-me una rebequeria per dir que el sistema és corrupte i que l’hauríem de canviar.

Obra de govern

Mon, 25 Mar 2024 17:30:08 GMT

Obra de govern

JoanC Roca 25 de març de 2024

Diu, volem governar durant una segona legislatura per tal d’acabar l’obra de govern iniciat a la primera. Obra de govern? Quina obra de govern? No deu estar parlant de la gestió sanitària o de la gestió de l’ensenyament. Tampoc crec que estigui parlant de la gestió de la crisi climàtica. L’obre de govern a presons tampoc sembla modèlica. Si no han sabut organitzar unes oposicions!, home.

Ah! la reeixida però inacabada obra de govern es deu referir a la taula de diàleg. Perquè no crec que faci referència a la lluita per la llengua la qual segons la meva forma de veure les coses és un desastre total.

Diu, que han aconseguit derogar la llei de sedició i també han obtingut els indults dels presos polítics. No s’hauran apropiat dels mèrits sense fer cap consideració d’altres factors com poden ser els interessos de la Comissió europea en aquests afers?

Ah, també s’han apropiat de la llei d’amnistia. El president Puigdemont no hi ha tingut res a veure. L’amnistia es d’ells. És un altre èxit de la taula de diàleg, tu. Llàstima que aquesta taula de diàleg no es tornarà a reunir fins passades les eleccions.

El que és, si més no, curiós és que Junts i la CUP els van donar la presidència i fa dos anys que els seus socis son el psc-PSOE del 155 i l’esquerra espanyolista dels Comuns. Que no ens venguin la “camama” de que els Comuns van tombar els pressupostos perquè això sembla un acudit.

On és la moció de confiança que s’havia de sotmetre al cap de dos anys de legislatura?

Els que de política no hi entenem potser no sabem veure la gran obra de govern però si no ens l’expliquen bé compte que podrien perdre algun vot, oi?

Una llei, tres lectures o quatre

Tue, 12 Mar 2024 18:05:03 GMT

Una llei, tres lectures o quatre

JoanCRoca 12 de març de 2024

L’Oriol Junqueras diu que estan molt contents de que el PSC i Junts els donin la raó amb la llei d’amnistia. Vaja que el mèrit és tot d’ERC. Les garanties que Junts ha fet incorporar a la llei no compten perquè segons els republicans més autonomistes de la història no han representat cap millora del redactat donat que la versió que ells ja havien acceptat ja era sobradament suficient i si no sempre es podia arrodonir amb algun indult. Segons ERC l’actitud de Junts era pur “postureig”. Personalment penso que la llei queda molt més blindada amb les esmenes incorporades pels juntaires però no seré jo qui contradigui a un independentista de pedra picada com el bo de l’Oriol. Que com tots sabem és molt bona persona. També sabem que la “justícia“ espanyola buscarà qualsevol argument per inversemblant que sigui per perseguir l’independentisme malgrat el blindatge de la llei.

El fred de peus que demostra Esquerra en constatar que les maneres de negociar amb el govern espanyol del President Puigdemont son bastant més afectives que les seves, és molt patètic. Ara, no ens enganyem que el PSOE de Pedro Sánchez va a remolc i ha de fer moltes concessions no per convicció si no perquè necessita els 7 vots de Junts. Els d’ERC son gratis i si no son gratis son molt barats.

En qualsevol cas tenim una llei pactada per PSOE, ERC i Junts i tres lectures bastant contradictòries. Pel PSOE representa la reconciliació dels catalans i la fi del Procés. Per ERC la fi de la repressió i que no té diferències importants amb la que Junts va refusar. Per Junts les diferències son substancials fins el punt de que ara és una molt bona llei. De fet hi ha una quarta lectura que és la de les dretes espanyoles que diu que no és constitucional.

En definitiva encara en parlarem molt d’aquesta llei d’amnistia. Durant la tramitació i durant la implementació.

No hi entenc de futbol ... del Barça

Fri, 01 Mar 2024 08:23:30 GMT

No hi entenc de futbol ... del Barça

JoanC Roca 1 de març de 2024

Darrerament he pogut confirmar sense cap dubte que de futbol (de fet de futbol del Barça) no hi entenc res de res. Fa una pila d’anys que veig, quasi sempre des de la tele, el Barça una o dues vegades a la setmana. Cal dir que un dels motius més important de visionar tants partits és la trobada que tradicionalment fem una colla d’amics per passar una bona estona. Doncs no sé de que m’ha servit veure tants partits, més enllà de gaudir dels amics, perquè no hi entenc d’això del futbol del Barça. Ei! Jo em pensava que tenia criteri i que sabia el que passava i el perquè durant els partits. Sistemes de joc, tàctiques, pressió, espais, el ziga zaga del Pep, etc. Doncs, no. I qui m’ho ha demostrat és un dels millors jugadors de la història del futbol, vaja, considerat un titular de la millor l’alineació mundial de tots els temps. I que no és altre que Xavi Hernández. Des de que és l’entrenador del Barça, com és natural, Xavi explica com han vist el partit després de jugar-lo i vet aquí que no coincidim quasi mai. Jo acostumo a veure partits molt diferents dels que veu ell. Per exemple, quan ell diu que ha vist un gran partit jo he vist una cosa ben diferent i això passa en el 80% dels casos. I em dic que qui té raó és ell com no podria ser d’una altra manera. I que no en sé gents de futbol malgrat la quantitat d’hores que hi he esmerçat. I que soc un analfabet en aquest esport de donar puntades a una pilota s’ha confirmat amb el darrer partit del Barça contra el Getafe en el qual vam guanyar per quatre a zero. Jo vaig veure un partit en la línia dels darrers, això sí, sense un trencament dels habituals en els darrers partits en els quals ja estones d’un desgavell total inexplicable. I davant d’una defensa al mig camp de l’equip contrari que deixava molt espai entre defensa i porteria, el Barça ho va aprofitar. He de dir que respecte als darrers partits sí que vaig trobar una certa millora en el joc, però d’aquí a considerar que s’havia fet un grandíssim partit hi ha una gran diferència. El Xavi estratega entre estrategues va veure que calia aprofitar els espais que ens deixava el rival. Bravo! En acabar en Xavi ens va explicar que els seus homes havien realitzat un dels millors partits dels darrers temps mentre jo encara estava pensant amb tot el que jo creia que no havien fet bé. Però atenció que els mitjans de comunicació, radio, televisió i premsa també van veure que s’havia produït una gran millora. Estaven eufòrics. Encara hi ha Lliga deien. Aquest partit en el qual en Xavi se’n va donar compte que havia d’aprofitar els espais va canviar l’opinió dels mitjans i ja deien que Xavi no havia de marxar. Sí, ja no és que no coincideixi amb el Xavi tampoc coincideixo amb totes les patums catalanes del món del futbol. Així doncs ja he fet la prova del nou i s’ha demostrat que no hi entenc res del futbol del Barça. Dic del Barça perquè no veig cap partit que no juguin els culers.

Suposo que el que passa és que no he sabut baixar el llisto del que espero del Barça després de gaudir de la millor època de l’equip.

Per què volem marxar?

Fri, 01 Mar 2024 08:17:55 GMT

Per què volem marxar?

JoanC Roca 29 de febrer de 2024

Que la llista de greuges en tots els àmbits que rep Catalunya d’Espanya és permanent des de fa molta anys ho sap tothom mínimament informat. Dissortadament ho tenim normalitzat i els partits “independentistes” viuen de la pràctica de l’autonomisme de les escorrialles. Avui, ERC està a punt d’aprovar els pressupostos de la Generalitat amb el PSOE-psc-155 dient, molt cofoi, que són els més expansius de la història. El que nom diuen és que l’espoli fiscal que pateix Catalunya des del 27 d’octubre de 2017 (darrers 2316 dies) avui a les 17:50h és de 112.880.271.330 euros.

Sorprenentment el Manifest de vint Col·legis Professionals de Catalunya denunciant l’espoli fiscal ha tingut un ressò mediàtic mínim i jo fins ara no he percebut cap reacció de la política catalana. Caldrà persistir.

Però és que l’ofensiva per debilitar Catalunya no s’atura malgrat els cants de sirena de Pedro Sánchez que afirma que actualment Catalunya està millor.

Centrem-nos amb una sèrie de fets ocorreguts durant els dos primers mesos del 2024.

L’OPERACIÓ CATALUNYA A PLENA LLUM. Ha calgut esperar fins a la segona quinzena de gener per tenir proves de l’operació de l’Estat contra Catalunya amb el desplegament de la seva estructura política, dels aparells policials, jurídics i mediàtics durant els anys de govern de Mariano Rajoy. Els efectes d’aquesta Operació Catalunya han estat devastadors i el pitjor és que tot s’ha fet amb plena impunitat fins ara, i amb el silenci dels intel·lectuals, la ciutadania i la premsa espanyola.

GUERRA JUDICIAL CONTRA LÍDERS CATALANS. Les maniobres dels jutges García Castellón i Aguirre per intentar frenar la Llei d’Amnistia, acusant de terrorisme Carles Puigdemont i Marta Rovira, i de traïció el president exiliat per hipotètiques reunions amb ciutadans russos. Cal pensar que l‘expedient judicial del Tsunami feia cinc anys que no es movia i que la broma del soldats russos estava arxivada des de feia mesos. Però sembla que en l’intent d’aturar l’Amnistia tal com recordava el president Puigdemont en la seva carta pública, tot es fa possible.

CATALUNYA EN EL CENTRE DE LES ELECCIONS GALLEGUES. El debat més important de la campanya electoral ha estat parlar, discutir o llançar acusacions sobre Catalunya, sobre els seus “privilegis”, sobre la falta d’amor dels catalans pels colors patris, o com des de Catalunya s’han posat en crisi les essències nacionals. No s’ha parlat dels problemes que afecten directament la seva gent, com millorar la seves condicions de vida o com fer que progressin econòmicament o socialment.

DESPRESTIGIAR CATALUNYA EN EL PARLAMENT EUROPEU. L’hiperactivisme compulsiu de la diputada Montserrat i del vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, han aconseguit que una comissió del Parlament Europeu es posi a investigar sobre la broma dels contactes amb els russos. El que importava era embrutar la imatge de Catalunya i de l’independentisme.

EL PP ENS ENVIA A LA COMISSIÓ DE VENÈCIA PER FISCALITZAR-NOS. Gràcies al mateix superactivisme compulsiu, la diputada Montserrat i els diputats europeus del PP han aconseguit que una Comissió de l’Acord de Venècia visités algunes de les nostres escoles per generar dubtes sobre la immersió lingüística. Per a ella el que importa és anar intentant dividir Catalunya erosionant el consens que sempre hi ha hagut sobre la immersió i anar avançant en la seva estratègia deplorable per minoritzar la llengua i la cultura catalanes.

MANIFESTACIÓ DEL PP CONTRA L’AMNISTIA EL 28 DE GENER A MADRID. El Partit Popular, posant en joc tota la seva força, va aconseguir fer sortir 45.000 persones als carrers de Madrid per manifestar-se contra l’amnistia.

LA REACTIVACIÓDE L’OPERACIÓ JUDES per castigar les protestes per la sentència del Suprem.

La cirereta la posa EL TRIBUNAL SUPREM ENCAUSANT PER TERRORISME PUIGDEMONT WAGENSBERG EN LA CAUSA DEL TSUNAMI.

A la vista de tots aquests fets que de ben segur no és exhaustiu, es desprenen dues preguntes. La primera és: i encara es pregunten per què ens en volem anar? I la segona: com és que encara hi ha catalans que no són independentistes?

ERC marca blanca del PSOE

Fri, 16 Feb 2024 01:30:39 GMT

ERC marca blanca del PSOE

JoanC Roca 16 de febrer de 2024

A hores d’ara ja no queda cap dubte de que ERC està alineat amb l’”esquerra” espanyola. Segons sembla ja estan negociant candidatura amb Bildu per les europees. Pel que fa als pressupostos de la Generalitat mostren molt més apropament amb PSOE-psc i Comuns que amb als seus “col·legues” independentistes de Junts. A nivell espanyol no enganyen a ningú i el seu soci prioritari és el PSOE del “fiable” Pedro Sánchez. Ho demostren dia sí i l’altre també.

La negociació de la llei d’amnistia és un altre exemple de sotmetiment al PSOE el qual sempre té els vota d’ERC assegurats.

L’enemic comú a batre és sempre Junts. els indesitjables ex-convergents. En aquests moments el president Puigdemont encapçala les negociacions, sí per la xamba del 7 diputats, però està al capdavant i està donant una lliçó de com s’ha de fer a Esquerra. Aquesta manera de fer de Puigdemont provoca uns atacs de banyes siderals a ERC. El president legítim se’n sortirà o no però demostra en tot moment que està negociant de nació a nació amb l’enemic i aquest és tant el PP com el PSOE.

Ep! ERC fins ara sempre havia afirmat que el PSOE no era de fiar. Tanmateix ara els vots estan sempre assegurats amb l’excusa de que si no ve la dreta franquista. Difícil d’entendre, però...

Intueixo que ERC té mala peça al taler. La gent que s’ha donat compte que allò de que ERC era el partit més independentista de la història de Catalunya era una fal·làcia els deixarà de votar i la gent de l’àrea metropolitana que durant el procés es podia decantar per l’esquerra independentista que podia representar ERC votarà el PSOE-psc donat que davant del seguidisme dels de Junqueras als de Pedro Sánchez pensaran que millor l’original que la marca blanca.

La vella estratègia d’eixamplar la base que exhibia ERC, penso que el que pretenia és fer forat a l’àrea metropolitana. Tal com estan actuant uns i altres aquesta estratègia no té cap sortida. Els vots tornaran pel mateix preu a la marca original i aquest eixamplament es quedarà en un projecte fallit. Temps al temps.

Segur que estic cometen un greu error de plantejaments perquè ERC té molts caps pensants, Junqueras, Aragonès, Sabrià, Vilalta, Sol, Tardà, Rufián i un llarg etcètera, que deuen tenir una estratègia guanyadora. Segur que alinear-se amb l’esquerra espanyola i barallar-se amb l’independentisme té algun sentit. Per què ERC vol la independència, oi?

El que em té molt encuriosit és que quan els partits del “tripartit” guanyin les eleccions al parlament de Catalunya amb el PSOE-psc d’Illa amb la majoria que farà ERC? Obtenir varies conselleries amb un president del 155? Segurament tot serà culpa dels maleits ex-convergents.

Espai temporal per la independència

Thu, 15 Feb 2024 00:35:04 GMT

Espai temporal per la independència

JoanC Roca 15 de febrer de 2024

La qüestió és si aconseguiren la independència i si és així, quan?

Abans però haurem d’analitzar i donar resposta als pronunciaments que estan a l’ordre del dia com que no estem preparats, que no es donen les condicions, que la gent està molt desmobilitzada, que no ens la crèiem i sobretot la màxima que no és altre que els catalans no la sabem fer la independència. Què no la sabem fer? Però si ja la vam fer! El problema, com tots sabem, va ser que immediatament després de proclamar la República els partits dits independentistes es van fer enrere. En qualsevol cas com es fa la independència va quedar ben palès. D’acord en que en aquell moment ens hagués calgut aguantar i aguantar. Estic segur que moltíssima gent estava per la feina. Així doncs com és fa ja ho sabem com també sabem que cal tenir a la gent mobilitzada i per tenir-la mobilitzada s’ha de tenir un projecte creïble com el teníem aleshores.

Podem estar tots d’acord que avui estem tocant fons, o quasi, però també és cert que hi ha diverses iniciatives en marxa sense cap mena de coordinació, això sí, però hi ha molta gent que no es rendeix de manera que la lluita continua.

Cal tenir la pell dura perquè inexorablement Espanya ens té en el punt de mira i no descansa mai. Ara som terroristes. Sediciosos, colpistes, nazis, supremacistes i ara terroristes. La claveguera politico-mediàtica-judicial saben que és una mentida però ja estan creant el relat corresponent fins a normalitzar-la. Davant d’això què fan els partits “independentistes”? doncs també ho normalitzen com ho van fer amb l’espionatge massiu que van patir unes desenes de catalans de diferents àmbits. Ho normalitzen tant que pacten amb repressors, espies i amb qui faci falta. El que els hi interessa a aquests partits és mantenir els seus negociats que se sustenten tots amb l’estat autonòmic. Ara, això sí, no deixen d’obsequiar-nos amb les lamentables lluites intestines entre ells.

Malgrat l’estat actual de la qüestió no ens podem permetre aturar-nos i esperar millors moments ja que Espanya no s’atura mai i continua la seva creuada contra tot el que es mou amb flaire catalanista: Judicialment (contra els terroristes), econòmicament (dèficit fiscal de cavall continuat), lingüísticament (ataquen sense cap consideració la llengua en tots els marcs) i políticament vingui de PP, VOX, PSOE-PSC o de Comuns.

Hem de considerar quin espai temporal tenim els catalans per mantenir la nostra identitat, la nostra cultura i la nostra llengua que cada dia estan més malmeses. Per exemple, la llengua es troba un retrocés descomunal. Cal dir que davant de la passivitat injustificable de la Generalitat i de l’Administració catalana en general.

Com que cada cop aquest espai temporal es va reduint més hem de reaccionar abans de que ja no hi siguem a temps. Cal mobilització, desobediència pacifica i coordinació de les iniciatives de la gent. No dubteu que quan els negociats dels partits autonomistes estiguin en perill ja vindran.

Sempre ens queda en Deulofeu que va preveure la nostra independència per l’any 2029. Ara, la causa seria per la caiguda de l’imperi espanyol més que per la nostra lluita segons deia ell.

Jo no me’n refiaria i aniria per feina

Una, dues o tres amnisties?

Wed, 17 Jan 2024 18:00:29 GMT

Una, dues o tres amnisties?

JoanC Roca 17 de gener de 2024

Un dels acords que van portar a la investidura de Pedro Sánchez va ser l’amnistia pels encausats del Procés. De fet el PSOE va pactar dues amnisties, una amb ERC i una altra amb Junts. No cal dir que és molt lamentable que els partits catalans no formulessin una estratègia conjunta en aquest cas. Lamentable però no sorprenent donat que els seus interessos no passen per anar a una en tot el que fa referència a instaurar la República catalana sinó que només passen per sortir vencedors en una lluita intestina entre ells. Lamentable i esperada però no compresa per la majoria de la ciutadania independentista.

Ara, això sí, tant ERC com Junts ens repeteixen una i una altra vegada que l’amnistia està assegurada encara que no saben ben bé per quan donat que la dreta, l’extrema dreta i la judicatura espanyola posaran tants pals a les rodes com puguin.

En qualsevol cas sabent que Pedro Sánchez incompleix sistemàticament els seus compromisos, les dues amnisties se suposava que estaven ben travades. Dissortadament cada dia van apareixen senyals de que l’amnistia (o les amnisties) pot anar per llarg. En el decret “calaix de sastre” del PSOE ja es parlava de que els jutges podran continuar presentant qüestions prejudicials a Europa i deixant en suspens l'aplicació de l’amnistia. Avui mateix lletrats de las Cortes ja dictaminen que aquesta amnistia és anticonstitucional. Tots aquests fets eren esperables. Ja sabem de que va.

Ara, a corre cuita, s’estan negociant les esmenes que unifiquin les dues amnisties que hi ha sobre la taula i, oh sorpresa!, apareix el titular; “Bolaños tanca la porta a les esmenes de Junts i ERC per incloure el Tsunami i els CDR a l’amnistia”. Poder és que n’hi ha tres d’amnisties, la d’ERC, la de Junts i la del PSOE. La pregunta és que van pactar?

El que no conec son les tres amnisties però el que si que sé és que Pedro Sánchez és President del Govern espanyol amb els vots dels redactors de dues de les amnisties.

També sé que cobrar per avançat és un bon plantejament davant d’un incomplidor però que malgrat tot els catalans continuem fen feina que no cobrarem. És el PSOE, tu!

Qui guanyaria el Referèndum d’independència?

Mon, 15 Jan 2024 09:29:54 GMT

Qui guanyaria un Referèndum d’independència?

JoanC Roca 14 de gener de 2024

Sí, un gran percentatge de catalans independentistes estan, avui, decebuts i desmobilitzats, la qual cosa és coherent per com han anat les coses d’ençà de l’octubre del 2017. Estic segur que aquest col·lectiu no s’ha fet enrere, el tenim hivernant i quan arribi el moment, com que ho farem millor, tornarà a ser al peu del canó. La desafecció de molts catalans amb Espanya que es va començar a produir seriosament des dels anys 2006-2010 està ben activa.

Cal continuar treballant perquè portar a terme un Referèndum d’independència acordat amb l’Estat espanyol és molt i molt difícil, i el motiu és que ells saben perfectament que el perdrien.

Tots sabem que un 73%, sostingut en diferents enquestes, dels catalans volen un Referèndum. Així doncs, és Espanya qui ens nega el dret democràtic que tenim de preguntar-nos que volem fer amb el nostre futur. I ens ho neguen, insisteixo, perquè el Referèndum el tenen perdut.

Una primera i important consideració és que en un Referèndum només valen els vots afirmatius i els vots negatius. L’abstenció, els vots en blanc i els vots nuls no compten.

En aquest punt avanço que el Sí té assegurat un percentatge del 58% deixant el No amb un 42%. D’on surten aquests percentatges? A continuació intento explicar-ho. He de dir que les xifres que donaré a continuació les he obtingut d’un company de lluites el qual és un especialista en analitzar tot tipus d’enquestes considerant el tipus de preguntes, les projeccions i la cuineta que s’ha fet en cada una d’elles. Vull dir que aquest col·lega ha rascat molt abans d’arribar a extreure’n conclusions. Jo ho resumiré en quatre xifres.

Diferents enquestes donen un 41 o un 42 per cent de vots afirmatius quan la pregunta és “Vols que Catalunya sigui un Estat independent” contra un més del 50 que responen que no.

Quan la pregunta és “Què votaries en un Referèndum acordat sobre la independència” la resposta afirmativa es manté, més o menys, en el 42% però vet aquí que la resposta del No baixa a un 31%. La preguntes poden semblar iguals però són molt diferents i els enquestats tenen diverses postures.

Eliminats els vots blans i nuls i l’abstenció el 42% esdevé un 58% i el 31% passa a representar el 42%. Així doncs, els independentistes tenim totes les de guanyar en un eventual Referèndum per la independència.

Però l’enemic no és ximple i prefereix comportar-se com una democràcia deficient que posar en perill la sagrada unidad de la patria.

Cal continuar el nostre procés però sabent que si no canvien molt les coses el Referèndum el tenim guanyat.

El català oficial a Europa, vols dir?

Tue, 12 Dec 2023 04:43:05 GMT

El català oficial a Europa, vols dir?

JoanC Roca 12 de desembre de 2023

Semblava que la presidència de torn de la UE del ‘triler’ Sánchez era una bona oportunitat per fer oficial el català a Europa donada la capacitat d'influència que figurava que aquest senyor tindria. Ara, ja sabem que finalment, el govern espanyol no portarà a votació la proposta d’oficialitat del català a la Unió Europea en la propera reunió del Consell d’Afers Generals que ves per on és la darrera en la qual el ‘triler’ serà president de la cosa europea. Això fa ferum d'aixecada de camisa. Ja sabíem que això de pagar per avançat no funciona si el pagador és el PSOE. Una vegada més vàrem ser confiats i vàrem fer el servei (investidura) a crèdit. El més sorprenent és que sembla que ningú de la part catalana s’està posant gaire nerviós. Hem refereixo sobretot al món Junts perquè ERC és especialista a fer els serveis a canvi de res.

Així doncs, el primer acord del pacte PSOE-Junts no va pel camí del complimenti per la qual cosa la pregunta que ens hem de fer ara és com actuaran uns i altres? Quina serà l’estratègia de Junts? La seva credibilitat està en joc. A més el PSOE està mostrant una actitud no gaire tranquil·litzadora quan el ‘triler’ es permet tornar a parlar de perdó, de retrobament i fer broma del verificador d’El Salvador.

Personalment vull confiar que l’acord que va signar Puigdemont és realment un acord històric i conseqüentment no permetrà que el 'triler' una vegada més torni a sortir se’n amb la seva.

Sistema de salut de Catalunya, dèficit fiscal i intel·ligència artificial

Fri, 08 Dec 2023 00:15:10 GMT

Sistema de salut de Catalunya, dèficit fiscal i intel·ligència artificial

JoanC Roca 8 de desembre de 2023

L’any 2005 es deia que el sistema sanitari de Catalunya era molt bo, dels millors del món. En el meu cas, l’any 2000 vaig rebre els seus serveis públics i cal dir que vaig quedar molt satisfet. L’operació va ser un èxit.

No puc dir el mateix de l’experiència que he hagut de passar aquest any 2023. Avui, a parer meu, l’excel·lència d’aquell primer septenni del segle XXI ja no existeix. El sistema de salut català ha rebut algunes sotragades des de les hores. La crisi del 2008 i les subsegüents retallades i la pandèmia del Covid. Jo també aplaudia al personal sanitari des del balcó. Però, segons sembla, dues terceres parts d’aquest personal van estar a punt de caure en depressió o hi van caure. I una tercera part van sortir del sistema. El que van haver de passar va ser extraordinàriament dur. Per altra banda és ben conegut que molts dels sanitaris se’n van del sistema per anar a països on son més ben pagats. En aquestes condicions és molt difícil mantenir el nivell de qualitat d’abans de les crisis. Hi ha una altre causa que també hi ajuda que no és altre que el dèficit fiscal que pateix el país. Si el sistema sanitari comptés amb els diners necessaris, els quals poden sortir de l’esforç dels catalans, molt personal qualificat no es veuria forçat a marxar. En qualsevol cas tot això són suposicions meves. No tinc els indicadors necessaris per assegurar que la Sanitat ha empitjorat però la meva percepció em diu que sí, que ha empitjorat. El que puc assegurar és que la meva darrera experiència dins del sistema ha estat dolenta, molt dolenta. L’excel·lència no l’he trobat enlloc.

El que jo espero rebre del personal sanitari, sobretot dels metges, és la seva vesant humana, la capacitat de mostrar empatia amb tu. Si el teu metge del CAP, el metge que figura que et coneix profundament no mostra un interès especial per les teves dolències i no mostra cap emoció o sensibilitat doncs donem intel·ligència artificial que té unes bases de dades infinitament superiors de les que pugui gestionar el teu metge i t’aportarà una diagnosi molt més acurada. De la intel·ligència artificial no esperem cap tipus d’emoció perquè som coneixedors de que no disposa d’aquesta prestació. Del metge esperes la part humana més enllà dels seus coneixements mèdics. Es pot entendre que el metge ha de marcar unes distancies amb les dolències dels seus pacients perquè sinó podrien acabar paranoics però tracten amb persones i amb el seu cos, la seva maquinària, i en conseqüència han de tenir el grau de sensibilitat necessari per tal d’aconseguir la confiança dels seus pacients.

No vull explicar aquí la meva traumàtica experiència que s’ha endut la meva companya eterna, només vull fer alguns comentaris els quals penso que parlen per si sols. Comentaris en forma de preguntes:

És pot fer avinent als familiars més propers de la situació letal d’un pacient al mig d’un passadís d’una planta d’un hospital entremig del personal sanitari, pacients i visites voltant per allà? Aquesta situació sembla que requeriria un espai més recollit i més adient al moment personal transcendent que s’esdevindrà de forma immediata.

És pot comunicar la situació irreversible d’un pacient amb fredor i distància? Si, ja es pot entendre que els metges no es poden implicar personalment en tots els cassos però d’ells se’n espera una dosi d’empatia i sensibilitat justos pel moment. El metge no se’t pot quedar mirant amb condescendència observant com reacciones.

És pot entendre que en un període d’un mes i mig des de que ingresses fins que esdevé el final t’atenguin 9 especialistes de la malaltia? Uns i després els altres van sent substituïts per raons difícils d’entendre. La distància entre el metge responsable i el pacient és abismal. La inexistència de la més mínima part emotiva clama al cel. Semblava que ningú es va preocupar el més mínim. Els hi va arribar un pacient que ben aviat van desnonar, van fer la seva feina, suposo que tècnicament perfecte, però la part humana no va ser cap prioritat. No seria just si no digues que vam trobar personal sanitari impecable. Però no tot.

És pot suportar que el cirurgià que havia de practicar la biòpsia ens expliques l’operació amb una frivolitat i una falta de consideració insultants? Semblava que estès parlant d’un tema intranscendent.

És pot permetre que el metge especialista (no sé quin dels 9) i el cirurgià no es coordinessin entre ells? Van donar versions diferents en un moment determinat i va ser en veure l’alarma i la incomprensió del familiar que es van posar d’acord.

Es pot acceptar que en la darrera fase del procés quan és necessita especial suport emocional et diguin que tenen el psicòleg de vacances? “El psicòleg”.

És pot comprendre què l’hi posessin vies simples una darrera l’altre fins destrossar-li totes les venes quan hi ha sistemes per posar vies més segures? Que t’hagi de dir un infermer, dels darrers moments, que no entén perquè com li han fet aquesta destrossa.

Puc entendre que un hospital es dedica a sanar o intentar-ho els pacients que van entrant i que ho ha de fer amb els recursos de que disposa tanmateix m’ha semblat que la direcció de l’hospital està només centrada en gestionar eficientment aquests recursos però no fa cap esforç important per gestionar la part humana dels pacients i la gent propera d’aquests. Si més no això és el que jo he viscut en les meves carns. Segur que sense el dèficit fiscal que patim els catalans els recursos destinats al sistema sanitari català serien, o s’acostarien, els necessaris. Tot seria diferent, el personal estaria més preparat per tractar als pacients en situacions molt i molt greus, per necessitat d’un llit per nou pacient no caldria arraconar-ne un altre, el mes d’agost seria un mes hàbil com qualsevol altre per ser hospitalitzat, disposarien dels psicòlegs necessaris en tot moment, etc. etc. etc. . Cal repetir en aquest punt que he trobat personal sanitari excel·lent però n’he trobat altre que no cobreix les expectatives quan la situació és tant i tant greu.

Una darrera reflexió és referent a que la llengua vehicular del sistema sanitari català lamentablement no és altre que el castellà. Si, és veritat que quan contestes en català en moltes ocasions el personal sanitari canvia de llengua, però majoritàriament se’t dirigeixen en castellà i les converses entre ells també, habitualment, són en castellà. No fa gaire sentia el president Aragonès “fardant” de tot el que el seu govern estava fent pel català a la sanitat catalana però la veritat és que és del tot falç. A Catalunya fins i tot es fa difícil morir en català.

En definitiva, la Núria des de que va entrar en el sistema mai va ser la Núria va ser:

596748 148 802 809 406 5 15195.

Ni una, ni dues, tres taules

Sun, 19 Nov 2023 17:52:16 GMT

Ni una ni dues, tres taules

JoanC Roca 19 de novembre de 2023

Els que esperàvem noves eleccions espanyoles hem quedat bastant descol·locats amb el pacte PSOE-Junts donat que estàvem bastant convençuts que era la millor opció pels interessos del moviment independentista. Però vet aquí que Pedro Sánchez torna a ser president del govern espanyol. Ha passat de proclamar solemnement que l’amnistia era inconstitucional a tragar-se-la sense cap problema, ha passat d’assegurar que els catalans teníem un problema intern de convivència a signar un pacte on reconeix que el problema resideix en un conflicte entre nacions que ve del 1714 o ha passat de tractar al President Puigdemont de “fugado” a President. Aquests canvis de posició de 180 graus diuen que son la política i qui dia passa any empeny.

Ara cal ressituar-nos i analitzar el nou panorama per tal de decidir com continuar el procés.

En primer lloc el que és obvi és que caldria una estratègia unitària dels partits “independentistes” davant d’una situació en la qual el govern del PSOE està lligat de peus i mans. Però dissortadament a aquesta estratègia no se l’espera ans el contrari els partits catalans es continuaran tirant els trastos pel cap com estan fent des de fa temps. Ja sabem que els interessos de partit es posen per sobre dels interessos de país. Serà el moviment social els que els haurà d’obligar anar a una.

Per comprovar que els partits catalans estan a mata degolla només cal anar al debat d’investidura on Rufián no es va estar de tirar merda a Junts la qual cosa no té res a veure amb un plantejament de marcatge a Pedro Sánchez “el magnànim”. Sánchez va fer una intervenció en el que va “perdonar” als dissidents catalans, en un discurs molt allunyat del pacte que va signar amb el President Puigdemont. Encara bo que la Míriam Nogueras el va fer baixar del seu pedestal.

Dit sigui de pas, també es desconcertant que a partir d’ara tindrem tres taules de negociació, una de governs i dues de partits. Unitat estratègica? Embolica que fa fort.

Bé, estem davant de dos pactes diferents però que poden ser complementaris. El Pacte PSOE-ERC contempla un traspàs de rodalies que està ple de trampes i una condonació d’una ridícula part del FLA i que a més a més torna a la formula de “café para todos”. No aprofundirem en aquest acord. Només cal conèixer que és el FLA i conèixer el dèficit fiscal que pateix Catalunya.

Pel que fa al pacte PSOE-Junts el més sorprenent és que Pedro Sánchez estigui disposat a signar el protocol que representa un reconeixement explícit de la posició que Catalunya defensa des de fa segles i que és totalment contradictori amb el posicionament que el President del govern espanyol ha mantingut i defensat amb vehemència sempre.

Una altre aspecte que cal tenir en compte és la desestabilització que s’està provocant dins de l’Estat espanyol profund on tothom s’ha posat nerviós; món judicial, món polític d’extrema i ultradreta (PP i Vox), món polític d’”esquerra” de la transició (Gonzalez, Guerra), alguns barons socialistes, exercit, mitjans de comunicació, etc. Vaja que tenim les dues Espanyes revoltades i enfrontades. Ja ens va bé.

La dreta espanyola hauria de ser independentista si vol governar sense problemes Espanya ja que sense Catalunya guanyarien totes les eleccions.

Mirant cap a casa. Caldrà marcar molt d’a prop al Sánchez perquè segur que el seu objectiu és continuar manant i que els pactes quedin en paper mullat. Ull viu, doncs.

No ens enganyem tenim el moviment desorientat amb aquests pactes i desmobilitzat per com han anat les coses els darrers temps i, sobretot, per com s’han comportat els partits. Ens hem d’aixecar.

En la situació actual els partits “independentistes” han de marcar als socialistes i el moviment social s’ha de refer per tal preparar el país per a la unilateralitat que en el seu moment els partits no els hi quedarà cap més remei que portarla a terme.

Estic segur que el país, la gent, està per la feina. Com recordem moltes vegades, els independentistes, mobilitzats o no, continuen sent independentistes.

Hi ha un col·lectiu que segur que s’està bellugant, em refereixo al Moviment per la Independència que està preparant la 2a. Conferència per l’Estat propi en la qual s’aprovarà un Full de ruta que actualment està en fase d’esmenes. Podeu excedir-hi al web mxi.cat.

En definitiva estem davant d’uns pactes que ens han descol·locat però el procés continua.

I el president se’n va al Senat

Wed, 18 Oct 2023 17:17:04 GMT

I el president se’n va al Senat

JoanC Roca 18 d’octubre de 2023

Vet aquí que el president Aragonès anirà al Senat a demanar la celebració d’un referèndum d’independència acordat amb l’Estat espanyol. Se’n fot de nosaltres? Que a aquestes alçades del procés d’alliberament nacional tornem a la casella de sortida sembla una broma de mal gust. Aquesta demanda s’ha fet, si més no, una vintena de vegades. Només cal recordar que el mateix o semblant van anar a demanar l’any 2014 Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) a las Cortes i van sortir amb una patada en el cul. Però és que ara el president té l’informe del Consell Acadèmic per l'Acord de Claredat que li dona peu a demanar un referèndum a l’anglesa, diu ell. El president fa una lectura d’aquest informe molt sui generis. De l’informe en treu les conclusions que ell ja tenia previstes abans de crear el consell d’experts de l’Astrid Barrio. Diguem mal pensat però em sembla que es tracta de marejar la perdiu i fer creure que vols la independència per tal de mantenir unes quotes de poder dins de la comunitat autònoma. El president (el qual encara ens farà enyorar Montilla) està centrat en donar suport al PSOE per tal d’estabilitzar Espanya. Ei! No oblidem que volen el traspàs de Rodalies que per cert també s’ha demanat un munt de vegades . Però podem estar tranquils que en Junqueras ja ens va explicar que Espanya sempre ens enganya i per tant ja sap com ho ha de portar.

Alexandre Deulofeu ve preveure que Catalunya seria independent l’any 2029 perquè segons els seus càlculs l’imperi espanyol cauria en aquestes dates. Donat que Deulofeu ha encertat algunes de les seves previsions alguns pensen que l’alliberament hauria d’arribar com a màxim l’any 2029. Però clar, la insistència de Junqueras i ERC en estabilitzar l’imperi espanyol encara farà que les previsions del matemàtic de la història se’n vaguin en orris.

El paper d’estrassa d’ERC

Mon, 09 Oct 2023 17:01:10 GMT

El paper d’estrassa d’ERC

JoanC Roca 9 d’octubre de 2023

Diu que el Molt Honorable President de la Generalitat, el senyor Pere Aragonès, s’obre a negociar que la independència no sigui l’única opció d’un referèndum pactat. Que la ciutadania decideixi lliurament. Vaja, el president ja estudia terceres vies.

Cada dia assistim a una rebaixa més en les exigències sobiranistes d’ERC. Ja van fer una proposta en ponència política congressual en la qual per guanyar un suposat referèndum pactat amb l’Estat espanyol es necessitaria si més no el 55% dels vots afirmatius. Encara estic intentant entendre per què un vot unionista val més que un vot independentista. Però si ho diu ERC...

Una altra gran idea del president Aragonès va ser crear un consell acadèmic independent, que havia de fer una proposta d’acord de claredat, format per personatges com Astrid Barrio. A hores d’ara no estic al cas de si s’ha formalitzat algun tipus d’acord de claredat.

Junqueras i Aragonès no van necessitar gaire temps per menystenir l’1-O i acabar passant a representar la marca blanca del PSOE-155 a Catalunya. Això son fets i penso que és poc opinable. Que lluny queda aquella sessió d’investidura en la qual el president Aragonès ens va dir que ell venia a fer la independència.

El que és difícil d’entendre és que després de fer polítiques de desmobilització de l’independentisme descarades, la qual cosa els està portant a uns pèssims resultats electorals, encara tinguin com a primer objectiu la investidura de Pedro Sánchez.

El que és patètic és l’intent de capitalitzar la negociació amb el govern “en funcions” més progressista de la història sobre l’amnistia i l‘autodeterminació. Han tingut 4 anys per negociar amb el PSOE-155 i el resultat ha estat donar-los-hi tot el suport sense cap contrapartida. Si, ERC et dirà que amb la taula de diàleg han aconseguit grans èxits com els indults dels primers espases del sobiranisme però tots sabem que la pressió de la Unió europea hi tingut molt més pes que els de Junqueras. En qualsevol cas on no hem vist cap esforç real és en la defensa dels independentistes de base, els del carrer, que estan immersos en multitud de processos judicials amb condemnes ja dictades i amb les acusacions particulars dels mossos d’esquadra com la cirereta dels pastís.

Fa riure observar ERC amb el pas canviat en veure que el President legítim Carles Puigdemont és qui protagonitza les negociacions amb els espanyols “progressistes” perquè l’atzar li ha donat 4 o 5 vots que son l’objecte de desig de Sánchez per mantenir la seva quota de poder. Els vots d’ERC no preocupen a ningú perquè ja estan assegurats.

No sé com acabarà tot aquest afer, suposo que en noves eleccions, però el paper d’estrassa d’ERC ja s’ha consumat.

Dos universos

Tue, 20 Jun 2023 23:46:06 GMT

Dos universos

JoanC Roca 21 de juny de 2023

Dins del món independentista existeixen dos universos paral·lels, el dels partits polítics i el de la gent del carrer. Semblaria que aquests dos universos haurien de tenir interessos comuns però atenent als fets que vivim cada dia, res està més allunyat de la realitat. Trobem períodes en el temps que els interessos dels dos universos coincideix en alguna mesura i es produeix una certa comunió. Encara que no ens enganyem l’univers dels partits es veu obligat a respondre a l’univers de la gent perquè veu perillar els seus propis interessos. Això va passar a Catalunya durant el període del procés entre el 2012 al 2017 quan l’univers de la gent independentista i l’univers dels partits autoanomenats independentistes anaven en la mateixa direcció. Va ser una il·lusió que es va acabar en sec a l’octubre del 2017 quan la realitat es va imposar i l’univers dels partits va anar a la seva deixant a l’estacada l’univers de la gent. De manera que avui, 5 anys i escaig després, els dos universos van en direcció contrària. L’univers dels partits té el gran problema de que necessita l’univers de la gent per tal de mantenir el poder i així aconseguir portar a terme els seus interessos. Els partits poden ostentar molt poder però també poden esdevenir residuals.

El que no sembla difícil d’entendre que quan els interessos dels dos universos son tant distants com avui en les eleccions es produeixin desastres com el que es va produir a les passades municipals. Si l’univers de la gent demana unitat independentista i no plegar-se a partits del 155 i el que rep és submissió a Espanya i baralles intestines entre partits independentistes sembla bastant evident que castigarà als partits que no compleixen el programa amb el qual es van presentar a les eleccions.

Aquí és quan és incomprensible la resposta de l’univers dels partits el qual continua amb les mateixes polítiques que l’estan portant al desastre.

El que desitja l’univers de la gent que es va trencar la cara l’1-O del 2017 en compliment de l’objectiu que es va projectar conjuntament amb l’univers dels partits és que s’implanti la República catalana proclamada l’octubre del 2017.

Des de l’octubre del 2017 l’univers de la gent ha estat en el seu lloc, Tsunami, Urquinaona, marxa per la llibertat i un llarg etcètera. Tanmateix ha patit un gran desencís i una gran desmobilització en gran part perquè precisament l’univers dels partits no ha estat a l’alçada ni de bon tros.

Hem vist com l’univers dels partit s’ha rendit, algun d’aquests partits ha posat al govern espanyol un partit del 155, els hi aprova pressupostos i els hi riu totes les gràcies a canvi de res o potser a canvi d’un pacte secret pels indults. Això algun dia ho sabrem. Uns i altres han pactat amb el repressor i sobretot s’han barallat pel poder sense preocupar-se en absolut de l’objectiu que tenien encarregat que no era altre que instaurar la República.

Encara bo que tenim en l’exili la resistència de les nostres posicions amb una lluita aferrissada en els tribunals internacionals.

En aquesta situació de divorci total entre els dos universos arriben les eleccions municipals del 2023 on l’univers de la gent castiga a l’univers dels partits. Quina és la primera reacció de l’univers dels partits? No són tant ximples per no esperar una reacció de l’univers de la gent. Ara, tot és possible donat que personalment em trobo en l’univers de la gent potser no puc entendre la lògica que regeix l’altre univers.

Doncs la primera reacció semblava que anava cap a refer estratègies i cercar més unitat d’acció. Que si refer la unitat, que si fer una candidatura pel Senat, que si..... Res de res. El senyor Junqueras defensa, incomprensiblement donats els resultats, la seva estratègia i anuncia que faran una candidatura amb Bildu pel Senat espanyol. Avui l’he sentit defensant aquella taula de diàleg que fa bastant temps que està amortitzada sense cap resultat, cap ni un.

En la constitució dels ajuntaments hem vist tota mena de pactes entre partits de l’univers del que estem parlant amb partits espanyolistes del 155 o no, PSOE, PP, Comuns i moltes vegades per apartar del govern a partits amb els que haurien d’estar plantejant unitat d’acció.

El que es fa difícil d’entendre a l’univers de la gent és com pot actuar d’aquesta manera l’altre univers si no volen perdre bous i esquelles en les pròximes eleccions generals espanyoles del proper juliol?

Com potser que el PSC-155 estigui recuperant tot el poder polític a Catalunya sobretot per la nefasta gestió política de l’univers dels partits. Què no se’n donen compte?

Ja sabem que el que ha de fer la feina és l’univers de la gent. I l’univers dels polítics? Ja vindran si encara existeixen.

Tot s'hi val, fins i tot la CUP pacta amb el 155

Sat, 17 Jun 2023 16:42:17 GMT

Tot s'hi val, fins i tot la CUP pacta amb el 155

JoanC Roca 17 de juny de 2023

Les darreres eleccions municipals van representar una bona garrotada pels partits “independentistes” ja que perdre més de tres-cents mil vots pel cap baix no es pot qualificar d’una altra manera.. Els resultats eren els que es podian esperar tenint en compte que aquests partits van deixar a l’estacada els seus votants independentistes. Les reaccions inicials semblava que anaven en la línia de refer el que es pugues de la unitat independentista per tal de recuperar posicions. Aquestes primeres declaracions post eleccions van ser flor d’estiu. En pocs dies s’anuncien els primers acords que res tenen a veure en cap mena d’unitat sobiranista. Com:

“La CUP de Campdevànol formarà govern amb Junts i PSC”

“L’assemblea d’ERC Manresa aprova un pacte amb PSC i Impulsem”

“Esquerra pacta amb el PSC a les diputacions de Tarragona i Lleida, i en deixa fora Junts”

“PSC i ERC pacten a Tortosa amb el suport de la CUP per desbancar Junts de la batllia”

Davant del que està passant que no és res més que pactes de tots els colors, un només pot expressar perplexitat.

On queda aquella màxima de que amb el 155 no és pot arribar a pactes de govern?

On queda posicionada la gran estratègia dels republicans d’eixamplar la base quan van en camí de perdre bous i esquelles?

Pot ERC criticar amb tanta força, com s’ha fet durant quatre anys, un pacte de Junts amb el PSC-155 a la Diputació de Barcelona per acte seguit pactar amb el mateix partit a les Diputacions de Tarragona i Lleida?

No havíem quedat que la independència es comença en els Ajuntaments?

És tant difícil pensar que la desafecció amb els partits només podrà augmentar?

És comprensible que després de la desfeta, el Molt Honorable President de la Generalitat el senyor Pere Aragonès expressi que la seva gran preocupació és donar suport al PSOE-155 contra el PP i VOX?

I ara ja comencem a patir els cants de sirena que culpabilitzen els electors abstencionistes.

Els partits “independentistes” actuen guiats pels seus interessos particulars a esquenes del que prometen en campanya electoral però els culpables son els electors perquè reaccionen a l’engany al que han estat sotmesos. El món al revés, cornuts i pagar el veure o com n’hi vulgueu dir.

Aquest és l’estat lamentable al que hem arribat. Una verdadera vergonya.

Fa temps que per qualificar ERC, Junts o la CUP fem servir la paraula independentistes entre cometes però penso que ja és el moment d’anar canviant aquest qualificatiu. Tanmateix és difícil trobar-ne un fàcilment. Partits catalans? No, tots són partits catalans encara que no siguin catalanistes. Partits d’obediència catalana? No, alguns d’aquests partits tenen obediència al PSOE-155. Partits sobiranistes? No, són majoritàriament autonomistes. Partits que es diuen independentistes però que no ho són. És massa llarg encara que sigui la definició que més s’escau amb la realitat.

Els partits “independentistes” cedeixen el poder al 155, felicitats!

Mon, 29 May 2023 22:00:06 GMT

Els partits “independentistes” cedeixen el poder al 155, felicitats!

JoanC Roca 29 de maig de 2023

No ens enganyem, els resultats de les municipals són els que ens esperàvem. Els tres partits “independentistes” s’han fotut una bona castanya i han cedit una bona part del poder municipal al PSC-155. Però aquesta victòria socialista no és per mèrits propis és per desmèrits d’ERC, Junts i CUP que han perdut quasi el 50% dels vots des de les eleccions de 2017. Aquest pla de Junqueras d’eixamplar la base, de rendir-se al repressor i de taula de diàleg i de bla, bla, bla o el desconegut pla de Junts dividit internament o el no sé ben bé que de la CUP que no hi són ni se’ls espera no va enlloc i ha deixat a tota la base independentista que va anar a votar l’1 d’octubre en un estat d’abandonament, de desmobilització i d’emprenyament amb els partits que el 17 ningú es podia imaginar. Dels pocs polítics que es mantenen amb el peu al canó, com és el cas de Laura Borràs, ja s’encarrega la judicatura espanyola amb el suport dels mitjans catalans públics i privats (llevat de comptades excepcions) i dels partits “independentistes d’ERC i de la CUP de fer-la caure.

Amb tot això que es podia esperar de les bases independentistes? Doncs un càstig en forma d’abstenció, vot en blanc o vot nul dels més passionals.

Espero que a ningú acusi als electors de que el 155, sí el 155, guanyi unes eleccions a Catalunya. Els culpables són els polítics que no han estat a l’alçada del que prometien ni del que s’esperava. Ells de mica en mica han tornat a la política dels seus interessos particulars i han anat deixant el país de costat. Ja fa temps que ens en hem donat compte de que estan portant el carro pel pedregar.

Espero que després d’aquest resultat es produiran reflexions profundes dins dels partits i començaran a canviar les seves polítiques per tal de recuperar suport electoral.

No és pot cedir a la repressió. Que és de manual! Si cedeixes te l’aniran aplicant! Que els espanyols en saben molt d’això! Que ho estan aplicant des de fa segles!

Que no pots pactar amb repressor! Posa-t’ho al cap senyor Junqueras. És el moment de canviar de líders. Senyor Junqueras marxi amb honors i alliberi el seu partit del seu patriarcat sense sentit. Dic Junqueras però podríem fer una llista en la que podem afegir gent de tots els partits.

Però l’independentisme continua malgrat que el 155 campi per Catalunya. Potser ens calia arribar fins aquesta vergonya per rellançar el nostre projecte d’alliberament.

Enquestes a peu d’urna

Mon, 29 May 2023 21:53:30 GMT

Enquestes a peu d’urna

JoanC Roca 29 de maig de 2023

Durant el dia de les eleccions el desplegament de ràdios i televisions per cobrir la jornada és impressionant. Des d’abans d’obrir les urnes ja tenim tota la informació, que si el president de mesa d’un col·legi ha arribat tard, que si un col·legi ha obert puntual o que si en tal lloc hi ha una cua de 10 persones Aquestes informacions tan interessants i necessàries és repeteixen sense parar durant tot el dia fins a les 8 del vespre que comença la segona part del show que no és altre que el programa estrella que fa dies que s’està anunciant a bombo i plateret. Però per esperar el moment estel·lar del dia el que deu ser imprescindible és saber si tal líder o tal candidat ja ha anat a votar. Quan algun dels protagonistes de la jornada apareix pel seu col·legi totes les càmeres de televisió o càmeres fotogràfiques dels mitjans gràfics es tiren damunt del personatge en qüestió per aconseguir el millor enquadrament o la millor instantània. És que és imprescindible saber qui ha matinat més, a quina hora a votat aquest o aquesta o que tal candidat o candidata a anat a votar amb els seus fills. Les úniques dades rellevants de la jornada fins conèixer els primers resultats reals són les que fan referència a la participació que s’està produint donat que és l’única informació que comença a dir coses realment analitzables. Legítimament ens podem preguntar si aquest desplegament de mitjans tècnics i humans que, per força, deu tenir un cost molt elevat és justifica per la qualitat de la informació que ens dona. I no oblidem que aquesta despesa la paguem entre tots nosaltres. Allò de la festa de la democràcia ja està molt amanit. Una part molt important del cost ve donada per l’enquesta a peu d’urna de la qual se’n obtindrà una previsió de resultats que anuncien a les 8 en punt. 5, 4, 3, 2, 1, Colau guanya les eleccions a Barcelona!!! i durant una hora uns saberuts politòlegs fan una anàlisi molt acurat d’uns resultats ficticis que duren fins a les 9 quan comencen a sortir les primeres dades reals. En aquest punt s’oblida la ficció i la cosa comença a anar seriosament. El que em pregunto és si aquest a hora de ficció val el cost del desplegament realitzat. Hem de suposar que sí perquè algun motiu hi deu haver, però costa d’entendre. I el més patètic i que posa més en evidència aquest hora de ficció és que a partir de les 9 la majoria d’enquestes a peu d’urna s’han equivocat. La Colau no guanya frec a frec amb Collboni, el que passa és que guanya Tries i la Colau queda tercera i la Gemma Geis que guanyava a Girona ha quedat amb un discret resultat en tercer o quart lloc. Però el ridícul que han fet durant una apassionant hora de 8 a 9 ja no els hi treu ningú.

Seria molt més barat i digne engegar el programa electoral a les 9 quan comencen a sortir els primers resultats o en tot cas començar mitja hora abans per analitzar la participació.

La rumba republicana

Sun, 28 May 2023 15:33:24 GMT

La rumba republicana

JoanC Roca 28 de maig de 2023

En ple dia de reflexió, em trobo per les xarxes “La rumba republicana” composta, suposo, per a la campanya electoral d’ERC. Diu així:

Som, som, som Catalunya republicana

Sí

Som, som, som Catalunya republicana

Si t’estimes Catalunya canta al nostre costat

La rumba republicana que et parla de llibertat

Som la gent republicana Som els que volem votar

Som de ciutat som de vila i de poble I ningú ens pot aturar

Tant se val si ets de l’Ebre com si ets del Llobregat

A la terra que més estimes tothom hi és convidat

Som terra d’acollida no ho podem oblidar!

Catalunya és casa nostra la nostra llengua el català

Som, som, som Catalunya republicana

Sí

Catalunya és sobirana no ens sotmetem a cap Estat

Defensem la democràcia Garantim la dignitat

Ja ho diu la tieta Joana que ho ha llegit al Whatsapp

”No és violent qui vol ser lliure, sinó qui et pren la llibertat”

Si ets dona alliberada i lluites per la igualtat

Ets dona republicana ja te n’has assabentat

Les dones republicanes sempre ens fem respectar

Som lliures i poderoses Plantem cara al patriarcat

Som, som, som Catalunya republicana

Sí

Som, som, som Catalunya republicana

Som la gent que sempre escolta Els que estem al teu costat

Quan les coses van maldades empenyem sempre endavant

Som el ritme que s’encomana Som el cant de llibertat

Som Catalunya republicana i preparem un nou embat

La balla la iaia de Lleida la canta el noi del Raval

És la rumba republicana que et parla de llibertat

Som el ritme que s’encomana Som el cant de llibertat

Som Catalunya republicana i preparem un nou embat

Som, som, som Catalunya republicana

Sí

Som, som, som Catalunya republicana

Què? No dec ser d’eixe món, tu.

Aquesta rumba deu funcionar molt bé en els mítings d’ERC quan els líders fan les grans proclames i tothom està molt animat. Però hi trobo a faltar que no parli d’independència, de fet ERC ja no en parla gaire d’independència. També hi trobo moltes contradiccions entre el que diu i com actua aquest partit.

Parla de llengua i no he vist que s’han hagi parlat gaire en campanya.

Diu que Catalunya no es sotmet a cap Estat. No cal dir que el verb sotmetre té un significat diferent si el conjuga ERC.

Sobre la preparació d’un nou embat he de confessar que ho desconeixia. Més aviat creia que ERC ho deixava per la propera generació. En qualsevol cas és bo saber-ho. I jo sense assabentar-me’n que és pot preparar un nou embat pactant contínuament amb el 155 gratis i gestionant amb gran entusiasme una autonomia de fireta.

Són ells els entesos en això de la política però jo, pobre de mi, no m’ho crec.

Els cinc alcaldes de Catalunya Nord marquen el camí

Tue, 23 May 2023 18:33:21 GMT

Els cinc alcaldes de Catalunya Nord marquen el camí

Joanc Roca 24 de maig de 2023

Si alguna cosa tenen en comú Espanya i França és la persecució de la llegua catalana. En el cas francès la cronologia dels atacs és molt densa. Des del Tractat dels Pirineus fins avui. La darrera escomesa es va produir el passat dia 9 de maig quan el Tribunal Administratiu de Montpeller acordava prohibir l’ús del català als plens municipals dels ajuntaments dels Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent). Tenint en compte que la situació del català és molt vulnerable a Catalunya Nord només podem concloure que la justícia francesa el que busca, tal com ha fet sempre, és la aniquilació de la llengua catalana. Els alcaldes d’aquest municipis han declarat que no es quedaran amb els braços plegats sinó que continuaran la lluita fins on calgui. La flama no està apagada.

La Generalitat de Catalunya i el Consell de la República van traslladar a França el malestar per la prohibició del català en els plens municipals. Però no és suficient. Cal ajudar en aquesta causa des del Principat sense interferir en el procés que estan portant a terme els catalans del nord.

De fet els catalans del sud tampoc podem estar satisfets de la situació de la nostra llengua al Principat que està en clara regressió. No hi ha cap dubte que les associacions en defensa de la llengua estan treballant incansablement per revertir aquesta situació però la conjuntura és francament difícil davant de l’ofensiva constant de l’Estat espanyol. La pregunta és si l’administració catalana fa tot el que és esperable. No podem oblidar que la llengua és el factor importantíssim de la nostra identitat nacional.

Els cinc alcaldes de Catalunya Nord, en condicions molt més precàries que les nostres, marquen el camí.

Abduïts per Espanya

Sat, 20 May 2023 16:03:46 GMT

Abduïts per Espanya

JoanC Roca 20 de maig de 2023

La independència no és en l’horitzó dels partits dits “independentistes”. Això està més que demostrat pels fets. Aquests han abandonat la clau nacional en la trista campanya que estem patint aquests dies. El mot “independència” ha desaparegut dels seus discursos. Potser alguns d’ells són independentistes de cor, o no, però en qualsevol cas no estan en absolut per afrontar un altre embat a curt o mig termini. Estan molt còmodes gestionant una autonomia tutelada. En Junqueras ens parla de que “la transformació republicana ha d’arribar a tota arreu” i ningú sap que significa o en que es tradueix aquesta gran frase. En eleccions anteriors les entitats independentistes buscaven uns acords entre els partits independentistes en el sentit de que només formarien govern amb partits que no haguessin donat suport al 155. En aquestes eleccions aquests acords ja ni es plantegen. Així estan els coses. Ho haurà de fer la gent que sí que té la independència en l’horitzó.

Dol veure com molts companys de lluita activista durant els anys de més efervescència del procés van utilitzar la seva notorietat del moment per passar-se a la política de partit i com avui tampoc tenen la independència en l’horitzó. En conec uns quants. Un no sap si van utilitzar la plataforma activista per escalar cap a la política de partit o en aquell moment s’ho creien i han sigut abduïts per status quo. El que és segur que ara viuen de la política.

Quan la independència no és en l’horitzó sembla que la sortida és entrar en la mentalitat espanyola. És espectacular el comportament de partits “independentistes” i mitjans de comunicació “catalans” (llevat d’algunes excepcions) amagant tot el que passa al país que tingui res a veure amb el moviment independentista, el qual malgrat ells existeix. Els partits pactant-ho tot amb Espanya i els mitjans espanyolitzant els continguts. Que si Eurovisión, que si “Salvame”, que si Pedro Sánchez, però als independentistes ni aigua. Un exemple de TV3: Durant la volta ciclista un grup d’independentistes va intentar fer-se visibles amb pancartes i estelades però els càmeres de TV3 procuraven reiteradament invisualitzar-los. Això només pot respondre a la política de TV3 i ja sabem qui mana a TV3.

Hem tornat als anys 80 de segle passat quan el diari El País era el referent progre de molts catalans. Qui no anava amb El Pais sota el braç no era ningú. Quan jo els hi deia que no era la meva referència em miraven amb certa condescendència. No podia ser el meu diari simplement perquè estava escrit en clau espanyola, lògicament, i jo he funcionat sempre amb clau catalana i per tant no podia estar d’acord amb els sues punts de vista. Així de senzill.

Fixeu-vos amb quina tebior han reaccionat partits i mitjans catalans davant de la noticia de que l’ONU condemnava Espanya per haver violat els drets polítics del president Puigdemont. Petits titulars en potada (10 paraules comptades en un raconet), un cometari escadusser del Molt Honorable i poca cosa més. Espanya no es toca, i el dèficit fiscal, les rodalies, la llengua i la cultura i la mala gestió? Tal dia farà un any. El que els hi importa és que Tele 5 es carrega “Salvame” la qual cosa requereix hores de programació. El que oculten tot el que poden és l’exili.

ERC astorat, Junts vol pactar amb PSC

Sun, 14 May 2023 14:17:08 GMT

ERC astorat, Junts vol pactar amb PSC

JoanC Roca 14 de maig de 2023

Soc dels que penso que amb els del 155 no hi ha res a pactar. Amb el 155 només s’ha de negociar el repartiment de la secessió. Tanmateix, constato que els partits “independentistes” poden pactar amb el 155 i amb el diable si el hi va bé per mantenir o millorar la seva posició i també soc conscient que els interessos dels partits “independentistes” cada dia estan més allunyats dels interessos de la gent. Tal com estan les coses fa gràcia que ERC denunciï que Junts prepara acords amb els socialistes i ho presenti com un gran argument electoral . On vas a parar! Pactar amb els socialistes!

El que és inversemblant és que ERC esgrimeixi aquest argument quan és el campió dels pactes amb el PSOE-155 i amb la seva sucursal catalana el PSC-155. D’exemples n’hi ha un munt, però només cal recordar el suport sense condicions a Pedro Sánchez a las Cortes españolas o la submissió a Illa al Parlament de Catalunya. El que passa és que els hiperventilats no ho entenem, pobrets, els pactes que ERC fa amb l’enemic són per Catalunya i els de Junts, Diputació de Barcelona, són per interessos inconfessables del dimoni Convergència. Hi va haver un temps que es deia “contra Franco es vivia millor” ara el discurs és “contra Convergència és viu millor”. Convergència és l’enemic a batre per ERC, Comuns i PSC-155. De fet, moltes vegades és l’únic argument que tenen. El que era Convergència avui el representa un sector de Junts però sobretot una colla de petits partits que són el resultat d’escissions que es van produir durant el Procés. Aquesta fixació d’anar contra Convergència deu donar vots encara que costi entendre’n els motius. Avui, la gent que votava Convergència deu tenir dret a viure. Durant el Pujolisme van ser majoria molts anys.

Els que no vam votar mai “Convergència” i optàvem per altres opcions que pensàvem que eren, si més no, catalanistes ara tenim un problema perquè les opcions, ERC, PSC o IC ara son espanyolistes o partidaris d’una autonomia tutelada. Sí, des de que van passar el ribot a l’Estatut del 2006 tot ha canviat radicalment. Un exemple pot ser que el PSC favorable a l’autodeterminació s’ha transformat en el PSC-155.

Dissortadament, amb tot el que ha plogut i amb tot el que hem aprés aquests darrers anys ara ens volen fer empassar que el gran perill és que torna la socivergència.

Un amic independentista avui em deia que no sap quina de les tres opcions triar pel 28 de maig, vot nul, vot en blanc o directament abstenció. Trist. Bé, cadascú farà la seva opció i a continuació veurem tota mena de pactes. ERC amb el dimoni Junt, ERC amb PSC, Cup amb PSC, Junts amb PSC, etc. etc. I les promeses electorals? Doncs tal dia farà un any.

Quina mandra!

Fri, 12 May 2023 17:09:14 GMT

Quina mandra!

JoanC Roca 12 de maig de 2023

Ja tornem a tenir aquí els “espais gratuïts d’informació electoral” amb els quals ens devoren el cervell durant quinze dies. A més es fa molt difícil esquivar-los perquè te’ls injecten a tota hora per televisió i per ràdio. Si una cosa té de bo el dia de les eleccions és que desapareixen els maleits espais electorals. Les campanyes electorals serveixen perquè els partits ens venguin motos, avui elèctriques, que tots sabem que faran la perla des del primer dia. No sé si tots aquests missatges grandiloqüents però buits donen gaires vots? La gent no és ximple. Què els candidats i candidates (que ningú se m’enfadi) vagin al mercat a comprar tomàquets durant la campanya electoral té alguna repercussió en els resultats? Doctors té l'església, tu.

Aquesta campanya electoral fa molta mandra. La independència del país a quedat apartada del debat, ara cal parlar de “les coses que importen a la gent” i deixar-se de vel·leïtats sobiranistes.

Els partits “independentistes” han comprat aquest argument de C’s, PP, PSC-155 i Comuns segons el qual la República catalana és una cosa que no importa a gent. En que devien estar pensant els més de dos milions de persones que van anar a votar l’1-O?

En aquesta campanya, a Barcelona, és parla sobretot d’habitatge i de Rodalies que son coses que importen a la gent. Alguns pensem que amb la independència estarem molt més a la vora de resoldre aquests problemes que continuar sent una colònia de l’Estat espanyol. El que és clar que aquests problemes no s’han resolt amb statu quo actual.

Si algú vol sentir a parlar als candidats i candidates de llengua, de dèficit fiscal o d’autodeterminació haurà d’esperar que la gent es mobilitzi i pressioni als partits perquè ho tornin a fer. És el que hi ha. Aquesta campanya fa mandra però la superarem.

Caldrà analitzar bé els resultats per tal de veure el càstig o no que rebran els partits “independentistes” que s’han oblidat de la independència.

Precisament ara mateix la ràdio està escopint espais gratuïts d’informació electoral i efectivament cinc o sis partits diferents han promès que tenen les solucions. Quin pal!

Que els partits s’hagin rendit no és excusa

Sat, 06 May 2023 17:10:04 GMT

Que els partits s’hagin rendit no és excusa

JoanC Roca 6 de maig de 2023

L’independentisme està decebut i desmobilitzat. No és perquè la gent hagi abandonat les seves aspiracions de llibertat és perquè observa l’entorn i només veu divisió i baralles entre independentistes. No veu projecte ni full de ruta. Les organitzacions independentistes no proposen sortides clares a la situació de desencís que estem vivint. Però ningú ha abandonat la idea. Sempre ho diuen els que encara estan actius mantenint la flama encesa, no coneixem cap cas d’un independentista que ho hagi deixat de ser. Cada dia sorgeix una nova organització que treballa pel procés però malauradament descoordinada de la resta.

Un dels problemes més importants, el problema diria jo, és que hi ha molta gent que creu que els partits polítics han de liderar el procés cap a la República catalana i en veure que aquests no estan per la feina pleguen veles, cauen en el desencís, es desmobilitzen i es queden en mode “ja m’avisareu”. Aquest és el gran error. Els partits polítics NO HO FARAN. Els partits només es van activar quan la pressió social els va obligar, quan van creure que sinó es posaven les piles es quedarien fora. Quan el poble els hi va cedir la iniciativa es van veure obligats arribar al 1 d’octubre perquè la pressió era bestial. L’1 d’octubre anava de veritat per a la gent però va superar en escreix el que els partits polítics havien previst. La resposta a la il·lusió i la força de la gent ja és coneguda. Els partits un cop han recuperat el lideratge ens han portat a la rendició i a l’autonomieta. I no m’oblido dels presos polítics. Vaig anar a sopars grocs i a les presons moltes vegades.

Ara el gran error del moviment independentista i de tota la gent decebuda i desmobilitzada és estar pendents del que facin els partits. Aquests no faran res si no senten l’alè de la gent al clatell. Moltes vegades sento gent que critica als partits com a culpables de tot però que al mateix temps els fan servir d’excusa per a no fer res. Diuen que no es mereixen res, que no els votaran, que que s’han pensat. Però a on ens porta aquesta actitud? A enlloc. Els partits estan molt còmodes gestionat l’autonomia i cobrant cada més. Cal tenir clar que els partits no ens portaran a la independència. NO HO FARAN! Donar la culpa als partits no ens allibera de cap responsabilitat. Si volem la independència cal mobilitzar-se, cal la lluita no violenta i cal la desobediència massiva. Els partits NO HO FARAN. Tota la gent que està per la feina s’ha de coordinar i treballar segons les seves possibilitats. Tothom hi té un lloc.

De full de ruta, si més no, n’hi ha un que s’està debaten en la 2a Conferència Nacional per l’Estat propi. És pot trobar a mxi.cat. El que cal és que ens arremanguem i que cadascú faci la feina que pot fer. I els partits? Els partits ja vindran. Ara ells no poden liderar el procés.

I tu més

Wed, 03 May 2023 18:06:39 GMT

I tu més

JoanC Roca 3 de maig de 2023

I TU MÉS és que Aragonès li ha respòs a Illa durant la sessió de control del Parlament aquest matí. Per defensar-se del desori de les oposicions de la Generalitat el President li ha tirat en cara a Illa el descontrol de Renfe a Catalunya. Aquest és el nivell, jo no en sé però tu tampoc. La gestió del govern de la Generalitat és nefasta, en sanitat, en ensenyament, en la gestió de l’aigua o en la defensa de la llengua, mentre que la gestió del govern espanyol és deplorable en quasi tot el que fa respecte a Catalunya i en particular a Rodalies de Renfe on les incidències es produeixen dia sí i l’altre també des de fa molts anys. Res de nou.

La competició sembla que es centre en qui ho fa pitjor. Mentre ells es tiren els plats pel cap la ciutadania no pot gaudir d’un bon servei de trens ni pot fer unes oposicions en condicions.

Ara, en període electoral es tracta de fotre tota la merda que es pugui al contrincant polític i dissimular les mancances i els incompliments propis. Després dels comicis es tractarà de mantenir la menjadora i es faran tots els pactes que calgui. I si cal donar suport al PSOE-155 a canvi de res és fa. I si venen per Sant Jordi et fas una foto amb ells i si et tracten amb una condescendència irritant dius allò de “ja saps com son”. Que no s’enfadin, tu.

Que el govern “independentista” demostri cada dia la seva incompetència és una mala notícia. No tan sols pels perjudicis que provoca a la ciutadania sinó perquè figurava que la gestió d’un govern independentista s’havia de demostrar millor que la d’un govern unionista la qual cosa donaria punts a l’independentisme. La pregunta que ens podem fer és que si l’independentisme no sap governar de forma eficient o és que el govern que tenim no és independentista? Si la resposta correcte és la segona opció encara podria ser veritat que un govern independentista governaria millor.

En qualsevol cas un govern autonomista com l’actual té moltes dificultats per realitzar una bona gestió sota un estat que et sotmet a un dèficit fiscal, a un dèficit en infraestructures o a un atac a la llengua permanents. En definitiva amb un estat en contra que no et reconeix.

Però enlloc d’anar de cara a barraca el govern “independentista” s’amaga en el I TU MÉS.

No cal patir, en pocs dies l’afer de les oposicions s’haurà blanquejat fulminant una peça menor i culpant a tot quisqui i tal dia farà un any.

La Vanguardia de Vichy

Sun, 30 Apr 2023 15:07:19 GMT

La Vanguardia de Vichy

JoanC Roca 30 d’abril de 2023

El col·laboracionisme de la Vanguardia està normalitzat de manera que no és notícia que publiqui que Bruce Springsteen va saludar a Espanya quan la veritat és que es va adreçar a Barcelona i a Catalunya. La Vanguardia seguint fidelment la seva línia editorial de Vichy va publicar els seu desig del que, per a ells, hauria d’haver dit The Boss. Cap sorpresa. Encara bo que “la resistència” els ha posat en evidència.

Un molt bon amic sempre em diu que no m’alteri davant del que estan fent tots els que s’han apuntat al règim de Vichy, que nosaltres a la nostra, però jo no em puc estar d’anar seguint l’actualitat del que estan fent, cada dia sense descans, aquesta colla.

Alguns, cada dia ens posem les mans al cap pel desvergonyiment de les actuacions dels de Vichy.

D’exemples n’hi ha per donar i per vendre.

Astrid Barrio, la flamant membre del consell acadèmic d’experts per l’acord de claredat, nomenada pel Molt Honorable Aragonès, ja ens ha filtrat per on poden anar les coses. Ha dit:

“El referéndum d’Aragonès puede ser sobre un nuevo Estatut”

“El separatismo todavía no ha asumido que es una minoría”

“En el caso de Catalunya una consulta binaria no es la solución”

"El federalismo es la fórmula para el encaje catalán en España”

Si incorpores un personatge amb aquests plantejaments per a trobar un acord amb Espanya és que has renunciat sense cap dubte a la legitimitat de l’1 d’octubre. Que has renunciat a la República catalana. Aragonès ens va dir que venia a fer la independència, oi?

Un altre exemple, fa pocs dies que ens vàrem llevar amb la notícia de que el Ministeri d’Universitats espanyol relega la filologia catalana a un segon pla en un projecte de reforma. Jo no hi entenc però em sembla un nou atac al català i el més sorprenent és que el ministre de torn és Joan Subirats. No sé si és el càrrec o és que aquest senyor s’ha alineat al espanyolisme i se sent còmode sumant-se als atacs al català. De fet la Plataforma per la Llengua denuncia que 62 normes legals aprovades el primer trimestre del 2023 discriminen el català. Joan Subirats deu tenir coses més importants per fer que defensar el català. Deu tenir un bon sou, oi?

També crida l’atenció que Mossèn Junqueras es dediqui a denunciar críticament que Junts ho vol pactar tot amb el PSC. Sí, ja sé que són declaracions electoralistes però com pot fer-les quan ERC està rendit al PSOE i al PSC, i es deixa, fins i tot, ridiculitzar per aquests fins a extrems indignes. A qui vol enganyar el president d’Esquerra?

Ara, en campanya electoral, sentirem cants de sirena. Ens cauran promeses d’un món millor. Si ets independentista et diran que ells la portaran i si no ho ets et diran que ells són la solució. El dia després continuaran fent les seves polítiques com si res. Molts d’ells continuaran a Vichy-

Resistència o col·laboració, aquesta és la qüestió. Resistència o Vichy?

50.000 habitatges, tu!

Tue, 18 Apr 2023 15:33:22 GMT

50.000 habitatges, tu!

JoanC Roca 18 d’abril de 2023

Diu que Pedro Sánchez aprovarà que 50.000 habitatges de la Sareb siguin per a lloguers de preu assequible. El primer que et ve al cap és que és una mesura social que està molt bé. Després penses per què no s’ha fet abans? I mal pensat com soc em dic, no serà que venen eleccions? Es tracta d’una mesura electoralista? No, com puc pensar això de Pedro Sánchez.

Si ho podia fer abans i ha esperat a fer-ho quan té unes eleccions a tocar, la pregunta és si cal votar-lo o no? Per què a algú que et manipula l’has de votar? Però no siguem tan estrictes que Pedro Sánchez és el representant del progressisme espanyol. Sí no ha posat a disposició aquests habitatges per a lloguers assequible fins ara és, seguríssim, perquè fins ara no era possible, que estem parlant del president del govern més progressista de la història. Quina desconfiança!

Si Pedro Sánchez va donar suport al 155 és perquè estava pensant en el que era millor pels catalans i si està darrera de la repressió als secessionistes catalans és perquè només pensa en el conjunt de la ciutadania de Catalunya. I si no fos així per què troba tants aliats a la pròpia Catalunya?

Hauríem de reflexionar sobre quin valor tenen els compromisos electorals del partits d’allà i d’aquí. Sense anar més lluny quants compromisos electorals de les darreres eleccions al Parlament ha portat a terme ERC? Quan valen aquests compromisos?

Ara els partits polítics ens prometen un món meravellós i el dia 29 de maig les grans promeses cauran en l’oblit. No? Ja en parlarem. I dels 50.000 habitatges quants se’n aprovaran? Ves a saber, però d’excuses molt argumentades pels que no s’aprovin Pedro Sánchez en tindrà tantes com vulgueu.

Lamentablement els incompliments seran normalitzats i ja vindran unes altres eleccions. De moment, però, aprofitem tots els habitatges que puguem.

Astrid Barrio i l’acord de claredat

Sat, 15 Apr 2023 15:57:24 GMT

Astrid Barrio i l’acord de claredat

JoanC Roca 15 d’abril de 2023

El 25 de setembre de 2019 Josep Rull deia, via Twitter, “Sentir @sanchezcastejon donant lliçons de democràcia i llibertat a l’Assemblea General de l’ONU, amb presos polítics i exiliats al Regne d’Espanya per haver defensat pacíficament unes idees legítimes, és un sarcasme.” . Immediatament Astrid Barrio, també via Twitter, va respondre “No per més repetir-ho serà veritat: ni hi ha presos polítics ni hi ha exiliats ni estan a la presó o fora d’Espanya per haver defensat unes idees legítimes sinó tristament per haver violentat les normes comunes d’obligat compliment per a tothom. Un principi democràtic bàsic.”.

Astrid Barrio ha carregat en contra del referèndum i l'independentisme en nombroses ocasions, en una d'aquestes va dir “El referèndum no és pacífic perquè és imposat. És un fet violent. Un risc per la democràcia i l'estat de dret.” . Vaja que aquesta senyora ha negat repetides vegades el dret d’autodeterminació de Catalunya.

Vet aquí que ara el Molt Honorable President de la Generalitat Pere Aragonès, “independentista”, anomena Barrio per formar part del consell acadèmic independent de l’acord de claredat que s’ha tret de la màniga. El propi acord de claredat ja és un despropòsit però designar a persones que neguen la repressió, els presos polítics, els exiliats, el dret d’autodeterminació i la nació catalana per formalitzar aquest acord fake ja és una burla absoluta a l’independentisme.

Potser en les properes hores aquesta notícia serà desmentida i tot quedarà en no res però el fet de que sigui versemblant ja ens mostra per on van les coses.

Ves a saber, potser l’estratègia d’eixamplar la base passa per incorporar al projecte d’ERC personatges com Astrid Barrio.

Molt honorable Darwin

Thu, 13 Apr 2023 09:53:28 GMT

Molt honorable Darwin

JoanC Roca 13 d’abril de 2023

Si tu dius que vols la independència i que per aconseguir-la cal eixamplar la base i bla, bla, bla, i el resultat final és que acabes cedint el poder a un partit unionista el qual no vol ni sentir a parlar-ne, d’independència, pots concloure que has fracassat de forma absoluta. Vaja, penso que això no té gaire discussió.

Tots els indicis ens porten a pensar que aquest és el cas d’ERC. Els d’ERC són els més independentistes, els més honestos, els que no tenen cap cas de corrupció, els que tenen la millor estratègia, en definitiva són els més millors, però totes les seves polítiques s’aparten de fer la independència i porten a afavorir que les properes eleccions les guanyi el psc-PSOE-155. Quina contradicció, no? Aquesta colla que molt probablement tindran la presidència de la Generalitat són aquells que van aplaudir amb les orelles l’anul·lació de l’autonomia de Catalunya. Un aplaudiment per l’estratègia independentista dels de Junqueras.

ERC podria, en justícia, optar a un premi Darwin. Un premi Darwin és, tirant de Viquipèdia, un premi irònic que pren el nom del creador de la teoria de l'evolució Charles Darwin. Es basa en el supòsit que la humanitat millora genèticament quan certes persones pateixen accidents, morts o esterilitzacions per un error absurd. El premi només es dona en aquelles històries que es poden demostrar que han passat de veritat.

Si creiem en l’honestedat independentista dels republicans l’error absurd que estan cometent és abraçar l’autonomisme, el Sanchisme o l’Illisme i donar credibilitat a la imparcialitat de Barrientos i de la Junta electoral per avançar cap a l’alliberament del país.

Segurament estic molt equivocat perquè cada cop que Junqueras (molt bona persona, per cert) surt a qualsevol tribuna dona lliçons a uns i altres i si convé renya als contraris polítics. Per exemple, renya a Junts per pactar la Diputació amb el 155, en canvi no es renya a si mateix per tots els acords a Espanya i a Catalunya amb els socialistes del 155.

Però no cal patir, la independència l’aconseguirem amb un acord de claredat que, entre altres característiques, dona més valor al vot unionista que al vot independentista. Aplaudiments per els grans pensadors. De moment aquest acord no el vol ningú, ni secessionistes ni unionistes, però ERC (que no s’aixequen mai de la taula de negociació) el ven com la única proposta sobre la taula. Encara que podríem pensar que ERC tampoc se la creu (no són tan ximples) però venen eleccions i cal motivar als independentistes i aconseguir alguns vots.

Les “nostres” i el pensament únic

Sat, 01 Apr 2023 15:36:42 GMT

Les “nostres” i el pensament únic

JoanC Roca 1 d’abril de 2023

La gent que es manté fidel al mandat de l’1 d’octubre té molt complicat trobar una radio o una televisió de referència donat que Catalunya Radio i TV3 han deixat de ser referència de res. Aquesta gent només demana una mica de pluralitat, només demana que els seus plantejaments tinguin una cobertura corresponent al percentatge que representen dins la societat catalana. Malauradament la línia oficial d’avui de les “nostres” està controlada amb mà de ferro pels representants de la rendició i el retrobament. Les “nostres” estan controlades pels que ja neguen sense dissimular la legitimitat de l’1-O. Els que continuen la lluita no se’ls hi posa ni un micròfon ni una càmera al seu abast. Bé, per contrastar-ho podríem recordar algunes veus discordants amb el pensament únic establert que han sigut expulsades.

Aquests darrers dies tenim dos cassos paradigmàtics com són Borràs i Ponsatí. Sobre el cas Borràs ja fa dies que les “nostres” havien dictar sentència. Ponsatí ja ha estat degudament esbudellada pels tertulians de torn al matí de TV3 una vegada ella ja s’havia absentat dels estudis. Tot en ordre.

Aquest matí en la tertúlia del Suplement de Catalunya Radio de Roger Escapa tractaven el tema de la sentencia a Laura Borràs la qual cosa era lògica donat que era un tema de màxima actualitat. Els tres tertulians habituals dels dissabtes representants de les cadenes de transmissió sense cap condició d’ERC i psc-PSOE-155 no han tingut cap compassió amb Borràs i per rematar-ho han entrevistat a Magda Oranich que ha tractat de corrupta a Borràs i que ha blanquejat Barreiros sense vergonya. Després de sentir la tertúlia venien ganes de posar la Borràs a la presó avui mateix. No cal ni dir que hi ha faltat una opinió discordant, una opinió més d’acord amb la línia de pensament de l’altre sector de l’independentisme. Però no feia cap falta donat que la colla de l’Escapa ja fa setmanes que havien dictat sentència.

Ah! això sí, han acusat de tot als que a la xarxa expressen emprenyament. És que insulten a la gran Magda Oranich, tu! La xarxa no la controlen i per tant cal desacreditar-la.

És molt trist que siguem expulsats de les “nostres” entre altres coses perquè tampoc hi ha gaire més fora però uns mitjans que viuen del pensament únic no són referència de res.

Si algú es belluga no surt a la foto i per assegurar-se’n ja tenen en Sigfrid Gras que exerceix de censor segons diu ell mateix. Per cert, TV3 reconeix que hi ha censura però ningú s’esquinça les vestidures. Normalitzat! Quin panorama a les “nostres”!

El Suplement de Catalunya Radio ha perdut un oient.

Junqueras, Albiach, Riera i CatRadio ja havien dictat sentència

Thu, 30 Mar 2023 16:38:39 GMT

Junqueras, Albiach, Riera i CatRadio ja havien dictat sentència

JoanC Roca 30 de març de 2023

Només cal felicitar a Junqueras, Aragonès, Riera, Reguant, Albiach, Catalunya Radio i a un llarg etcètera per la sentència que el TSJ de Catalunya a dictat contra Laura Borràs. Tots vosaltres ja la vau declarar culpable fa dies. Vau exercir la presumpció de culpabilitat amb un èmfasi desmesurat. Insistíeu en que no era un cas de lawfare, era un cas de corrupció com una casa. Vosaltres no vau dubtar mai de la imparcial del jutge Barrientos. Aquest jutge té tota una trajectòria que ho acredita.

Segons la sentencia de Barrientos queda demostrat que Laura Borràs va fragmentar contractes i per tant es mereix quatre anys de presó i tretze d’inhabilitació. Francament, no sé perquè es va fer el judici si vosaltres ja la havia sentenciat.

Ara, amb la dignitat que teniu tots vosaltres i per ser justos el mínim que podeu fer és denunciar tots els casos de fragmentació de contractes que s’han produït a Catalunya i que vosaltres coneixeu perfectament. Que vagin passant pels tribunals. Hi haurà prous tribunals per jutjar-los a tots? Espero fermament que els propers dies el jutjats es col·lapsin per les denuncies de fragmentació de contractes. Serà un no parar. Perquè clar ERC, Comuns i CUP no permetran ni, un cas de corrupció. Faltaria més...

Es fa difícil creure en la classe política si per fer caure un rival polític s’hi val tot. Els principis no importen. La Laura Borràs ja és història ara cal continuar fen la viu viu a Sánchez que aquest si que és confiable i té una agenda del reencuentro en la qual hi esteu encantats. . Visca l’autonomia. La independència quedarà per les properes generacions, oi Junqueras?

És que sou tant dignes contra la corrupció que m’arribeu al cor. No se per què tenia tants dubtes si Junqueras, Aragonès, Riera, Reguant, Albiach, Catalunya Radio i a un llarg etcètera ja m’havien explicat que Laura Borràs era una corrupta.

Tanmateix, perdoneu la meva ignorància però jo continuo creien amb Laura Borràs.

Rovira rebla el clau

Mon, 27 Mar 2023 18:00:25 GMT

Rovira rebla el clau

JoanC Roca 27 de març de 2023

Hi ha gent que es va sentir enganyada quan el 27 d’octubre de 2017 va anar al Parlament de Catalunya amb la intenció d’aguantar allà el que fes falta i la van enviar a una festa a la plaça Sant Jaume presidida per una bandera espanyola. Hi ha gent que l’1 d’octubre de 2017 no va anar a fer l’acte de desobediència civil més gran d’Europa, va anar a votar en un Referèndum d’independència i va defensar les urnes posant el cos per endavant. Hi ha gent que no va entendre que se suspengués la declaració d’independència vuit segons després de proclamar-la. Hi ha gent que va al·lucinar quan es va assabentar de les deslleialtats existents entre els membres del govern. Hi ha gent que es va emprenyar quan es va abandonar el català en el judici farsa. Hi ha gent que es va emprenyar quan va concloure que va ser utilitzada per fer un embat contra l’Estat espanyol per intentar algun tipus de negociació però que els polítics “independentistes” no estaven preparats per culminar el projecte. Hi ha gent que no li agrada gens que el tractin d’hiperventilat pel fet de no voler renunciar als seus anhels de llibertat. La pregunta és per què hi ha gent que es va creure el procés, que es va mobilitzar i que hi va apostar sense dubtar-ho.

Quan es va cedir la iniciativa als partits polítics el procés va començar anar en orris. Ara ja hem aprés que només la gent pot tirar endavant el procés i que els polítics s’hi afegiran quan es vegin desbordats. De fet és el que va passar l’any 2012. També hem aprés que el dia “D” s’haurà de comptar amb uns i altres. Sense partits no farem la independència però els partits no la faran sense la gent mobilitzada.

Tornant a la pregunta de per què hi ha gent que va pensar que la cosa anava seriosament. En primer lloc perquè la mobilització era importantíssima i la il·lusió que va generar descomunal i en segon lloc perquè molta gent es va creure als polítics. No es va tenir prou en compte que els interessos del món del partits està molt allunyat del món de la gent del carrer. Els casos més paradigmàtics son els de Junqueras i Aragonés que han capgirat el seu relat 180 graus d’una forma impròpia. Per descomptat que hi ha moltíssims més casos. Confesso que personalment fa 6, 7 0 8 anys em creia a Junqueras. Segurament això li passava a més gent. Quants se’l creuen avui?

El darrer cas és el de Marta Rovira que fa un parell de dies que es va despenjar declarant que el referèndum de l’1-O "no va tenir prou legitimitat interna". El relat de Marta Rovira ha anat mutant durant aquests darrers anys. A passat de quan va dir “La llei de transitorietat serà la declaració d’independència i no es podrà impugnar” a principis del 2017 a negar-li legitimitat a l’1-O a principis de 2023. Confesso que jo també me la vaig creure durant una etapa.

Hi ha gent que ha aprés que cal posar un filtre molt potent quan escolta a un polític. Ei, tots els col·lectius tenen gent fiable però no us descuideu el filtre.

Boicot a la Comissió d’Investigació Europea del cas Pegasus? I què?

Wed, 22 Mar 2023 16:55:05 GMT

Boicot a la Comissió d’Investigació Europea del cas Pegasus? I què?

JoanC Roca 22 de març de 2023

Que el govern més progressista de la història faci un boicot descarat a la Comissió d’Investigació Europea del cas Pegasus no mereixi cap portada, llevat del PuntAvui, dels diaris espanyols i catalans em crida molt l’atenció. Especialment l’Ara, El Periódico i la Vanguardia que semblaria que volen girar full i normalitzar el CatalanGate. Tampoc fan gaires escarafalls de l’Operació Catalunya iniciada per les clavegueres espanyoles després de la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012 organitzada per l’ANC. En qualsevol país que es pugui dir democràtic aquests fets esdevindrien un escàndol descomunal però a Espanya perseguir sense treva, desatenent els drets fonamentals, la dissidència política contra la sacrosanta unitat està normalitzat i fins i tot rep el suport de molta gent del carrer.

També es normalitza que Juan Ignacio Zoido, còmplice espanyol d’aquests fets, sigui nomenat coordinador del Grup del Partit Popular Europeo de l’esmentada Comissió d’Investigació. Ahir mateix sense cap vergonya va tornar a defensar l’espionatge a més de 60 independentistes. Per cert, el Molt Honorable Pere Aragonès no va rebatre a Zoiro sinó que es va limitar a defensar-se ell mateix. Però això és una altra història.

La resposta antidemocràtica de Sánchez-Díaz i els seus no pot sorprendre a ningú. És el de sempre, contra la sobirania catalana tot si val tant per part de l’”esquerra” com de la dreta i de tot el que es belluga. El que dol és el col·laboracionisme català de polítics “independentistes” i de mitjans de comunicació, llevat de honroses excepcions. Estan tan conformats en defensar els seus interessos particulars que deixen de banda la dignitat nacional.

Per a mi la dignitat és un valor capital però, com em deia un bon amic, potser la dignitat està mitificada i la condició humana ho acaba condicionant i justificant tot.

Barça és català, vet aquí

Sat, 18 Mar 2023 17:10:47 GMT

Barça és català, vet aquí

JoanC Roca 17 de març de 2023

La història ens demostra que el Barça no ha pagat àrbitres per a guanyar partits. Vaja, els que hem seguit al Barça durant anys hauríem de ser ximples per a no haver-ho comprovat. Més aviat al contrari, la sensació que tenim els “cules” és que hem sortit bastant escaldats de les actuacions arbitrals que hem patit durant anys. Seria inexplicable pagar per perdre. Ara estem immersos en l’afer Negreira on es va pagar una milionada per uns informes arbitrals, diuen. Sembla clar que alguns hi han anat bé en aquest afer. Algú de dins i algú de fora. Però posar en qüestió tot el Barça és el de sempre i ja tenen un motiu per desprestigiar i desestabilitzar un Barça que començava a treure el cap després d’una etapa, certament, plena de dificultats.

Espero que tot es vagi aclarint i si hi ha res punible que pagui el que ho hagi de fer.

Contra Catalunya i els seus símbols s’hi val tot. Tothom s’hi apunta. La fiscalia espanyola (de quien depende?), la Lliga de Tebas, el Real Madrid també es persona com acusació particular, sí, sí el Real Madrid de Florentino i ja veurem quants clubs, entitats i partís polítics s’hi afegiran que probablement no seran pocs. Ja veurem com acabarà tot aquest afer però el que és segur és que tenim tema per molt temps amb tot el desprestigi que comportarà pel Barça. A Espanya tot el que sigui atacar sense contemplacions a tot el que es mou que tingui res a veure amb Catalunya dona rèdits i vots, molts vots. Som una presa fàcil i segura.

El Barçagate no és un cas excepcional, és un cas més com ara el Catalangate en el qual encara el mes calent és a l’aigüera. Què passa amb el català? Què passa amb el dèficit fiscal? Què passa amb el corredor mediterrani? Què passa amb el Tribunal Suprem espanyol? Què passa amb TC? Què passa amb el TSJC? L’atac que suportem és constant i continuat. El Barça no podia quedar fora, bé el Sandro Rosell es va passar dos anys a la presó amb l’únic delicte d’haver sigut president del Barça.

La foto que desitja molta és veure la Guardia Civil entrar a les oficines del Barça amb tota la premsa plantada davant dues hores abans. Ja tenen la mateixa foto en conselleries de la Generalitat o en el Parlament de Catalunya. Només els hi faltarà la foto de la Guardia Civil al Monestir de Montserrat.

És lamentable el col·laboracionisme dels mitjans de comunicació esportius catalans que són tant dignes, modèlics i perfeccionistes que es dediquen a atacar a Jan Laporta perquè diuen que ha de donar explicacions de forma immediata. Potser haurien d’esperar que el president del Barça gestioni de la millor forma aquest cas sense pressionar-lo constantment.

Salvant comptades excepcions els mitjans catalans funcionen, dissortadament, en clau espanyola. Viuen molt còmodes en una comunitat autònoma espanyola i segueixen l’exemple del Molt Honorable President de la Generalitat que es passeja per Sud-Amèrica de la mà dels ambaixadors espanyols.

Viure en català a Catalunya

Fri, 10 Mar 2023 21:29:45 GMT

Viure en català a Catalunya

JoanC Roca 10 de març de 2023

Soc dels que em mantinc en català encara que el meu interlocutor em parli en castellà, fins i tot si aquest em diu que no m’entén. Quan soc en un establiment on m’han de prestar algun tipus de servei penso que tenen l’obligació de conèixer uns mínims de la llengua del país per tal de poder fer la seva feina. Quan em trobo en aquesta situació, la qual dissortadament sovinteja, el més fàcil seria canviar d’idioma per evitar incomoditats però he decidit viure en català a Catalunya. Accepto que em parlin en castellà, quin remei!, però jo parlo en català sense complexos sigui en un restaurant o amb la Policia Nacional. Moltes vegades quan pregunto alguna cosa la resposta és “cómo?” aleshores repeteixo la pregunta en català i normalment me’n surto però em crida l’atenció la mirada de sorpresa del meu interlocutor com si el rar fos jo. Sí, sí, el que va contracorrent soc jo. S’acostuma a dir que som els catalans els que hem de preservar l’idioma, doncs bé jo ho practico encara que em sento abandonat per l’administració catalana que fa poc o res per la llengua i que demostra un complex vergonyós davant del mal tracte continuat que rebem de l’estat espanyol en tots els àmbits.

Malauradament per a molts el castellà és l’idioma oficial i el català és un idioma que parlen els aborígens. Però anem en compte perquè el bilingüisme no existeix. El bilingüisme és el trànsit de la desaparició d’una llengua en benefici de l’altre. Només cal observar les xifres de parlants en el transcurs del temps per saber quina llengua està guanyant la partida.

Fa un temps estava fent un tràmit a Hisenda. Parlàvem català sense problemes però en un moment determinat el funcionari em va dir “esto no se lo podré aprobar“. Quan la cosa es va complicar la llengua que va utilitzar el meu interlocutor va ser l’oficial, el castellà. Vam continuar la conversa en català i tot va acabar bé. Però les resolucions oficials es fan en espanyol, tu.

Aquesta reflexió és meva però és idèntica a la que fa aquest petit percentatge de gent que no canviem al castellà en cap cas. Ara del que es tracta és d’augmentar el percentatge.

Quins casos de catalanofòbia són representatius?

Mon, 06 Mar 2023 20:41:43 GMT

Quins casos de catalanofòbia són representatius?

JoanC Roca 6 de març de 2023

El Molt Honorable President Pere Aragonès ha despatxat l’episodi de catalanofòbia de la infermera gaditana dient que no és representatiu. Encara bo que molta gent del país ha reaccionat de manera ben diferent considerant que malauradament aquest cas és massa representatiu. Dels casos de catalanofòbia que es van produint dia rere dia quins són representatius pel President? Què ha de passar per què s’activi alguna alarma en Aragonès?

Què se’n ha fet de la llei del català a l'escola que va aprovar el Parlament el juny passat?. Llei que havia de posar fi a la imposició del 25% de castellà en algunes escoles? Avui encara hi ha escoles amb la imposició del 25% i no veig que la conselleria hi faci gaire res. Ara fa dos o tres mesos que es van formular 100 mesures de xoc per potenciar l’ús del català. Se’n està aplicant alguna d’aquestes mesures? Algú en fa algun tipus de seguiment? El Molt Honorable va justificar aquestes mesures perquè el català no havia rebut l’atenció deguda. Que a aquestes alçades el President de la Generalitat reconeixes que el català no havia estat prou cuidat em va semblar de “dimissió”. Si observem el tracte que rep la nostra llengua a TV3 on, per exemple, s’entrevista a Luis del Olmo en castellà, la qual cosa era impensable no fa gaire temps, i tenint en compte qui mana amb mà de ferró la nostra tele només podem concloure que el català ja no és una prioritat per a ells.

És evident que la nostra llengua no és una de les preocupacions més importants dels de Junqueras i Aragonès, malgrat que la tinguem amenaçada i que el rival espanyol no descansa ni un dia per tal de minoritzar-la fins fer-la desaparèixer.

Tot fa pensar que eixamplar la base passa per entrar en zones castellanoparlants i el català és una nosa per aconseguir aquest objectiu d’ERC.

Mentre tant ha de ser la ciutadania qui faci tot sola l’esforç per defensar la llengua.

Dues fotografies

Tue, 28 Feb 2023 19:38:02 GMT

Dues fotografies

JoanC Roca 28 de febrer de 2023

Els marcians de les vinyetes d’en Ferreres no entendrien res si veiessin les dues fotografies d’ahir. La primera fotografia mostra el rei d’Espanya del “3-O”, el president del govern més progressista de la història, l’alcaldessa de Barcelona i el president “independentista” de la Generalitat molt divertits comentant la jugada. La segona fotografia exposa Laura Borràs asseguda al banc dels acusats amb Barrientos “l’imparcial” davant. Uns celebrant el MWC molt distesos i l’altra jutjada i abandonada pels socis del 52%. Els marcians dirien que aquests catalans o s’han tornat bojos o han perdut la dignitat. Quan s’anunciï la sentencia, la qual diguem mal pensat però crec que ja està dictada des d’abans de començar el judici i espero estar equivocat, els que es tornaran bojos són els marcians quan contemplin les fotografies que es faran.

Les coses que preocupen a la gent

Sat, 25 Feb 2023 15:03:41 GMT

Les coses que preocupen a la gent

JoanC Roca 25 de febrer de 2023

A veure si ens entenem, la taula de diàleg encara existeix o ja l’han dissolt del tot? Atenent a les continues declaracions de membres del govern més progressista de la història (Sánchez, Bolaño o Rodríguez) aquesta taula ja no té cap sentit donat que a Catalunya ja no hi ha cap conflicte i la normalitat institucional s’ha recuperat totalment. Catalunya està pacificada gràcies al govern de Pedro Sànchez. A més un dels resultats de la mal anomenada taula de diàleg va ser que la part catalana acataria el marc constitucional. Tot en ordre, tu. La part catalana d’aquesta taula ha abandonat l’autodeterminació com a tema prioritari? Doncs no ho diuen clarament però actuen com sí fos així.

El nou paradigma del govern de la Generalitat és que cal governar pensant en les coses que preocupen a la gent i no penant en idees secessionistes que ara no toquen. Doncs ves per on hi ha qui pensa que amb la independència sí que es podrien donar solucions a les coses que preocupen a la gent i que ser una colònia espanyola no ens porta a resoldre-les. No fa massa temps ens hagués semblat inversemblant que el govern català adoptes el relat d’Arrimadas.

La gran estratègia del nostre govern és que cal negociar amb Espanya i no aixecar-se mai de la taula de “negociació”. Personalment no en conec cap d’altre d’estratègia dels de Junqueras. Ara que des d’Espanya ja es carreguen la taula indissimuladament la pregunta és quin és el pla B. Mantenir-se assegut a la taula sense ningú davant? Ah, és que Europa se’n donarà compte i bla bla bla.

Bé, ara tenim un govern que pensa sobretot en el que li preocupa la gent. I quan es fa visible un problema dels grossos com és el cas del tren carregat de material tòxic que transita per unes vies en un estat lamentable la qual cosa comporta un gran perill i per tant preocupa a la gent, quina resposta hi dona el govern de Catalunya? Doncs que aquestes vies són competència espanyola. Qui resolt el problema que preocupa a la gent? Ningú. Si el govern que s’ocupa de les coses que preocupen a la gent no hi fa res, de que serveix?

Ara no podem parlar d’independència perquè ara som autonomistes i el que importa és tornar a la política del peix al cove i sobretot atendre les coses que preocupen a la gent.

Bé doncs, espero que el meu govern solucioni els problemes que em preocupen a mi que formo part de la gent. Penso que si fóssim una República independent moltes de les preocupacions de la gent es resoldrien fàcilment però en el mentrestant podrien anar solucionat algunes d’aquestes preocupacions com la defensa sense complexos del català en tots els àmbits, tenir d’unes rodalies decents, acabar el corredor mediterrani, tallar el dèficit fiscal, disposar d’uns serveis socials que es corresponguin amb els recursos que genera el país, etc. etc. Si el govern autonòmic no té la capacitat o les competències necessàries per a solucionar parcial o totalment aquestes preocupacions el que ens hauríem de preguntar és per què serveix.

Potser el que hauríem de fer és activar la República que vam proclamar l’octubre del 17, oi?

Barça, àrbitres i diners

Thu, 23 Feb 2023 19:44:49 GMT

Barça, àrbitres i diners

JoanC Roca 23 de febrer de 2023

Encara recordo la lliga del “Tata” (2012-2013) que va guanyar l’Atlético de Madrid. El Barça la va perdre als darrers minuts del campionat quan Messi va marcar un gol legal, precisament a l’Atlético, el qual va ser anul·lat per l’àrbitre. Aquest gol significava una lliga. El mateix àrbitre va reconèixer més tard que s’havia equivocat. Aquest és un dels molts exemples del mal tracte que el Barça ha rebut de l’arbitratge espanyol. No diré que el Barça no ha sortit mai afavorit de les decisions arbitrals però si posem les decisions favorables i les desfavorables en una balança el desequilibri és feridor pels interessos del Futbol Club Barcelona. Els culers hi estem tan acostumats que ja ho tenim normalitzat. El Barça guanya la lliga quan és molt superior a la resta d’equips, quan les decisions arbitrals no aconsegueixen salvar la diferència.

Aquests dies he descobert que els clubs paguen per informes que analitzen els arbitres com si els tècnics dels clubs no poguessin fer aquesta tasca. El futbol belluga molts diners i qualsevol excusa és bona per aconseguir tocar calé.

Ara descobrim que el Barça també pràctica aquest tipus contractes fins el punt d’haver-se gastat alguns milions d’euros els darrers anys. I encara pitjor durant uns anys tenia contractat a Enríquez Negreira quan era vicepresident del Comitè d’àrbitres. Qui ho pot entendre això?

Tot és molt estrany. Si el Barça volia pagar per un tracte a favor de l’arbitratge el fracàs ha estat descomunal perquè pagava, i diuen que molt, per rebre el tracte contrari. Algú ens haurà d’explicar de que va tot aquest afer. Qui s’ha omplert les butxaques?

Molta gent s’està fregant les mans, s’ha obert el tir al Barça. Caldrà tenir molta paciència per superar la tempesta que ens ve a sobre.

Espero que el Barça doni totes les explicacions que facin falta i que depuri les responsabilitats que calgui. Però a mi no em faran creure que durant tots aquests anys el Barça ha estat afavorit per l’arbitratge espanyol. He vist molt i molts partit, tu.

Carta oberta a Oriol Junqueras

Fri, 17 Feb 2023 10:40:44 GMT

Carta oberta a Oriol Junqueras

JoanC Roca 17 de febrer de 2023

Benvolgut Oriol,

El primer cop et vaig veure va ser en “El Favorit” de Toni Soler. “El Favorit” era aquell programa d'entreteniment de TV3 que volia de divulgar personatges històrics de Catalunya. Això passava l’any 2005. Tu hi feies aportacions per la teva condició d’historiador. Va ser l’any 2009 quan vaig tenir l’oportunitat de conèixer-te personalment en una tertúlia entre uns quants amics de Sabadell en la qual et vàrem convidar per a parlar del país i que es podia fer a Europa. En aquell moment eres candidat com a independent per ERC a les eleccions europees. Aleshores el President de la Generalitat era José Montilla la qual cosa va donar lloc a un encès debat que va ocupar part de la tertúlia i recordo que em vaig quedar bastant sol donant suport a la teva postura amb respecte a Montilla. L’any 2013 com coordinador d’actes de la territorial de l’ANC de Sabadell vaig col·laborar en organitzar un acte on van participar diverses figures de l’independentisme tant de l’àmbit social com el polític. En aquest acte tu eres un dels grans protagonistes i personalment vaig quedar molt satisfet de la teva intervenció. Estàvem començant “el procés” i estàvem molt il·lusionats. Parafrasejant Miquel Martí tot estava per fer i tot era possible.

Llavors eres un referent de l’independentisme i conseqüentment la teva veu era molt respectada.

L’any 2012 deies "negociar amb l'estat espanyol no té cap sentit perquè no és de fiar" i avui defenses amb passió tot el contrari. Ara que segons tu l’única opció és negociar amb Espanya et pregunto què ha canviat? Perquè no veig que s’hagi produït cap canvi pel que fa a l’actitud de l’Estat espanyol començant pel “gobierno más progressista de la historia”. Penses que ara aquesta gent són de fiar? En què et bases?

Què va passar l’any 2017 quan et vas desmarcar del President Puigdemont i et vas lliurar a la justícia espanyola? Havíem quedat que l’estat espanyol no era de fiar, oi? Com tu mateix ens havies avisat vas rebre un judici injust en el qual ni la nostra llengua vas respectar.

No puc entendre que ara el teu soci sigui el “gobierno” còmplice del 155 i que l’ANC i el Consell de la República siguin els teus contraris polítics. Com tampoc puc entendre que fa uns mesos el PSC no era de fiar pel seu comportament davant de la repressió i ara estiguis aprovant els pressupostos amb partits espanyolistes entre ells el socialista, mode tripartit. Una veu que era un referent per a molta gent de Catalunya no pot dir una cosa i fer la contaria i pretendre continuar sent-ho.

Recordes quan deies “Doneu-me 68 diputats i proclamo la independència”. Només eren paraules? Ens prenies el pèl? Tu que eres un dels líders indiscutibles de l’independentisme ara ets un dels defensors del neoautonomisme. Tot plegat és molt difícil d’assimilar, si més no, per mi. Que vols que et digui.

Els mal pensats creuen que els indults són el resultat d’un pacte que t’ha portat a canviar el teu relat com un mitjó. També diuen que un dels objectius de les reformes del codi penal acordat entre ERC i el PSOE era que et poguessis presentar a les properes eleccions i optar a la presidència de la Generalitat. Ara sembla que la cosa es posa molt difícil però com molt bé deies tu mateix no són de fiar.

Jo només soc un dels milers de catalans de la base que no ens volem rendir però segur que no tinc ni la informació ni la capacitat d’entendre tot l’entramat polític en el qual tu n’ets un expert. Vull dir que segurament aquest canvi de posició que has fet, que jo veig com una rendició, té alguna explicació. Em costa acceptar que tu no has cregut mai en la independència de Catalunya com diuen els malpensats. No dic que no la vulguis. Ara, no és el mateix voler-la que creure-te-la. En una cosa si que estem d’acord no són de fiar, oi?

Encert i molta sort.

Tertúlies i la presumpció de culpabilitat

Sat, 11 Feb 2023 16:03:55 GMT

Tertúlies i la presumpció de culpabilitat

JoanC Roca 11 de febrer de 2023

Si aquests darrers dies us heu informat del judici a Laura Borràs mitjançant les tertúlies de la Rosell i de l’Escapa de Catalunya Radio haureu arribat a la conclusió de que la presidenta del Parlament és culpable. Han transformat la presumpció d’innocència en presumpció de culpabilitat. Ni un tertulià ha defensat la innocència o la presumpció d’innocència de Borràs. Ni un tertúlia hi ha vist cap mena de persecució política. De fet Junts és l’ase dels cops habitual d’aquesta gent que només canten les excel·lències dels republicans. Les subvencions pesen molt tu. Poques vegades hi trobem veus que mantinguin els arguments independentistes que utilitzaven fins l’octubre de 2017. La metamorfosis de molts tertulians ha sigut espectacular. Avui estan molt còmodes amb el neo autonomisme i els que mantenen les posicions d’aleshores són titllats d’hiperventilats. N’hi ha algun, però els pots comptar amb els dits de la mà. A Laura Borràs li volen col·locar 6 anys de presó per una pràctica de fragmentació de contractes que tothom sap que és habitual en moltes administracions i que per altre banda encara s’ha de demostrar. Bé, pels de la Rosell i l’Escapa ja està demostrat, no cal judici. El mateix passa amb Òmnium, la CUP, L’AMI, ERC i una part de Junts que no hi veuen cap persecució política i ho deixen en mans de la imparcialitat personalitzada que és Barrientos.

Els que mantenen posicions van contracorrent ja que no s’han assabentat que Pedro Sánchez ja ha donat el procés per acabat. I si ho diu Pedro Sánchez...

Si Laura Borràs ha fragmentat contractes que pagui el preu just per haver-ho fet però que tots aquests que ja l’han declarat culpable, i que en molts casos esperen la condemna amb delit, no em vinguin amb aquest posat de honorabilitat perquè molt d’ells ho han fet alguna vegada. I per ser justos que comencin a entrar a la presó tots els que han portat a terme la fragmentació. No crec que sigui gaire difícil trobar-ne molts casos.

En la lluita política tot si val per acabar amb l’adversari.

Per Catalunya

Tue, 07 Feb 2023 18:39:31 GMT

Per Catalunya

JoanC Roca 7 de febrer de 2023

Ni ERC ni el govern de Pere Aragonès acompanyaran a Laura Borràs al TSJC. Marta Vilalta deia fa poc temps que en el cas de Laura Borràs hi havia una persecució política però ara sembla que s’ha desdit. De fet en aquest partit no és estrany desdir-se perquè Junqueras, Aragonès, Rufián, Sabrià, o Tardà diuen una cosa i al cap d’un temps la contrària amb la mateixa solemnitat. Ara es tracta de deixar a l’estacada una peça de caça major? O poder és que ara confien cegament en la justícia del TSJC en tot el que té a veure amb la independència de Catalunya. Per a ells Barrientos s’ha transformat d’un dia per l’altre en un jutge imparcial. Entre els independentistes que ells anomenen màgics i el psc-PSOE del 155 trien aquests últims. Han muntat una societat molt potent la qual cosa és ben estranya si tenim en compte les humiliacions que els neo autonomistes reben dels socialistes d’aquí i d’allà. Però podem estar tranquils que tot ho fan per Catalunya.

Per Catalunya es van carregar als presidents Puigdemont i Torra. Per Catalunya no volen la independència fins d’aquí a 50 anys, per Catalunya no defensen la llengua o apliquen la censura a TV3, per Catalunya amaguen un dèficit fiscal de 18.000 milions d’euros. En definitiva per Catalunya donen suport al “gobierno más progresista de la historia” a canvi de res o millor dit a canvi de mantenir la paga.

I divendres vinent no acompanyaran a Laura Borràs al TSJC cal entendre que per Catalunya.

Ja tenim els pressupostos del tripartit

Wed, 01 Feb 2023 19:44:32 GMT

Ja tenim els pressupostos del tripartit

JoanC Roca 1 de febrer de 2023

Quan fa no gaire temps no creia possible que es tornes a conformar un nou tripartit era perquè érem en ple procés d’alliberament i els partits “independentistes” estaven, o ens deien que estaven, alineats en el projecte. I jo amb la meva ingenuïtat pensava que ERC no es podia permetre pactar amb els partits espanyolistes sinó volien perdre molts vots o si volien mantenir els principis que proclamaven a tort i dret.

Em semblava inversemblant atenent a que els grans líders dels republicans feien declaracions del tipus::

Junqueras descartava pactar amb el PSC. Els recordaré sempre que van aplaudir la meva presó.

Aragonès: Presento la meva candidatura per a culminar la independència de Catalunya

Aragonès: No pactarem amb el PSC perquè no podem transigir amb els nostres principis. Aquest PSC nega el dret a l’autodeterminació, tornaria aplicar el 155 i mira cap a una altra banda davant de la repressió, els presos polítics i exiliats, Defensa el programa de C’s.

Els Comuns, representants de l’esquerra espanyola a Catalunya tampoc són els campions de mantenir la seva paraula o els seus principis. Com es demostra amb el que deia Albiach fa pocs dies. Un sol euro a Hard Rock, ampliar l’aeroport o la B-40 trenca l’acord de pressupostos. Mi jugo un euro a que no el trenqueran.

Vet aquí que ERC ha fet un Grouxo Marx i s’ha tret de la màniga uns altres principis i tal dia farà un any. Quan val la paraula d’un polític?

Doncs sí, hem tornat al 2006. El tripartit ja pacta sense vergonya. Que el PSC aplaudís el 155 o que es manifestés amb l’extrema dreta no hi fa res. Que es trenqui el bloc del 52% tampoc té cap importància. Ara això sí, fa pocs dies ERC van celebrar el seu congrés i van fer gala de que són els més independentistes de tots i van defensar apassionadament un referèndum on el vot unionista val més que el vot independentista, referèndum que per altra banda els sues aliats espanyols, per molt que sigui vergonyant, ja els hi ha dit que no se celebrarà. La unidad de España está por encima de todo.

De la mateixa manera que m’ha costat acceptar que un partit pugui fer un canvi tant i tant radical em costarà entendre que no perdin la meitat dels seus vots en les properes eleccions.

De fet, abans de culminar la traïció de revitalitzar el tripartit ja sabíem que en la lluita per la República no podíem comptar amb ells. La gent ha de continuar ben mobilitzada treballant per la independència perquè quan els partits estiguin acorralats i l’agencia de col·locació estigui en perill tornaran a canviar de principis. Ja vindran encara que no s’ho creguin com ja ens han demostrat.

L’amo de l’amo no es toca

Sat, 28 Jan 2023 17:44:10 GMT

L’amo de l’amo no es toca

JoanC Roca 28 de gener de 2023

No hi ha cap dubte que des de la “rendició” qui mana avui TV3 es fa cada dia més evident en els continguts, de “la nostra”. Com també es fa evident que les línies vermelles les marca l’amo de l’amo que no es altre que el PSOE-155. El PSC-155 és intocable de manera que la línia vermella és la crítica que es faci als socialistes. La crítica als del 155 i als mateixos d’ERC ja només es pot trobar en tres o quatre mitjans que son els únics que aguanten la bandera del procés d’alliberament del nostre país. Tanmateix, per ERC ha de ser dur haver d’aguantar les humiliacions que li aplica dia sí i dia també l’amo. No sabem quan Illa es donarà per satisfet i donarà per acabada aquesta humiliació, sembla que té ganes de més sang del rendit el qual perd progressivament la dignitat.

Aquesta reflexió ve a tomb per els darrers esdeveniments que han succeït en el programa Zona Franca de Joel Diaz però que podríem eixamplar el ventall en altres programes de “la nostra”.

Ara hem sabut que hi ha censura a TV3, en ho declara en Sigfrid Gras, director de la cadena. Els guions de Zona Franca passen per la censura i s’eliminen coses. Fins i tot canviaran l’entradeta "Puta nit i bona Espanya" perquè segons el bo de Sigfrid aquesta entradeta ja ha fet el seu recorregut. Vaja poder el millor seria que fos el mateix director de TV3 qui fes els guions.

De fet, després de les expulsions de Pilar Carracelas i Albano Dante, opinadors contraris als poders autonòmics actuals, ja em semblava estrany que un programa que vol ser irreverent amb els poders tingués espai en la programació d’aquesta etapa en la qual el govern català està plegant veles.

Vaig pensar que aquest programa era la quota per fer creure que TV3 era plural. Però sembla que els guions de Zona Franca han desbordat el permissible per a ells.

Tornem a etapes, que creiem superades, de parlar entre línies per tal de enganyar al censor.

Ara, si vols treballar ja no pots exercir la teva llibertat d’expressió, ara has d’exercir l’autocensura. Ja som aquí. 2023 a TV3.

Sigfrid, senyors d’ERC, senyors del PSC-155 hi ha un dret que es diu llibertat d’expressió i si algú es passa de rosca i comet alguna injuria o algun crim d’odi es pot anar als tribunals.

Sanitaris, mestres i dèficit fiscal

Wed, 25 Jan 2023 16:40:49 GMT

Sanitaris, mestres i dèficit fiscal

JoanC Roca 25 de gener de 2023

Avui han començat a Catalunya les anunciades vagues de mestres i sanitaris. Sense entrar en les reivindicacions d’aquests col·lectius ni en la gestió que els corresponents consellers estan portant a terme, la qual és molt millorable, el problema de fons es centra en els diners disponibles per invertir en aquests sectors. El sistema necessita, entre altres coses, més mestres, més sanitaris i uns sous que es correspongui amb les tasques que executen. En aquest punt em pregunto quina seria la situació si Catalunya no patis el crònic dèficit fiscal d’uns 18 mil milions anuals?

Se’n parla poc del dèficit fiscal i molt de les disputes entre uns i altres per com gestionar les molles. Una vegada més cal repetir que la independència és necessària per portar el debat d’aquests sectors a termes ideològics i que l’apartat econòmic no sigui sempre el gran escull.

El que no passarà dins d’Espanya és que Catalunya pugui disposar dels recursos que els catalans generen. El dèficit fiscal és mantindrà en aproximadament el 8% del PIB per sempre més. Malauradament, des del decret de Nova Planta Catalunya pateix un dèficit descomunal. Si ho concretem en el període “democràtic” la xifra mareja.

El cost dels anys (25 o 30) que segons Mossèn Junqueras hem d’esperar per aconseguir la independència és, pel cap baix, de més de 400 mil milions. Poca broma.

Pressupostos

Tue, 24 Jan 2023 20:14:31 GMT

Pressupostos

JoanC Roca 24 de gener de 2023

Com han canviat les coses des de que Junqueras va dir “El PSC ha de fer passes per reconciliar-se amb el 80% que vol el final de la repressió” per tal poder acordar els pressupostos amb ERC. No sé veure quines passes a donat el PSC-155 en aquest sentit perquè ara ERC es rebaixi a acceptar totes les exigències que posa sobre la taula Illa. Si realment quan Junqueras s’expressava d’aquesta manera ja sabia que acabaria pactant amb els socialistes del 155 poder el millor hauria estat quedar-se calladet. ERC amb tota la comèdia dels pressupostos, a la meva manera de veure les coses, està fent un ridícul considerable.

Es diu que la llei de pressupostos és la més important de la legislatura. Aquesta afirmació és valida quan el govern que els confecciona té sobirania sobre ingressos i despeses com és el cas de Espanya. Però la pregunta que em faig és si són tant summament importants en el cas de Catalunya. El 95%, o més, del pressupost de la Generalitat és finalista i està destinat a gestionar bàsicament Sanitat i Educació. Poc marge té el govern català per aplicar les seves polítiques. A més el nivell de dèficit també ve determinat per l’estat espanyol i la situació de dependència ens porta a que no ens podem finançar mitjançant els mercats financers. Amb tot la sobirania que té Catalunya amb els seus comptes es quasi nul·la.

Si no es possible que el 52% decideixi sobre les molles que pot gestionar de veritat la Generalitat, personalment, preferiria no passar la vergonya d’haver de plegar-se davant del PSC-155 i prorrogar els pressupostos. Quina dificultat implica prorrogar els pressupostos? Doncs que cada partida addicional porta a una tramitació parlamentària que, sí, en el cas actual amb 33 escons es pot fer tediós però almenys preservarien la dignitat. La pastanaga és un increment de despesa de 3000 milions la qual no ens enganyem és una petitíssima part dels comptes i que finalment dependran dels ingressos reals.

Per Catalunya els pressupostos seran la llei més important quan sigui independent i tingui la sobirania sobre els seus comptes.

Som els joves de finals dels 60 i anys 70

Sun, 22 Jan 2023 15:42:08 GMT

Som els joves de finals dels 60 i anys 70

Xarxa 22 de gener de 2023

Pensament rebut via xarxa. En defensa dels "vells" mobilitzats en el procés independentista. No en sé l'autoria.

S'ha comentat que a les mobilitzacions hi ha molts cabells blancs i gent de cara arrugada.

Hi ha qui ha dit que el moviment independentista és de gent "gran".

No entro en discutir si és cert o no que la majoria d'indepes som gent gran. Vull comentar qui som aquesta gent "gran".

Som els joves de finals dels 60 i anys 70.

Som aquells joves que vam omplir de melenes i pantalons acampanats i barbes les manifestacions clandestines contra els judicis de Burgos o el procés 1001 contra la cúpula de CCOO.

Som aquells joves que rebíem patacades dels grisos a les manifestacions contra l'assassinat de Puig Antich.

Som aquells joves que vam aprendre català amb el Cavall Fort i cinema amb Miquel Porter als cine clubs.

Som aquells joves que érem caps i monitors a l'Escoltisme.

Som aquells joves que omplíem els recitals de Raimon i Lluís Llach.

Som aquells joves que vam "suar socialisme" el 76, amb Raventós i el pare Llimona.

Som aquells joves de les COJ (comissions obreres juvenils) i dels comitès de barri.

Som aquells joves de les Trobades de joves de Montserrat.

Som aquells joves mestres de les escoles d'estiu de Rosa Sensat de finals dels 60 i començaments dels 70 que vam muntar cooperatives de mestres per ofertar escoles actives, catalanes i de qualitat.

Som aquells joves deixebles del Comín a Cristians pel socialisme.

Som aquells joves que assistíem a xerrades i conferències al CIDOB i a l'ICESB on poguerem escoltar a Josep Benet, García-Nieto, Solé-Tura en una clandestinitat tolerada.

Som els joves de les Festes de Treball a Montjuich.

Som els joves de Pax Christi i la marxa de la llibertat.

Som els joves de la Trinca, del canet Rock i de la primera cantada dels Segadors amb Rafel Subirachs.

Som els joves que vam anar a rebre a Rafel Vidiella de retorn de l'exili.

Som els joves que vam militar o flirtejar amb multitud de grups i partits clandestins: JCC, ORT, MCE, PCE(i), LCR, PTE, BR, ... fins a quedar a l'òrbita del PSUC o del PSC.

Som els joves del 1r Congrés de la Joventut catalana.

Som el joves curtits i entrenats en la lluita contra la dictadura i entrenats a conspirar en la clandestinitat.

Aquells joves, ara, tornem a ser a on toca: a la trinxera, al peu del canó, on faci falta.

Tornem a ser en "peu de pau".

Jubilats, alguns ja avis, tenim tot el temps del món, totes les ganes i més moral que "el alcoyano" per fer el que ara cal fer. I no fallarem!.

Recordem als pares i tiets que van perdre la guerra, alguns derrotats, altres mantenint discretament la flama i l'esperança.

Recordem els avis que recitaven Verdaguer i ens van recordar de petits als Cors de'n Clavé.

Recordem els pares i tiets de la CNT i la FAI.

Som els fills d'aquells pares que no van poder anar a escola més enllà dels 12 anys i que es van posar a treballar en fàbriques, tallers o obradors de sol a sol per poder donar als fills, nosaltres, estudis que ells no van poder fer.

Som els fills d'aquells pares a vegades segrestats per la por i que ens demanaven "no et fiquis en política fill meu", i no els vam fer cas.

"De vegades la pau, no és més que por".

I no els vam fallar de joves en la lluita contra la dictadura i no els fallarem, ara que ells ja no hi són, en la lluita per la independència.

"Los viejos rokeros no mueren nunca" i si ells van viure "per salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa", i nosaltres hem vingut "d'un silenci, antic i molt llarg", nosaltres hem viscut i viurem ara per construir la República catalana.

“HO FAREM, ARA ÉS L'HORA, ENDAVANT LES ATXES!"

El bon desjudialitzador

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 18 Jan 2023 19:27:33 GMT

El bon desjudialitzador

JoanC Roca 18 de gener de 2023

Embarbussament: La política espanyola està judialitzada, qui la desjudialitzarà?, el bon desjudialitzador que bé la desjudialitzi bon desjudialitzador serà. Vet aquí que ERC va dir nosaltres podem resoldre aquest embarbussament mitjançant la taula de diàleg amb el PSOE-155. Sí, aquella que havia de negociar l’autodeterminació de Catalunya. Així que un dia a primera hora del matí el MHP Aragonès va anunciar amb bombo i platerets que havien arribat a un acord amb el govern més progressista de la història per modificar la llei del delicte de desordres públics agreujats que substituiria el de sedició. Des de un primer moment tot l’independentisme es va posar les mans al cap donat que la modificació del delicte de desordres públics deixava en pitjor posició el moviment sobiranista ja que ens podran condemnar si els jutges consideren que les concentracions o manifestacions són intimidatòries encara que no violentes. Tanmateix ERC va defensar les reformes com un grandiós èxit de la taula de negociació. Cosa que continua defensant. El PSOE-155 ja va expressar des del primer moment que amb la reforma es podria extraditar als exiliats i sobretot a la bestia negra Puigdemont.

Ja vam dir que quan una llei es pot entendre en un sentit i en el contrari vol dir que tenim una mala peça al taler. Però, ERC continua traient pit pels seus magnífics acords amb Sánchez i companyia. A més un cop signat aquest acord de la taula de diàleg el PSOE-155 ja la dona per acabada així com el procés. I ERC a la lluna de València.

L’altre gran èxit de la negociació va ser modificar el delicte de malversació que limitava les penes en alguns casos. Bravo.

Penso que no pot sorprendre a ningú llevat dels grans negociadors d’ERC que ara amb la nova llei el jutge instructor Llarena interpreti la malversació a la seva manera per continuar perseguint a Puigdemont i a la resta d’exiliats demanat penes de molts anys de presó. Per sí no fos poc la Fiscalia General de l’Estat esmenant a Llarena interpreta que poden continuar la seva persecució amb el delicte de desordres públics agreujats aplicant les penes més altes als perseguits. De qui depèn la fiscalia? La darrera noticia és que l’Advocacia de l’Estat també s’apunta als desordres públics agreujats i a la malversació. En definitiva la venjança de l’Estat contra el moviment independentista continua per terra, mar i aire.

I ara resulta que Junqueras, el qual semblava que sortiria bé amb la reforma i es podria presentar a les eleccions, sembla que no en sortirà tan ben parat. De tota aquest moguda només sembla que en pot sortit beneficiada Marta Rovira. Ves per on.

És que ERC no sabia amb qui negociava? Ells mateixos no fa gaire ja deien que el PSOE no era de fiar. Ei! parlo de Junqueras.

Em pregunto si ERC continuarà traient pit pel seu poder negociador o reconeixerà que han sigut uns babaus i uns negligents i rectificaran? Malauradament no hi compto.

Per increïble que sembli, demà el MHP Pere Aragonès anirà a obrir la porta de la cimera Sánchez-Macron i a continuació haurà d’anar a fer un tallat al bar.

Ahir vaig estar d’acord amb el Xavi

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 16 Jan 2023 19:14:04 GMT

Ahir vaig estar d’acord amb el Xavi

JoanC Roca 16 de gener de 2023

Feia dies que les anàlisis de Xavi no coincident amb el que jo veia al camp. Algunes vegades que jo m’havia avorrit ell es mostrava content del joc que havia desplegat l’equip. Quan deia que jugaven bé i que només els hi faltava contundència a les àrees a mi em semblava que l’equip estava trencat en algunes fases dels partits o quan va dir que la primera part contra el Betis havien jugat molt bé a mi em va semblar que la segona fase de la primera part ens arribaven com volien i que ens va salvar Sant Ter Stegen. Per a mi l’equip juga estones molt bé i estones perd el control incomprensiblement. Des del començament d’aquesta temporada la Xavineta ha portat una trajectòria que em començava a fer dubtar d’un equip que tot fa pensar que té molt futur donada la seva joventut i la seva qualitat.

Però vet aquí que ahir sí, ahir vaig estar d’acord amb les declaracions de Xavi. Vam gaudir d’un grandíssim partit en el qual vam ballar el Madrid. I el més important és que després del primer vam anar a buscar el segon i després el tercer. Com en els vells temps. Dissortadament ens estàvem acostumant a contemporitzar després de marcar el primer gol.

Sí, ahir vam veure l’estil Barça a un gran nivell. Espero que aquest partit sigui un punt d’inflexió i que a partir d’ara tornem a gaudir moltes estones del futbol que caracteritza el Barça. Particularment m’aniria bé perquè soc dels malalts que veuen el Barça tant si juga bé com si juga malament. Ara, agafeu-s’ho amb calma. Avui hi ha una eufòria una mica desmesurada. Poc a poc, els nanos són molt i molt bons però s’han d’anar fent.

Sempre: Barça, Barça, Barça

A l’hora de la veritat, res

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 05 Jan 2023 19:14:46 GMT

A l’hora de la veritat, res

JoanC Roca 5 de gener de 2023

Pedro Sánchez fa grans promeses com les rebaixes de l’IVA però a l’hora de la veritat la gent no nota cap diferencia en els preus.

Junqueras i Aragonès fa poc temps proclamaven que mai pactarien els pressupostos amb el PSC però a l’hora de la veritat el que fan és pidolar un acord amb el partit unionista del 155.

La ministre del ram ens diu que, ara sí, ara les inversions en rodalies estan augmentant considerablement però a l'hora de la veritat continuen els problemes dia sí i l’altre també en forma de retards, averies, accidents i caigudes dels sistemes informàtics.

Aragonès promet una sèrie de mesures per fomentar al català però l’hora de la veritat aquestes mesures no es visualitzen enlloc.

D’ERC es queixen molt de la condescendència del PSOE però a l’hora de la veritat acaten tot el que faci falta amb un marc mental espanyol impensable fa poc temps.

La CUP proclama que representa les essències de l‘independentisme però a l’hora de la veritat no hi són ni se’ls espera.

Junts volen representar l’opció unilateralista però a l’hora de la veritat no plantegen cap pla per portar-la a terme.

L'ONU exigeix a Espanya explicacions sobre el CatalanGate per les vulneracions de drets però a l’hora de la veritat a Catalunya ningú sembla tenir interès en aprofitar l’avinentesa.

Que la fiscalia dicti que a Melilla no es va vulnerar cap llei és un escàndol però a l’hora de la veritat qui més qui menys gira full i tal dia farà un any.

Llevat d’ERC la resta de partits sobiranistes coincideixen en que les reformes penals no representen un avenç real en la desjudialització de la política espanyola però a l’hora de la veritat ja estan normalitzades.

Uns i altres es deuen pensar que la gent s’empassa les seves mentides però a l’hora de la veritat veuran que no, que no som ximples, que ens anem carregant de raons i que hi serem quan arribi el moment.

Quan era un nano a l’hivern feia fred

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 31 Dec 2022 16:18:29 GMT

Quan era un nano a l’hivern feia fred

JoanC Roca 31 de desembre de 2022

Quan avui he vist l’home dels nassos el meu pensament se n’ha anat a quan el vaig conèixer, era un 31 de desembre i jo era un nano petit. En aquella època quan canviàvem d’any feia fred. Els nens portàvem un complement per combatre’l, en dèiem “pràctic” o alguna cosa semblant. Era com una tira de llana folrada per dins i peluda per fora amb unes borles a un costat que servien per cordar-la de manera que ens quedava com una bufanda que ens tapava nas i boca. Pel seu aspecte, ens semblava un barret de cosac, ens el posàvem al cap per jugar. La gent d’aquella època sempre parlem del “pràctic” amb nostàlgia. Però vet aquí que avui el dia que apareix l’home dels nassos tenim l’abric guardat a l’armari. Abans a l’estiu feia calor i a l’hivern feia fred, tu.

Avui en dia el canvi climàtic ja no es pot negar i si amb els anys que han passat des de que era un infant fins avui que ja soc un veterà els canvi ha estat tan radical quina serà la situació quan els meus nets siguin uns veterans?

Darrerament els experts han expressat que el desgel a Groenlàndia és molt superior al que s’havia calculat de manera que el nivell del mar pujarà uns metres la qual cosa tindrà uns efectes molt negatius a nivell mundial. Evitar-ho poder ja no és possible sobretot veient els resultats de les cimeres mundials que es fan periòdicament on sempre guanyen els interessos actuals dels diferents països que hi intervenen. Sembla que ningú pensa en el món que deixarem als nostres fills i nets.

A un altre nivell, el mateix podem dir de la situació de la nostra llengua. Al meu barri quan era petit només sentia parlar en català i avui sento parlar majoritàriament en espanyol. Avui poder ja hem de parlar d’“el hombre de las narices”. Tot fa pensar que quan passin els nombre d’anys de la meva edat el català ja serà més que residual. Haurem perdut la llengua la qual és un eix fonamental de la nostra cultura?

Podríem pensar que la nostra generació ha tingut sort atès que hem gaudit d’un clima de calor i fred quan tocava així com de la nostra llengua durant una gran part de la nostra vida. Però caldria pensar més en el món que els hi deixarem en les generacions futures. Hem sigut uns irresponsables egoistes.

Caldria posar-se les piles per tal d’intentar revertir aquestes situacions. Ho farem?

No us deixarem a l’estacada

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 24 Dec 2022 18:40:56 GMT

No us deixarem a l’estacada

JoanC Roca 24 de desembre de 2022

Mentre en Gabriel Rufián tranquil·litza Pedro Sánchez escandalitza una part de l’independentisme quan exclama solemnement que no el deixarà l’estacada. Pocs segons després fonts de la Moncloa declaren que el diàleg ja s’ha consumat, que aquest any no hi haurà més reunions de la taula fake per molt que insisteixi Aragonès que necessita vendré uns grans resultats d’aquest diàleg a la seva parròquia. En definitiva el PSOE-155 no té ni ha tingut cap problema en deixar ERC a l’estacada quan li ha semblat. Però la missió actual d’ERC semblaria que és reformar Espanya i donar suport gratis a l’esquerra espanyola perquè sinó vindrà el llop de la dreta cavernària. I perquè això no passi accepten la rendició i donar suport a unes reformes del codi penal que no posen fi a la repressió i que asseguren que qualsevol intent de repetir les accions portades a terme durant el procés siguin delicte. Una reforma de la qual uns diuen que és un gran èxit de la taula de diàleg i els altres diuen que podran portar els polítics fugats per jutjar-los pels delictes de l’octubre del 17 és molt difícil d’assimilar. Un text que té varies interpretacions en funció de qui el llegeixi. En el cas català la interpretació que en farà el sistema judicial espanyol ja sabem per on anirà.

Comptat i debatut podríem pensar que l’objectiu d’ERC és fer president de la Generalitat Oriol Junqueras costi el que costi. I si el cost és la extradició del president legítim i de la resta d’exiliats o la persecució del 4000 represaliats doncs tal dia farà un any. En definitiva ERC no deixarà a l’estacada l’esquerra espanyola del 155 però sí que deixarà a l’estacada molts catalans.

Malgrat el canvi radical de l’estratègia d’ERC ens diuen, o ens volen fer creure, que mantenen un gran suport de la gent i que trauran un gran resultat electoral. El que no té discussió és que han passat de dir, Aragonès, hem vingut a fer la independència a col·laborar de forma entusiasta en la reforma d’Espanya. I jo que pensava que calia aprofitar les dificultats de l’estat colonial però vaja ERC són els professionals de la política, tu.

La pregunta és per què ERC té tant suport dels catalans si no està acomplint el seu programa electoral, si s’ha compromès a no sortir del marc constitucional, si desenvolupa una política decididament autonomista i si aguanta sense despentinar-se la condescendència del PSOE-155.

Hi ha un perfil de catalans que són independentistes però que no estan disposats a pagar cap cost per activar la República i que estan còmodes amb un partit com ERC que fa gala del seu independentisme però que no far res per assolir la independència. Sens dubte a cost zero tant ERC com aquest perfil sobiranista seran els més feliços del món quan siguem República catalana.

Vull pensar que quan donem el següent pas molta d’aquesta gent no ens deixaran a l’estacada.

Sí el procés s’ha acabat (Pedro Sánchez) que en fem de la taula de diàleg?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 16 Dec 2022 20:40:13 GMT

Sí el procés s’ha acabat (Pedro Sánchez) que en fem de la taula de diàleg?

JoanC Roca 16 de desembre de 2022

Pedro Sánchez, el camaleó, no és creïble donat que avui diu una cosa i el dia següent diu la contraria usant exactament la mateixa solemnitat amb aquell to de no haver trencat mai ni un plat. Diuen que és un supervivent, que se’n surt sempre. Però hi ha una cosa que m’incomoda especialment que és la condescendència amb els catalans quan diu que el problema el tenim entre nosaltres i que el que hem de fer és entendre’ns. Cal dir que no li falta raó perquè l’espectacle que estem donant les diferents faccions de l’independentisme barallant-nos entre nosaltres és, si més no, lamentable. Però aquest problema l’hem de resoldre nosaltres. No cal que vingui aquest senyor a tractar-nos amb condescendència tractant-nos de panolis. Ara ja ha proclamat que el procés s’ha acabat i que ell és el gran pacificador amb la seva agenda del retrobament. Ara ja va fanfarronejant de que amb seu tarannà dialogant ha tancat el procés.

Què en fem de la taula de diàleg si com diu el president del govern més progressista de la historia el procés s’ha acabat?

El més greu és la condescendència amb la que el Pedro tracta al Pere. Ara el Pere diu que portarà a la taula de diàleg la proposta d’un referèndum vergonyant pels catalans. Sembla que, efectivament, és a aquesta taula on s’hauria de parlar de referèndums, però el Pedro ja li ha dit al Pere que d’això res de res i llavors de que ha servit fins ara aquesta taula de diàleg? En Pere està molt satisfent, segons sembla, perquè diu que han avançat molt amb la desjudialització del procés. La realitat és que han avançat en desjudialitzar la primera línia política per deixar a la intempèrie a la gent del carrer que continuarà sent perseguida. Ei! ERC mai s’aixecarà de la taula de diàleg que ells són els campions del diàleg. Ara que no ens vulguin vendre uns resultats que són pura ficció. El més espectacular és que ERC i PSOE-155 ha acordat que l’octubre del 2017 vam delinquir. Visca la taula de diàleg!

Els independentistes d’ERC són a punt d’aprovar amb els Socialistes-155 un paquet de pressupostos; Estat, Generalitat i Barcelona. Ara, això sí, sempre pensant amb la ciutadania de Catalunya.

Personalment crec que el procés no s’ha acabat ni molt menys. Molta gent continua dempeus i quan arribi el momentum hi serem molts més dels que el camaleó espera. No conec a ningú que hagi canviat d’actitud per l’agenda del retrobament i que hagi abandonat l’independentisme per molt que la desmobilització avui sigui certa.

Curs elemental de matemàtiques: 45,1 > 54,9

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 12 Dec 2022 19:29:57 GMT

Curs elemental de matemàtiques: 45,1 > 54,9

JoanC Roca 12 de desembre de 2022

M’he quedat esmaperdut quan m’han arribat les darreres notícies de la negociació ERC-PSOE-155. Diuen que ERC està disposada a pactar una modificació de la malversació que criminalitza els esdeveniments de l’1-O, és a dir que Esquerra es capaç d’acceptar que vam cometre un delicte. Podríem entendre que Junqueras legitima la repressió? Per si fos poc descobrim que ERC vol pactar un referèndum amb el PSOE-155 en el qual la participació mínima sigui del 50% i que el SÍ necessiti el 55% per guanyar. M’he quedat bocabadat. Pretenen que un vot de VOX, PP o PSC-155, per posar uns exemples, valgui més que el meu a Catalunya?

Vaja que el meu vot es repartiria de tal manera que el 0,8 aniria al SÍ i el 0,2 aniria al NO. Visca la Democràcia dels republicans d’ERC!

Sembla, però, que els canvis que estan traginant socialistes i republicans permetrien que Junqueras es pugui presentar a les properes eleccions autonòmiques de la colònia. Que els caps de files dels partits i el sottogoverno en sortirien ben parats a diferència dels represaliats del poble pla per els quals la repressió continuaria.

No pot ser. Segur que n’he fet una lectura d’aquestes notícies precipitada, típica dels hiperventilats. Segur que durant les properes hores tot quedarà clar, ERC estarà a l’alçada de la situació i no signarà una rendició degradant, indignant, humiliant i vergonyosa com aquesta.

Vaig ser a la Plaça Sant Jaume, ahir?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 07 Dec 2022 18:52:55 GMT

Vaig ser a la Plaça Sant Jaume, ahir?

JoanC Roca 7 de desembre de 2022

Avui m’he preguntat: on vaig ser ahir? Perquè ni CatRadio ni TV3 han parlat de la manifestació convocada per l’ANC. Poder n’han fet alguna ressenya de segons i no he tingut la sort d’enganxar-la. No vull ser malpensat. Les notícies eren una altra incidència de RENFE, l’alegria dels marroquins per la seva classificació en el mundial de futbol i no sé que de Madrid. On era jo ahir? Dic, revisa les portades dels diaris a veure. Vanguardia i Periódico res de res. L’Ara en portada en fa una petita referència sense foto. Penso, poder no va ser una il·lusió. Fins arribar al PuntAvui no trobo un titular seriós de la mani. Buf... Va passar!

Havia oblidat que a Catalunya els mitjans públics són mitjans de partit, concretament d’ERC. ERC no hi era a la mani perquè, ara, estan renyits amb tots els partits i entitats independentistes. ERC és al govern i l’independentisme és a l’oposició, com molt bé diu en Josep Costa.

El control d’ERC s’estén als mitjans privats en base gestionar les subvencions segons els seus interessos. És del tot lamentable que copiïn les pràctiques comunicatives d’una democràcia deficient com és Espanya. Però si estàs còmode en una colònia actues amb les regles de l’Estat colonial. Guanyar vots, encara que sigui desinformant als ciutadans, sembla que és l’únic que els hi interessa.

Tanmateix, la gent busca formes alternatives d’estar informat i els dos milions i escaig de votants de l’1-O acabarà demanant explicacions.

Òmnium es queda a casa!

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 05 Dec 2022 17:29:45 GMT

Òmnium es queda a casa!

JoanC Roca 5 de desembre de 2022

Vaja, Òmnium no anirà a la manifestació d’aquest dimarts contra el nou delicte de desordres públics convocada per l’ANC. Les excuses que dona Òmnium són del tot inversemblants quan el propi president d’aquesta entitat s’ha declarat contrari, com no podia ser d’altra manera, a la nova formulació del delicte. No cal ser un geni per descobrir que el nou redactat està pensat per reprimir una per una totes les accions que l’independentisme va portar a terme durant el procés, especialment el 2017. Accions que són legals en qualsevol país democràtic. Amb aquesta reforma el govern “més progressista de la història d’Espanya” també pretén facilitar l’extradició dels exiliats segons han declarat, sense cap vergonya, figures importants del PSOE-155. Qui pot entendre que davant d’aquestes evidències Òmnium es quedi a casa quan es convoca una manifestació de protesta? Ja no els queda ni una mica de dignitat? Ara, això sí, fan grans declaracions donant tota classe de lliçons.

Òmnium ja es va mostrar molt incomoda en compartir tribuna amb l’ANC el passat 11S. Ja fa temps que les dues entitats van per camins divergents. L’etapa de col·laboració ja ha passat als anals de la història. Actualment Òmnium s’ha alineat amb ERC que viu d’una taula de diàleg fake en la qual no es parla d’autodeterminació sinó de desjudialització. Si la desjudialtzació ha de servir per arribar a la reforma de la sedició plantejada és una gran estafa al sobiranisme. La lectura d’ERC és que la manifestació és contra el govern de Catalunya i es dedica a renyar-nos. Sembla molt evident que si ens volen callats i obedients i ERC col·labora amb els que ho pretenen l’independentisme no estigui gaire content amb el parit republicà.

És molt depriment veure partits o entitats que sempre hem considerat nostres agafin aquests rumbs tan contradictoris amb el que havien representat. És humà que quan et traeix a qui t’has cregut la decepció és molt més gran.

Quan fa mesos Òmnium va donar suport a la nova Llei del Català, la qual a hores d’ara ja anem veient perquè està servint, hem vaig donar de baixa. Després d’unes quantes trucades que em van fer des d’aquesta entitat vaig tornar-me a fer soci. Si es confirma la seva absència en la manifestació de demà la meva baixa serà definitiva. De fet m’han arribat molts missatges de les xarxes de gent que farà el mateix.

Llista cívica

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 27 Nov 2022 17:25:17 GMT

Llista cívica

JoanC Roca 27 de novembre de 2022

Que els partits “independentistes” del Parlament de Catalunya facin la independència a curt o mig termini o simplement que estiguin fent algun pas per acostar-s’hi és a dia d’avui una fal·làcia. Els compromisos electorals d’aquests partits han quedat en res. Estan més còmodes gestionant l’autonomia dins d’un marc mental espanyol. Que lluny que ens queda aquell il·lusionant 52%. A més veiem com s’insulten entre ells un dia sí l’altre també donant un espectacle llastimós. ERC fa coses molt estranyes, Junts encara estan en fase d’aclarir-se, i la CUP? Simplement fa de CUP i acaba sent irrellevant o negatiu en l’objectiu de l’autodeterminació. En mig d’aquest panorama el més normal és que molta de la gent del 52% estigui desmobilitzada o directament emprenyada. Però que no s’enganyin que de gent que continua estant per la feina n’hi ha. El que ja tenim molt clar és que el procés no pot ser liderat pels partits polítics. Els partits s’apuntaran quan es donin les condicions necessàries que hauran de propiciar les entitats socials, el Consell de la República i sobretot la mobilització de la gent. Mentrestant el paper dels partits ha de continuar sent gestionant l’autonomia. I per fer-ho es preferible que ho facin els partits dits independentistes que els partits espanyolistes. Tal com van les coses podríem tenir a Illa-155 de President de la Generalitat. Quin galdós paisatge tindríem per davant!

Aquesta situació provoca molts dubtes al electors decebuts del penós espectacle que els “nostres” partits ens estan oferint fins al punt que l’ANC es planteja conformar una llista cívica per presentar-se a les properes eleccions catalanes. En les condicions actuals quines podrien ser les conseqüències si aquesta llista cívica tirés endavant? Tot fa pensar que tindríem quatre formacions independentistes en el Parlament competint entre elles sense cap garantia d’aconseguir una estratègia unitària per activar la República proclamada el 27 d’octubre de 2017 i facilitar la majoria del PSC-155. Però el pitjor seria que l’ANC perdria el paper de moviment social transversal que és tan necessari. L’ANC ha de recuperar el rol d’entitat social decisiva que pressioni als partits com va passar del 2012 al 2017. Si l’ANC es transforma en una entitat que fa de partit molt probablement caldrà construir una ANC versió 2 la qual cosa seria com tornar a començar. No és el moment de desnaturalitzar l’ANC amb una llista cívica que probablement no portaria gaires guanys pel projecte d’alliberament nacional.

Una llista de país que inclogui partits i societat civil serà necessària quan es donin les condicions per guanyar els comicis i perquè es donin aquestes condicions cal un full de ruta per preparar-les. Existeixen diverses iniciatives que treballen pel procés encara que molt descoordinades. Una d’elles és la del Moviment per la Independència que està portant a terme la “2a Conferència Nacional per l’Estat Propi” on s’està debatent un full de ruta que planteja com crear les condicions necessàries. Tothom es pot incorporar al debat a través del web: mxi.cat.

Pe ara, el millor pel projecte independentista és que al Parlament i el Govern de la Generalitat estiguin liderats per partits sobiranistes per tal de que siguin ells qui gestionin l’autonomia i mantenir els partits espanyolistes a l’oposició. Així doncs caldria votar l’opció menys dolenta per a cadascú.

Militar en la utilitat

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 24 Nov 2022 18:50:45 GMT

Militar en la utilitat

JoanC Roca 24 de novembre de 2022

ERC dona suport als pressupostos del PSOE-155 i Podemos. “Estem farts de militar exclusivament en la moral, en tenir raó i perdre; volem militar en la utilitat” ha declarat Rufián. Vol dir que hi ha hagut un canvi d’estratègia i ara posen la utilitat per sobre de la moral. El resultat és el mateix que no és altre que donar suport als pressupostos de Sánchez la qual cosa, per altra banda, jo es donava per descomptat. Ves per on, ara que ja no fa cap falta el suport d’ERC, atès que PNB, Bildu i PDeCAT ja donen la majoria necessària, ERC esdevé útil. De les partides que ha transaccionat la més important, la més emblemàtica, és la del traspàs de 900 milions d’euros perquè Catalunya impulsi inversions en infraestructures que han quedat penjades en els últims anys per la baixa execució de l’estat. Aquest és el gran assoliment de l’acord. Aquests 900 milions no representen cap increment de pressupost per a Catalunya perquè ja eren nostres. La Cambra considera que aquests 900 milions representen el 2% del dèficit històric. Així doncs la utilitat és que ens donin un 2% del que ens deuen per executar-ho des de la Generalitat. Millor que res, tu. Però, quines garanties tenim de que ens transfereixin aquests diners si tenim en compte els precedents. Tot plegat és una nova versió del peix al cove. No es tracte d’anar aconseguint algun caler o alguna competència, es tracte de recuperar una petitíssima part dels diners que ja eren teus. Vaja, des de que en Rufián ha descobert que militar en la utilitat dona tants milions les coses aniran de meravella, tu. En qualsevol cas preferiria que milités en la utilitat de fer la independència que en definitiva és el compromís que va adquirir en presentar-se a les eleccions.

7 anys i dos mesos d’abstinència

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 18 Nov 2022 17:33:59 GMT

7 anys i dos mesos d’abstinència

JoanC Roca 18 de novembre de 2022

Hola, soc “en tal” i soc votant d’ERC. Avui porto 7 anys i dos mesos d’abstinència. Confesso que em vaig creure a l’Oriol Junqueras quan va dir: Doneu-me 68 diputats i proclamo la independència. Confesso que em vaig creure al Gabriel Rufián quan deia: En 18 mesos deixaré el meu escó per tornar a la República Catalana i que fins i tot em feien gràcia les seves sortides extemporànies al Congrés espanyol. Confesso la simpatia que em despertava el Joan Tardà quan defensava amb el seu estil propi la independència a Madrid. Ara sé que tot era mentida. Reconec la meva ingenuïtat quan vaig creure que la candidatura unitària que representava “Junts Pel Sí“ pretenia aconseguir la independència del país. Confesso la meva sorpresa per les deslleialtats de vicepresident Junqueras amb el president Puigdemont. Reconec la meva estupefacció per l’actuació de Roger Torrent quan va deixar a l’estacada als presidents Puigdemont i Torra. Confesso la meva decepció quan van donar suport a Pedro Sánchez a canvi de res i que res fa pensar que això canviarà. No m’esperava que exercirien un control dictatorial dels mitjans de comunicació públics manipulant la informació i ocultant les veus dissidents. Confesso que em semblava impossible que es plantegin reeditar el tripartit amb partits unionistes i del 155 la qual cosa avui és perfectament viable. Reconec que no era creïble que pactarien amb el PSOE una reforma de la sedició que beneficia als presos polítics i deixa a desprotegits els milers d’imputats del poble pla i al moviment independentista en general i que a més pretén poder extradir als polítics exiliats com reconeixen alts dirigents del PSOE. Reconec que ara els enganyats són els seus votants en les darreres eleccions donat que jo estava en fase d’abstinència. Em pregunto si tot era postureig davant de la força que tenia el moviment d’alliberament però el que buscaven realment era el poder autonòmic o si s’han rendit davant la repressió espanyola? Confio haver-me desenganxat i que l’abstinència esdevingui definitiva. Moltes gràcies.

99% espanyol

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 12 Nov 2022 14:23:20 GMT

99% espanyol

JoanC Roca 12 de novembre de 2022

Avui he sortit a fer la caminada que prescriuen els metges a la gent de la meva edat. Una horeta i 4 o 5 Kilòmetres cada dia. Diu que és bo per a la salut. Avui he anat a fer la caminada obligatòria al barri de la Concòrdia de Sabadell. Barri adjacent al meu. He fet l’exercici que faig algunes vegades de posar l’antena per captar l’idioma de les converses. Ep! No es tracta de saber de que parlen només en que parlen. El resultat m’ha deixat esmaperdut, el 99% parla en espanyol. Dic el 99% perquè només he captat una conversa en català i dic espanyol perquè és la llengua colonial. Hem de parlar del castellà quan ens referim a la llegua de la Nació castellana.

Em pregunto om viuen els habitants de la Concòrdia? A Espanya o a Catalunya? De fet els PSC-155 (unionista) és el partit que acostuma a guanyar les eleccions en aquest barri.

He fet una pregunta a un senyor i la primera resposta ha sigut, cómo? En insistir en català m’ha respost en un castellà tancat amb tota classe de detalls. Vull dir que de problemes de convivència cap ni un.

M’ha parat a observar l’aparador d’una llibreria i no he trobat ni un llibre en català. La plaça central del barri és la plaça Espanya. Cal dir, però, que els rètols d’alguns locals i botiges estan en català. Una concessió als aborígens?

Alguns col·legues independentistes quan els hi comento que hi ha barris de Sabadell que el català ha desaparegut em diuen que son barris de parla castellana i sembla que no li donen més importància. Doncs personalment no ho assumeixo amb tanta normalitat. Com no assumeixo la passivitat de les administracions catalanes per revertir la situació.

Fa uns dies que a CatRadio parlaven de que hi ha gent que se sotmetrien a un estat d’hibernació per tal de despertar d’aquí a cent anys per veure com ha evolucionat el món. El comentari d’una humorista del canal va ser que no hi veia cap gràcia perquè trobar-se un món on el català ja hauria desaparegut i on ja viuran a 50 graus no li feia cap il·lusió.

Sí, jo ja no ho viure però em costa acceptar aquesta actitud passiva davant del que sembla assegurat que és que el català s’està extingint.

Desordres públics agreujats

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 11 Nov 2022 17:31:22 GMT

Desordres públics agreujats

JoanC Roca 11 de novembre de 2022

Aquest matí el Molt Honorable President Pere Aragonès s’ha mostrat molt satisfet de que el delicte de sedició es converteixi en el delicte de desordres públics agreujats. Ens ho ha venut com un èxit de la taula de diàleg pel que fa a la desjudialització.

Caldrà que ens aclareixin que és el que diu la lletra petita per saber l’abast d’aquesta reforma.

La primera impressió, però, no pinta gaire bé. Sembla que afavorirà a alguns polítics però que deixarà desprotegits als represaliats, la gent del poble pla que es va mobilitzar per defensar les seves idees.

Segons aquesta nova llei els represaliats haurien comès un delicte?

Si la gent que va ocupar les escoles l’1-O ho tornes a fer els hi caurien 5 anys de presó?

Si talles una carretera et cauran 5 anys de presó?

El President Puigdemont podrà ser extradit per malversació com es vanta el portaveu del PSOE Patxi López?

Sí, alguns diuen que aquesta nova llei requereix que hi hagi violència per ser aplicable. Però ja s’ha demostrat que la injustícia espanyola pot considerar que una mirada d’odi és violència.

Segurament el senyor Aragonès, que diu que s’ha negociat intensament, en sap molt més i les pors que tenim son injustificades perquè sinó no s’entendria la seva eufòria quan treia pit en anunciar les reformes. No s’entendria que deixi desemparats als represaliats, ni que facilites l’extradició dels exiliats, ni que hagués acordat una llei que limita la llibertat de moviments de la gent que lluita pacíficament per l’alliberament nacional.

En Junqueras sí que en surt afavorit, oi?

Xiulada? Quina xiulada?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 08 Nov 2022 19:29:30 GMT

Xiulada? Quina xiulada?

JoanC Roca 8 de novembre de 2022

El Molt Honorable President Aragonès va patir un xiulada durant el darrer partit del Barça. Jo no ho vaig saber fins el dia següent per algun comentari bastant al marge d’algun opinador d’aquests que omplen les tertúlies i que, llevat d’alguna honrosa excepció, fan el paper de cordes de transmissió del relat oficial d’ERC i PSC-155. Cap mitjà ha considerat que aquesta xiulada sigui notícia. Vaig pensar que sempre hi pot haver una minoria que exercici la seva llibertat d’expressió per protestar del que sigui. Però, avui, un amic que va estar a l’estadi m’ha explicat que va ser molt sonora i que venia de tot l’estadi. La pregunta, innocent, és per què és notícia quan la xiulada la rep el rei i no ho és quan va dirigida al president de la Generalitat? De les xiulades al rei se’n omplen tertúlies i informatius mentre que les xiulades al senyor Aragonès s’oculten. El control sobre els mitjans de comunicació que exerceix ERC és absolut. És impropi d’un partit democràtic.

Geri

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 05 Nov 2022 16:03:26 GMT

Geri

JoanC Roca 5 de novembre de 2022

En Pau Gasol es va acomiadar fent el seu discurs en castellà (“Es que me entiende más gente”) i tothom content, tu. En Gerard Piqué ha anunciat la seva retirada a través d’un vídeo en català la qual cosa ha provocat un allau de crítiques de la catalanofòbia habitual. Vivim en un estat on utilitzar la teva llengua és poc menys que un crim si no és la castellana. Gerard Piqué, que és un tipus molt intel·ligent, segur que ho sabia però té prou personalitat per no deixar-se intimidar i anunciar la seva retirada en la seva llengua. En Gerard és català i exerceix com a tal. Va anar a votar l’1 d’octubre. Soc molt d’en Piqué. Ha format part del millor Barça de la història essent un dels millors centrals de sempre. Té èxit empresarial. Sempre diu el que pensa. I el que m’agrada més és que no es deixa acoquinar mai per l’espanyolada que no li perdona els seus orígens catalans i sobretot no li perdona que porti el seu país amb orgull. Vaja que no demana perdó per ser català. El trobarem a faltar.

Que et vagi molt bé Geri.

El PSOE ens enganya

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 02 Nov 2022 17:38:22 GMT

El PSOE ens enganya

JoanC Roca 2 de novembre de 2022

Quan durant la darrera reunió de la taula de diàleg el PSOE es va comprometre a defensar l’oficialitat del català a la Unió Europea em va semblar una incongruència donat que ells mateixos la prohibeixen a les Cortes espanyoles. Sembla clar que la dita taula de diàleg no és el lloc on debatre aquest assumpte on s’hauria de parlar d’amnistia i d’autodeterminació. Aquest compromís del PSOE ERC el va vendre com una victòria. Ara ja ningú se’n recorda però una vegada més era una presa de pèl del govern més progressista de la història.

La Comissió d’Afers Exteriors del Senat PP i PSOE han tombat una iniciativa de Junts per Catalunya en la qual s’insta el govern espanyol a impulsar l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la Unió Europea.

Però segur que ningú s’hi posarà nerviós. En unes hores quedarà normalitzat. Com sempre.

Una mostra més de que Junqueras tenia raó quan fa uns anys ens explicava amb molta vehemència que Espanya sempre ens enganya i que no té raó ara que sembla que, si més no, al PSOE-155 l’hi ha agafat molta confiança. Com és el cas de Rufián que durant aquells anys definia les sigles PSOE com “Pedro Sánchez Os Engaña” i actualment menja de la mà del Camaleó.

Diguem hiperventilat però a diferència de Tarda, Sol, Vilagrà, Vilalta, Rufián, o Junqueras crec que alguns pensem que no son de fiar que ens han enganyat, ens enganyen i continuaran enganyant-nos i en conseqüència la taula de diàleg és paper mullat.

Un dia haurem de fer una llista exhaustiva dels mil enganys en tots els àmbits que hem patit de l’esquerra espanyola. De la dreta ja ho donem per descomptat.

I no cal anar a Madrid perquè des de Catalunya anem ben servits.

La casa comuna creix

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 28 Oct 2022 17:17:08 GMT

La casa comuna creix

JoanC Roca 28 d’octubre de 2022

La casa comuna, Junqueras diu que vol ser i és ERC, va incorporant nous membres. Sí, la cas comuna segons ens diu el líder absolut d’Esquerra està configurada per tots aquells que estimen Catalunya, estimen la república, estimen la independència i estimen la justícia i jo hi afegiria per tots aquells que s’han rendit a la repressió espanyola. Avui se’ns informa que Mireia Boya i Maties Serracant s’incorporaren al sottogoverno de la Generalitat. Qui més qui menys procura obtenir un càrrec, tu. El que han declarat fins ahir mateix no importa. L’hemeroteca no compte per ells. Tenen uns principis però per un càrrec en poden tenir uns altres sense cap problema. La casa comuna incorpora independentistes com és el cas dels dos darrers fitxatges, unionistes com Nadal o Ubasart i convergents rebotats com Campuzano.

Penso que seria ètic que Junqueras redefinís la casa comuna com la construcció de la nova Convergència amb tocs esquerranosos i canvi de nom per esdevenir el pal de paller de l’autonomisme del post procés.

El pla d’ERC obtindrà un èxit aclaparador quan totes les restes d’aquella Convergència i Unió i la part convergent que hi ha a Junts s’afegeixin a la casa comuna.

No m’estranyaria gens que un dia d’aquests incorporin a Anna Gabriel la qual també va canviar de postura anant, ben mudada, a veure a Llarena a Madrid per a continuació donar lliçons als independentistes.

Encara em queda capacitat de sorpresa, diguem ingenu, però casos com els de Boya i Gabriel m’han sorprès. El que ja no em sorprèn son els moviments d’ERC encara que fa pocs anys si que em costava creure-me’ls.

Ara ja trobo normal que ni Aragonès ni Junqueras no hagin fet cap declaració per commemorar els 5 anys de la declaració de la independència. Cap sorpresa.

Amb la meva ingenuïtat estic segur que una gran part de l’independentisme no comprarà el pla d’ERC ara que cada dia és més clar per a tots els que segueixen mínimament el procés d’alliberament que vam començar fa una dècada.

Modificar el delicte de sedició ho justifica tot?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 23 Oct 2022 13:52:17 GMT

Modificar el delicte de sedició ho justifica tot?

JoanC Roca 23 d’octubre de 2022

Sembla que ara el més important és modificar el delicte de sedició. Pels seus promotors la taula de diàleg (ara, taula de desjudialització), que dit sigui de pas ja no parla ni d’amnistia ni d’autodeterminació, quedaria justificada si és modifica aquest delicte. Aquesta modificació també justificaria que ERC doni suport als pressupostos de l’Estat. Quan Rufián parlava de que el PSOE hauria de suar per aconseguir el suport “imprescindible” d’ERC es referia a modificar el delicte de sedició.

Així doncs el delicte de sedició ha esdevingut la clau de volta de la política catalana. Però, compte, tot indica que el PSOE ja no necessita els vots d’ERC per aprovar el pressupostos espanyols. Amb els vots de PDeCat, Bildu i PNB el PSOE ja en té prou. A més, Pedro Sánchez “el camaleó” no està per la labor de modificar aquest delicte esgrimint que no té las majories necessàries i bla, bla, bla.

Amb tot, si no es modifica, per ara, el delicte de sedició quins arguments esgrimirà ERC per justificar els suport als pressupostos espanyols i per mostrar algun resultat de la taula de diàleg? Segur que el mossèn i companyia trobaran nous arguments.

Que modificar un delicte inexistent en les democràcies europees sigui el gran objectiu de partits independentistes ho trobo bastant inconsistent. Millorar la democràcia espanyola, que està molt bé, hauria de ser l’objectiu dels partits espanyols. L’objectiu dels independentistes hauria de ser fer una constitució catalana sense aquest delicte.

Que la solució universal per Catalunya no és modificar la sedició també ho pensa un referent com és Josep Costa que ha fet una piuada dient:

“La sedició no s’ha de reformar en cap cas.

O es deroga o res!

Ara que les instàncies internacionals han confirmat que el delicte no es pot aplicar al que vàrem fer l’1O, només faltaria que els ajudàssim a modificar-lo per a què se’ns puga aplicar (encara que siga amb menys pena).”

Més 25% de castellà

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 20 Oct 2022 11:04:54 GMT

Més 25% de castellà

JoanC Roca 20 d’octubre de 2022

Que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obligui a una escola a mantenir el 25% de castellà ja no és notícia. No mereix cap capçalera. Ja ho tenim normalitzant. La “justícia” espanyola continua sense contemplacions el seu atac a la nostra llengua. Tots els que van acordar la modificació de la Llei de Política Lingüística que havia de blindar la immersió lingüística no sembla que tinguin cap poder de reacció i es mantenen muts davant de cada nova agressió. S’han rendit com en tants altres assumptes. On és la Conselleria d’Ensenyament? Què està fent el senyor Josep González- Cambray? Com més baixa l’ús del català més esforç fan els poders espanyols per minimitzar-lo encara més. Com més difícil és mantenir el català en tots els àmbits a Catalunya més sols estem els “hiperventilats” de la nostra llengua. Hem regiro quan alguns diuen que son els catalans que hem de salvar la llengua. Quan diuen catalans volen dir la gent no volen dir l’administració catalana. La Generalitat no fa res de res. No posen mesures perquè la llengua vehicular dels servies públics sigui el català. Jo m’hi trobo contínuament. I com que soc un “hiperventilat” de la llengua penso fermament que cal fer lleis que obliguin també a organismes privats i empreses a atendre als catalans en català al seu país. En molts entorns quan contestes en català el teu interlocutor canvia de llengua o simplement cadascú continua amb la seva però en altres entorns quan et mantens en català et miren com si fossis un extraterrestre i et tracten amb una condescendència ofensiva.

L’administració catalana amb un complex d’inferioritat impropi sembla no sentir-se interpel·lat per la situació de la llengua pròpia del país. Com que els catalans som bilingues i no tenim problemes per passar-nos al castellà quin problema tenim, deuen pensar. La política té problemes més importants, tu. Ei, i alguns es diuen independentistes.

I demà o demà passat una altre escola es veurà obligada a aplicar el 25% i que passarà? Doncs que el conseller mirarà cap a un altre cantó.

La “casa comuna” dels que estimen la independència

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 15 Oct 2022 12:15:55 GMT

La “casa comuna” dels que estimen la independència

JoanC Roca 15 d’octubre de 2022

Junqueras ha dit avui que ERC torna a ser i vol ser la “casa comuna” de tots aquells que estimen Catalunya, estimen la república, estimen la independència i estimen la justícia. I jo em pregunto, hi pot haver una “casa comuna” per estimar Catalunya, la república, la independència i la justícia? I de que serveix estimar si no es fa res per, posem per exemple proclamar la independència? Quins objectius té la “casa comuna”? Estimar contemplativament Catalunya? Mira tu, per alguns podria no és suficient.

Anar dient que jo soc el més independentista del món deu ser molt satisfactori pel mossèn però si els fets no l’acompanyen no és satisfactori pel independentistes del carrer. Però el Junqueras darrerament està desencadenat i cada dia surt a la palestra i ens obsequia amb les seves homilies que de fet van en la línia d’això de la “casa comuna”. Ja sabem que junquerisme és amor.

Yolanda Díaz, que també és tot amor, ahir ens deia que els catalans ja hem girat full del procés, que ja tenim una taula de diàleg entre governs que ja està donant resultats i parla dels indults. No parla dels més de tres mil represaliats que han de viure amb la pressió de que no saben com acabarà tot mentre els poders públics catalans els han deixat sols.

No cal preocupar-se de res tu, podem anar a la “casa comuna” i estimar Catalunya que ens omplirà espiritualment, suposo.

Fa un parell de dies que s’ha confirmat, com passa cada any, que l’execució dels pressupostos de l’estat a Catalunya el primer semestre és del voltant del 15%. Fent la projecció anual l’execució serà del voltant del 30%. Què ha passat a Catalunya? Doncs hem tingut l’escenificació de l’emprenyadeta del Molt Honorable i d’aquí a dos dies ja ni se’n parlarà.

La solució és estimar Catalunya, la república, la justícia i la independència anant a la “casa comuna” del Junqueras.

Jo estava molt emprenyat amb el mossèn segurament perquè hi va haver un moment que me’l vaig creure i és sabut que quan algú et falla reacciones més enfadat que els que no l’han cregut mai. Però ara amb la “casa comuna” poder hauré fer-me enrere doncs fa una proposta molt interessant. No cal fer res més que estimar i així no ens posarem nerviosos quan ERC aprovi gratis els pressupostos de l’Estat o quan muntin el tripartit fàctic a Catalunya com ens hi vam posar quan Aragonès va composar un govern ple d’unionistes.

La independència la deixem per aquí a dues generacions ara només l’hem d’estimar.

M’ha costat però finalment ja ho entès això de que el Junquerisme és amor.

Fer la independència amb unionistes

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 10 Oct 2022 17:57:24 GMT

Fer la independència amb unionistes

JoanC Roca 10 d’octubre de 2022

Fer la independència amb unionistes és, si més no, estrany. Fer la independència és el que el Molt Honorable President, Pere Aragonès, va dir que venia a fer, oi? Poder és que, ara, no la volen la independència. Posar unionistes al govern és coherent si l’estratègia del mossèn és ampliar la base “del partit”. De fet ja ens ha explicat que la independència ja se la treballaran els seus nets d’aquí a trenta anys.

En qualsevol cas les hostilitats ja han començat. ERC només compte amb el suport del PSC-155 el qual és refusat per Junqueras, que en definitiva és qui mana, argumentant que els socialistes catalans son còmplices de la repressió. Els socialistes espanyols si que hi deuen estar en contra de la repressió donat que a ells no hi ha cap problema per donar-los-hi suport a cap cost. La lectura que se’n podria fer és que l’ampliació de la base passa per prendre-li vots als d’Illa a l’àrea metropolitana.

Els Comuns ja s’han desmarcat. Poder esperaven tenir alguna conselleria a canvi dels seus vots del tot insuficients. Junts parlen de manca de legitimitat del nou govern, Poble Lliure demana eleccions, l’ANC també és molt crítica amb el nou govern, etc. Mentre tot el món independentista més o menys unilateralista s’ha revoltat contra l’independentisme del mentrestant ERC per una banda, Vilalta, reclama el suport de Junts dient que no s’entendria una oposició frontal i per una altre banda, Vilagrà, compara la presidenta de Junts amb Vox per titllar el Govern d'il·legítim. Tot molt coherent. És lògic pensar que el nou govern té molt mala peça al taler per molt de cara que tingui a ERCRadio i ERC3.

La situació actual després del trencament és la que es podia esperar. El que costa d’entendre és per què ERC la ha provocada. En que pensaven els estrategues, Junqueras, Tardà, Sol i companyia? Segur que en les properes setmanes anirem descobrint que ho tenen tot previst i controlaran la situació perquè a part de ser molt bona gent son molt bons polítics.

Se senten veus que afirmen que en qualsevol país democràtic europeu quan el govern perd tots els suports que l’han materialitzat i es queda en minoria les eleccions estan cantades si no superen una moció de confiança.

La glòria a vegades és efímera

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 08 Oct 2022 14:26:02 GMT

La glòria a vegades és efímera

JoanC Roca 1 d’octubre de 2022

Finalment s’ha consumat la ruptura del govern de la Generalitat. Penso que malauradament no hi havia cap més opció. Es pot mantenir un govern en el qual una part no acompleix els compromisos establerts i que porta a terme una política contraria a la compromesa en el seu programa electoral? Home, prometre treballar per la independència i l’hora de la veritat treballar per una autonomia vigilada i a més pactant amb el repressor sembla bastant difícil de comprar, oi?

ERC ha aconseguit per fi desempallegar-se de l’entorn que ells en diuen convergent després de molts anys de greuges i de batalletes. Ara deuen viure moments d’una gloria llargament esperada. A veure quan els hi dura. Moltes vegades la glòria es efímera.

Vilagra s’ha queixat de la falta de lleialtat de Junts. Caldria definir el concepte de lleialtat que tenen uns i altres. Què deuen pensar de la lleialtat d‘ERC Puigdemont, Torra o Borràs?

La reacció dels partits, com no podia ser d’una altra manera, és que només pensen en la gent i en el país i que s’ofereixen per ajudar en l’estabilitat que, clar, és el que ara necessita el país i bla, bla, bla. Ja sabem que amb els partits sempre si pot comptar. Molt emocionant, tu.

Lleialtat. Ben aviat es tramitaran els pressupostos generals de l’estat espanyol, uns pressupostos que figura que necessitaran el vot d’ERC per ser aprovats i que en Rufián, amb la seva fatxendaria habitual, està dient que el PSOE haurà de suar per aconseguir els seu suport. Fa gracia aquesta insistència en fer-se el pinxo quan fins ara el PSOE no n’ha necessitat ni una de gota de suor. Li ha sortit tot gratis. Fixeu-vos quina por té el govern més progressista de la història a la resistència d’ERC que, després dels greuges tradicionals pel que fa a la inversió pressupostada dels darrers anys, aquest any presenta uns comptes pel 2023 en els quals la inversió no arriba al 19% corresponen a l’aportació catalana al producte interior brut de l'Estat espanyol sinó que es queda en el 17,2% . La fatxendaria d’en Rufián no els deu preocupar massa. No passa res. El nivell d’execució serà, com sempre, molt per sota del pressupostat. Tot en ordre. I que farà ERC? El temps ho dirà, encara que no és difícil de fer pronòstics.

Ha quedat una situació molt complicada. La unitat dels partits “independentistes“ que ja era summament difícil ara ja és inversemblant. ERC governarà amb 33 diputat de 135 la qual cosa sembla molt complicada tenint en compte que el PSC-155 va obtenir més vots en les eleccions, detall que es posarà sobre la taula en cada debat parlamentari.

Bé, ja sabíem que amb els partit no hi podíem comptar i per tant la gent a la seva que ja vindran.

La solució és un acord de claredat?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 28 Sep 2022 15:03:56 GMT

La solució és un acord de claredat?

JoanC Roca 28 de setembre de 2022

Ja feia dies que s’anunciava que el MHP, Aragonès, faria una proposta per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya en el Debat de Política General. Es deia que seria una proposta integradora on si poguessin sentir còmodes alguns partits no independentistes. Cal dir que aquest pronòstic ja feia mala espina. I afectivament, el president, ens sorprèn amb una proposta basada amb l’acord de claredat canadenc que resulta ser una estratègia antiindependentista del Canadà. Tot fa pensar que aquesta proposta anava adreçada a Comuns i PSC-155 però de cap manera a Junts o la CUP o a qualsevol entitat independentista.

El per què d’aquesta proposta? No en sé la resposta. Ara que el partit més independentista de Catalunya, segons ells reclamaren dia si a l’altre també, faci una proposta antiindependentista costa molt d’assimilar.

Al PSOE-155 li va faltar temps per dir que res de res que “con las coses de comer” no s’hi juga i clar pel PSC-155 el que digui l’amo va a missa.

L’acord de claredat del Canadà és una trampa que no fa gaire la pròpia ERC denunciava. Si som molt ben pensats podem creure que ERC vol arribar a un consens amb Espanya per arribar a fer un Referèndum pactat algun dia. La pregunta és quantes vegades Catalunya ha anat a Espanya a demanar un Referèndum? 18, 20 22? Això sí, cada vegada incorporant nous arguments. La resposta sempre ha estat la mateixa, NO. Crec que la darrera vegada hi va anar Marta Rovira i va rebre un altre “NO” no sense haver de patir la condescendència del Congreso. Per mira tu, ara Marta Rovira és una gran defensora de l’acord antiindependentista canadenc.

Fa uns anys en plena efervescència del moviment independentista quan ERC havia trencat la unitat, perquè afirmava que separats sumaven més, alguna gent em deia que ERC tenia converses sovintejades amb Comuns i PSC-155, i confesso que no m’ho volia creure perquè em semblava fora de qualsevol plantejament independentista en el moment que estàvem vivint.

Ha plogut molt des d’aleshores però avui ja és versemblant que ERC busqui configurar un nou tripartit i encara més si s’ha seguit el Debat de Política General d’ahir.

Poder avui anirem a dormir amb el govern del 52% definitivament trencat. No ho sé, el que sí que sé és que els pactes de govern per avançar cap a l’alliberament del país no s’han acomplert i ni tan sols s’han mogut un mil·límetre.

Us imagineu un govern PSC-155, ERC i Comuns? Fa poc era inversemblant mentre que ara es veu possible.

Ho farem des del poble i fins i tot al final s’hi apuntarà ERC amb Junqueras i Rovira continuant amb el seu relat de que son els més independentistes del món mundial.

Es volen carregar un dels motors?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 26 Sep 2022 18:39:59 GMT

Es volen carregar un dels motors?

JoanC Roca 26 de setembre de 2022

Hi ha coses que son molt difícils de comprendre. Si és cert que Catalunya es un dels grans motors econòmics d’Espanya i per a ells ho deu ser perquè aporta cada any entre 16.000 i 20.000 milions d’euros a la solidaritat amb Espanya, vaja un 8% del PIB català any rere any, fet que provoca un empobriment constant de Catalunya. Aquest dèficit provoca la inversemblant situació de que els subvencionats son més rics que el subvencionador. Al cas més proper en el món de dèficit fiscal és troba a Baviera que puja al voltant del 4% i no cal dir que periòdicament provoca grans protestes. Perdre sostingudament el 8% cada any és un verdader escàndol.

Però tornant al principi, si Catalunya és un motor de Espanya semblaria que hauria de rebre un molt bon tracte per tal de que no gripi . Però el que rep el motor és persecució política, judicial i lingüística, manca d’inversions i unes ganes malaltisses de assimilar-nos. Hi deu haver una raó de tipus patològic que ho expliqui. Com reaccionarà Espanya quan s’hagin carregat el motor? Suposo que deuen pensar que els hi hagi llavors ja s’espavilaran. De fet avui estan augmentant el dèficit a límits molt bèsties. Deutes pels fills, nets i besnets que naixeran amb un deute a sobre difícil de retornar.

I si davant d’aquesta situació Catalunya es revolta la resposta és un “a por ellos”. T’envien els “piolins” i t’apliquen una repressió de cavall, que el motor encara dona rendiments.

Patològic o no?

L’ofici de polític deu ser molt trist

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 26 Sep 2022 18:22:14 GMT

L’ofici de polític deu ser molt trist

JoanC Roca 26 de setembre de 2022

Amb l’estat espanyol no es pot negociar perquè sempre t’enganya, mai acompleix els acords, però vet aquí que ara l´única via per arribar a l’autodeterminació es negociar amb l’estat espanyol. Ei, tothom sap que en un moment o altre caldrà negociar la separació amb l’estat espanyol però aquestes afirmacions contradictòries encara no estan en aquest àmbit. Entre la primera afirmació i la segona han passat uns sis anys. Avui l’estat espanyol continua sense respectar els seus propis compromisos. D’exemples que ho demostren n’hi ha un munt. Així doncs, si no ha canviat res d’on ve aquest canvi radical de plantejament? Algú pot dir que és diferent pactar amb l’esquerra espanyola que amb la dreta. Però aquesta afirmació no se sosté. Els que confien amb l’esquerra espanyola, sobre tot la del 155, que ens expliquin quin compromís ha respectat aquesta amb Catalunya? Des de que Espanya es governada pel “govern més progressista de la història” res a canviat. Si ets mal pensat podries dir que els indults han tingut un cost o que els anys de presó poden fer canviar d’opinió i fer-te veure les coses de manera diferent. Però dir una cosa i la contraria amb la mateixa força oratòria i aparent convenciment és el que em costa més d’entendre. Em fa una mica de vergonya aliena.

També es pot criticar, sense immutar-se, a un conseller perquè no es tanca a negociar els pressupostos amb el PSC-155 quan tu has aprovat els pressupostos del PSOE-155. La política només la poden exercir cervells privilegiats que son capaços de defensar una cosa i la contrària sense despentinar-se.

Si un es veu obligat a defensar qualsevol cosa per contradictòria que sigui poder el més ètic seria retirar-se, fer allò que en diuen fer un pas al costat, i si no ho poden fer perquè la política és el seu mitja de vida estarem d’acord de que si t’has d’adaptar a allò de que “tinc uns principis però si no t’agraden en tinc uns altres” cal concloure que la política deu ser ofici molt i molt trist.

Sí, alguna cosa s’està movent

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 18 Sep 2022 15:44:30 GMT

Sí, alguna cosa s’està movent

JoanC Roca 18 de setembre de 2022

L’èxit de la manifestació de la Diada, és indubtable que, ha remogut moltes coses i sembla que la situació del moviment independentista s’ha clarificat una mica. En primer lloc s’ha demostrat que el moviment no és mort, que encara té molt a dir. I evidentment molt a fer.

L’intent d’ERC de desmobilitzar el moviment ha resultat ser un gran fracàs que l’ha deixat bastant descol·locat com demostren els atacs que ha rebut l’ANC dels mitjans de comunicació que ERC controla amb mà de ferro. El més suau que els i han dit és que son uns populistes i que no tenen cap projecte. Cal dir que els membres de l’ANC son voluntaris que treballen, amb més o menys encert, perquè Catalunya esdevingui un estat independent. Vaja que no viuen de participar en aquest projecte. Els membres dels partits que tan els critiquen de que viuen?

Tornant a les conseqüències de la Diada. Ha provocat reunions entre l’ANC amb tots els partits “independentistes” i amb el Consell per la República en les quals s’ha tornat a fer evident que els plantejaments o diguem-ne fulls de ruta no estan gaire alineats. Amb ERC no n’han trobat cap de punt de coincidència important. Cap sorpresa, uns volen la independència i els altres de moment es conformen amb l’autonomia. Amb Junts i el Consell han trobat alguna coincidència però no s’han posat d’acord amb en quin moment s’ha de donar el pas. Certament la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va llençar un repte difícilment assumible pels partits i cal dir que sorprenent donat que ningú se l’esperava però que ha posat nerviós a tothom i ha remogut el procés. ERC i Junts també s’han trobat en una llarguíssima reunió que només ha servit per veure que ells continuen preservant els sues interessos. La CUP ha fet les seves declaracions però no hi és ni se’l espera.

Ara, alguns partits i els mitjans de comunicació del sistema coincideixen en l’objectiu de minimitzar els afectes de la manifestació. Com que de problemes no ens en falten, la independència es deixa de banda i tal dia farà un any.

Però, vaja, l’independentisme és viu. Tanta feina que alguns ha esmerçat per girar full i donar el procés per liquidat i ara resulta que la gent encara hi és.

Per cert, crida l’atenció el fet de Junqueras surt per tots els mitjans a tota hora atacant a uns als altres. Està nerviós? Darrerament estava bastant absent. Tenia els seus col·laboradors, Tardà, Rufián, Sol, Vilata, Voltes, etc. fent-li la feina de generar el relat de la rendició i de la desmobilització però, tu, des de que va sortir a dir que la manifestació anava contra ERC ens està matxacant amb declaracions, algunes vegades molt abrandades, dia sí i dia també.

Sí, alguna cosa s’està movent i Junqueras i ERC entre molts d’altres no hi estan còmodes.

Vídeo hipnòtic del meu carrer

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 15 Sep 2022 13:45:18 GMT

Vídeo hipnòtic del meu carrer

JoanC Roca 15 de setembre de 2022

Aquest matí he fet aquest vídeo de 5 minuts i 29 segons per mostrar parcialment l’estat del meu carrer. Ves amb compte que pot ser additiu .

Fa unes setmanes van venir a instal·lar fibra davant de casa. Van obrir el carrer i van tirar cable. Mentre fan l’obra els veïns hi posen paciència perquè son obres que cal anar fent. Tot correcte. El meu carrer està situat al barri de la Creu Alta de Sabadell on dissortadament tant la via com la voravia estan trinxats . Ei, com molts d’altres a la nostra ciutat. No és la primera vegada que en parlo en aquest secció però en un moment que La Creu Alta opta a millor barri de Catalunya en un concurs, del qual confesso que no en sé gaire res, m’esperona a voler parlar-ne un altre cop.

La pregunta que em faig per enèsima vegada és si hi ha una ordenança municipal que especifiqui quin és el pla de manteniment de la via pública?

Sembla que les actuacions de l’ajuntament son reactives de manera que quan algú denuncia algun desperfecte el serveis municipals envien la brigada i ho arreglen en un pim-pam. L’experiència més propera que tinc és de fa pocs dies davant de casa. Davant de casa tenim tres pilons per tal d’evitar que s’aparqui en aquella zona. Aquests tres pilons de color groc estaven rovellats de manera que estaven a punt de caure. Bé, un va caure i l’ajuntament va respondre immediatament. Ara tenim un piló de color negre clavat a terra amb un verdader nyap, impropi d’un servei municipal, i dos pilons de color grocs rovellats que cauran qualsevol dia d’aquests. Bravo ajuntament.

Tornem a l’obra per la fibra, innocentment vaig pensar que almenys aquest tram de carrer quedarà arreglat. Res més lluny de la realitat. El nyap és immens! Evidentment només han tocat el que van obrir. Les rajoles estan mal posades, l’asfalt no diguem i els acabats de l’obra son de traca. Pel que es veu l’ajuntament no revisa aquetes actuacions de no sé quines empreses que actuen sobre la via pública.

Ara, l’ajuntament està molt pendent de les obres al propi ajuntament i al passeig que venen eleccions, tu.

L’evolució dels mitjans de comunicació a casa

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 14 Sep 2022 18:14:57 GMT

L’evolució dels mitjans de comunicació a casa

JoanC Roca 14 de setembre de 2022

Efectivament, a Catalunya existeixen múltiples formes de pensar com, per altra banda, passa a qualsevol país normal del món. No som un cas rar. Cal dir, però, que en l’àmbit nacional sí que tenim unes especificats que no es donen en altres llocs. A Catalunya hi viuen catalans, espanyols i catalano-espanyols amb un grau de convivència excel·lent per molt que hi hagi qui vol vendre un discurs fals sobre això. I en cada grup hi podem trobar múltiples ideologies

El que seria bo és que totes les formes de pensar tinguessin uns mitjans de comunicació plurals i independents. I que tothom pugues trobar-ne algun on s’hi sentís còmode reben informació verídica i independent del que passa. Dissortadament això no passa a Catalunya ni a Espanya ni probablement a molts països. Està clar que m’interessa el cas de Catalunya i francament les mitjans de comunicació que s’adrecen al públic que té una forma de pensar semblant al meu es troben en una minoria alarmant. A veure, independentistes fidels a tot el que representa l’1 d’octubre deuen ser un 20%, o més, dels catalans (és un càlcul molt personal) però els mitjans en els que aquest percentatge s’hi sentí representats no crec que arribi ni al 5% (és un altre càlcul personal). Em refereixo a mitjans en paper, radio, televisió i xarxa.

Cada dia es pot anar comprovant com la manipulació del poder va absorbint més periodistes i/o opinadors. Cada dos per tres em trobo dient-me “ aquest també ha caigut, ja ha canviat el seu discurs”. Tothom fa els seu procés i n’és ben lliure, però... Ara penso en un cas d’una periodista molt independentista l’any 17, després va anar a Nació digital (ERC) i ara diu que se’n va a El Periódico (PSC-155). Idees, carrera, pasta?

També és molt trist comprovar que els partits quan son minoritaris o tenen poc poder es mostren molt purs i democràtics i tenen un discurs molt exigent amb la independència dels mitjans. I quan toquen poder els hi falta temps per ocupar els mitjans per tal de fer-los servir de cadena de transmissió del seu pensament únic. La independència de la informació passa a millor vida. Aquest canvi d’actitud és fàcilment verificable amb TV3, CatRadio o el diari Ara per posar-ne alguns exemples. Sí, des de que mana ERC (i en part el PSC-155) aquests mitjans son exageradament partidistes. Expulsen col·laboradors crítics (Albano o Carracelas) i per contra donen més cobertura als afins (Sergi Sol). Allò de TV3 “la teva” ara és veritat, la teva vol dir la d’ERC però no la meva. Si és veritat que jo formo part del 20% també és veritat que no trobo col·laboradors de la meva corda més enllà d’un 5%.

Qui mana: ERC. ERC és independentista? Ho dubto molt (fets). Els mitjans que controla ERC parlen d’independència? Ben poc i quan ho fan és amb aquell to de condescendència amb els fidels a l’1O certament molest.

Una altre prova de qui té el poder decideix quina informació s’ha d’emetre i quines opinions s’han de donar és qui rep les subvencions i la seva línia editorial.

Aquest pensament és fàcilment comprovable analitzant el tractament que els mitjans catalans, citats abans, de la manifestació de la diada minimitzant-la tot el que han volgut ocultant-ne l’èxit.

Sempre ens quedaran VilaWeb, El Nacional, El Món, La República i alguns més petits.

Primer objectiu: Matar Convergència

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 10 Sep 2022 13:11:01 GMT

Primer objectiu: Matar Convergència

JoanC Roca 10 de setembre de 2022

El primer cop que vaig votar una formació on el món convergent hi estava inclòs és “Junts pel Sí”. M’interessava la unitat transversal de l’independentisme.

No tinc cap dubte que la immensa majoria de militants i simpatitzants d’ERC son independentistes de cor. En conec personalment uns quants. Tampoc dubto que la direcció d’aquest partit l’abraçaria si els hi vingués donada sense cap esforç. Però la postura de Junqueras i tota la direcció davant la manifestació de l’11S organitzada per l’ANC fa pensar molt per injustificable. Han arribat a demanar a militants i simpatitzants mitjançant correu electrònic que no assisteixin a la manifestació. No m’ho podia creure. ERC és un partit democràtic que no accepta la crítica i la llibertat d’expressió? Si no és així els arguments que han esgrimit per intentar desmobilitzar l’independentisme no se sostenen per enlloc.

La gent se sent enganyada per l’obre de govern d’ERC i també de Junts pel que fa, si més no, a l’àmbit nacional. Han governat per gestionar les molles de l’autonomia molt lluny de la declaració d’Aragonès en estrenar la presidència en la que proclamava solemnement “Hem vingut aquí a guanyar la independència”

Tanta agressivitat contra ANC i Junts davant de tanta cordialitat amb el PSOE-155 es fa molt difícil d’entendre, o poder no tant si revisem els fets dels darrers anys. Hi ha molta hemeroteca per confirmar-ho.

Una explicació del comportament d’ERC dels darrers anys podria ser més psicològic que polític. Digueu-me hiperventilat però poder per ERC és més important passar per davant del sector que conté al que era Convergència que la pròpia independència del país. Els comptes pendents amb Convergència degudes a “humiliacions” que van patir durant l’etapa de hegemonia d’aquesta estan per sobre de la llibertat del país. Sense oblidar que la menjadora que son els partits significa que molta gent no vol posar en risc la seva forma de vida. Vaja que si l’autonomia em dona de menjar la independència que se la treballi un altre.

Situem-nos en l’etapa de la formació de Junts pel Sí . Junqueras no en volia ni sentir a parlar i fins que no va estar acorralat no va cedir. Per cert, l’ANC hi va tenir un paper molt important. Poder Junqueras ja els hi va posar una creueta. Això ha estat una perversitat meva, perdó. En qualsevol cas Junts pel Sí va significar el plantejament més unitari que s’ha fet fins ara. No oblidem que unitat és el que demana majoritàriament l’independentisme. La continuïtat de Junts pel Sí no va ser possible perquè Junqueras es va negar en rodó. Com et pots ajuntar amb que vols destruir o superar. Molts, massa, comptes pendents. Primer humiliem als convergents perquè tastin la seva pròpia medicina i després en tot cas ja parlarem d’independència i si hem d’esperar 30 anys no passa res, la vida és molt llarga i la història es fa sumant anys.

Des de la ruptura o la no continuïtat de Junts pel Sí només cal anar repassant com han anat les coses. Des de les deslleialtats de Junqueras amb Puigdemont al suport al PSOE-155 sense res a canvi que no sigui vendre estabilitat i ser majoritaris a Catalunya per pensar que la teoria, hiperventilada, de que Junqueras i els seus col·laboradors tenen com a primer, primeríssim, objectiu la hegemonia de la Catalunya autonòmica i que l’alliberament nacional queda en segon, tercer o quart terme. Aspiren a ser el pal de paller del país, tu.

Fa un temps (uns anys) quan hem deien que ERC estava per repetir el tripartit jo contestava que era un plantejament forassenyat. Avui, insisteixo, tirant d’hemeroteca crec que l’únic problema que ERC té amb tornar a conformar el tripartit és que probablement hauria d’acceptar que el liderés el PSC-155. Però res és impossible tu, en Junqueras encara trobarà un motiu que ens vendrà com el més independentista de tots que justificarà integrar-s´hi si significa que “Convergència” en quedi fora.

Oriol, cal viure per veure

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 06 Sep 2022 17:11:01 GMT

Oriol, cal viure per veure

JoanC Roca 6 de setembre de 2022

Mentre Pedro Sánchez, el camaleó, es vanta del seu suport al 155 per suspendre l’autonomia de Catalunya Junqueras sembla tenir el propòsit de desmobilitzar l’independentisme l’11 de setembre. El món al reves. La taula de diàleg és l’únic argument que Junqueras esgrimeix per concretar l’autodeterminació del país i resulta que a l’altre costat hi ha un senyor que està cofoi d’haver estat decisiu en l’aplicació del 155. Quina viabilitat té aquesta taula? Per acabar-ho d’adobar Marta Rovira ja ens avisa de que l’any 23 la taula es posarà a la nevera perquè serà un any electoral. Segons ella cal aprofitar els tres darrers mesos d’aquest any per treure’n resultats. A quin cap hi caben aquestes reflexions. Tot plegat sembla un gran engany, tu. Sí, ja sé que no hi entenc de política i per tant no puc copsar els profunds esquemes mentals dels polítics però tot això ja passa de taca d’oli.

Però no us preocupeu que Pedro Sánchez fa aquestes declaracions perquè segons les enquestes el PP se li escapa i per tant no en fem cas i normalitzem-ho que qualsevol dia canviarà la pell i sortirà el bon minyó. Com sempre avui en parlem una mica ens fem els ofesos i demà serà un altre dia. Tot en ordre. Ja hi estem acostumats. Qui parla avui del CatalanGate per exemple? Ningú. Des del CatalanGate quantes fotos s’ha fet el MHP amb Pedro, el camaleó? Més d’una, oi? Tot en ordre. I la Vilalta cada dia en la diu més grossa però no passa res. Qui té una idea millor? Doncs res, taula, taula i taula i a partir de l’any 24 ja tornarem a parlar de desjudialitzar i coses així.

Cal viure per veure. Si fa pocs anys ens haguessin dit que Junqueras no assistiria a la manifestació independentista de la Diada Nacional perquè, diu ell, es convoca contra el partit majoritari de l’independentisme, no m’ho hauria cregut. Que ERC pretengui desmobilitzat l’independentisme estava molt lluny del que podíem imaginar .

L’Assemblea convoca, com cada any, una manifestació independentista sense anar contra ningú. Que la gent protesti contra ERC per la poquíssima implicació que ha demostrat amb la independència és conseqüència dels fets. Cap independentista té cap interès especial en atacar als partits però a cap independentista li agrada que li donin gat per llebre.

Espero que la manifestació sigui multitudinària. I mira, poder aquesta actitud injustificable d’Oriol i els seus farà que molta gent que dubtava hi assisteixi.

El MHP no assistirà a la manifestació del 11S

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 02 Sep 2022 13:29:38 GMT

El MHP no assistirà a la manifestació del 11S

JoanC Roca 2 de setembre de 2022

El Molt Honorable President de la Generalitat Pere Aragonès ha declarat que no assistirà a la manifestació de l’11 de setembre. Els motius que ha adduït son que aquesta manifestació té un to contra el govern i els partits i no contra l’Estat espanyol. Que hi vagi o no és cosa d’ell però la motivació que dona mereix algun comentari. Quina resposta pot esperar de la gent que se sent enganyada per la seva política absolutament autonomista quan portava un programa independentista? Diu que la manifestació hauria de ser anti Estat espanyol i no contra els partits “independentistes”. La mani asseguraria que tindrà els dos elements. Ara, acusar a la gent de fer una manifestació no anti Estat espanyol és d’un cinisme considerable quan la política que ha desenvolupat des de que és president no pot ser més espanyolista donant suport a tot el que significa ajudar a l’estabilitat del govern repressor espanyol, votant decrets que recentralitzen les competències (Bombers) i un llarg etcètera. El que seria preocupant seria que la gent no estès emprenyada.

Si l’Aragonès té por de que el que hauria de ser la seva gent li faci una xiulada històrica poder enlloc de simplement dimitir d’assistir a la manifestació de la diada de Catalunya hauria de reflexionar de quins son els motius. Sí, ja sé que els té molt clars però poder calladet estaria més digne.

El que costa d’entendre és el concepte “eixamplar la base” sí una de les estratègies per portar a terme aquest objectiu és donar l’esquena als independentistes.

Sí, hi serem i sí, expressarem l’emprenyament que tenim amb els que ens han decebut en incomplir les seves promeses. Què podia esperar el MHP què li agraíssim la seva obra de govern pro Estat espanyol?

Quant val un indult a Espanya?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 02 Sep 2022 07:20:45 GMT

Quant val un indult a Espanya?

JoanC Roca 1 de setembre de 2022

La declaració del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides de que Espanya va violar l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics quan va retirar a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull la condició de diputats al Parlament de Catalunya no ha estat portada dels diaris espanyols ni, per cert, del Periódico de Catalunya. Quina importància té que no es respectin els drets polítics dels diputats catalans si d’aquesta manera se’ls manté sotmesos i obedients? La unitat d’Espanya està per sobre de la vergonya internacional que hagin de suposar. S’ignoren els dictàmens dels tribunals internacionals i qui dia passa any empeny. Les democràcies deficients ja ho tenen això. Tot en ordre.

Ara estan ocupats en l’indult del expresident de la Junta d’ Andalusia José Antonio Griñán amb una condemna de 6 anys de presó pel cas dels ERE. Aquest cas dels ERE fa anys que dura, però ja sabem que els casos delictius dels partits sistèmics d’Espanya es fan molt llargs. En aquest cas es tracta de desviar uns 680 milions d’euros que no és poca cosa.

Quants dies passarà Griñan a la presó? Un mes o dos? Poder ni entrarà. Estem parlant d’Espanya. A veure, quants dies s’hi van estar Barrionuevo i Vera pel cas dels GAL, un cas de terrorisme d’Estat , uns dos mesos dels, crec, deu anys de condemna. Un precedent clar, no?

Quant val un indult a Espanya? Si ets català hi organitzes un referèndum legal et poden donar un indult condicionat al cap d’entre tres i quatre anys de presó però si ets espanyol i prevariques per prop de 700 milions d’euros o montes un grup terrorista te’n surts en un màxim de dos mesos. Quina mania en voler ser català, tu.

Espanya vulnera drets? I què?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 31 Aug 2022 17:34:43 GMT

Espanya vulnera drets? I què?

JoanC Roca 31 d’agost de 2022

L’ONU acaba de declarar que Espanya va vulnerar els drets polítics dels dirigents independentistes quan va suspendre les actes de Junqueras, Rull, Turull i Romeva, incomplint el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Estava escoltant la tertúlia matinal de Catalunya Ràdio, amb els tertulians habituals tots ells molt cofois amb l’autonomisme llançant les consignes del PSC-155, d’ERC o consignes espanyolistes sense matisos, quan han donat la notícia d’aquesta declaració de l’ONU. La reacció d’aquests ha estat l’habitual. Que si és un fet simbòlic que si a Espanya ni se’n parlarà. En definitiva traient importància a la notícia. No passa res, tot en ordre.

Els hiperventilats pensem que hem obtingut una altre victòria internacional que avala als que consideren que la injustícia que Catalunya rep per part de l’Estat espanyol no es pròpia d’un país democràtic. Però...

Algunes reaccions:

Carles Puigdemont: Una altra bufetada des de Nacions Unides a la cara de l'Estat espanyol per la violació de drets polítics dels nostres representants. Els responsables d'aquella violació no poden donar lliçons de democràcia i haurien d'assumir responsabilitats. Van fer un cop a la democràcia.

Hèctor López Bofill: Un dictamen del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides en el qual es declara que Espanya ha violat greument drets dels representants polítics independentistes hauria de suposar la ruptura immediata de relacions amb el govern espanyol fins que no adopti mesures de restitució.

Guillem Fuster: Aquelles notícies que haurien de ser aprofitades pel conjunt del moviment per guanyar més legitimitat i força. És una notícia històrica.

Oriol Junqueras: L'única sortida és l'amnistia.

Assemblea Nacional Catalana: L'Estat pseudodemocràtic espanyol, en evidència una altra vegada. Una democràcia plena no utilitza argúcies legals per suspendre polítics fins i tot abans de condemnar-los. L'ONU denuncia una altra vulneració de drets humans per reprimir l'independentisme.

Pere Aragonès: El dictamen de l’ONU deixa al descobert a ulls del món les vergonyes de l’Estat.

Em crida l’atenció la reacció de Junqueras que demana l’amnistia. La independència sembla clar que ja no es troba entre les seves prioritats.

Dissortadament aquestes declaracions es quedaran en simples paraules i d’aquí a dos dies a tot estirar seran paraules que s’haurà emportat el vent.

No serviran per encoratjar als “independentistes” a aprofitar les victòries internacionals per treballar entre tots una estratègia unitària per l’alliberament nacional. I no ho faran perquè els partits estan per altres coses més importants per ells. Que la política és un ofici molt difícil, tu, que la gent del carrer no entenem.

Tot fa pensar que les victòries dels tribunals internacionals que aconsegueix l’independentisme incomoda als partits “independentistes” precisament perquè s’han de pronunciar. Buf, que cansat. Alguns d’ells estan més ocupats en aprovar al Parlament espanyol decrets que centralitzen els serveis. Com dic la política és molt complicada, tu, i s’ha de tenir un cervell privilegiat com el de Rufían per tenir-hi forat.

Ja s’ho trobaran. La gent segueix treballant pels sues anhels.

Hi som i hi serem més

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 24 Aug 2022 14:20:43 GMT

Hi som i hi serem més

JoanC Roca 24 d’agost de 2022

Un pot pensar que ens han derrotat definitivament o, si més no, per una o dues generacions. Sí fem cas als mitjans públics catalans, els quals, dic jo, haurien de representar-nos en algun percentatge, sí, hem tornat a l’autonomisme del peix al cova, ei!, i més tronat que abans de la sentència contra l’Estatut del 27 juny de 2010.

Però no, alguns pensem que el moviment independentista és ben viu. Hi ha molta gent que continua la lluita mitjançant les moltes organitzacions que estan constituïdes avui, cada una d’elles en diferents àmbits però amb un objectiu comú.

Avui ja sabem que els partits polítics no són la via. Ho han demostrat amb escreix. Un dels pocs polítics que parlen dels compromisos que van adquirir davant de l’electorat és Laura Borràs i és assetjada per terra, mar i aire pels partits polítics espanyolistes i pels “ independentistes” i pels mitjans de comunicació, els d’ells i els “nostres”. Així doncs la proposta àmplia per a l’autodeterminació que el molt honorable president diu que farà en el debat de política general serà indubtablement una altre cortina de fum. No cal esperar-ne res de res.

Descomptats els partits serem la gent qui donarà el pas. De fet històricament sempre ha sigut així.

No negaré la desmobilització de l’independentisme. Molta gent em diu que els partits no es mereixen que estiguem actius per a ells la qual cosa vol dir que els hi donen massa protagonisme en el projecte d’alliberament, però no per aquest motiu han deixat d’aspirar a la independència. Vaja, com s’ha dit en multitud d’ocasions, ningú s’ha desdit de l’objectiu.

El Consell per la República i l’ANC son les organitzacions més representatives de l’independentisme. Alguns en son crítics perquè pensen que no estan fent prou però estan per l’objectiu i per tant cal pressionar-les perquè segueixin. Però n’hi ha moltes més que, com deia abans, estan treballant. En la mesura que sabem confeccionar una estratègia unitària entre tots per a quan arribi el dia D, el qual cal dit de pas cal anar-lo impulsant, ens trobi preparats guanyarem.

Està demostrat que es necessita el voltant d’un 3% o 4% de persones actives dins d’un moviment per assegurar-ne l’èxit. Així doncs podem fer un càlcul de quanta gent ha d’estar mobilitzada. La resta hi seran en el moment que se’ls necessiti.

No s’ha de fer cas dels partits i mitjans perquè si ens ataquen tractant-nos d’hiperventilats o màgics és perquè saben que hi som i que hi serem més i la nostra existència va en contra dels seus interessos.

Sí, sí, taula de diàleg amb PP i VOX

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 21 Aug 2022 13:07:03 GMT

Sí, sí, taula de diàleg amb PP i VOX

JoanC Roca 21 d’agost de 2022

Ara el Molt Honorable Aragonès es despenja dient que encara que hi hagi un canvi de govern a Espanya ell vol mantenir la taula de diàleg perquè a ell ni Déu el farà aixecar d’aquesta taula. Bé, no ho va dir amb aquestes paraules. ERC son els campions del diàleg i dialogaran amb el PP amb VOX i amb qui faci falta perquè l’amnistia i l’autodeterminació la aconseguirem en aquesta taula. Línies vermelles? Què son línies vermelles? Sí home, és molt lògic, la ultra dreta la qual et nega la teva pròpia existència, tot sigui dit de passada, s’assentarà a la taula i arribarem a l’autodeterminació perquè la taula és la solució. Fixeu-vos si és la solució que amb el govern més progressista de la història aquests darrers cinc anys s’ha avançat molt i en la darrera sessió del diàleg es van acordar grans avenços. Recordeu que es va blindar el català de manera que ja no tindrem cap problema d’ara en endavant i també que la política serà desjudicialitzada en qualsevol moment. D’autodeterminació encara no se’n va parlar però podem estar tranquils que en 25 o 30 anys ja en podrem començar a parlar. En aquest món feliç, quan governi el postfranquisme del PP poder encara avançarem més que amb el PSOE-155 i la gran aportació que està fent Podemos.

Després d’aquesta declaració solemne del Molt Honorable va faltar temps perquè sortís na Marta Vilalta i alguns dels tertulians afins per dir que sí, sí, que la taula s’ha de mantenir. I un es pot imaginat en Junqueras saltant d’alegria. Perquè ara sí ara ja es pot negociar amb Espanya que tothom es pot equivocar, oi Oriol?

Però poder també ens podem preguntar:

Com es pot caure tan baix?

Com es pot tenir tanta poca vergonya?

Com es pot fer un canvi tan espectacular de principis?

Com es pot enganyar a l’electorat fins aquest punt?

Com pots estar tan còmode gestionant les escorrialles de la colònia?

ERC no anaves d’independentistes no fa gaire temps?

La veritat és que els interessos d’ERC avui son els que tots sabem i no passen per la independència.

Ara, que ens vulguin fer empassar la taula de diàleg com la gran solució dels nostres mals ja passa de mida.

Aquest any, sí!

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 09 Aug 2022 09:57:24 GMT

Aquest any, sí!

JoanC Roca 9 d’agost de 2022

Els que som culés de sempre hem viscut etapes de molta penúria. Guanyàvem la lliga espanyola cada 14 anys. De tant en tant guanyàvem la copa del Generalísimo la qual posteriorment se'n va dir la copa del Rey. Era una certa humiliació que el Barça, que era una mena de selecció catalana, guanyes la copa del dictador i successors però guanyar alguna cosa sempre reconfortava. La lliga estava prohibida per a nosaltres com va reconèixer José Plaza Pedraz, presidente del Comité Nacional de Árbitros de España més d’una vegada entre 1967 i 1988 , que va dir que mentre ell fos president d’aquell comitè el Barça no guanyaria mai la lliga. I, així va ser. Aquells anys que l’àrbitre fos el jugador número 12 del Madrid era encara més descarat que avui en dia. Però de petits, d’adolescents i de ja més grans nosaltres no defallíem mai cada començament d’any pensàvem que sí que aquells seria l’any de la victòria i dèiem aquest any, sí. Quasi sempre la cosa acabava amb un aquest any tampoc. Però vet aquí que entre Cruyff, el Pep i la masia el paradigma va canviar i amb algunes interrupcions el Barça a funcionat bé fins el punt de que hem pogut gaudir durant molt temps del millor Barça de la història. Cal dir que alguns ens ho mereixem i que havíem oblidat l’expressió de cada començament de temporada perquè de fet ja ho sabíem que aquest any, sí.

Però tot el que va bé pot anar malament si hi ajudes una mica, i en Bartomeu i els seus es van ocupar de carregar-s´ho tot i ja portem uns anys de sequera de bon joc i de títols.

Divendres comença la nova lliga i s’ha generat una gran il·lusió amb el nou equip que sembla tenir bona pinta. Encara que la nova figura és un xicot de 34 anys que segur que en un altre moment hagués semblat una ximpleria fitxar-lo, i per una pasta, però avui tot és igual. La gent necessita recuperar el Barça de fa pocs anys.

Aquest any, sí!

El dia de la marmota.

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 05 Aug 2022 16:52:45 GMT

El dia de la marmota.

JoanC Roca 5 d’agost de 2022

Com cada any arriba un dia en el que el Ministeri d’Hisenda d’Espanya publica les dades de liquidació dels comptes, en aquest cas corresponents al 2020 i Catalunya sistemàticament és dels territoris que més aporta i dels que menys rep. El dèficit fiscal crònic es manté entre 16.000 i 18.000 milions. Fa uns dies coneixem que l’execució de les inversions pressupostades del 2021 era del voltant del 35%.

Les reaccions son sempre les mateixes, no varia res com el dia de la marmota.

L’EE ho nega malgrat que pública les xifres, ben curiós. Cada any ens expliquen que hi ha un núvol ple de milions que està a punt de ploure sobre Catalunya però aquest núvol sempre passa de llarg. Sempre, tu. Això lliga amb allò de “a la colònia ni agua”.

La Generalitat sempre reacciona aïradament i s’emprenya molt durant uns dies i poca cosa més. Alguns partits del govern de la Generalitat ja estan negociant els propers pressupostos de l’Estat que saben fefaentment que no s’acompliran, i no ho dic perquè sigui un hiperventilat ho dic perquè fa molts i molts anys que ens enganyen, això és empíric, demostrable. Ni en Rufían ho ha pogut arreglar això i si us diu que aquest any blindarà els nous pressupostos no us ho creieu perquè el concepte de blindar d’aquet senyor no és el convencional. El que procura blindar en Rufían és el sou i la vida que s’ha muntat a Madrid.

El PSC-155 et diran que ara sí ara el núvol plourà a Catalunya i arriba España.

D’aquí a dos dies ja no s’han parlarà. De fet per la Vanguardia i el Periódico aquest greuge no ha merescut cap columna a les portades de la mateixa manera que l’han ignorat tots els diaris de Madrid.

L’únic que tothom sap, encara que ho amagui, és que Catalunya rep menys diners dels que disposaria si fos un estat independent. Això està fora de tota discussió.

Si no fem res continuarem el dia de la marmota i l’any que ve aquest pensament serà perfectament reproduïble.

Quina és la llengua estrangera a Catalunya?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 02 Aug 2022 13:40:29 GMT

Quina és la llengua estrangera a Catalunya?

JoanC Roca 2 d’agost de 2022

Feijóo, aquest senyor que segons les enquestes serà el proper president del govern espanyol, promet que, si governa, legislarà perquè el castellà no sigui un llengua estrangera a Catalunya. Quins collons que té el tipus aquest! Perquè s’ha de ser barrut i mala persona per fer aquesta declaració. Sí, ja sabem que al tir al català dona vots a Espanya i en conseqüència, Feijóo, dispara com si no hi hagués un demà. Atenent a les declaracions que ha fet des de que és el gran candidat dels espanyols Aznar era moderat. Però poder els espanyols prefereixen un neofranquista presidint el govern espanyol que un tipus com Sánchez “el camaleó” que no saps que mai per on et sortirà. Ahir agreix una votació a VOX, avui pacta amb Ciudadanos o PP i demà s’abraça a l’esquerra espanyola.

Tanmateix per a nosaltres, a la meva manera de veure les coses, tan és que governi el neofranquista com "el camaleó" donat que amb aquest hem patit la repressió, hem tingut el mateix nivell de desinversió que quan governa la dreta espanyola, el dèficit fiscal no ha baixat ni un euro, el català continua perseguit i en definitiva la nostra identitat continua sent perseguida. Així doncs tal li fa un govern d’un o un govern de l’altra. Ja s’ho faran. Sí, ja sabem que ERC dona tot el suport al camaleó a canvi de res, gratis, amb l’argument de que sinó vindran els dolents. Poder es pensen que enganyen a algú o poder sí que enganyen a algú. El que persegueixen ERC és ser el pal de paller de l’autonomia. Ara, pronostico que tindran sorpreses.

Fejóo sap molt bé que el castellà no és una llengua estrangera a Catalunya ans el contrari molt sovint és el català el que sembla una llengua estrangera. Jo com a hiperventilat del meu idioma vaig moltes vegades amb l’antena posada i pel carrer sento molt més castellà que català. En alguns llocs només sento castellà. El que volen Feijóo i companyia és fer desaparèixer definitivament el català i avui que la nostra llengua està en un moment molt i molt delicat pretenen donar el cop definitiu, ei, però ens estimen molt, tu.

El més trist és que la Generalitat no fa res per revertir la situació. Alguns diuen que el problema és demogràfic, que l’allau que estem suportant del castellà a Catalunya és molt difícil de contenir i que ha de ser l’esforç dels catalans qui ha de intentar revertir la situació no canviant mai de llengua. En el meu cas ho practico, no canvio mai de llengua, però amb molts casos és una feina molt feixuga i ho dic per experiència. Penso fermament que les administracions catalanes hi haurien de fer molt més però sembla que el seu complex d’inferioritat o la comoditat de no enfrontar-se mai a les polítiques discriminatòries de l’EE, no els hi ho permet. Més enllà de quatre frases grandiloqüents.

Uns exemples de que la Generalitat no fa res. Vaig a vacunar-me a un CAP a Sabadell i la llengua vehicular és l’espanyol o vaig a una residència de gent gran a Osona i la llengua vehicular és l’espanyol. Cal dir, però, que quan un indígena d’aquest durs de closca com jo es manté en català generalment, no sempre, canvien d’idioma. Home és que és bona gent i tenen el detall de parlar al aborígens en la seva llengua.

És el que passa històricament, la llengua del colonitzador s’imposa a la llengua del colonitzat, i és el que està passant a Catalunya.

Atenció, hi ha una solució, la independència.

Es reunien amb sàtrapes russos i es creien James Bond

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 30 Jul 2022 13:48:48 GMT

Es reunien amb sàtrapes russos i es creien James Bond

JoanC Roca 30 de juliol de 2022

ERC va fer molt safareig amb les acusacions de la justícia espanyola a l’entorn de Puigdemont per una suposada trama amb Rússia que, dit de passada, en tot moment aquest entorn va negar. Tot el que sigui perjudicar l’enemic polític va bé, tu. No se sap ben bé quins criteris aplica Esquerra per donar credibilitat a una trama procedent de la judicatura espanyola però, en qualsevol cas, a la russa li van donar tota. Junqueras i Rovira van criticar molt als puigdemontistes i el MHP Aragonès s’hi va sumar. On vas a parar! Parlar amb països corruptes, ells no ho farien mai!. L’afer va arribar al punt culminant quan en Rufían, contestant a un periodista d’extrema dreta, va escopir la frase “...... l’entorn de l’antiga Convergència ...... senyorets que es reunien amb sàtrapes russos i es creien James Bond” o alguna cosa així. Posteriorment Tardà va agrair públicament la contundència de Rufían al vincular Puigdemont amb Rússia.

Però mira tu, ahir la trama russa va decaure i lògicament es esperable que tots aquests que confiaven tant i tant amb la justícia espanyola i que sense encomanar-se a res ni a ningú van fotre tota la merda que van poder sobre l’entorn de la antiga Convergència, ara, demanaran totes les disculpes que siguin necessàries. No oblidem que l’entorn de Puigdemont ho negava des del principi. Però a l’hora de repartir confiances es miren més els beneficis que els confiables.

El procés bàsic és el següent; les clavegueres en alguna de les seves formes com la Guardia Civil fabriquen un trama que perjudiqui a tot el que soni a independentista, la justícia persegueix al senyalats, la presumpció d’Innocència es deixa de banda, s’aplica la repressió a tot drap fins que tota la trama decau però quan decau ja s’ha fe el mal que es pretenia. Ah! la presumpció de culpabilitat l’aplica tant l’enemic polític com els seus mitjans de comunicació.

Aquí no es tracta d’innocència o de culpabilitat, no és tracta de justícia, ni d’ètica i la dignitat no se l’espera. Es tracta de fotre al contrari. En la trama russa o en la trama Borràs la claveguera tracta de perseguir a Puigdemont i entorn, enemic públic número u d’Espanya, i dissortadament si ERC coincideix d ‘enemic, com és el cas, amb la claveguera no té cap problema per donar credibilitat a qui faci falta.

Jo soc malpensat, tu. Segur que mentre estic immers en aquest pensament Junqueras, Rovira, Aragonès, Tarda i Rufían, ja s’han disculpat donat unes explicacions incontestables.

Puigdemont, Torra i Borràs. Suma i segueix

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 28 Jul 2022 16:23:33 GMT

Puigdemont, Torra i Borràs. Suma i segueix

JoanC Roca 28 de juliol de 2022

El full de serveis d’ERC en l’àmbit d’eliminar enemics polítics de primera línia de les files independentistes avui incorporarà una nova víctima. Ho escric abans de saber el resultat de la mesa del Parlament que està condemnant a la Presidenta del Parlament per “corrupte” en aquests moments. Així doncs la llista que ja té a Carles Puigdemont i Quim Torra d’aquí a una estona s’hi afegirà Laura Borràs. La CUP sempre que ha calgut ha donat una mà als republicans en aquestes casos de caça major i ara ho tornarà a fer, no tinc cap dubte.

La notícia avui és el linxament de Laura Borràs i per tant el fet de que ahir és signés la rendició amb l’Estat espanyol ja s’està normalitzant a marxes forçades. Ara ja no toca parlar-ne. Com del CatalanGate. Què és el Catalangate?

I mentre estic pendent de la suspensió de Laura Borràs veig que ha sortit una nova enquesta del CEO on ERC surt reforçat i Junts baixa. Només m’ho puc explicar per la parcialitat i manipulació dels mitjans de comunicació, com “la nostra”, que estan dominats per ERC i PSC-155. La pregunta és si està molt cuinada aquesta enquesta perquè em costa molt d’entendre que l’independentisme s’empassi la farsa de la taula de la vergonya i compri la persecució judicial espanyola. Jo penso, o vull pensar, que l’independentisme no s’ha rendit com ho han fet els vividors de la política.

Bé, ja està, ERC i La CUP han perpetrat la suspensió amb l’ajut del PSC-155. Avui i demà se’n parlarà una mica i demà passat ja ens posaran davant d’un altre escàndol per tal de normalitzar que els “independentistes” i el 155 hagin fotut fora a la presidenta del Parlament.

Quan temps més Junts es mantindrà en el govern de la Generalitat? Quina serà la resposta de Junts? Veurem que passa en els propers dies però no compto en que facin gaire cosa o que facin res més enllà d’alguna encesa declaració.

No, no ens mereixem els polítics que hem votat perquè ens representin. No han respectat el contracte que vam signar amb ells. Seria d’esperar que la gent ja no se’ls cregui i que tingues conseqüències en properes eleccions. Però segur que aplicaran tots els somnífers possibles en forma de mitjans de comunicació i ens tornaran a parlar d’independència. Son uns experts i la saben molt llarga. Quina vergonya!

Continuem en la fase de resistència. L’avantatge és que ara els coneixem millor a tots, també als que pensàvem que eren dels nostres i que s’han rendit sense cap mena de vergonya.

Taula de rendició?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 27 Jul 2022 13:07:48 GMT

Taula de rendició?

JoanC Roca 27 de juliol de 2022

No es tractava de parlar de l’autodeterminació de Catalunya, no es tractava de parlar de sobiranies, es tractava de parlar d’uns inconcrets compromisos de fer alguna cosa per la desjudicialització de la política incloent-hi la desjudicialització del català. Es veu que l’acord metodològic per reforçar el procés de negociació entre els dos governs que van pactar Vilagrà i Bolaños fa dues o tres setmanes ha estat molt útil per arribar als acords d’avui.

Però aquesta desjudicialització, segons Bolaños, no contempla aturar les causes judicials en curs o reformar el delicte de sedició. Però vaja, no hi fa res.

Em crida l’atenció que han acordat promoure l’ús del català al parlament europeu. El típic copet a l’esquena perquè el catalanet es posi content. Per cert, al Congreso res de res. En Rufían ja havia blindat el català, oi?

Tot plegat molt i molt decebedor pels que pensàvem que la taula de diàleg era per tota una altre cosa.

Ho veig més com la taula de rendició, tu.

Entreteniment a TV3. Tot va de puta mare

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 23 Jul 2022 13:50:31 GMT

Entreteniment a TV3. Tot va de puta mare

JoanC Roca 23 de juliol de 2023

Diu que la nova política de TV3 passarà per despolititzar la programació i ja han anunciat que prescindiran de Pilar Carracelas i Albano Dante-Fachín que eren col·laboradors del programa “Tot es mou” conduit per Helena Garcia Melero. Despolititzar deu voler dir callar les veus crítiques amb el regim que ha establert ERC i PSC-155 a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. És que soc malpensat de mena jo. Ei, poder m’hauré d’empassar aquests pensaments quan prescindeixin d’addictes al regim com Sergi Sol. Diu que ara de política només en parlaran els informatius i que la programació es basarà en la cultura i en l’entreteniment i l’opinió política no hi cabrà. Per ser coherents amb la nova línia editorial de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals cal esperar que la radio pública també suprimirà les veus que parlen de política. O és que la tele serà d’entreteniment i la radio mantindrà les tertúlies polítiques?

De fet les tertúlies que hem patit darrerament ja necessitaven molta constància per trobar una veu que mantingues els postulats del 2017. Però....

Siguem clars, els foten fora perquè parlen clar i son crítics amb les polítiques de rendició de l’administració catalana i dels partits “independentistes”.

Com tot va bé, de puta mare, ens donaran cultura i entreteniment. Per a ells Catalunya ja deu ser un país normal. La política ja la faran els jutges, els polítics, els mitjans privats de comunicació i les clavegueres.

I si voleu política dura només heu de consultar La Vanguardia, El Periódico, El País, La Razón, El Mundo o l’ABC i si voleu política més suau però rendida teniu l’Ara o Nació digital. I si no voleu política dons apa aneu a TV3. La repressió, l’espoli fiscal o el dèficit en infraestructures ja son història i el català té una salut de ferro. Per què voleu més política a TV3? Entreteniment és el que necessitem, tu.

Però resulta que a mi m’interessa el país, la independència del país, i per tant m’interessa la política i malgrat que soc molt crític amb els continguts de “la nostra” des de fa temps encara representava el canal refugi perquè com que no soc masoquista la meva desafecció amb els canals espanyols és de fa molts i molts anys.

“La nostra” és la d’en Sergi Sol? Doncs no es “La meva” i mira que des de fa molts anys la tinc sintonitzada al canal 1 car La1 ni recordo quan la vaig sintonitzar per darrera vegada.

D’acord, de 9 a 10 del vespre TV3 i la resta del temps sempre ens quedaran les plataformes, les quals, per cert, no parlen català. Me cago en dena!

On s’és vist! Polítics pressionant periodistes

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 22 Jul 2022 12:36:14 GMT

On s’és vist! Polítics pressionant periodistes

JoanC Roca 22 de juliol de 2022

La política és molt previsible i llevat de poques excepcions mai et sorprèn. Ara veiem partits “independentistes” com ERC i CUP i espanyolistes com PSC-155 i Comuns posant tota la carn a la graella contra Laura Borràs aprofitant que el seu home de confiança ha tingut un comportament impresentable amb una periodista del FAQs. Ara tots aquests partits fan el crit al cel. On s’és vist pressionar als periodistes? Ells no ho farien mai això! El seu cinisme és infinit.

El comportament de Dalmases és injustificable per molt nerviós que l’hagués posat el tracte que el FAQs va dispensar a Laura Borràs. Sigui dit de passada, el FAQS era un programa que jo seguia setmanalment fins aquesta temporada que va anar agafant un caire en el qual personalment no hi estava còmode i en conseqüència vaig deixar de seguir-lo. Ara, gent que encara seguia el FAQs em va comentar que s’havien passat molt amb la Presidenta del Parlament. En qualsevol cas aquest fet no justifica que un polític perdi els papers de la manera que diuen que Dalmases els va perdre.

D’aquest afer el que m’interessa es fer notar el cinisme infinit dels partits. Han trobat una esquerda on posar la banya per derrocar a l’enemic número 2 de Espanya i d’ERC, Laura Borràs. Per tenir a tret a l’enemic número 1, Carles Puigdemont, hauran d’esperar a una altre ocasió més propícia. Però estaran al cas.

Des del Molt Honorable fins al Carrizosa passant pels del 155, Comuns i CUP, estan escandalitzats i apunten directament a la Borràs perquè ella hi era allà!.

Com pots acusar, si tens una mica de dignitat, a algú d’una manera de fer que tu practiques sense parar. Quan tenen poder tots fan exactament el mateix com és controlar els mitjans de comunicació. Posem per exemple el cas actual d’ERC que té molt poder en aquest àmbit a Catalunya. Em sembla que no és pecar de parcialitat dir que es nota la mà d’esquerra en els mitjans, ràdio, televisió pública catalana, mitjans escrits i mitjans digitals. I si parlem dels tertulians podem comprovar que llevat de glorioses excepcions la majoria son corretges de transmissió d’ERC. Ep! en les tertúlies també hi trobem la quota dels espanyolistes radicals. El que cada vegada hi ha menys son tertulians que continuen mantenint les posicions del 2017.

Segurament com a “hiperventilat” veig les coses esbiaixades i els polítics son honestos i deixen que el mon de la informació faci les seves feines entre les quals controlar el poder polítics i jo estic desbarrant. I clar si troben un cas de males practiques com es el cas d’en Dalmases tots a una per preservar la dignitat de la política.

Màquina de normalització a cor què vols

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 19 Jul 2022 11:33:23 GMT

Màquina de normalització a cor què vols

JoanC Roca 19 de juliol de 2022

Si no vaig errat el CatalanGate va esclatar el 18 d’abril, avui fa 3 mesos, i tot, o quasi tot, fa pensar que el procés de normalització està pràcticament liquidat. Veieu algú a Espanya que estigui mínimament escandalitzat? No, als catalans cal tenir-los controlats. Veieu alguna premsa espanyola, i considero espanyola molta premsa catalana, estigui investigant o simplement fent algun tipus de seguiment? No, tot normal. Veieu si els jutjats treuen fum per esclarir el cas? No, que van espiar al Sánchez, tu.

A Espanya es normalitza tot allò que té a veure amb reprimir les aspiracions catalanes, però no només.

Aquests tres darrers mesos la fantàstica màquina de normalització porta un ritme frenètic, no la paren ni per fer el manteniment.

Un exemple entre d’altres podria ser el que va passar a Melilla el 24 de juny on tant el Marroc com Espanya va actuar amb una crueltat fora de qualsevol Estat que defensi mínimament els drets fonamentals. Avui encara no sabem el nombres real de morts. Fets que van ser donats per bons públicament per Sánchez el Camaleó. Normalitzat. Tot sota control.

Ah! i Sánchez, avui torna a ser d’esquerres però fa dues setmanes era de dretes incrementant en 1000 milions el pressupost de defensa en un tres i no res, i si cal aprofitar els vots de l’extrema dreta de Vox se’ls queda sense despentinar-se. Per a mi el més espectacular del personatge és que fa el paper d’home de esquerres, de dretes o d’extrema dreta amb el mateix to d’aquell que sembla que tingui la raó. Encara que digui el contrari del que havia dit dues setmanes abans. Com diuen els polítics son així. Així tots tranquils Pedro Sánchez el Camaleó, normalitzat.

De les cintes del José Manuel Villarejo d’on està sortint molta merda de la claveguera, hi trobem emmerdats jutges, periodistes, polítics, serveis secrets, policia i tutti quanti. Ningú s’altera i la fiscalia, de qui depèn, de vacances, ja tenen altre feina de perseguir catalans. Tot sota control. Normal.

Cada cop que es pública una nova conversa de Villarejo se’n parla dos dies, cal dir que la premsa espanyola i part de la catalana, ben poc. Llavors s’agafa el material i s’introdueix a la màquina de normalització i llest.

Quin Estat! Jo en voldria marxar però sembla que a alguns a Catalunya la màquina de normalització els hi va com anell al dit. Han arribat a normalitzar una taula de diàleg inexistent.

El Camaleó i l’Enfadat recuperant confiances

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 16 Jul 2022 11:37:34 GMT

El Camaleó i l’Enfadat recuperant confiances

JoanC Roca 16 de juliol de 2022

Ahir es van reunir els presidents espanyol i català i vet aquí que el resultat va ser convocar una altre reunió de la taula de diàleg (ara, segons el MHP Aragonès, taula de diàleg i negociació) d’aquí a un parell de setmanes sense la seva assistència. Per parlar de què? Personalment no ho entès gaire (de fet gens). Diuen que de desjudicialització. Què significa desjudicialització? Què la fiscalia de Pedro Sánchez (de quien depende la fiscalía?) baixarà la pressió que exerceix sobre la dissidència catalana? Parlo de desjudialització perquè és l’únic concepte que es desprèn de les declaracions posteriors a l’esperada reunió. A mi em sona a una presa de pèl, una altre, de Pedro el Camaleó i que ERC hi cau cada vegada. És una manera de parlar perquè no crec que ERC siguin uns ingenus i juguen el joc del Camaleó perquè els hi va bé. Per què els hi va bé? Aquesta qüestió es mereix una reflexió molt profunda perquè la primera resposta que em ve al cap és que t’ho miris per on t’ho miris per ERC la independència no és ni el primer, ni el segon, ni el tercer, ni el... objectiu. Cada vegada agafa més forma allò de que d’aquí 30 anys ja en tornarem a parlar.

De les declaracions post reunió es pot deduir que per la part espanyola la confiança perduda pel tema del CatalaGate ja s’ha restablert així que el suport d’ERC als següents pressupostos d’EE va per bon camí. La part catalana es va mostrar més reticent a acceptar que la confiança s’havia restablert totalment. Seria molt fort donar el CatalanGate per descomptat i per tant cal donar-li una mica més de temps per tal de que la gent ho normalitzi. Escolta, sí al final el CatalanGate el sospitàvem tots i l’escàndol només ha confirmat el que ja sabíem, així doncs donem temps perquè l’emprenyament passi mi llest. Tot en ordre.

Per tant ja tenim una taula de diàleg per d’aquí a 15 dies que no parlarà, o això sembla, ni de sobirania ni d’autodeterminació. Una altre foto i tal dia farà un any.

La gent de Junts no sortiran a la foto donat que ja s’han desmarcat de la taula fake i ves a saber si dilluns surten del govern doncs avui el congrés que estan celebrant així ho podria decidir. I clar, encara que no estava escrit enlloc Pedro el Camaleó va decidir que la taula “del retrobament” només hi podien seure membres dels respectius governs i Pere l’Enfadat ho va comprar ipso facto.

“Acord metodològic per reforçar el procés de negociació entre els dos governs”

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 09 Jul 2022 10:20:05 GMT

“Acord metodològic per reforçar el procés de negociació entre els dos governs”

JoanC Roca 9 de juliol de 2022

Ahir Vilagrà i Bolaños van tenir la tercera trobada des del CatalaGate. Tots pensàvem que el gran objectiu era tancar una reunió entre Aragonès i Sánchez perquè aquests estan tan ocupats que no tenen temps per agafar el telèfon per quedar. Aquesta reunió va tenir un gran èxit donat que per fi tenim data per la reunió, el 15 de juliol. Ah! i es veu que ara la taula fake (perdó, taula de diàleg) es reunirà tot sovint, diuen. Ara també sabem que allò que ens havien dit sobre els contactes discrets i que quan hi hagués algun resultat ja el farien públic era mentida , donat que fins ahir no es va aprovar un ”Acord metodològic per reforçar el procés de negociació entre els dos governs” i clar sense metodologia de negociació com vols negociar? Ara sí, ara la cosa agafarà velocitat de creuer. Ja tenim metodologia, tu! Recuperarem la confiança entre governs i s’acabarà la judicialització del conflicte (no sé que en pensen els jutges). Definitivament, ja veiem la llum al final del túnel. Ja ho deia l’Oriol Junqueras, molt bona persona per cert, que calia insistir amb la taula fake (perdó, taula de diàleg)

Ens ha costat cinc anys pel cap baix arribar a un ”Acord metodològic per reforçar el procés de negociació entre els dos governs”. A partir d’ara el govern més progressista de la història d’Espanya ja acomplirà els pactes amb Catalunya, el que significarà un fet històric donat que no ha passat mai, i tot gràcies a la constància del president d’ERC.

Quan vaig saber que teníem un acord metodològic i bla, bla, bla vaig aixecar els dos braços ben amunt amb els punys tancats amb força i vaig fer un crit de SÍ, emulant el Cristiano Ronaldo.

De fet m’han quedat alguns petits, petitíssims, dubtes sobre aquesta innovadora metodologia, com quin paper hi jugaran Junts i la CUP, o si les entitats independentistes hi tindran res a dir o si algú pensarà en la gent. Per altra banda m’agradaria saber quin son els objectius reals de la part catalana, però que ningú s’alteri que algú ens ho farà avinent sigui, Junqueras, Aragonès, Tardà o poder Rufián. Paciència.

On és aquell Joan Subirats?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 03 Jul 2022 15:21:31 GMT

On és aquell Joan Subirats?

JoanC Roca 3 de juliol de 2022

Des de l’any 1994 una colla d’amics fem una tertúlia més o menys bimensual. L’estructura és la típica. Convidem a un ponent que ens exposa algun tema del qual n’és especialista per a continuació tots tertulians dir-hi la seva mentre gaudim d’un bon sopar. En ser tots de la corda sobiranista moltes vegades parlem de política, sobretot del moment que estem vivint com a país. Però hi encabim qualsevol tema d’interès. L’any 2013 vam convidar a Joan Subirats, Catedràtic de Ciència Política. En aquell moment era un dels generadors d'opinió més conegut. Un referent. El tema de debat va ser el moment actual, la crisi de l’esquerra i les relacions Catalunya-Espanya.

He pensat en aquella tertúlia perquè aquest senyor sembla que avui ja no és el mateix amb el que vam debatre animadament aquell dia.

Les seves darreres declaracions justificant l’increment de pressupost de l’exercit o la seva incorporació al govern més progressista de la història o la seva acceptació dels vots de Valls perquè la Colau fos alcalde de Barcelona per tal d’evitar un govern independentista a Barcelona i en definitiva els seu alineament amb l’unionisme espanyol em fan pensar que no és la mateixa persona. Quan estàvem debaten amb ell era impensable que seria capaç de sumar esforços amb posicions repressives contra Catalunya. Avui és membre d’un govern del PSOE-155.

Em fa pensar en el Groucho Marx quan diu “Jo tinc uns principis però si no t’agraden en puc tenir uns altres”

Si hem d’esperar que persones com en Subirats puguin aportar noves idees que actualitzin el pensament d’esquerra, tan necessari pel moment de desori actual, tenim una mala peça al teler.

La seva darrera aportació: "Sembla justificat" incrementar la despesa en Defensa "si augmenten els riscos i les amenaces". Pim pam. I Feijóo aplaudint amb les orelles.

Brots verds

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 01 Jul 2022 17:11:25 GMT

Brots verds

JoanC Roca 1 de juliol de 2022

Sí, una part de l’independentisme està desmobilitzat, és un fet. Com també es veritat allò que sempre diem, no coneixem cap independentista que ho hagi deixat de ser. Per tant podem dir que estem en una treva. Espero que haguem après dels nostres errors i que el proper embat ens agafi més preparats. Ara també sabem que els partits no son qui liderarà el procés i per tant els hem de deixar que gestionin les institucions. Quan no els hi quedi cap més remei ja vindran.

En qualsevol cas ja comencem a veure una sèrie de fets, brots verds, que demostren que de mica en mica ens anem posant en marxa. Uns exemples:

La Cambra de Barcelona ha reconegut el Consell per la República i redueix el pes de les grans empreses (Ibex 35). Aquest dies se’n a parlat molt d’aquest esdeveniment el qual ha provocat molt nerviosisme a l’unionisme. Això és una bona noticia. La Vanguardia està desballestada. Molt significatiu és el fet de que la corona ha desaparegut de l'escut de l'entitat després de més de dos segles. Bé, no caldrà esperar-se gaire per veure com la injustícia espanyola es posa en marxa per tal d’intentar revertir la situació. Caldrà defensar-ho.
La plaça de Berga plena de gom a gom va cridar independència durant la Patum i això no passava des d’abans de la pandèmia. Poder l’ambient era favorable perquè succeís aquest esclat independentista però per a mi és un altre brot verd.
Amer és va declarar territori lliure i sobirà. Els representants electes d’Amer varen fer una acte a la plaça de la Vila acompanyats de ciutadans del poble per a constituir el Consell Local per la República d’Amer i declarar-se “territori lliure i sobirà”. I així només reconeixerà el Consell per la República com a institució lliure i sobirana de la República Catalana fins a assolir la independència efectiva de Catalunya.
L’Ajuntament de Torres de Segre va signar el primer conveni oficial de col·laboració amb El Consell per la República i va declarar que implantarien la IDR (Identitat Digital Republicana).

Per a mi és molt important que el Consell per la República vagi obtenint cada cop més reconeixement i en conseqüència més força donat que és una Entitat clau del projecte independentista.

Ara cal esperar que altres Ajuntaments i Entitats es posin les piles i que comencin a seguir l’exemple . A Catalunya prop de 800 Ajuntaments es declaren independentistes per tant tenim molt camp per córrer. Sí, ja podem comptar en que l’unionisme en totes les seves formes posaran tots els pals a les rodes que puguin però segur que la gent es tornarà a mobilitzar perquè aquest brots verds ajudaran a generar la il·lusió de que ho tornarem a fer.

Quan considerem justa la Justícia espanyola?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 30 Jun 2022 17:45:48 GMT

Quan considerem justa la Justícia espanyola?

JoanC Roca 30 de juny de 2022

Que els catalans estem patint una justícia espanyola de part és un fet indiscutible. No cal fer una relació extensa de sentències injustes que els catalans hem patit per part del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional, de l’Audiència Nacional, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del Tribunal de Comptes o de la Junta Electoral. Fins i tot el Defensor del Pueblo ha donat por bo el CatalanGate. De traca i mocador. Tot per la sagrada Unitat d’Espanya que permet tergiversar o reinterpretar qualsevol llei sempre contra el dret que tenim els catalans a l’autodeterminació.

Per posar un exemple, el Tribunal de Comptes no mou un dit per investigar les despeses il·legals de la Operació Catalunya de les Clavegueres de l’Estat mentre persegueix sense cap complex ni cap prova als catalans que van tenir alguna cosa a veure amb la consulta del 9-N o el referèndum de l’1-O. La diferència de tracte demostra sense pal·liatius que els tribunals espanyols siguin de justícia o siguin administratius no tenen la lletra de les lleis com a referència sinó que suplanten als polítics per aplicar aquell principi tan espanyol de “Todo por la Patria” de manera que els principis democràtics i el respecte als drets fonamentals no importen.

Que el prestigi internacional de la judicatura espanyola estigui a l’alçada del betum en l’àmbit internacional no els hi importa i que moltes de les sentències quan arriben als tribunals internacionals siguin tombades tampoc. Quan arriben les sentències internacionals no passa res. L’objectiu ja s’havia aconseguit i els represaliats ja van passar per la presó o ja van perdre el càrrec amb el perjudici de prestigi que varen patir.

Tot l’independentisme n’és conscient de que tenim una justícia injusta que a més a més la patim cada dia. Però vet aquí que cada vegada que un independentista és imputat per aquesta justícia la presumpció d’innocència decau immediatament i els propis independentistes es dediquen a culpabilitzar a l’imputat. És clar que tot respon a la lluita partidista la qual cosa encara provoca molta tristesa. Si s’imputa un de Junts automàticament ERC i la CUP ja posen en dubte la innocència d’aquest. Si acusen un d’ERC els altres fam el mateix. Tots son iguals. Si perjudica al contrari polític la justícia espanyola sembla que és irreprotxable. I si dona vots, premi.

D’acord que aquestes imputacions en altres països democràtics normalment es tradueixen en dimissions però en el cas català caldria tenir en compte el context que estem vivint des de fa molts anys i hauria de provocar que la presumpció d’innocència passi per davant de tot.

Que Laura Borràs és un objectiu de la claveguera de l’Estat és un fet inqüestionable i per aquest motiu crec que hauria de rebre el suport de la resta de l’independentisme fins que es demostri o no la seva culpabilitat. Per tot això avui m’ha sorprès el tall en que la Carme Forcadell diu "Borràs ha de pensar en el prestigi del Parlament, tolerància zero amb la corrupció". Només he sentit al tall i no voldria treure la frase de context. I estant d’acord amb el contingut del tall, m’ha sonat a pressió contra la Presidenta actual del Parlament. La Carme, (que he de dir que penso que som molt bons amics i que hem sigut companys de lluita) que ha patit la injustícia espanyola personalment amb varis anys a la presó, entenc que, hauria de donar suport a la Laura. Vaja, espero que sigui així.

Si aquets declaració té intencionalitat partidista és molt trist. Jo vull pensar que la Carme és de les que posa el país per davant dels vots.

Sánchez, Melilla i PODEMOS

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 26 Jun 2022 15:28:57 GMT

Sánchez, Melilla i PODEMOS

JoanC Roca 26 de juny de 2022

El títol de govern més progressista de la història d’Espanya entenc que ve de la seva composició. El fet de que PODEMOS en formi part li dona aquesta imatge. Però que PODEMOS s’empassi tants gripaus com calgui per mantenir les poltrones no demostra el seu progressisme. De les grans reivindicacions del 15M ja no en queda res de res. Un partit que forma part d’un govern que no posa per davant la llibertat d’expressió, de reunió i d’opinió o que mira cap a un altre costat quan els seus socis mantenen la repressió contra els dissidents no és pot considerar progressista. En el fons son com els seus socis del PSOE-155 que posen la sagrada unitat d’Espanya per davant dels drets fonamentals i que estan col·laborant en que la democràcia espanyola cada dia sigui més deficient. No és sorprenen el comportament del PSOE-155 donat que ja s’ha sabem que forma part del regim del 78 i que n’és part fonamental per mantenir-lo.

PODEMOS s’ha tret la disfressa? Poder la veritat és que no s’empassa gripaus sinó que s’ha acomodat en les polítiques repressives i franquistes que aplica el seu soci. Si no fos així, per dignitat, ja no serien al govern. Hi ha qui diu que des de dins pots intentar influir per portar a terme polítiques més progressistes. Però si el resultat és un zero pelat perquè si mantindrien? Deu ser per l’eròtica del poder encara que ni l’ensumis.

El més progressista de la història és Pedro Sánchez? Però, si VOX el passa per l’esquerra.

Com pot un estadista felicitar a les autoritats marroquines per la seva actuació d’aquests dies a Melilla després d’una repressió inhumana o ventilar-s’ho dient que els culpables son les màfies marroquines. No és sorprenent que Pedro Sánchez es mostri tant satisfet amb el seu soci marroquí després de vendre’s els drets del Sàhara sense despentinar-se.

Quins son els principis del president del govern espanyol? D’ètics i democràtics ha demostrat sobradament que no en té cap ni un. Però, en té algun?

I, PODEMOS? Alguna frase grandiloqüent i abraçats a la poltrona.

Espero amb interès les reaccions a l’actitud de Sánchez. Encara que em temo que serà blanquejat en un parell de dies.

En política es pot fer tot, menys el ridícul

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 24 Jun 2022 10:35:33 GMT

En política es pot fer tot, menys el ridícul

JoanC Roca 24 de juny de 2022

Quins objectius tenia la reunió dels números dos dels governs català i espanyol, Vilagrà i Bolaños? Refer confiances? Confiances! Però sembla que la part catalana va aconseguir que quan el Sánchez tingui un forat a l’agenda li dedicarà una estona a l’Aragonès. Quin ridícul! Els catalans ens mereixem aquest ridícul?

Per descomptat aquesta reunió ha provocat l’enèsima crisi entre ERC i Junts i també una reunió d’urgència de l’executiva de Junts que fa pensar en una crisi interna. No parlem de les declaracions publiques del vicepresident del govern, Puigneró i de la secretaria general d’ERC a l’exili, Rovira. Quin ridícul!

Des de Espanya ens ataquen per terra, mar i aire i nosaltres ens dediquem a fer el ridícul. Bravo, partits independentistes!!

I en mig d’aquest nou embolic, Junqueras insistint en la taula de diàleg. Que l’hem de guanyar i no sé que més. Quina barra! I un dia després Bolaños diu no sap a què es refereix Vilagrà quan parla d'agenda antirepressiva. Nosaltres pidolant una reunió i ells tirant de cinisme.

Intentar desmobilitzar el moviment independentista i sostenir el govern més progressista de la història d’Espanya sembla que són els afers més importants en els que Junqueras està ocupat. I més ara que el PSOE-155 està en problemes a Andalusia i a Espanya.

Em costa entendre aquesta fe de Junqueras amb Sánchez-155. Hi ha algun pacte ocult? No ens pot dir que amb el PP tornaria la repressió a la dissidència o la lluita contra el català o l’espionatge o desapareixerà la inversió pressupostada, i es tallaria el diàleg per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i no es pot dir perquè aquesta és la situació que estem vivint durant el govern PSOE-155.

El PSOE-155 ara està en problemes però segur que s’ha fotut uns farts de riure per la submissió del Junqueras o pels blindatges del Rufián mentre jugaven a l’agenda del retrobament. Quin ridícul!

Però mentre els polítics “independentistes” no fan cas al President Tarradellas en allò de que “en política es pot fer tot, menys el ridícul” el poble no s’ha rendit com ho demostra l’esclat independentista durant la Patum.

Jocs d’Hivern 20....34

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 20 Jun 2022 16:38:03 GMT

Jocs d’Hivern 20....34

JoanC Roca 20 de juny de 2022

Finalment, avui el COE anuncia que descarta definitivament una candidatura als Jocs d'Hivern 2030. L’”E” de COE vol dir espanyol. Aquest senyors que es dediquen a organitzar olimpíades espanyoles tenien previst que dues comunitats autònomes espanyoles, Aragó i Catalunya presentessin candidatura per organitzar el Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2030. Però vet aquí que el president de la comunitat autònoma aragonesa, el senyor Javier Lambán conegut per la seva catalanofòbia militant la qual l’exerceix fins a l’extenuació, vots són vots, a posat tants pals a les rodes que el CEO s’ha fet enrere.

Per aturar la indignitat que per a mi representava organitzar aquest Jocs des de Catalunya hi ha fet més la catalanofòbia que el propi país mitjançant la Plataforma #STOPJJOO.

ERC i Junts s’han afanyat en criticar l’anunci del COE i el més curiós és que han assenyalat particularment al ministre català Miquel Iceta del que segons ells no s’hi pot confiar. A mi em sorprenen aquestes confiances sobrevingudes entre els partits “independentistes” i PSOE-155 i ara entre partits “independentistes” i PSC-155.

Dit de passada, tot fa pensar que ERC i Junts han deixat en un calaix el projecte independentista però molt probablement això els hi passarà factura a les properes eleccions. Temps al temps.

Però ja es parla d’una candidatura estrictament catalana pel 2034. Poder els propers anys Espanya ja permetrà una nova llei de consultes catalana perquè, si no vaig errat, la llei de consultes actual estava a punt de ser recorreguda pel govern més progressista de la història.

Fent un càlcul fàcil podem dir que ERC encara tindria temps d’organitzar un Jocs catalans amb bandera espanyola l’any 2034. Si som en l’any 2022 i de la independència en podrem tornar a parlar d'aquí a 30 anys, això passarà l’any 2052. Així doncs, Marta Vilalta tranquil·la que ja tindràs temps d’organitzar espanyolades tu que mai et confons d’enemic.

El que cal és tenir un projecte de país i un projecte de Pirineu i treballar per portar-lo a terme en els propers anys en la República catalana.

Són faves comptades

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 15 Jun 2022 15:44:37 GMT

Són faves comptades

JoanC Roca 15 de juny de 2022

Fa uns dies coneixíem el grau d’execució del pressupost d’infraestructures de l’Estat a Catalunya i com cada any vam fer el crit al cel perquè es repetia la discriminació que patim des de fa anys.

Aquest any fins i tot Foment se’n ha queixat i com sempre que el govern central és del PSOE el PSC-155 ha buscat excuses acusant a la Generalitat de no sé que. Han passat uns dies i ja no se’n parla tant del tracte colonial que rep Catalunya. Espanya, sense dir-ho, actua amb la premissa de si voleu marxar no revéreu les inversions que us pertoquen. Del que no parla mai el govern més progressista de la història és que el dèficit fiscal de Catalunya any rea any està entre 16 i 18 mil milions d’euros. Anem sumant.

Però la cosa no es queda en el debat de retrets i justificacions d’uns i altres, la cosa provoca problemes molt importants a Catalunya. Podríem parlar de molts casos però ho podem exemplificar amb l’AP7. L’AP7, avui, és un col·lapse total i l’estadística d’accidents mortals va en augment. Ara s’anuncien mesures per pal·liar els problemes. Que si reduirem la velocitat, que si posarem un carril més no sé quins dies, que si no deixarem passar camions durant caps de setmana, que si...

Però són faves comptades, si Rodalies funciona des de fa molts anys de forma deficient per la manca d’execució de les inversions pressupostades per L’Estat doncs molta gent agafa el cotxe i si el corredor mediterrani està com està pel mateix motiu doncs el sistema de transport s’ha de basar en els camions. I amb l’aixecament dels peatges tothom cap a l’AP7.

Dit de passada, les Rodalies de Madrid semblen Hollywood i on van a parar prioritàriament les inversions del corredor és a Madrid. No cal fer més comentaris.

En qualsevol moment des de Madrid arribarà la promesa d’una pluja de milions com cada vegada ens alterem davant dels crònic incompliment dels pressupostos. No cal dir que aquestes promeses es repeteixen un parell de cops cada any però encra no s’ha donat cap cas de que es portin a terme.

Així que cal estar preparats perquè Espanya està clar que no té projecte per Catalunya i el que haurem de fer és gestionar el problema.

El meu pronòstic és que l’any que ve estarem una mica o molt pitjor.

Ens reprimeixen, ens discriminen, ens espien i ens menystenen i que fa la Generalitat? Doncs posar totes les castanyes al foc per organitzar unes olimpíades espanyoles per l’any 2030.

Em pregunto si tenen sang a les venes? La dignitat no hi és ni se l’espera.

Si es pot viure en castellà a Catalunya, on és el problema?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 09 Jun 2022 17:37:57 GMT

Si es pot viure en castellà a Catalunya, on és el problema?

JoanC Roca 9 de juny de 2022

Sí pots viure a Catalunya amb castellà en tots els àmbits sense utilitzar mai el català, la qual cosa no és possible fer-ho en català sense utilitzar mai el castellà, on és el problema? Es preguntava el Molt Honorable President Aragonès aquest matí durant una entrevista que li ha fet la Rosell a Catalunya Radio. Estaven parlant de la Llei de Política Lingüística pactada amb Junts, Comuns, Òmnium i PSC-155 i les reaccions que aquesta està provocant a totes bandes.

On és el problema? Doncs, com ell mateix reconeix, el problema és que els catalans no podem viure totalment en català a Catalunya. Que s’ha aprovat una llei que discriminarà encara més el català i que, a més a més, no aturarà la persecució que la nostra llengua pateix des de fa segles. Una llei que intenta acontentar a una justícia de part enlloc d’afrontar-s’hi amb determinació.

On és el problema? Doncs el problema és que només s’intenta, de mala manera, preservar el català a l’escola deixant de banda la resta d’àmbits públics com pot ser la Sanitat que està totalment castellanitzada. Per ser justos he de dir que moltes vegades canvien d’idioma, vull dir que es passen al català quan es troben un cabut com jo que intenta parlar sempre en la nostra llengua a Catalunya.

El que és incontestable és que l’única manera de resoldre aquest problema és la independència.

I parlant d’independència el Molt Honorable President Aragonès en la mateixa entrevista ens ha assegurat que té l’estratègia per aconseguir-la i que passa per la taula de diàleg. Que ell no se’n aixecarà mai. Més o menys ha vingut a dir que ara la independència passa per guanyar la taula, vaja fer seure a la part espanyola. Ara que no cal reunir-la fins que no hi hagi alguns acords. Al·lucinant! Independentistes el President ens portarà a la independència guanyant la taula fake de la qual ell no se’n aixecarà mai. El govern espanyol ho té fàcil, només ha de continuar menystenir-la i ignorant-la com fins ara i anar reben el suport d’ERC a Madrid.

Si es pot viure en castellà a Catalunya, on és el problema?

Només hi ha hagut problemes d’execució

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 08 Jun 2022 14:50:57 GMT

Només hi ha hagut problemes d’execució

JoanC Roca 8 de juny de 2022

No hi ha cap intensió oculta, tu. Mira que sou mal pensats i veieu problemes on ni n’hi ha cap, home. Hi ha hagut problemes d’execució i a més la pandèmia en té molta culpa. Com podeu pensar que Espanya discrimina Catalunya en l’execució del pressupost d’infraestructures? Com si hi hagués algun precedent que ens faci malpensar. O és que ara ens ratllarem perquè a Madrid han executat quasi el 200% del seu pressupost. És que sou uns victimistes, carai. És que no sabeu que el govern espanyol és el més progressista de la història?

Encara bo que ahir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ens ho va explicar i ja sabem que aquest senyor mai menteix. O és que la Generalitat no té mai problemes d’execució? Tots tranquils que aquests petits retards en les inversions son cosa puntual, home.

No ens poséssim pas nerviosos. Està tot en ordre. Espanya ens estima.

Sortosament ja s’ha blanquejat el CatalanGate. El que ens interessa és saber qui va espiar al govern espanyol que es desviu per Catalunya i que està aconseguint la pau social entre catalans perquè com sabeu el problema és entre catalans, no entre Catalunya i Espanya. Sort que tenim a Pedro Sánchez controlant la situació i sobretot controlant a fiscalia. Mireu quina diferència entre als uns i els altres, el PP ens enviava “piolins” i amb el PSOE la roja ja juga a Catalunya i la Colau posa pantalles gegants al carrer perquè tothom pugui gaudir de l’espectable. Ei! En espanyol perquè tothom ho pugui entendre. Què mes voleu?

Esperem que el molt honorable Aragonès, davant d’aquests esdeveniments tan favorables als interessos de Catalunya reprengui ben aviat la confiança amb Pedro Sánchez que va perdre per aquesta ximpleria de l’espionatge i deixi de fer-li morros.

Catalanofòbia, independència i vots

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 04 Jun 2022 08:49:56 GMT

Catalanofòbia, independència i vots

JoanC Roca 4 de juny de 2022

Deien que el flamant nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, era la cara moderada del Partit i que representava un gran canvi respecte al hooligan Pablo Casado perquè aportaria la moderació i capacitat de negociació que no tenia el seu antecessor. Les primeres declaracions de Feijóo o els seus acords amb VOX no feien preveure res de bo. Ara quan parla de l’apartheid lingüístic a Catalunya demostra que, en primer lloc, no té ni idea del que passa a casa nostra i, en segon lloc, que amb ell no canviarà res. Vaja que l’amic del narcotraficant és tan catalanofòbic com l’anterior líder i l’anterior i l’anterior.

De fet la catalanofòbia és alimentada per les clavegueres de l’Estat, en totes les seves formes, des de fa segles. Cridaria molt l’atenció sinó fos habitual que un dels arguments electorals de les eleccions andaluses sigui tirar contra Catalunya. A Espanya anar contra Catalunya dona vots. I, com demostren dia rere dia, el que realment importa als partits polítics son els vots i la necessitats reals de la gent resten en un segon terme.

L’alternativa a la dreta espanyola que representa el PSOE-155 no és millor per a Catalunya car uns i altres quan oloren a Catalunya és dilueixen entre si per esdevenir en la mateixa cosa.

Dissortadament els partits polítics d’obediència catalana s’han rendit de forma indigna a Espanya i ja han demostrat sobradament que, també, la seva principal preocupació és el poder i en conseqüència només treballen pel vot. Això sí, a Andalusia per guanyar vots malparlen de Catalunya i aquí ens diuen que ens portaran a la independència però quan ja els tenen tornen al marc mental espanyol i es dediquen a gestionar les molles de l’autonomia.

La independència l’haurem de fer el poble i cal estar preparats.

Algunes xifres significatives (4)

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 31 May 2022 13:16:05 GMT

Algunes xifres significatives (4)

JoanC Roca 31 de maig de 2022

Ahir es van fer públics els percentatges d’execució del pressupost del 2021 de l’Estat espanyol. Uns pressupostos als quals (si no ho recordo malament) ERC hi va donar suport. A canvi de què? Òbviament de res. Segurament en Rufián va assegurar que va blindar qualsevol cosa amb la fatxenderia habitual.

De fet aquests percentatges, malauradament, no són cap sorpresa. Només cal comparar les xifres de la Comunitat de Madrid i les de Catalunya per confirmar que la tendència és la de sempre. 35,8% a Catalunya i 184% a Madrid. Que vol dir que Catalunya és l’Autonomia amb el percentatge d’execució més baix i Madrid el més alt. Oh sorpresa! I també vol dir que cada català rep una inversió de 95’1 euros (tercers per darrera) i cada madrileny 307,7 euros (tercers per davant). Un detall que no s’ha de passar per alt és que els catalans no independentistes no reben millor tracte.

Avui en parlen tots els diaris catalans molt alarmats. Bé, la Vanguardia ho arriba a justificar en part. No cal dir que els diaris de Madrid ni en parlen. Almenys en portada.

El meu pronòstic, que veien com funcionen les coses a la colònia no és gaire complicat de fer, és que en un o dos dies ja no se’n parlarà. És blanquejarà el tema i tal dia farà un any.

També m’atreveixo a fer un altre pronòstic que és que d’aquí a un any les xifres seran semblants i també protestarem un o dos dies i la cosa quedarà blanquejada. Tot en ordre.

El maltractament que rebem els catalans d’Espanya és endèmic. A la colònia ni aigua. I sorprenentment no passa res. Em pregunto, fins quan Catalunya acceptarà seguir així?

Aquestes xifres són sempre semblants sigui el PP o el PSOE qui governi. I si tenim la sort de tenir el govern més progressista de la història? Doncs 95,2 per cada català i 307,7 per cada madrileny. Tots són el mateix.

Avui tothom protesta ofès però demà tots aquests que tenen un mínim altaveu i que es veuen obligats a dir quelcom per cobrir l’expedient es tornaran muts. A final de mes faran caixa i de la colònia en trauran tot el que puguin que cal pagar l’hipoteca, tu.

Adeu Junts, adeu

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 30 May 2022 18:36:38 GMT

Adeu Junts, adeu

JoanC Roca 30 de maig de 2022

L’acord per la proposta de modificació de la Llei de Política Lingüística entre d’ERC, Comuns, Òmnium, PSC-155 i Junts per Catalunya ha estat el darrer motiu de desencís que ha provocat que decideixi donar-me de baixa de Junts. Junts ha estat el primer partit i molt probablement l’últim on he militat, cal dir que de forma poc activa, però, pagant la quota i seguint les accions que s’han anat realitzant a diferents nivells. No he tingut mai fusta de militant de partit però donada la situació que hem viscut d’ençà de la retallada de l’Estatut del 2006 per part del Constitucional i del posterior procés de Catalunya sí que he estat actiu en moviments que buscaven la unitat de l’independentisme i per aquest motiu em va interessar la candidatura de Junts pel Sí o la idea inicial de La Crida que volia ser un moviment transversal per la independència i que malgrat que finalment es va desvirtuar m’hi vaig apuntar i vaig formar part de la línia ideològica socialdemòcrata. Aquesta dèria per la unitat em va portar a Junts.

Fa molt de temps que Junts m’està donant molts motius per marxar-ne “pitant” com són el pacte per la Diputació de Barcelona, l’entusiasta suport a la candidatura olímpica espanyolista del 2030, el cas Pau Juvillà o quan es diu que cal pactar amb el PSOE-155 si ERC ho fa per tal de jugar amb les mateixes regles. Sembla allò de que tinc uns principis però sinó t’agraden en puc tenir uns altres. A nivell local de Sabadell tinc la impressió de que estan encantats d’haver-se conegut i fan acords i pactes amb el PSC-155 contínuament però això sí diuen que tot es fa per Sabadell i que la majoria d’iniciatives són de Junts per Sabadell. I mentre surten contínuament a la foto amb l’alcaldessa diuen que amb qui no pactaran mai és amb la CUP de Sabadell perquè amb aquests no es pot treballar, tu. La desitjada entesa independentista se la passen pel forro. Per altre banda si quan estàs a l’oposició dones suport continuat al govern el que fas és donar-li vots a aquest. El temps ens ho dirà.

Cal reconèixer que a Junts encara queda algun sector confiable com és el grup de Madrid que encara manté la dignitat en contra de la indignitat del pacte d’ERC amb el PSOE-155.

Carregar-se la Immersió lingüística per no enfrontar-se a la repressió espanyola i muntar un “teatre” per tal de dissimular-ho ja passa de mida.

Em sap greu perquè conec alguns dels militants de Sabadell i em semblen bona gent però ja estant imbuïts en la dinàmica de partit. Junts volia ser una altre cosa ben diferent d’un partit convencional o això és el que jo pensava.

Ja fa temps que he deixat de confiar en els partits polítics com he expressat repetidament en aquests pensaments. La petita confiança que volia tenir amb Junts ha arribat el seu final.

Però hi ha d’haver vida fora dels partits, així que confio que el nou Secretariat de l’Assemblea i el Consell per la República es posin les piles que és el que, segur, molta gent està esperant.

TV3 i CatRadio blanquegen?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 19 May 2022 18:23:04 GMT

TV3 i CatRadio blanquegen?

JoanC Roca 19 de maig de 2022

Aquest dijous a Catalunya Radio han tractat el tema d’Eurovisió prolíficament com si fos el tema més important del dia. Particularment pensava que ja ens en havíem alliberat definitivament del festival dels collons però, no, encara n’hi treuen fruit. Aquesta tarda a TV3 el tema del dia ja no era Eurovisió perquè l’emèrit està tornant i aquest retorn ha estat el tema principal. Fins i tot han fet un seguiment de la geolocalització de l’avió que el porta. També, com no podia ser altrament, han entrevistat a la Colau, la qual malgrat que els estatus dels Comuns fixen dues legislatures com a màxim en el càrrec, ella es presentarà per una tercera. Això sí la Melero no la posat en cap problema. No li ha preguntat, per exemple, com s’ho farà sense els vots de l’extrema dreta. Bé, ja sabem que per la cadira el que faci falta. Els temps de “la casta” queden molt lluny.

Cada dia és més asfixiant la mentalitat espanyola de les “nostres” i és molt trist veure com col·laboren, sense complexos, en blanquejar tot el merder que ens va caient cada dia.

Del “paperàs“ del Defensor del Pueblo, el socialista Ángel Gabilondo, que conclou que el CNI va espiar conforme amb la Constitució i tanca el tema, se’n fa un tractament de passada i tal dia farà un any.

Avui, ERC ens ensenya que malgrat tot continua donant vida al govern més progressista de la història amb la votació favorable a la llei de l’audiovisual. Tot en ordre. La posició d’ERC tampoc mereix res més que algun comentari en els informatius. Què necessita ERC per recuperar la dignitat?. Ah, disculpeu-me que en Rufián està blindant el català i ell sí que hi entén mentre que els hiperventilats, màgics de la independència, no hi entenem res.

Tampoc és noticia que el propi Rufián digui que per molt que l’espiïn ningú l’aixecarà de la taula de diàleg. Tot el que està caient és conjuntural, tu, la taula fake és la pastanaga que cal perseguir com conillets. Ja sabem que fins que no va esclatar l’escàndol del CatalanGate la taula de diàleg anava avançant a base d’una reunió darrera de l’altre. Vaja que ja ho teníem. Cal recuperar la situació de confiança entre ERC i PSOE-155 per tal d’acabar les tasques que anaven tan bé i ERC ja veia a llum al final del túnel. S’ha de ser molt hiperventilat per a no veure-ho, home!

Mentre parlem de l’emèrit hores i hores el TSJC afirma que qualsevol pare pot demanar l'execució del 25% de castellà a Catalunya. Però clar aquesta afirmació només és mereix una nota a peu de pàgina. Que ja n’hem parlat massa i ja cansa, carai!

Estan a punt de carregar-se la immersió lingüística però parlar d’Eurovisió els motiva més.

Dignitat nacional i jocs olímpics

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 16 May 2022 21:07:15 GMT

Dignitat nacional i jocs olímpics

JoanC Roca 16 de maig de 2022

Tan els favorables a la candidatura per celebrar els jocs olímpics d’hivern de 2030 com els que en són contraris a fer-ho esgrimeixen diferents raons per tirar endavant el projecte o per no fer-ho. Sense entrar en analitzar a fons els diferents arguments dels uns i dels altres, per a mi hi ha una raó que m’inclina clarament pel no que no és altre que la dignitat o millor dit la indignitat que representaria organitzar uns jocs olímpics espanyols des de Catalunya. No m’entra al cap que en el moment de repressió sense cap vergonya que viu Catalunya per part d’Espanya es pugui plantejar presentar-nos al món organitzant uns jocs espanyols abanderats per la “rojigualda” la qual cosa, a més, pot fer entendre al món que Catalunya ja ha solucionat el conflicte amb Espanya malgrat ser reprimits i amb el Pegasus a tota màquina. Em sembla indigne que ERC i Junts apostin per aquest projecte. És que necessitem aquest projecte per poder actuar en el Pirineu? Sense aquest projecte s’ha d’abandonar el Pirineu a la seva sort? No ha de ser el país que porti a terme els projectes que el país necessiti en tot el territori?

Ahir amb un grup de col·legues de lluita vam anar a Puigcerdà a la manifestació “Per un Pirineu viu. Aturem els jocs olímpics”. Aquesta manifestació no ha merescut ni un comentari en les portades dels diaris espanyolistes de Catalunya, La Vanguardia i El Periódico. A aquests mitjans la dignitat nacional de Catalunya els importa ben poc.

Ahir molts independentistes ens vàrem manifestar conjuntament amb els Comuns els quals estaven allà per motius ben diferents als nostres. Estranys companys de lluita per un dia.

Cada vegada tenim menys mitjans de comunicació on veure reflectides les nostres postures independentistes, incloent-hi TV3 i Catalunya Radio que han estat molt més ocupats en el festival d’Eurovisió. Sembla que en aquests darrers temps li han agafat un fervor que francament no sé d’on ha sortit.

Junqueras, abans i ara

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 11 May 2022 18:59:38 GMT

Junqueras, abans i ara

JoanC Roca 11 de maig de 2022

Pegats, espoliats, empresonats, exiliats, imputats (en molts casos condemnats) per exercir la llibertat d’expressió i manifestació i espiats però la solució per Junqueras és fàcil, consisteix en demanar un cap i una promesa de que no ho tornaran a fer i així recuperar la confiança, que es veu que hi havia, per continuar donant suport al govern més progressista de la història. Junqueras, darrerament, està molt prolífic en els mitjans de comunicació i cada vegada, a la meva manera d’entendre, explicita amb més claredat l’acceptació de la rendició. Ell té un relat molt ben travat amb allò de que ells sempre fan el que és millor per ciutadans de Catalunya i bla, bla, bla. Però en el meu cas i en la meva modèstia penso que realment no fan el que mes convé als ciutadans. Digueu-me híperventilat però soc dels que penso que el que més convenia als ciutadans és allò que portaven en el seu programa electoral els partits “independentistes”.

Tot el meu respecte per en Junqueras que ha patit en les seves carns la repressió amb uns quants anys de presó en els quals jo només he pogut assistir a tota mena de manifestacions, concentracions i sopars grocs exigint la llibertat pels presos polítics. Avui, però, el seu canvi de relat i d’actitud pot fer pensar que els indults tenen un preu. Hi ha una corrent d’opinió que cada cop compte amb adeptes que diu que els represaliats amb presó poder ja seria el moment de cedir el pas a nous lideratges. A Junqueras malgrat que no va acabar la feina que ens havia promès, donem 67 diputats i us portaré la independència, el tindrem sempre en alta consideració per la lluita que ha portat a terme per l’alliberament nacional però poder sí que un pas al costat és el que tocaria ara.

Una cosa és ser independentista i una altre molt diferent és creure que la independència es pot fer. Junqueras és independentista, ningú ho posar en dubte, però el seu comportament l’alinea amb els que no se la creuen, almenys fins d’aquí a 20 o 30 anys. Vaja que cal deixar un nou embat per els nostres fills o nets.

I mentre ens debatem entre si ens creiem o no la independència l’Estat repressor continua treballant com demostra el fet de que en Quim Torra torni a ser inhabilitat.

Torna el 25%

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 09 May 2022 16:44:13 GMT

Torna el 25%

JoanC Roca 9 de maig de 2022

Mentre estem immersos en el Catalangate el tribunal ultraespanyolista TSJC continua executant la repressió i ordena a la Generalitat la imposició immediata del 25% de castellà a totes les escoles. El tribunal fa cas de l'associació espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe, que havia demanat l'execució forçosa de la sentència· Ordena, a més, que la inspecció espanyola, i no la Generalitat, es faci càrrec de controlar el compliment de l'ordre, i dona un termini de quinze dies per portar-la a terme. Cal dir que assignar a la inspecció espanyola el control del compliment d’aquesta interlocutòria està fora de la llei, però i què?

Immediatament el conseller Gonzàlez-Cambray anuncia un recurs contra l’ordre del TSJC, diu que el tribunal se sobrepassa i envia un missatge de tranquil·litat a les direccions assegurant que els mestres no han de canviar res. Però, i si una escola o algun mestre obeeix la interlocutòria del TSJC que passarà? Ja tindrem el merder muntat?

La tèbia resposta que la Generalitat ha tingut davant de l’agressió al català ens ha portat al punt en que ens trobem avui. Em pregunto quin pla d’acció té previst el nostre govern quan el recurs del conseller sigui refusat, que ho serà?. Aquest recurs em sona a una manera de guanyar temps. Fins avui només tenim sobre la taula una modificació de la Llei de Política Lingüística que estan, o estaven, negociant els partits “independentistes”, PSC-155 i Comuns que és contestada majoritàriament per entitats civils i el món educatiu català. No ens enganyem la proposta de modificació d’aqueta llei no és més que un intent de salvar els mobles per adaptar-se a la legalitat espanyola la qual no vol altre cosa que carregar-se el que queda de la immersió lingüística. Una altra mostra de la rendició.

Bé, la maquinaria repressiva, en aquest cas, contra el català segueix impertorbable. Ells continuen fent la seva feina por la sagrada unidad de la patria. És igual que estiguem immersos en l’escàndol de l’espionatge il·legal, la repressió continua en tots els àmbits. És un com un motor dièsel que no s’atura mai.

I per què no ens distrèiem el Suprem diu que Salut va discriminar els policies espanyols i els guàrdies civils durant la vaccinació.

L’emprenyament del MHP

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 07 May 2022 22:30:52 GMT

L’emprenyament del MHP

JoanC Roca 7 de maig de 2022

El MHP Pere Aragonès sembla molt enfadat amb Pedro Sánchez, de raó no ni falta, i li demana una reunió urgent perquè la cosa és molt greu. Sembla mentida que hagi passat quasi un mes des de que va esclatar l’escàndol i que Sánchez encara no s’hagi dignat a seure amb Aragonès. L’estratègia del president del govern més progressista de la història d’Espanya per no assumir responsabilitats està resultant impròpia en un país que acompleixi uns mínims democràtics. Seria motiu d’un altre pensament repassar les reaccions al Catalangate de partits espanyols i catalans, de mitjans de comunicació espanyols i catalans, i dels referents espanyols i catalans que generen o pretenen generar opinió pública. Així com de les reaccions a nivell internacional.

Un fet que deixa retratats a PP-PSOE-155, CS i VOX és que estan evitant qualsevol investigació de l’espionatge il·legal a las Cortes españolas i intentant evitar-la al Parlament europeu. De fet alguns d’aquests partits declaren obertament que l’espionatge als catalans secessionistes està perfectament justificat. I, els drets fonamentals que protegeixen a la gent en una democràcia? Doncs, ells tenen clar que la sagrada unidad de España està per sobre de tot i és més important que qualsevol dret sigui fonamental o no.

Bé, avui ja estem en un punt en el qual els poders espanyols reconeixen que, entre d’altres, Aragonès i l’entorn de Puigdemont han estat espiats sota autorització judicial. I donat que tot està subjecte a secrets d’Estat ja sembla que hauríem arribat a un cul-de-sac. Penso que van equivocats i que estem al començament del cas.

Però, l’Aragonès està molt emprenyat i vol saber en quins termes el jutge va autoritzar que l’espiessin i que si s’han de desclassificar documents que es faci. La pregunta és molt adient i necessita resposta perquè si se’l investiga cal saber-ne els motius i no sembla que exercir les seves funcions polítiques portant a terme un programa electoral d’un partit legal sigui la causa per investigar a algú. Vaja seria molt fort que l’espiessin per terrorista. Però d’una democràcia deficient ho podem esperar tot.

El que és contradictori és que l’endemà el MHP vagi a un acte del Cercle d’Economia amb Pedro Sánchez i Ursula von der Leyen, això sí amb cara d’emprenyat. Ja sé que en aquests tipus d’actes hi ha que opina que cal ser-hi però, personalment, penso que en la situació actual no s’hi havia de ser i en tot cas enviar-hi un representant de segona fila. El que quedarà és una foto indigne en plena crisi.

Estem molt emprenyats però no hem de trencar cap plat, tu. En espien però els hi volem organitzar un Jocs olímpics espanyols. És l’hora de plantar-nos però només fem mala cara.

Algunes xifres significatives (3)

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 04 May 2022 22:26:08 GMT

Algunes xifres significatives (3)

JoanC Roca 5 de maig de 2022

Els partits del País Basc, tradicionalment el PNB i ara també Bildu, acostumen a donar suport el govern espanyol de torn en les diferents votacions a canvi de partides econòmiques beneficioses per a ells. Els plantejaments polítics sempre queden a un costat encara que fan servir una retòrica perquè aquests plantejaments quedin ben amagats.

Aquest fet recurrent provoca una certa admiració a alguns catalans que creuen que els bascos si que en saben perquè sempre hi surten guanyant. Tanmateix hi ha un altre sector de la societat catalana que pensa que els bascos van a la seva i deixen als catalans a l’estacada un cop sí i una altre també.

La veritat és que els bascos tenen el concert econòmic la qual cosa significa, de fet, la independència econòmica del País Basc.

Mentre que Catalunya pateix un dèficit fiscal d’entre el 8 i 9% del seu PIB, any rere any, el País Basc el 2014 ja presentava un superàvit fiscal de prop del 5% del seu PIB.

Aquesta xifra és prou significativa per entendre molts dels comportaments abans esmentats.

Però parlant de xifres significatives n’hi ha una que retrata la situació i els actes d’uns i altres. Aquest diferent nivell de contribució del País Basc i Catalunya a les arques de l’Estat permet que un ciutadà de Santurce rebi un 70% més de recursos públics que un de Santa Coloma de Gramenet.

El que em pregunto és si els ciutadans de Santa Coloma de Gramenet són conscients del bestial nivell de discriminació que reben de l’Estat espanyol tenint en compte, a més, que solen votar majoritàriament a partits d’obediència espanyola.

Refer la confiança

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 01 May 2022 15:26:09 GMT

Refer la confiança

JoanC Roca 1 de maig de 2022

Per ERC, avui, sembla que el que més importa és refer la confiança amb el PSOE-155 per tal de restablir la majoria que dona suport al govern “més progressista de la història” i d’aquesta manera assegurar que el govern espanyol pugui acabar la legislatura.

Tot fa pensar que si es produeix alguna dimissió sonada es podrà refer la confiança. He de reconèixer que personalment em va sorprendre que refer confiances fos el primer que va demanar ERC en esclatar l’escàndol del Catalangate donat que si vols refer aquest bon rotllo és perquè abans existia. I, em va sorprendre perquè jo no n’era conscient de que les coses entre ERC i el PSOE-155 anessin tan bé. Ens volien fer creure que cada votació favorable d’Esquerra a les Cortes espanyoles era resultat de dures negociacions entre Rufián (aquest si que viu bé a Madrid) i Pedro Sánchez. De fet, ja sabíem que tots aquest vots favorables eren gratis perquè en cap cas hem vist cap contrapartida ans el contrari . En qualsevol cas en Rufián (que és el que hi entén de política segons diu ell mateix)) ens ven cada vot favorable com un gran assoliment per Catalunya.

I jo em pregunto d’on ve aquesta confiança que és tan urgent de refer. Intentant entendre-ho repasso només alguns afers que tenim entre mans.

A baixat la repressió? No
La taula de diàleg evoluciona favorablement? No
El govern espanyol està ajudant per mantenir la immersió lingüística? No
El PSOE-155 ha desmuntat l’espionatge contra la dissidència? No
Catalunya ha rebut els fons europeus que li pertocaria? No
Etc. Etc.

Així doncs d’on ve aquesta confiança tan enyorada?

És diu que la clau de volta és que si fem caure el PSOE-155 vindrà el PP i VOX i tot serà molt pitjor perquè mantindran la repressió, es carregaran la immersió lingüística, mantindran l’espionatge, que els fons europeus ens haurem de pintar a l’oli, Etc. Etc.

Collons! Cal mantenir els progres espanyols al govern, tu. En Junqueras i Rufián tenen raó, home. Què sabrem nosaltres?

Dimissions i què més?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 26 Apr 2022 23:01:20 GMT

Dimissions i què més?

JoanC Roca 26 d’abril de 2022

Amb el Catalangate només s’han carregat el dret a la intimitat, el dret al secret de les comunicacions, el secret a la vida privada, íntima i familiar i el dret al secret professional, tots ells drets fonamentals, a, si més no, una seixantena d’independentistes. Bé, hi ha algun independentista de pedra picada com Junqueras, Rufián, Tardà o Sol que no consta en la llista d’espiats. Però aquest escàndol mundial no ha provocat, una setmana després de l’informe de Citizen Lab, ni un comentari del president del govern espanyol, no, no, cap comentari. I la ministra de defensa tirant pilotes fora amb uns arguments indignes d’una membre del govern “més progressista de la història”. Els mitjans de comunicació madrilenys i en gran mesura els mitjans de comunicació catalans així com el PSC-PSOE-155 tanquen files amb el Deep State. Tanmateix, no podíem esperar altrament d’una democràcia deficient.

El Consell per la República i les entitats independentistes exigeixen la ruptura de relacions amb Espanya. Què menys?

Hi ha un corrent important dins de l’independentisme que demana dimissions. Està molt bé que ho demanin. El que és difícil d’entendre és que encara no s’han hagin produït al més alt nivell. Això és Espanya, però. Tot en ordre.

La pregunta és si es produeix alguna dimissió, si troben un cap de turc, desprès què? Recuperarem la relació de confiança que segons ERC hi havia entre els governs espanyol i català?

Revifarem la taula de diàleg fake que teníem?

Tot seguirà igual, com abans de l’esclat de l’escàndol?

Seguirem fent de gestors de les molles de l’autonomia?

Francament, si el Catalangate no es tradueix en el momentum que diuen que arribarà tard o d’hora no sé que ha de passar perquè aquest arribi.

Molt em temo que si hi ha alguna dimissió més o menys significativa els partits polítics “independentistes” es dedicaran a blanquejar aquest afer i a mantenir els seus privilegis, i qui dia passa any empeny.

Normalitzant el Catalangate

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 21 Apr 2022 13:21:48 GMT

Normalitzant el Catalangate

JoanC Roca 21 d’abril de 2022

Ha esclatat el Catalangate que significa l’escàndol més gran d’espionatge il·legal de l’Estat que s´ha fet a Europa en tota la seva història. En qualsevol país democràtic, molt probablement, el govern ja hauria caigut. Però l’Estat espanyol, com han decretat institucions internacionals de prestigi, és una democràcia deficient.

Aquest dèficit democràtic es verifica fàcilment només observant el tractament que fan d’aquest cas el mitjans de comunicació madrilenys, que és ignorar-lo llevat d’alguna petita referència del diari El País.

Fins i tot la Comissió europea exigeix al govern espanyol que ho investigui. Hem de pensar que la Unió europea no es pot permetre que un estat membre faci us d’aquestes pràctiques antidemocràtiques contra el drets fonamentals.

Des del govern espanyol, el més progressista de la història d’Espanya, uns, Podemos, diuen que cal obrir una investigació i els altres, PSOE-155, diuen que ells no en saben res de res i per acabar-ho de liquidar surt la ministra de Defensa dient que els serveis d'intel·ligència sempre actuen d'acord amb la legalitat vigent i retreu les acusacions d'Aragonès contra el CNI perquè no es poden defensar. Pobrets!

La reacció dels referents de l’esquerra espanyola també ha estat inexistent. Ja sabem que a Espanya tot el que es faci contra el secessionisme català es dona per ben fet. Cap sorpresa.

La reacció de la banda catalana, en concret la dels partits “independentistes” catalans, també és decebedora encara que dissortadament no podem dir que és sorprenent.

En primer lloc, cal dir que, abans de l’escàndol d’espionatge ja era molt difícil empassar-se que una part dels sector “independentista” fos una crossa del govern PSOE-155-Podemos el qual, no s’ha d’oblidar, ha continuat la política de repressió i que se’n en fot de la taula de diàleg.

En un primer moment va semblar que el sobiranisme recuperava la unitat d’acció per tal de formular una resposta contundent a l’Estat espanyol. Però que vam veure? Una foto dels partits i entitats autodeterministes amb uns quants discursos i poc més. Ah! i un Junqueras defensant la taula de diàleg. Tot plegat poca cosa.

La veritat és que en Junqueras se supera dia a dia, com ho demostra que, un dia després de la foto va i diu que el govern espanyol també podria ser víctima d’espionatge. Vaja que es preocupa pel seu soci polític el PSOE-155. És molt bona persona l’Oriol.

Els híperventilats poder esperaven una resposta contundent, com retirar el suport al PSOE-155 al Congreso, trencar els pactes a la Diputació de Barcelona, i als consells i ajuntaments amb els partits espanyolistes o deixar de treballar per una candidatura d’uns Jocs Olímpics espanyols. Però res de tot això esdevindrà.

La reacció oficial es limita a dir que les relacions amb el govern espanyol estan danyades i reclamar una comissió d'investigació. I qui dia passa anys empeny.

Mentre escric aquest pensament sento que el MHP Pere Aragonés amenaça en retirar el suport al govern espanyol. Vaja sembla que vol pujar de to. El problema és que molts encara no han entès el perquè d’aquest suport i a canvi de què?

El pronòstic, que no és gaire arriscat de fer, és que el Catalangate es normalitzarà ràpidament i, en pocs dies, deixarà de ser actualitat i quan algú reclami una resposta a aquest atac li diran híperventilat. Ara això si, a les properes eleccions els hi demanaran el seu vot.

Presa de pèl?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 17 Apr 2022 11:15:13 GMT

Presa de pèl?

JoanC Roca 17 d’abril de 2022

Que els partits “independentistes” que tenim instal·lats als ajuntaments del país adoptin el castellà com a llengua d’acollida dels refugiats ucraïnesos, com és el cas de Palamós, és molt decebedor però ens mostra la verdadera naturalesa d’alguns membres d’aquests partits. De la mateixa manera que menystenen i col·laboren amb la mort de la nostra llengua pacten amb el 155 sense despentinar-se.

Ara, no seria de rebut que en Junqueras que és bona persona, i quan cal ell mateix ens ho recorda, ens estes prenent el pèl amb la taula de diàleg. Què quina taula de diàleg? Sí, aquella taula que esdevé el full de ruta de l’independentisme segons va dir amb tota solemnitat en Joan Tardà. Què ja no us el creieu? Vaja. Per concretar més, parlem d’aquella taula que en Rufián, perdoneu-li el to fatxenda que utilitza, va dir a las Cortes espanyoles “si no hay mesa no hay legislatura” Tanmateix, l’espanyolisme no es va inquietar gaire. Així doncs aquesta taula és del tot seriosa segons ERC constituït com a representant de l’independentisme donat que no hi ha cap més partit ni cap entitat representats. Però no perdem els nervis que no és possible que Junqueras no ens prendria el pèl, que és molt bona persona. Del fet de que la mesa s’hagi reunit dues vegades des del 2020 per fer-se una foto no vol dir res que hem de confiar que son bona gent. Bé, de fet el Sánchez la foto se la va fer amb l’Illa. No siguem primmirats, home.

Encara que inquieten una mica les declaracions del sempre simpàtic Miquel Iceta on diu que la taula no s’ha de reunir fins que tinguin algun acord a punt però que parlen molt, molt. De què parlen tant? D’amnistia i d’autodeterminació diu que no. Poder ens estan prenen el pèl? No, no, no, que això no ens ho farien. És molt bona gent.

Període sobiranista, tancat?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 13 Apr 2022 23:18:38 GMT

Període sobiranista, tancat?

JoanC Roca 14 d’abril de 2022

Quan comento amb algun amic, dels que encara es resisteixen a rendir-se, el que ha dit aquell o aquell altre tertulià o articulista moltes vegades em trobo que la seva resposta és “jo ja no els escolto o no els llegeixo perquè s’han girat com un mitjó”. Jo soc dels masoquistes que encara no he aconseguit desconcertar-me i segueixo estant pendent del que diu aquesta gent. Bé, he de dir que n’hi ha una bona colla que ja no mereixen el meu interès donat que sé exactament el que diran de cada tema sabent, a més, que son corretges de transmissió de mitjans de comunicació o partits que ja s’han rendit i que estan molt còmodes generant un relat autonomista en clau espanyola. Tots aquests ja parlen del període sobiranista com una etapa tancada. Quan tornem a activar el procés, el qual no és mort ni molt menys, tots aquests ens diran que ells hi ha cregut sempre i es posaran a primera fila.

Els que sempre han estat en una línia editorial espanyolista com La Vanguardia o El Periódico no han canviat de relat la qual cosa no és cap sorpresa. Els que et fan emprenyar son els que han canviat de posició com l’Ara. Aquest diari era il·lusionant quan va néixer però ja fa temps que es van rendir. Pel que fa a la premsa escrita només tenim un diari a Catalunya que manté ferma la seva posició que no és altre que el PuntAvui però que dissortadament no té la tirada que caldria. El balanç és decebedor.

En l’àmbit dels diaris digitals tenim més on escollir. VilaWeb, El Món, El Nacional i alguns menys visitats com La República o Racó Català es mantenen ferms però n’hi ha d’altres com pot ser Nació digital que cada dia més estan en bàndol dels que s’han rendit a l’Estat espanyol.

Sortosament encara ens queden alguns referents que mantenen la posició però dissortadament de tant en tant escoltes o llegeixes a algun d’aquests i observes que ja s’han rendit. I, jo m’escolto dient “Collons un altre que s’ha canviat de bàndol” Suposo que la pressió que pateixen es de fer insuportable i és més còmode incorporar-se al corrent autonomisme majoritari.

Curiosament tots aquests que jo penso que s’han rendit diuen que la solució passa per la taula de diàleg que segons ERC és el full de ruta. Com deia aquell, “no hase falta desir nada más.

El 52% en perill segons el CEO

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 08 Apr 2022 16:09:55 GMT

El 52% en perill segons el CEO

JoanC Roca 8 d’abril de 2022

De la darrera enquesta del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) el que em crida més l’atenció és l’apartat on diu que la majoria independentista està en perill. És de suposar que és refereix al 52% de vots que van rebre els partits que portaven un programa independentista que la realitat ha demostrat que només eren paraules. Els fets, fins avui, no corroboren els compromisos.

Així doncs no és gens estrany que la gent se sentí enganyada i que a hores d’ara no tingui gens decidit com respondre a aquesta situació. Poder amb una abstenció o poder en un canvi de partit. Cada vegada se sent més al carrer allò de “amb el meu vot no”.

El risc de perdre el 52% que reflexa l’enquesta del CEO és esperable donada la gestió que estan portant a terme després de més o menys un any de govern de la Generalitat “republicana” així com l’actitud dels partits “independentistes”. Dir autonomistes seria molt més exacte.

Quants dels ciutadans que van anar a protestar davant de la seu d’ERC (protegida pels mossos d’esquadra) eren votants independentistes? Probablement una majoria. Per cert, la imatge de la BRIMO protegint la seu d’ERC de votants independentistes era absolutament inimaginable fa un any.

Com pot la gent que va aconseguir el 52% veure que:

Els partits “independentistes” es barallen per quotes de poder enlloc de construir una estratègia unitària per l’alliberament del país.
ERC dona un suport incondicional al PSOE-155 a canvi de res.
Cada vegada és més freqüent que es produeixin acords autonomistes amb el PSC-PSOE-155 i amb Comuns.
La rendició de govern i partits davant de la repressió judicial que a més té el suport incondicional del govern més progressista de la història és un fet.
El govern de la Generalitat d’ERC i Junts fent una política absolutament autonomista de gestió de les molles.
Un govern independentista defensa unes olimpíades espanyoles com si no hi hagués un demà.
La política de la Conselleria d’Ensenyament és si més no autoritària.
Alguns dels partits, dits, independentistes perfectament alineats amb PSC-PSOE-155 i Comuns pretenen liquidar la immersió lingüística en no quadrar-se davant del poder judicial repressiu.
Etcètera, etcètera.

I no sentir-se enganyats i en conseqüència no dubtar de quin sentit donar al seu proper vot.

Les previsions que reflexa aquesta enquesta del CEO son les que ERC, Junts i CUP s’estan barallant un dia sí i l’altre també.

Alguns innocents com jo encara esperem que el independentisme reaccioni a través del Consell per la República, les entitats i la mobilització de la gent perquè dels partits avui no en podem esperar gaire res.

Volem carrers 2D a Sabadell

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 06 Apr 2022 22:02:44 GMT

Volem carrers 2D a Sabadell

JoanC Roca 6 d’abril de 2022

Avui caminant pel carrer de l’Agricultura de Sabadell he fet una fotografia que he afegit al reportatge https://www.joancroca3.cat/art-urba-c-agricultura/ a causa de la indignació que m’ha provocat.

El 3D no acaba de fer-se forat ni en el món del cinema ni en el món de la fotografia. En canvi en altres àmbits com pot ser el del disseny el 3D té moltes funcionalitats que el fan molt útil.

A Sabadell el 3D és molt present en els carrers de la ciutat i francament jo prefereixo carrers 2D, plans, sense forats ni rajoles aixecades. Fa algunes setmanes alguns regidors de l’ajuntament ens van anunciar que properament es rehabilitarien alguns carrers. Per descomptat que va ser una bona notícia encara que a mi m’agradaria saber quin és el pla de manteniment de carrers, tots els carrers, que té l’ajuntament. No n’hi ha prou que molt de tant en tant ens anunciïn plans per arreglar algun carrer a bombo i platerets. Hi ha d’haver alguna ordenança municipal que ho reguli, no?. Ara s’està restaurant la façana de l’ajuntament i s’estan fent obres al passeig i a altres indrets de la ciutat la qual cosa està bé però els malpensats poden creure que sempre hi ha obres més o menys emblemàtiques quan s’acosten les eleccions municipals .

La veritat és que els carrers de la nostra ciutat fan pena. Jo per proximitat poso l’exemple del carrer de l’Agricultura però no cal anar-hi per contrastar la deixadesa que les autoritats locals tenen en aquest àmbit perquè hi ha molts carrers que ho confirmen. Aquesta situació s’ha normalitzat com tantes altres. No passa res. Suposo que els carrers on vien els nostres regidors estan en la mateixa situació.

Volem carrers 2D! Senyors de l’ajuntament quan us hi posareu?

2030, Barcelona-Saragossa-Pirineu

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 06 Apr 2022 17:43:45 GMT

2030, Barcelona-Saragossa-Pirineu

JoanC Roca 2 d’abril de 2022

Situem-nos al 2030. Estem en la inauguració dels Jocs olímpic d’hivern a Barcelona-Saragossa-Pirineu. Totes les delegacions estan desfilant cada una d’elles encapçalades per un abanderat. L’abanderat de la selecció espanyola llueix la bandera bicolor entre els aplaudiments del públic. La bandera espanyola llueix massivament entre el públic entusiasta. També es poden veure algunes estelades. Encara queden alguns nostàlgics que reivindiquen la República catalana.

La candidatura espanyola per guanyar la celebració d’aquest jocs d’hivern la va protagonitzar el govern de la Generalitat, un govern que va guanyar les eleccions amb un programa independentista però que increïblement es va confabular amb Espanya per optar a uns jocs espanyols. Pot semblar una sense sentit però els partits “independentistes” al govern d’aleshores es van alinear amb Espanya perquè segons deien aquest jocs eren bons pel Pirineu. I la independència direu? Doncs la van deixar per més endavant quan les circumstancies fossin més favorables, deien. 30 o 40 anys poder. Els compromisos electorals van quedar al calaix. Ja se sap les promeses electorals serveixen per guanyar vots però no per portar-les a terme. El PSC-PSOE-155 i els Comuns insistien que aquest jocs representarien la unió i la convivència entre els catalans i el tancament del procés independentista que es va donar entre principis de la dècada del 2010 fins el 2017. Els partits “independentistes” s’hi van apuntar sense cap vergonya mentre que la gent que continuava reivindicat l’alliberament del país va passar a ser tractada d’hiperventilada i se li deia que desitjava un independentisme màgic. Vaja que eren uns flipats.

Estem doncs a punt de viure, com es diu sempre, els millors jocs d’hivern de la història celebrats a Espanya gràcies a l’abandonament del projecte independentista amb el qual es van presentar a les eleccions els partits del govern de Catalunya de l’any 2022.

Aquest relat és una ficció però la rendició dels partits del govern de la Generalitat és un fet, avui abril de 2022, constatable.

Normalitzant la repressió

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 31 Mar 2022 18:24:16 GMT

Normalitzant la repressió

JoanC Roca 25 de març de 2022

Ja fa dies que el govern de la Generalitat va claudicar davant de la repressió de l’Estat espanyol de manera que ha tornat a fer polítiques autonomistes que per altre banda tot fa pensar que en realitat no n’havia volgut sortit mai. Els partits s’hi juguen les garrofes. Va ser la força de la gent quan els partits van perdre la iniciativa el que els va portar a fer polítiques que semblaven independentistes però que una vegada s’ha destapat l’engany podem veure la realitat de quins son els seus interessos. Malauradament el que volen els partits i el que volen els seus votants estan en dimensions diferents com podem comprovar un dia sí i l’altre també. Actualment les polítiques del nostre govern han arribat a un nivell de indignitat impensable el 2017.

Avui les actuacions del govern de la Generalitat estan dirigides absolutament per la repressió que exerceix l’EE. Tenim molts exemples que ho demostren. Avui el govern se sent molt còmode pactant amb el PSC-PSOE del 155 (sembla que ningú ja se’n recorda) i els Comuns com en el cas de carregar-se la immersió lingüística com resposta a la repressió judicial del 25% de castellà a les escoles catalanes. Per evitar el 25% els hi deixem màniga ampla perquè apliquin el percentatge que vulguin. Encara bo que el Consell per la República, CUP, Assemblea i altres entitats han fet el crit al cel i Junts se n’ha desmarcat almenys eventualment. Junts, però, ha sortit a la foto de la vergonya.

La situació avui és que el govern de la Generalitat porta a terme polítiques marcades per la repressió de forma totalment normalitzada. Actualment hi ha un degoteig constant de judicis pels fets d’octubre amb les primeres sentencies de presó sense que la Generalitat hi faci res, normalitzat. La pròpia conselleria d’interior aplica repressió per aquets fets, normalitzat. Com deia abans, els partits “independentistes” confabulats amb els partits espanyolistes es carreguen la immersió lingüística enlloc de defensar-la fent front a les conseqüències, normalitzat. I el que encara és més indigne és que deixi en mans de la gent la defensa del català a l’escola enfrontant-se sola a la injustícia espanyola.

Mentre estic fent aquest pensament escolto per la tele que el govern de l’Aragó i el de Catalunya arriben a un acord per la candidatura dels joc d’Hivern que presentaran al COI. Un acord que els ciutadans de Catalunya no hi tenen accés, un acord molt obscur que demostra la política autonomista espanyola indigne d’un govern que es diu independentista. Normalitzat.

La pregunta és quina diferència hi hauria si el govern estès en mans del PSC-PSOE-155? Aquets que neguen la repressió. Els Comuns i el PSC-PSOE-155 diuen que la repressió no existeix, quin cinisme, però el govern ERC-Junts no hi fan res en contra i en molts casos, voluntària o involuntàriament, hi col·laboren.

Si seguim per aquest camí tan i tan decebedor que han enfilat els partits “independentistes” el proper govern estarà en mans de partits espanyolistes. A les darreres eleccions l’abstenció va pujar molt per la decepció que van generar els partits “independentistes” però a les properes es pot preveure que per poc que hi hagi una alternativa com la que planteja l’Assemblea aquests partits rebin un càstig merescut. Encara veurem independentistes voltant partits espanyols.

Un cop confirmat que no tenim un govern independentista la lluita, com ja fa dies que sabem, s’ha de centrar en la gent i en el Consell per la República el qual, curiosament, no té el suport ni d’ERC ni de la CUP.

Personalment que mai havia estat afiliat a cap partit vaig trencar la meva tradició amb Junts perquè per a mi significava una nova formula política pel seu caràcter unitari i transversal que defensava la legitimitat de l’1-O. Cal dir que a Junts de Sabadell he conegut molt bona gent, amb capacitat de treball i bones intencions però crec que el partit funciona amb les tradicions partidistes de sempre. També hem de tenir en compte que és un partit jove en formació. Ja veurem si ho sabem fer bé. El futur dirà. Tanmateix, encara penso que un sector de Junts a nivell partidari representa la lluita per a la independència però moltes actuacions d’altres sectors amb té en un mar de dubtes, o no. No cal dir que, com demostra aquest pensament, soc molt i molt crític amb com està funcionant el partit avui. Per descomptat que jo analitzo les polítiques que es fan en clau independentista i quan sonen a autonomistes els hi poso una ratlleta.

Eixamplar la base, objectiu oblidat?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 21 Mar 2022 17:00:36 GMT

Eixamplar la base, objectiu oblidat?

JoanC Roca 21 de març de 2022

Darrerament ERC ja no parla d’eixamplar la base o ja no en parla gaire. Vaja, jo no recordo la darrera vegada que han van fer referència. Recordo que eixamplar la base era per ERC el principal objectiu per tal de tenir la força necessària per tornar a realitzar un embat amb l’Estat espanyol per la independència.

Aquest pensament ve a tomb per la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat en la que diu que el suport a la independència baixa. Sí, aquesta enquesta que han hagut de modificar per errors de confecció. Ja sabem que les enquestes estan molt manipulades i que sempre es veuen superades per la realitat i que en tot cas poden indicar alguna tendència.

Si fem cas a aquesta enquesta l’objectiu que semblava que era la gran estratègia d’ERC no s’està donant ja que la base no s’eixampla sinó que es redueix.

Així doncs que pensa fer ERC davant del fracàs de la seva estratègia? Quin és el pla B? O poder l’objectiu no anava més enllà de fer forat a l’àrea metropolitana a efectes electorals?

Si eixamplar la base era el requisit necessari per tornar a intentar l’alliberament del país d’aquí a 30 o 40 anys la reducció de la base deu significar la renuncia a una Catalunya independent.

No, segur que ERC té un pla B, segur.

Si fos malt pensat creuria que ERC té mala peça al teler perquè no crec que la gent els hi permeti sense un càstig molt important en vot formar part d’un nou tripartit amb una presidència del PSC-PSOE més espanyolista de la història i els comuns. Junqueras, Vilalta, Rufián i Tardà poder ho compren però la seva base electoral no ho crec.

0-4, resultat injust

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 21 Mar 2022 15:58:22 GMT

0-4, resultat injust

JoanC Roca 21 de març de 2022

Ahir vam veure una llumeta al final del túnel.

El Barça de Xavi ja comença a semblar-se a aquell Barça de l’excel·lència. Encara falten coses però ja il·lusiona. Ahir en el Madrid 0 - Barça 4 Xavi l’inexpert li va donar una lliçó de futbol a Carlo Ancelotti, un entrenador amb una llarga experiència en una extensa colla d’equips de primera línia. El secret és la idea de futbol del Barça, aquell estil que va implantar Johan Cruyff i que Pep Guardiola va portar a l’excel·lència. No oblidem que amb Pep Xavi n’era el màxim exponent dins del camp. Evidentment el Barça ha de tenir tanta intensitat com l’equip contrari però el més important és el joc de posició. Ahir va ser espectacular, sempre hi havia un jugador lliure per rebre la passada, sempre es van buscar superioritats i sempre es van trobar les esquenes dels contraris amb un joc ràpid que desbordava constantment al Madrid. I quan l’equip està ben situat al camp en Busquets esdevé un director d’orquestra insuperable. Aquest estil del Barça es basa en la mitja i si tens en Pedri i en Frank de Jong en mode màquina aquesta línia és fantàstica. Poder estic massa optimista però és que ahir vaig gaudir del Barça com feia molt temps que no ho feia.

El pitjor d’ahir va ser el resultat perquè només van ser quatre gols però, clar, el porter contrari també juga i en Thibaut Courtois va ser el millor del Madrid amb diferència i va evitar uns quants gols.

Ara em puc fer el pinxo perquè vaig creure amb en Xavi des del primer moment i quan tots aquest periodistes tan entesos ja el posaven en dubte he de dir que jo li mantenia la confiança al 100x100.

Penso que aquest grup amb un parell o tres de retocs i donant-li temps en Xavi perquè faci la seva feina pot ser l’origen d’un altre gran equip.

Rufián, un altre cop

Tue, 15 Mar 2022 21:31:45 GMT

Rufián, un altre cop

JoanC Roca 15 de març de 2022

Degut a un circumstancial desfasament horari de 8 hores m’arriben les declaracions de Rufián a mitjans d’extrema dreta a primera hora del matí mitjançant les xarxes que com és habitual és el primer que consultem en llevar-nos. Es tracta del vídeo que s’ha fet viral. No m’ho podia creure, en Rufián, amb el seu to fatxenda de pinxo de platja, fent el joc a les teories espanyoles de la connexió russa amb el procés de Catalunya. Ei, en Raül Romeva no, era cosa dels representants de l’entorn de l’antiga Convergència que com sabeu és la bestia negra de la línia que representa Rufiàn dins d’ERC. Me’l he visionat dos cop, no m’ho podia creure.

La pregunta que em faig és si Rufián va per lliure o el seu discurs és consensuat amb el seu partit i tan greu seria una cosa com l’altra. Sí va per lliure la desautorització d’ERC ha de ser immediata i si és un missatge de partit el govern de coalició de la Generalitat no és sostenible de cap de les maneres. No és pot mantenir un govern on els socis es claven punyalades d’aquesta manera.

Ja és de tots conegut que ha estat impossible una estratègia unitària dels partits de govern pel que fa al procés d’alliberament fins el punt de que avui ja ningú es creu que realment aquest govern autònom tingui cap intenció de treballar per la independència del país, però les declaracions de Rufián ja traspassen totes les línies vermelles per, fins i tot, compartir un govern que només pensa i actua com una autonomia espanyola més.

Cada dia és més clar que el que estem dient fa temps, hem de prescindir dels partits per a continuar el nostre camí cap a l’autodeterminació.

Les relacions Catalunya i Estat?

Mon, 14 Mar 2022 19:18:58 GMT

Les relacions Catalunya i Estat?

JoanC Roca 14 de març de 2022

El PSC-PSOE diu molt cofoi que constata una normalització en les relacions entre Catalunya i l'Estat i ràpidament ERC s’ha de defensar negant que la relacions amb la Moncloa s’hagin normalitzat. El govern autonòmic de Catalunya i molt especialment ERC han rebaixat el llistó de les reivindicacions, no oblidem per les qual foren votats, fins a uns límits que insulten a l’autodeterminista menys convençut. El president Aragonès assisteix a la Conferència de Presidents autonòmics convocada per Pedro Sánchez (sí aquell que ERC dona suport fidelment en quasi tot) amb l’excusa d’Ucraïna i un altre dia obsequia amb unes rialles en un sopar al rei de l’”a por ellos”. Els votants podem estar esglaiats assistint a un espectacle que s’assembla molt a una baixada de pantalons però no, tranquils que, nosaltres no hi entenem, que som uns babaus, tu. Els polítics són els que en saben, els que segur que faran tot el que estigui a la seva mà per acomplir amb els seus compromisos amb els votants, nosaltres.

En Junqueras ens insisteix que la taula de diàleg és el full de ruta i que Espanya tard o d’hora s’hi asseurà perquè no els hi quedarà cap més remei, ell ho sap segur, tots tranquils. Pedro Sánchez ens instrueix dient que això de la independència és cosa del segle XX o XIX, i nosaltres anem a les seves reunions, als seus sopars i li donem suport, però acabarà assegut a la taula de diàleg. La clau deu ser aquesta, ser molt obedients, no incomodar-los gaire i riure’ls-hi les gràcies. Es diu que a les reunions ultra secretes dels membres de la taula de diàleg per l’amnistia i l’autodeterminació ja és parla de protegir el català, tu. Sí en Junqueras diu que va bé, doncs això, tots tranquils. Malgrat tot m’agradaria saber si estem parlant de 30, 40 o 50 anys? Ei, Junqueras de què parlem?

Deu ser una reacció humana ser més descregut amb aquell amb qui has confiat en algun moment que en aquell amb qui no has confiat mai. Això em passa amb el president d’ERC, perquè, sí, jo me’l creia, tu. Si no recordo malament que la cosa va anar canviant quan el president d’ERC, el bo d’en Junqueras, va trencar la coalició de Junts pel Sí.

Alguns titulars que no són menors

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 11 Mar 2022 20:01:08 GMT

Alguns titulars que no són menors

JoanC Roca 11 de març de 2022

Aquests dies estem molt pendents de la invasió russa a Ucraïna. Dels motius imperialistes de Putin, de quin part de culpa podria tenir el comportament d’occident des de la finalització de la guerra freda, de les mesures que està prenen l’OTAN, l’EU o els EEUU, de les reaccions de l’esquerra espanyola davant d’aquesta guerra o de les ajudes que des de Catalunya donem als ucraïnesos sobre el terreny o als refugiats a casa nostra. D’anàlisi n’hi ha per a tots els gustos. És inqüestionable que els catalans volem que aquesta guerra s’acabi ben aviat encara que ens és difícil endevinar quines condicions s’han de donar per tal de que sigui així. Aquesta guerra ocupa tots els nostres mitjans de comunicació molt més enllà que la resta de guerres que avui estan actives, el motiu, però, no és altre que aquesta la veiem més propera i sobretot que s’està desenvolupant a Europa.

Però més enllà de la guerra també van passant coses que cal anar seguint. I només recollint uns quants titulars de premsa dels dos darrers dies et trobes per exemple que “ El TC tomba la regulació de lloguers a Catalunya i al mateix temps la Moncloa salva la tramitació de la llei d'habitatge després d'un pacte amb ERC ”. Suposo que el govern de la Generalitat deu tenir alguna justificació, algun peixet al cova. Un podria pensar que estan molt bé practicant l’autonomisme.

Un altre titular “ El PP governarà amb Vox a Castella i Lleó ” i un altre ” El PP català avala els ‘acords programàtics’ amb Vox ”. Des d’Europa han fet el crit al cel davant d’aqueta notícia però en canvi aquí ho donàvem tat per descomptat que no genera cap cap contestació sinó més aviat una constatació.

També crida l’atenció, o no, la notícia de que l’exdiputat al Parlament Albano-Dante Fachín ha acusat l'estat espanyol i el PSOE de fer servir el conflicte a Ucraïna per carregar contra el sobiranisme. Fachín ha dit que, des del Parlament Europeu, el "PSOE, de la mà de Vox, el PP i Ciutadans" ha criminalitzat l'independentisme "relacionant-lo amb la Rússia de Putin". Una acusació que, segons Fachín, té "bases gairebé nul·les. Però nom passa res perquè trobem un altre titular que diu; “ Aragonès fa servir Ucraïna d’argument per a tornar a participar en la cimera de les autonomies ”. Poder haurem de tornar a parlar de dignitat sí a més a més sembla que ERC afermarà la defensa de la taula de diàleg en una conferència nacional plàcida . Vaja que ens les foten per totes bandes però ERC continua amb el seu full de ruta (Tardà dixit) de mantenir la taula de diàleg que, segons s’ha filtrat, ha arribat a un acord per a la defensa del català. Però no es tractava de parlar d’autodeterminació? Una altre enganyifa, carai!

En definitiva, cada cop es fa més evident que el govern “independentista” de Catalunya no vol la independència si aquesta té un cost major de zero.

Tanco amb un darrer titular: “ La gasolina supera els dos euros per litre per primer cop a la història ”.

Algunes xifres significatives (2)

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 02 Mar 2022 09:40:47 GMT

Algunes xifres significatives (2)

JoanC Roca 2 de març de 2022

Fa uns dies vaig publicar “un pensament” on explicava algunes xifres significatives sobre el tracte discriminatori que Espanya dispensa a Catalunya en l’àmbit econòmic .

Ara m’ha cridat l’atenció una altre xifra que una vegada més torna a demostrar com funciona el tema.

Ens volen fer creure que sí que Espanya es solidaritza amb Catalunya i com a conseqüència de la Covid, Madrid condona bestretes per un valor d’aproximadament de 1000 M€. Aquetes bestretes corresponen diners avançats a compte de la liquidació final de recaptació.

Fantàstic, però per una altra banda el govern d’Espanya fa un altre canvi pressupostari que és rebaixar el dèficit autoritzat en els pressupostos de la Generalitat. Sí el 2021 el dèficit autoritzat era del 1,1% el 2022 serà del 0’6%. Aquest mig punt de diferència representa per un PIB de 230.000 M€ reduir la despesa o cercar nous ingressos per un valor de 1350M€

Així doncs per un cantó ens amplien en 1000 M€ la capacitat de despesa i per altre ens la redueixen en 1350 M€. Un gran negoci per Catalunya.

Cada vegada que ens parlen d’alguna pluja de milions ja ens podem posar a tremolar. Aquest és l’autonomia de la Generalitat.

Gonzàlez-Cambray, així no

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 23 Feb 2022 12:20:27 GMT

Gonzàlez-Cambray, així no

JoanC Roca 23 de febrer de 2022

Amb la República aspirem a esdevenir una democràcia plena i no a una còpia de la no democràcia espanyola. Parlem d’una nova manera de fer política amb llistes obertes i primàries, parlem d’un país on la participació de la gent sigui a l’ordre del dia, parlem d’una democràcia on es rendeixin comptes de tal manera que si no es compleix amb els compromisos adquirits es dimiteix, en definitiva parlem de democràcia directa i participativa.

Però una cosa són les aspiracions i una altra cosa ben diferent és la realitat que vivim avui mateix amb el govern “república” que gestiona l’autonomia espanyola de Catalunya.

Un exemple de que no és practica la democràcia directa ens el troben en la Conselleria d’Educació. No es tracta aquí de parlar de la submissió colonial que Josep Gonzàlez-Cambray pràctica cada dia davant de la repressió espanyola en forma del 25% de manera que han de ser les AMPA’s les que es defensin en solitari davant de la “injustícia” espanyola.

Ni es tracta de parlar dels beneficis o no d’avançar el calendari escolar que és el que vol imposar el conseller. Del que vull parlar en aquest cas es de les formes autoritàries del conseller que arriba a dir que no posa la qüestió en debat perquè tindria problemes per tirar endavant el projecte sense posar en consideració “de veritat” l’opinió i els interessos de mares, pares i mestres. Bé, ara caldrà afrontar una vaga perquè lògicament famílies i sindicats s’han revoltat. Són tan lamentables les formes poc democràtiques d’aquesta conselleria que el que haurien de fer és plegar i si hi afegim la renuncia a defensar la immersió lingüística que han practicat haurien de plegar immediatament.

Sí, queda molta feina per fer per esdevenir una democràcia amb tots els ets i uts.

La gent sempre hi és

Fri, 18 Feb 2022 18:15:12 GMT

La gent sempre hi és

JoanC Roca 18 de febrer de 2022

Un bon amic em diu que els meus “pensaments” algunes vegades son massa pessimistes i que cal tenir moral de victòria. No és la meva intenció però reconec que algunes vegades soc reactiu a algunes manifestacions i a alguns comportaments de mitjans de comunicació i de partits dits independentistes tots ells instal·lats còmodament en l’autonomia gestionant les molles i renunciant a les promeses electorals. Diuen que treballen per la independència i el que realment fan és parlar d’unes olimpíades espanyoles com si no hi hagués un demà. Diuen que treballen per a la independència i no son capaços de defensar ni la immersió lingüística. Però el que importa és la gent i la gent hi és. La gent, per posar un exemple, si que defensa la immersió sense poder comptar amb el govern. La gent hi és a la Meridiana malgrat que el govern hi envia la BRIMO amb una quantitat d’efectius desmesurats.

Estic d’acord en que avui patim una desmobilització important però no conec a ningú que s’hagi fet enrere de les seves aspiracions. Estic convençut que mes aviat que tard tornarà a saltar l’espurna que activarà el procés i que la majoria hi tornarà a ser. La gent sempre hi és des de fa segles que hi és. La gent es tornarà a organitzar per fer forat. Ara sabem que quan arribi el moment haurem de prescindir dels partits fins que no tinguin cap més remei que apuntar-se al carro.

La història ens ha demostrat moltes vegades que la gent sempre va més enllà dels partits. Soc dels que penso que l’1 d’octubre la gent va superar de molt les expectatives dels partits els quals aspiraven a una gran mobilització per a fer pressió a l’EE per ves per on la gent es va creure el referèndum i va defensar les urnes amb el seu cos. Els partits es van veure superats i no van saber gestionar la victòria simplement perquè no estaven preparats per a fer-ho ni pensaven que es produiria.

Així doncs fora pessimismes que passaran coses i la gent hi tornarà a ser.

Sempre dic, i no soc gaire original, que la gent i el Consell per la República són les dues potes que han de tirar endavant el procés i que els partits s’apuntaran en el darrer moment.

El full de ruta d'en Tardà

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 11 Feb 2022 17:26:20 GMT

El full de ruta d'en Tardà

JoanC Roca 11 de febrer de 2022

Mentre els independentistes es llepen les ferides per la derrota i mentre aquests estan amb l’ànim sota mínims quan veuen que no hi ha indicis de que es prepari cap mena d’estratègia compartida per caminar cap a l’alliberament nacional, escolto al nou i flamant tertúlia Joan Tardà que assegura que sí que tenim un full de ruta que és la taula de diàleg. Amb el seu to pausat ens explica que és molt difícil però que no podem dir que no tinguem una estratègia. Així doncs, la taula de diàleg, que alguns pensem que va néixer morta, que es va reunir una vegada en la legislatura del president Torra per fer-se una foto i una segona sense representants de Junts en la qual la foto se la van fer Pedro Sánchez i Salvador Illa i que sembla que la part espanyola no té cap intenció de tornar-la a convocar, si més no, a curt o mig termini, és la gran estratègia que ens ven per la radio pública catalana en Joan Tardà. Francament, si aquest és el pla tenim mala peça al taler per inversemblant. Algú ho havia de dir. El gran referent d’en Rufián, Joan Tardà, també asseverava que en la taula de diàleg hi és representat Junts donat que com que és una taula entre governs aquests també hi són representats i qui dia passa any empeny. A més a més això de que és una taula de governs és un invent del president Aragonés perquè crec que no està escrit enlloc.

Si aquest és l’únic full de ruta que tenim l’autodeterminació ens l’haurem de pintar a l’oli almenys per dues o tres dècades. Semblaria que Tardà és troba molt cofoi amb un govern regionalista que gestiona les molles.

La CUP, però, planteja un altre full de ruta que consisteix en celebrar un nou referèndum i ho argumenta dient que és la millor manera de mobilitzar a la gent. Penso que és una formula que deslegitima el que ja vam fer l’1O i que el que cal fer es defensar-lo. Clar que podem practicar allò del dia de la marmota. Podem repetir la jugada i al cap de cinc anys tornar a proposar-ne un altre.

Dissortadament aquestes són les estratègies que plantegen els partits dits independentistes i al mateix temps avui ens donen la noticia que el govern del 52% prohibeix els talls de la Meridiana i la Colau aplaudeix amb les orelles.

Algunes xifres significatives

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 07 Feb 2022 17:58:31 GMT

Algunes xifres significatives

JoanC Roca 7 de febrer de 2022

Exposo aquí algunes xifres per a mi molt significatives. Voldria pensar que són conegudes. Poder les tenim tan normalitzades que ja no en parlem gaire. Exposar-les no és victimisme és denunciar una discriminació insuportable.

16.000 milions

El dèficit fiscal de Catalunya segons dades que s’obtenen de la mateixa administració oscil·la cada any entre 16 i 20 mil milions d’euros o expressat amb totes les xifres entre 16.000.000.000 i 20.000.000.000 d’euros.

8% del PIB

El dèficit fiscal de Catalunya representa cada any al voltant del 8% del PIB. Les transferències entre territoris que es produeixen a qualsevol país del món en els casos més excepcionals, que es poden comptar amb els dits de la mà, arriben al 3 o 4%.

Del 3 al 14

Catalunya està en la posició 3 de les CCAA pel que fa a l’aportació de recursos a l’EE. Una vegada l’EE ha fet la distribució de recursos entre totes les CCA Catalunya queda en la posició 10 però tenint en compte el cost de vida passa a la posició 14. Passar del 3 al 14 es inversemblant en qualsevol país democràtic del món.

6.000 milions

El deute públic espanyol segons dades del Banco de España pujava al novembre de 2021 a 1.426.259,98 milions d’euros. D’aquesta xifra ni un euro s’ha generat a Catalunya que en canvi sí que cada any paga la part corresponen als interessos que puja aproximadament 6.000 milions d’euros.

16% 19% 14%

Agafant de referència la darrera dècada (1997-2018) Catalunya representa el 16% de la població, el 19% del PIB i el 14% de pressupost d’inversions de l’EE. Aquestes xifres són clarament descompensades i demostren el tracte discriminatori que rep Catalunya.

0 euros cada quatre anys

Més enllà de que el pressupost d’inversió d’EE a Catalunya està entre 2 i 5% per sota del que seria just, la execució real se situa sobre el 75%. Amb una simple multiplicació (25x4=100) comprovem que aquest nivell d’execució es tradueix en una inversió de zero euros cada quatre anys.

9.107 milions.

L’estudi realitzat per Economistes pel Benestar (podeu trobar la documentació que han elaborat en aquest Web) ens mostra que Catalunya incrementaria en 9.107 milions els seus recursos si tingués el mateix tracte fiscal amb l’EE que el País Basc.

Aquestes només són algunes dels xifres que descriuen clarament la discriminació fiscal que rep Catalunya de l’EE. Si fóssim mal pensats podríem endevinar perquè alguns no volen ni sentir a parlar del dret de l’autodeterminació

Una consideració final. Aquesta discriminació la suportem tots els catalans sense excepció i encara més les zones on el poder adquisitiu és menor. Siguem independentistes, federalistes o amants del statu quo.

Ha tornat a passar

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 05 Feb 2022 00:09:17 GMT

Ha tornat a passar

JoanC Roca 5 de febrer de 2022

Ha tornat a passar. La JEC, organisme administratiu espanyol, amb el suport incondicional del Deep State ha tombat el Parlament de Catalunya i amb tota la impunitat ha destituït el diputat Juvillà votat pel poble de Catalunya. Un senyor que tenia un llaç groc a la finestra del seu despatx durant unes eleccions en les quals el seu partit ni tant sols s’hi presentava la qual cosa no té cap importància perquè si hi hagués participat no canviaria en res el grau d’impunitat que ha exercit la justícia espanyola.

A Espanya un organisme administratiu repressor té més força que la sobirania popular. Quin país!

Jo era dels que pensava que aquest cop seria diferent, digueu-me innocent, perquè confiava amb la Molt Honorable Senyora Laura Borràs, presidenta del Parlament. Sempre acabo desenganyat dels polítics en els quals he posat la meva confiança. Vaig ser molt crític amb el Molt Honorable Senyor Roger Torrent, expresident del Parlament Torrent i ara m’agradaria saber què s’ha fet diferent aquesta vegada. Sí, estic segur que la Molt Honorable Senyora Laura Borràs, presidenta del Parlament ho ha lluitat però el resultat ha estat el mateix perquè a la fi ha torçat el braç. Creia que anava a totes i que arribaria fins el final posant en risc el que fes falta. En aquests moments hi ha molt pocs polítics que comptin amb la meva confiança i la Laura era un d’aquests.

Del resultat d’aquest episodi podem fer-ne varies reflexions:

Un cop s’ha acabat el serial d’aquests darrers dies, immediatament, els tres partits del 52%, (quina mentida!) s’han tirat els plats pel cap davant dels seus atonits votants. Quina vergonya!
Qui mana realment al Parlament de Catalunya són els alts funcionaris que no deceben mai a Espanya. Caldrà revisionar la sèrie britànica “Sí ministre”. És com si els polítics que passen pel Parlament fossin uns passavolants.
Mentre que la sobirania del Parlament està contínuament intervinguda pels tribunals el govern es distreu negociant erràticament per la candidatura d’unes olimpíades cada cop més espanyoles.
Arribar a configurar una estratègia per la independència compartida pels partits sobiranistes és cada cop més una fal·làcia.

Malgrat tot, digueu-me romàntic, encara tinc l’esperança que la Molt Honorable Laura Borràs, presidenta del Parlament acabarà donant-nos una explicació creïble que faci que puguem tornar a confiar-hi.

Hi havia una vegada...

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 04 Feb 2022 18:55:36 GMT

Hi havia una vegada...

JoanC Roca 4 de febrer de 2022

Hi havia una vegada el poble A que tenia 1000 habitants, que parlava l’A, que tenia uns costums i una cultura mil·lenaris i que es governava democràticament. Aquest poble era emprenedor amb gent oberta que tanmateix era molt gelosa de les seves tradicions. També comptava amb un clima agradable, bona cuina i un accés fàcil a totes les disciplines culturals. En definitiva era un poble on es vivia bé. Molt a prop hi havia el poble B que tenia 5000 habitants, que parlava el B i que tenia la seva pròpia cultura, ni millor ni pitjor que la del poble A, simplement diferent.

Amb el temps 2000 habitants del poble B van anar a viure al poble A, de manera que aquest va passar a tenir 3000 habitants.

El poble A va esdevenir bilingüe i es va dir que aquest fet va enriquir-lo. Aquesta era una lectura errònia perquè el que ningú havia previst és el que realment va passar. La majoria dels nouvinguts van continuar monolingües mentre que els natius van adoptar el bilingüisme de manera que l’A va quedar en minoria i en conseqüència va anar quedant residual. Aquest fet només demostra que el bilingüisme social no existeix com per altra banda ha passat per tot el món. El que succeeix sempre és que llengua més parlada es menja la menys parlada. El bilingüisme pot ser personal però mai social.

Els natius que havien rebut als nouvinguts amb els braços oberts no van aconseguir integrar-los llevat d’una minoria de tal manera que les tradicions ancestrals del poble A es van anar perdent perquè no eren del gust dels abans veïns que anaven imposant les seves. Els natius protestaven perquè es resistien a perdre la seva manera d’entendre el món però els nous vinguts guanyaven totes les votacions donat que estaven en majoria.

Naturalment l’alcaldia va passar a ser ocupada per un nouvingut. Finalment el poble A va perdre la llengua i la cultura. Van desaparèixer. Els natius que es queixaven i pretenien mantenir la seva identitat eren acusats de primacistes i d’antidemòcrates i fins i tot de nazis. Els nouvinguts es defensaven dient que tot el procés s’havia portat a terme democràticament.

La pregunta és que si en nom de la democràcia és legítim eliminar una llengua i una cultura o bé la democràcia té mecanismes de preservar-los?

Probablement aquest conte és pot interpretar en un sentit que no és el que jo vull donar-li, poder no és políticament correcte però sincerament em sento profundament demòcrata i que el que jo desitjaria és gaudir d’una democràcia plena, vull dir més participativa superant a la representativa en molts aspectes.

Obres, eleccions i manteniment

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 01 Feb 2022 14:23:06 GMT

Obres, eleccions i manteniment

JoanC Roca 1 de febrer de 2022

Darrerament ens arriben moltes informacions sobre obres municipals que representaran grans millores per als ciutadans de Sabadell. I tu penses que això està molt bé, tot els que sigui millorar la ciutat és bo per a tothom, tu.

Avui tornant cap a casa he passat pel passeig de la Plaça Major i efectivament ja està tot tancat per unes obres de millora i he pensat que sí que sembla que l’ajuntament s’ha posat les piles sobtadament. I m’he preguntat d’on deuen venir aquestes presses ara. I penso, calla, no serà que s’acosten les eleccions municipals? I sí, resulta que es celebraran l’any que ve. Vaja, quines casualitats. Els mal pensats pensaran que poder volen inaugurar les obres abans o durant la campanya electoral. S’ha de ser molt mal pensat, tu. Els polítics que tenim instal·lats a l’ajuntament no pensen en els vots pensen en la ciutat, home.

Però davant d’aqueta febre que ha sorgit sobtadament de millorar la ciutat, em pregunto si mantenir els carrers no dona vots. I també si hi ha alguna ordenança o algun pla de manteniment dels carrers. Cada quan cal actuar d’ofici sobre un carrer? Cada 15, 25, 50 anys? Mai? No en tinc ni idea però m’agradaria saber-ho.

Però que ningú es posi nerviós perquè tinc un sistema infal·lible que consisteix en caminar mirant a terra i així pots anar superant obstacles. A més com que fa temps que no plou el perill de trobar-te una rajola flotant, d’aquestes que et mulla el turmell quan la trepitges, no hi és.

Per a mi tant important és millorar com mantenir però com deia no sé com funciona la cosa. Algú m’ho pot explicar?

Dos presidents a l’hora?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 30 Jan 2022 16:21:57 GMT

Dos presidents a l’hora?

JoanC Roca 30 de gener de 2022

Fa dies que es parla del possible retorn dels exiliats a Catalunya. No cal dir que el fet de que puguin tornar a casa personalment seria bo per ells i per tant ens en alegraríem per les persones però políticament no arribo a entendre que comportaria aquest retorn pel país, com afectaria al procés d’alliberament en el que estem ficats. Sí, estem en un moment delicat i amb la gent desmobilitzada encara que a l’expectativa esperant esdeveniments. Sempre dic que no conec a ningú que hagi desertat de la idea.

Hi dono voltes però no soc capaç de trobar respostes clares al que significaria aquest retorn. Es diu que, simplificant, a Europa significaria que el problema català està resolt i per tant es traurien un problema de sobre. Això no seria bo pel procés. Per altra banda no sembla que Espanya donin cap pas per facilitar el retorn com demostra que una de les claus podria ser modificar el codi penal en el que fa referencia al delicte de sedició però no fan cap pas per fer-ho almenys a curt o mig termini. I per tant els exiliats podrien acabar a la presó per delictes de malversació la qual cosa podria provocar que el moviment independentista tornes a activar-se. Però ja sabem que Espanya funciona en clau imposició i el que vol es engarjolar al president Puigdemont.

Però més enllà de la posició espanyola em preocupa la posició catalana.

Centrant-nos en el president Puigdemont. En quines condicions ha de tornar? Alguns pensem que és el president legítim de manera que ha de tornar com a president de la Generalitat. El president Torra sempre va sostenir que cediria la presidència a Puigdemont que havia estat destituït il·legítimament pel 155. Ara el president Aragonès és militant d’Esquerra i la gran pregunta és quina posició adoptaria ERC? És fa difícil pensar que cedirien la presidència.

Tindríem dos presidents, un exercint i l’altre a casa tranquil·lament suposant que els acords amb Espanya evitessin ficar-lo a la presó? A mi la situació em sembla del tot inversemblant si volem mantenir la dignitat com a país.

I una altre pregunta, com quedaria configurat el Consell per la República? Soc dels que penso que l’estratègia d’alliberament s’ha de construir en base a la gent que es va reorganitzant i al Consell per la República i el consells locals que es van implantant per tot el territori.

En definitiva sento molta gent que parla d’aquest retorn però ningú explica clarament com quedaria tot plegat o almenys jo no ho sabut interpretar.

El català en emergència?

Sat, 22 Jan 2022 16:19:26 GMT

El català en emergència?

JoanC Roca 22 de gener de 2022

Fa un parell o tres de dies els matins de Catalunya Ràdio feien un programa dedicat a la situació de les llengües cooficials del Estat espanyol amb l’assistència de responsables polítics de Catalunya , Illes, País Valencià, País Basc, Galícia i Consell General d’Aran. La primera pregunta de la Rosel va ser sobre com pensaven actuar davant de la situació d’emergència de la llengua. La pregunta no va ser una sorpresa, la sorpresa va venir de les respostes en la línia de que les llengües no estaven en situació d’emergència llevat de la representant d’Aran que va dir que sí que l’aranès estava en perill real. La consellera de cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, va dir que la situació no es podia considerar d’emergència, que efectivament el català està en una situació difícil però que la revertiríem. Sense despentinar-se, tu. Cal dir que després de saber que el nivell de preocupació sobre la salut del català que té el nostre govern és molt, molt, més baix que el meu m’he quedat bastant alarmat. Podem continuar confiant en les polítiques dels partits “independentistes” encaminades a situar el català al lloc que hauria d’estar? Francament cada cop tinc més arguments per ser desconfiat. No crec estar enganyant a ningú si dic que algunes polítiques estan pensades per guanyar vots encara que vaguin en detriment de la llengua. Per a ells un vot és un vot i la resta importa menys.

I quan el català està sota mínims i els polítics no detecten l’emergència el TSJC dicta sentencia perquè el 25% de les classes es facin en castellà. La repressió no s’atura. Si l’enemic està dèbil aprofita-ho per donar-li l’estocada.

Mentre estic escrivint aquest pensament rebo el següent WhatsApp que penso que és molt adient amb el que estic pensant:

"El TSJC da diez días a la Generalitat para aplicar la sentencia del 25% de castellano en las aulas. ¡Quien manda, manda!. Punto. Otra prueba de la situación de sumisión total en que está Catalunya. El castellano no está en peligro en absoluto. Es una decisión de "puro autoritarismo castellano". Lo curioso es que no haya catalanes con "dignidad" que se resistan a esa imposición puramente "castellanizante", por un lado, y de "dominancia, prepotencia, colonización", por otra. ¿Dónde están los partidos políticos catalanes? (Los dependentistas y "colaboracionistas" callan luego otorgan). ¿Dónde están los Sindicatos de enseñanza en Catalunya? ¿Dónde las asociaciones de padres...? ¿A qué niveles de sumisión llega la sociedad catalana...? ¿Nadie reacciona...? ¡Es de análisis!

Paco Martínez"

El Paco és català d'origen espanyol, independentista fins al moll de l'os i un activista lluitador incansable. Tal i com ja va passar en la Transició a l'escola de Santa Coloma per l'ensenyança en català, seran els catalans vinguts d'altres territoris els que tornaran a lluitar per la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país? On son la resta dels catalans i els "de tota la vida", farem alguna cosa? I les institucions i els partits com reaccionaran?

Repetir curs de ‘Secessionisme’

Fri, 14 Jan 2022 17:34:00 GMT

Repetir curs de ‘Secessionisme’

JoanC Roca 14 de gener de 2022

A primer de ‘Secessionisme’ s’explica que el país oprimit aprofita les debilitats del país opressor per portar a terme el seu projecte d’independència i que mai l’oprimit col·labora amb l’opressor per estabilitzar-lo. Només cal repassar la història dels processos d’independència per constatar que sempre ha estat d’aquest manera. Pur sentit comú.

El cas de Catalunya, per tant, és ben estrany perquè alguns diuen voler arribar a la independència saltant-se aquesta primera premissa. El que podem pensar sense gaire risc d’estar equivocats és que en el nostre cas l’opressor es deu fer un fart de riure dels negociadors de la part oprimida.

L’opressor té problemes de fons molt importants, econòmics, polítics i judicials fins el punt que la democràcia que diuen que són està absolutament qüestionada de tal manera que avui és comparà amb Polònia, Hongria i també amb Turquia.

La facció dels oprimits de l’interior donen estabilitat a la ‘democràcia’ espanyola reforçant governs aprovant-li els pressupostos, i el que és més espectacular, a canvi de res. És difícil d’entendre, no? Però l’oprimit diu que té una taula de diàleg amb l’opressor on negociarà la secessió i qui dia passa any empeny.

A la segona de classe de ‘Secessionisme” s’explica que en una negociació cada part ha de tenir una posició de força equiparable perquè sinó aquesta negociació és fictícia. Que no guanya qui te la raó guanya que té la força. En el cas català el desequilibri és tan descomunal que francament fa riure. Una part va amb un lliri a la mà i l’altre nega la pròpia essència del que caldria negociar.

La facció dels oprimits a l’exterior va guanyant batalles judicials però no compta amb un suport ferm i decidit de la facció de l’interior. Així està la cosa.

Sembla clar que la part oprimida hauria de repetir els cursos de ‘Secessionisme’

Quantes inscripcions al Consell per la República necessitem?

Sat, 08 Jan 2022 14:25:11 GMT

Quantes inscripcions al Consell per la República necessitem?

JoanC Roca 8 de gener de 2022

Si no vaig mal fixat, Alexandre Deulofeu va pronosticar que la independència de Catalunya es produiria el 2029. Això vol dir que ens faltarien 7 anys. Penso que la clau és la gent mobilitzada i organitzada i també que avui qui podria canalitzar el procés és el Consell per la República.

Però és la gent qui ha de donar entitat i força al Consell. Estic d’acord en que el Consell s’ha de posar les piles i fer alguns canvis per esdevenir el pilar que necessitem però crec que avui és l’estratègia més solvent.

Malauradament l’independentisme avui està certament en estat letàrgic. Darrerament les inscripcions al Consell es compten en dues, tres o quatre inscripcions diàries. Hi ha una senzilla fórmula per calcular quantes inscripcions diàries s’haurien de produir per fer realitat la previsió d’en Deulofeu. La hipòtesi és que amb un nombre d’inscrits determinats la independència es portarà a terme. Aquesta fórmula és molt senzilla. Només cal dividir els inscrits que considerem necessaris menys els ja inscrits per les inscripcions diàries. El resultat seria els dies que ens falten per estar a punt per fer realitat l’objectiu, la independència

Si fem un càlcul de per exemple cinc cents mil inscrits necessaris, en la dinàmica actual d’inscripcions hauríem d’esperar la independència per l’any 2.242. Segons aquesta formula caldria inscriure al Consell 160 persones diàries per aspirar al 2029.

Sí, ja sé que hi pot haver altres maneres d’arribar a la llibertat, aquest formula només és una manera d’incentivar a la gent que pensa que el Consell per la República es avui l’estratègia més consolidada.

Va home, necessitem inscripcions per tal d’ajudar a en Deulofeu a encertar la seva previsió.

La Catalunya d’avui versus a la de fa un any

Sat, 08 Jan 2022 13:59:24 GMT

La Catalunya d’avui versus a la de fa un any

JoanC Roca 8 de gener de 2022

Fa dos i tres dies sentíem Pedro Sánchez fent balanç de l’any amb el seu posat condescendent de sempre. Ja sabem que quest senyor pot dir una cosa i la contraria amb el mateix posat sense cap problema. És difícil trobar-ne un altre de tant poc fiable però és el president del gobierno, tu, i segons sembla algunes enquestes pronostiquen que tindrà prou vots per, amb el suport d’ERC, repetir mandat.

En el seu balanç convidava molt cofoi a comparar la Catalunya de fa un any amb la Catalunya d’ara. La situació de Catalunya ja és una altra cosa gràcies, sembla, a la seva gestió. I la taula de diàleg li va preguntar algú? La seva resposta no pot ser més clara i més contradictòria amb el discurs que ens ven Esquerra. Va dir, més o menys, que naturalment que es farà una reunió sense fixar una data però que ara no és la prioritat ja que ara la prioritat és el covid i la recuperació econòmica que en definitiva és el que li interessa a la gent. Si ho llegim bé, el que diu és que la taula de diàleg no hi és ni se l’espera. Per cert a mi ningú m’ha preguntat que és el que m’interessa.

I com reaccionen a l’altre costat? Doncs que no cal fer el crit al cel perquè la gent ara està desmobilitzada que és el que els hi convé. Que ara estem per altres prioritats, tu.

I sobre la taula de diàleg? Estem fent reunions discretes i ja us avisarem. Tots tranquils. Fixa’t ja hem brindat el català, tu.

Tot en ordre.

Carbó per a l'Ara

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 06 Jan 2022 14:31:19 GMT

Carbó per a l'Ara

JoanC Roca 6 de gener de 2022

Suposo que els Reis d’Orient han portat molt carbó a tots els que han canviat de relat aquests darrers anys, aquells que han passat de l’independentisme a l’autonomisme sense despentinar-se, aquells que s’han adaptat al Regim del 78 dissimuladament. Vull dir partits, mitjans de comunicació o celebres columnistes. Aquells en qui confiàvem l’any 2017 i que avui semblen uns altres després de patir una metamorfosis kafkiana.

Un exemple de transformació és el diari Ara. Jo n’era subscriptor des de que va néixer. El projecte em va agradar molt perquè significava una nova manera de fer periodisme, perquè estava representat per gent que, per a mi, era la nostra i perquè era un projecte que abraçava el sobiranisme de veritat.

En aquella primera etapa el primer que llegia del diari els diumenges era la columna d’en Toni Soler. No recordo quan vaig deixar de llegir-lo car els continguts s’havien girat com mitjó. A la meva manera de veure les coses aquests continguts havien esdevingut autonomistes com els de molts altres columnistes que havien estat de referència per a mi. Segurament va coincidir amb quan la direcció dels mitjans de comunicació catalans van passar a mans d’Esquerra.

L’Ara d’en Carles Capdevila, enyorat periodista, es va anar transformant i varen començar a fer uns editorials que personalment no podia entendre o es van negar a publicar aquell cartell del referèndum de l’1-O, fins arribar a censurar un article d’en Xavier Roig el qual està ple de raó sobre la situació del català.

Fa uns dies que em baix donar de baixa com a subscriptor de l’Ara amb molta pena perquè cada vegada ens queden menys mitjans escrits que tinguin una línia editorial que encaixi amb la meva manera de veure les coses. Poder és perquè soc d’aquests híperventilats que segons en Rufián, Tardà o Junqueras volem un independentisme màgic .

Dos dies després d’abandonar el projecte de l’Ara em trobo amb el cas Xavier Roig que no fa res més que confirmar que he fet bé de donar-me de baixa.

La solució independència

Tue, 28 Dec 2021 14:29:55 GMT

La solució independència

JoanC Roca 28 de desembre de 2021

El darrer 18 de desembre ens vam posar em mode de reivindicació i ens vam passar el dia a Barcelona per anar al manifestació en defensa de la immersió lingüística i al concert d’en Lluís Llach pel Debat Constituent. Quan al concert va ser memorable i molt emotiu. El que vam constatar és que les lletres d’en Llach, les quals són de fa 30 o 40 anys pel cap baix, semblen escrites recentment perquè són perfectament homologables al que vivim avui.

Malgrat la variant òmicron la manifestació del matí va ser prou massiva. Hi havia pancartes i cartells molt variants fent referència als greuges que patim en l’àmbit de la llengua però també n’hi havia de molt critiques amb el govern de la Generalitat i amb els partits “independentistes”. El cartell que em va agradar més és un que en tres paraules feia un compendi de tots els altres, deia: “LA SOLUCIÓ INDEPENDÈNCIA”.

Vaig pensar que sí que era un síntesis del que necessitem en pràcticament tots els àmbits.

Què patim persecució de la llengua des de fa segles i què avui la pressió en un moment especialment difícil amb proclames d’alguns d’aplicar un 155 lingüístic és insuportable? LA SOLUCIÓ INDEPENDÈNCIA.

Què patim espoli fiscal des del segle XVIII i que des de l’arribada de la “democràcia “ puja entre 15 i 20 mil milions d’euros a l’any? LA SOLUCIÓ INDEPENDÈNCIA.

Què no es respecta ni la nostra identitat, ni la nostra sobirania, ni els nostres drets fonamentals? LA SOLUCIÓ INDEPENDÈNCIA.

Què rebem repressió en forma d’exili, amb gent a la presó i més de tres mil encausats per exercitar els nostres drets fonamentals? LA SOLUCIÓ INDEPENDÈNCIA.

Què estem en un Estat que en lloc de protegir-nos ens va a la contra? LA SOLUCIÓ INDEPENDÈNCIA.

Sí, aquell cartell expressava el que ens cal.

L'estelada està de baixa

Fri, 24 Dec 2021 11:33:20 GMT

L’estelada està de baixa

JoanC Roca 24 de desembre de 2021

Us heu fixat que mentre alguns estan ampliant la base, els carrers estan reduint les estelades? Només cal observar el meu barri que fa tres anys estava ple d’estelades avui hi queden la meva i tres o quatre més mal comptades.

Crec que la gent té molt clar que si no es treballa per posar-se d’acord en definir una estratègia per endegar la República que es va proclamar el 27 d’octubre de 2017 és perquè no es vol la independència, si més no, a curt termini. Els partits estan còmodes en l’autonomisme i en les seves lluites de poder de curta volada. I la gent, que no és “tonta”, ho veu, s’acomoda amb aquell terrible ” ja m’avisareu ” i retira el simbolisme independentista dels carrers.

Tampoc ajuda que els mitjans de comunicació catalans hagin tornat al marc mental espanyol. Fa dos dies tots ells estaven connectats a la loteria de Nadal espanyola com sinó hi hagués un demà.

On són aquells més de dos milions que vam anar a votar l’1-O? És clar que poc més de cent mil són al Consell per la República, però i tots els altres? Com que vam ser capaços d’aguantar la violència de la policia espanyola sense donar un pas enrere vam donar legitimitat al Referèndum i jo penso que és el Consell qui clarament recull aquesta legitimitat. Així doncs el proper pas que hauríem de fer els dos milions que vam ser allà, al peu del canó, és adherir-nos-hi. Necessitem un Consell per la República molt fort per tal de seguir el nostre camí cap a la llibertat.

El relat aquest d’ampliar la base no és res més que un pretext per a no fer res i desmobilitzar-nos com demostra la desaparició de les estelades al carrer.

Nens en català i joves en castellà

Thu, 23 Dec 2021 14:30:47 GMT

Infants en català i joves en castellà

JoanC Roca 23 de desembre de 2021

Aquest matí he comprat un llibre en un barri de Sabadell on el castellà és majoritari. En preguntar si venien gaires llibres en català la resposta m’ha semblat molt significativa. Els llibres infantils els venen majoritàriament en català mentre que a partir de certa edat les vendes canvien també majoritàriament al castellà. Aquest fet em fa pensar que quan la decisió és dels pares el català és l’opció seleccionada perquè tenen molt interès de que els seus fills l’aprenguin però que quan la decisió ja és dels joves trien el castellà. L’idioma de relació entre joves cada cop més és el castellà. Una senyora que ha entrat en la conversa ha expressat que a casa parlen català però la seva filla compra els llibres en castellà i per molt que ho discuteixin no la fan canviar d’opinió.

Parlem molt de que el català l’ha de salvar la gent parlant-lo i no canviant de llengua quan ens parlen castellà, jo penso, però, que no n’hi ha prou i que l’administració hi ha de fer molt, molt més. S’ha de prestigiar el català, s’ha de fer necessari en la vida quotidiana del país. Com es fa? Doncs els poders públics catalans ha de trobar la solució a aquest entrellat perquè sinó en un futur, dissortadament, immediat el panorama serà devastador per la nostra llengua.

Jo, militant per la llengua com molts conciutadans, ja faig el que puc però no em conformo en tenir la consciencia tranquil·la, voldria veure que les institucions catalanes portessin a terme polítiques decidides i desacomplexades per revertir la situació.

La realitat i les mentides

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 17 Dec 2021 20:23:28 GMT

La realitat i les mentides

JoanC Roca 17 de desembre de 2021

Tots sabem que la realitat que vivim a Catalunya en relació a les llengües en tots els àmbits no té res a veure amb les immenses mentides que expressen els mitjans de la caverna madrilenya i els partits polítics des de la tribuna de les Cortes on els catalans som tractats fins i tot de supremacistes i de nazis. Tots sabem que aquests atacs que rebem responen a una estratègia coordinada de mitjans, polítics i jutges de l’estat profund contra el català i contra l’independentisme. una estratègia d’assimilació que estem patint des de fa segles. I en aquests moments que estem vivint moments de repressió, de rendició dels partits “independentistes” i de profunda debilitat de la nostra llengua sembla que ens volen donar el cop definitiu. Així que ens toca viure a la Resistència.

Podríem, en una lectura molt innocent, pensar que es creuen el que diuen però sabem que no, no s’ho creuen, que és pura estratègia com deia abans i que el mal que poden provocar a molta gent no els hi importa. Volen, i sembla que ho aconsegueixen, introduir que a Catalunya es persegueix el castellà en l’imaginari dels espanyols que no viuen la realitat del nostre país.

Crec que persones com l’Arrimadas que coneix perfectament el que passa a Catalunya en relació a les llengües no poden expressar-se en els termes que ho fan si son bones persones i només pot respondre a un odi profund contra Catalunya que ella sabrà d’on li ve.

Tot plegat demostra el que tantes vegades s’ha dit, una Nació no pot subsistir dins d’un Estat en contra, un Estat que no et respecta, no et reconeix i el que vol és assimilar-te, i també demostra que l’única sortida és la independència del país.

Personalment pel que fa a la defensa del català, trobo a faltar més militància per part de la gent i polítiques més decidides per part de les institucions catalanes , però també que els castellanoparlants que fa anys que vien a Catalunya els quals per tant son catalans (si ho velen ser) ajudin de forma decidida a preservar la llengua del país que els va acollir. Vaja que no haurien de viure la situació com espectadors sinó que sí hi haurien d’implicar.

La Generalitat no pot defensar la immersió, tu!

Thu, 09 Dec 2021 17:01:51 GMT

La Generalitat no pot defensar la immersió, tu!

JoanC Roca 9 de desembre de 2021

Avui llegeixo a VilaWeb que Gonzàlez Cambray diu que la Generalitat no té capacitat d’actuar per a defensar la immersió al Turó del Drac. El conseller d'Educació assegura que la sentència del TSJC s'adreça directament a la direcció del centre i impedeix que el departament hi pugui donar resposta.

Digueu-me hiperventilat però no puc evitar emprenyar-me o directament caure en el desànim donat que hem passat de lluitar per la independència a no poder defensar des la Generalitat el que queda de la immersió lingüística. Ja sabem que els partits “independentistes” son la baula feble del procés però la seva rendició està arribant a uns límits de baixada de pantalons insòlits. Des de que uns van dimitir de treballar per la llibertat inventant-se la excusa de que ara calia ampliar la base, que uns altres, els quals acostumen a mutar els acords, van donar dos anys de treva i que la resta té una part declaradament autonomista, el que realment estan aconseguint és desmobilitzar els independentistes del país. Dissortadament, avui tot fa pensar que ho fan planificadament i sincerament, m’encantaria estar equivocat.

I mentre la Generalitat diu no hi pot fer res, el que veig en el meu dia a dia és que la llengua vehicular, en tots els àmbits, cada dia més és el castellà. Però la Generalitat no hi pot fer res, tu!

De que es tracta? De gestionar les engrunes?

Collons que a TV3 la llengua vehicular comença a ser el castellà, què no t’ho creus? Doncs només has de visionar el FAQS (programa estrella). Per cert, el seu director, Vicent Sanchis, no fa gaire anava d’independentista.

Però jo continuaré parlant en català a tothom malgrat les incomoditats que em crea cada dia.

Llengua ficció?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 04 Dec 2021 14:38:10 GMT

Llengua ficció?

JoanC Roca 4 de desembre de 2021

¿Papa, de qué es esa tienda? Es una librería de libros escritos de catalán, hijo. ¿catalán, papa?

Sí hijo, el catalán es el idioma que hablaban tus bisabuelos. Fue una lengua milenaria. De hecho en Cataluña durante muchos años solo se hablaba en catalán. ¿Y qué pasó, papa? Pues la persecución de España i la desidia de los propios catalanes principalmente de las instituciones provocó que el catalán se perdiera. Pero aún quedan algunos nostálgicos de la cultura catalana que estudian la lengua i recuperan textos de sus autores. Papa, ¡quiero saber catalán!

La darrera afirmació, és una llicència optimista que m’he permès.

Aquesta conversa, avui, és llengua ficció o un guió derrotista, però si seguim al ritme de regressió actual, lamentablement, serà perfectament factible en una o dues generacions.

Sí, em direu que soc molt pessimista però cada dia es més evident que la llengua vehicular de Catalunya és el castellà, al carrer (hi ha barris de Sabadell que no escoltes ni un mot en català) on els propis catalanoparlants et pregunten en castellà o al món dels serveis privats o públics on la primera llengua que es fa servir és el castellà llevat de honroses excepcions quan et trobes en entorns 100% catalanoparlants.

Hi ha qui diu que és la gent que no ha de canviar de llengua per tal de preservar el català i que l’administració no hi pot fer gaire cosa. Penso que sí que nosaltres hem militar per la llengua però penso que no es de rebut fiar-ho tot a la gent del carrer perquè és injust i irresponsable.

Que fàcil és per les institucions donar la culpa a la gent i no fer res de res com passa avui. Jo que soc militant pel català puc afirmar que és feixuc perquè has de aguantar la condescendència dels teus i dels que no els importa el més mínim l llengua del país.

Estic d’acord amb els que creuem que la manera de preservar el català és fer-lo imprescindible en el dia a dia del país però crec que perquè el català, efectivament, sigui imprescindible és l’administració catalana qui s’ha de posar les piles.

Ens han tornat a enganyar?

Wed, 01 Dec 2021 20:27:51 GMT

Ens han tornat a enganyar?

JoanC Roca 1 de desembre de 2021

No fa massa temps en Junqueras ens deia que no ens creguéssim al govern espanyol perquè sempre incompleix els acords. També ens deia , crec que, el 2014 que ja no podíem aprovar uns pressupostos autonòmics que aquests havien de ser els de la Catalunya independent. Tot això que ens deia el president d’Esquerra no és imaginació meva, ho podeu trobar en aquest web en la secció Vídeos- La Fotuda Hemeroteca.

Mira que, Junqueras, els hi havia posat fàcil al gobierno de España aprovar els PGE. Un percentatge de català a les plataformes amb el qual salvàvem el català, quina camama, i suport assegurat. Modestament en un altre Pensament ja expressava la meva opinió sobre aquests acord que no era altre que tot era un enganyi que el PSOE una vegada més no compliria l’acord com ja avisava Junqueras fa temps.

Han passat dues o tres setmanes i patam! ja tenim aquí un mou engany. Rufián, que ja ens va dir que no tenia cap garantia dels acords de PSOE, ara, amb el sueu to fatxenda, amenaça amb no donar suport als PGE. Però mira no tinc cap dubte que acabaran donant-los-hi suport. I de la llei audiovisual quan al seu contingut, quan al seu desenvolupament, quan al seu acompliment ja en parlarem però dissortadament penso que res de res.

Idioma vehicular de la Sanitat

Wed, 01 Dec 2021 20:25:05 GMT

Idioma vehicular de Sanitat

JoancC Roca 1 de desembre de 2021

Ara vinc de posar-me la tercera dosi al CAP de Sant Felix de Sabadell i poder és perquè aquests darrers temps estem especialment sensibilitzats m’he fixat que la llengua vehicular d’aquest CAP, probablement no deu ser l’únic, és el castellà. La persona que et demana les dades, la que et va indicant per on has d’anar, etc. ho fan en la llengua oficial del regne d’Espanya. Quan jo els he contestat en català, efectivament, han canviat al català i alguns ho han fet amb un accent més vallesà que el meu per tant penso que alguns d’ells son catalanoparlants. En sortir li he preguntat a un xicot del personal si parlava el català i m’ha contestat que sí. Quan li he preguntat per què no l’utilitzen m’ha mirat amb una cara d’estranyesa com si la qüestió fos fora de lloc.

Això nomes és un exemple del que em trobo contínuament en l’àmbit del serveis. A Catalunya la llengua vehicular en els serveis públics i privats comença a ser exclusivament el castellà.

El més preocupant és que ho hem normalitzant tant que a la majoria no li crida l’atenció.

En l’àmbit privat estic d’acord que la gent hi hem de fer més no canviant al castellà sinó és estrictament necessari perquè el nostre interlocutor no ens entén en català. Dissortadament el 80% del catalans es passen al castellà massa fàcilment. Per a mi és fonamental que tots ens mantinguem en català per tal d’ajudar a conservar la nostra llengua.

Per què preguntem en castellà si som catalans. Som tant amables que posem la bena abans de la ferida. No fos cas que aquesta persona fos castellana. Un esforç, collons, que en hi juguem el nostre idioma mil·lenari i la nostra cultura.

Una altre cosa és si parlem de l’àmbit públic. Com pot ser que les institucions catalanes permetin que la llengua vehicular dels seus servies sigui el castellà. Per a mi és d’una deixadesa impròpia d’un país que la seva llengua està en perill.

Per denunciar aquesta deixadesa només cal veure com ha actuat l’administració catalana en la immersió lingüística, en la justícia, en l'etiquetatge de productes en català o en els audiovisuals.

Nosaltres hi hem de fer molt, sí, però l’administració hi ha de fer molt més.

Les 7 diferències

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 24 Nov 2021 19:30:37 GMT

Les 7 diferències

JoanC Roca 24 de novembre de 2021

Un dels arguments per justificar algunes polítiques de suport al govern ‘més progressista de la història’ que aplica Esquerra és que un, eventual, govern de PP-Vox seria molt pitjor. Sembla que aquest argument és l’únic que ERC té per fer tota mena de concessions al PSOE. Diuen que ells no creuen amb allò del com pitjor millor, que el cal fer és negociar amb el PSOE. No cal dir que no tinc cap interès en que els neofranquistes governin a Espanya però el que si que cal fer és preguntar-nos quines diferències reals hi hauria entre el govern d’uns o dels altres pel que fa als interessos d’una Catalunya sobirana. Amb el PSOE la repressió ha continuat amb la mateixa intensitat que amb el PP. Podem considerar, si som benvolents amb el PSOE, que fan el que poden però els poders de l’estat profund no els hi deixen fer més, però la realitat és contundent. Cada dia tenim judicis als represaliats on alguns d’ells surten condemnats i no veig que al PSOE ni a Podem en facin gaire cas. No hem vist cap diferencia d’actuació entre la fiscalia del PP i la del PSOE. Ens neguen el dret a l’autodeterminació. És més, ens neguen la Nació. Van col·laborar amb l’aplicació del 155 i no sembla que en facin cap acte de contrició. Ens ho mirem per on ens ho mirem el PSOE igual que el PP fa polítiques d’assimilació de Catalunya. Així doncs em torno a preguntar en que empitjorarien les polítiques de PP en relació a Catalunya?

Si el govern de la Generalitat fes alguna acció secessionista autèntica tots estem segurs que el PSOE incrementaria la repressió.

Anem a Catalunya. Tenim el govern del 52%, un govern sobre el paper independentista però atenent a les polítiques absolutament autonomistes que apliquen quina diferència hi hauria amb un govern del psc-PSOE? A alguns se’ls hi omple la boca dient que cal mantenir el govern que tenim perquè sinó venen els socialistes espanyolistes, però el que és segur que l’avenç cap a la independència seria la mateix perquè ara és zero. Per exemple quines diferències hi hauria en el pressupost que s’aprovarà i un pressupost del psc-PSOE? Ep! Que és la llei més important de la legislatura.

En definitiva els patits d’àmbit català ens fa triar entre ells o el “Papus” i torno a preguntar-me que passaria diferent del que passa ara si el “Papus” d’aquí o d’allà entrés al govern?

"Ja m'avisareu"

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 24 Nov 2021 16:47:03 GMT

"Ja m'avisareu"

JoanC Roca 23 de novembre de 2021

Cada vegada hi ha més gent que et diu que quan el procés es torni a activar “ja m’avisareu”. És una postura fàcil però dissortadament molt estesa. No és que ara no siguin independentistes però són reactius i sobretot no és gens clar quines renuncies personals estan disposats a fer a canvi de la llibertat del país.

Tanmateix motius pel desànim no en falten. Nomes cal observar l’espectacle que ens estan oferint els partits polítics en l’àmbit dels diversos pressupostos que s’estan negociant aquests dies.

En Rufiàn, molt cofoi ell, ens explicava avui que va negociar durament fins a les tres de la matinada per aconseguir el 6% de català en les plataformes i que en conseqüència donaria suport als PGE. Com diu en Valtonyc pensàvem que treballàvem per la independència però resulta que treballàvem perquè Netflix ens parli una mica en català. Sabem que això tampoc passarà però tenen una excusa per aprovar els PGE i qui dia passa any empeny. I la independència? Avui ja parlen de que d’aquí 30 anys ja es donaran les condicions.

Un cop ERC ja dona suport als PGE de PSOE-Podemos ens arriba la notícia de que el Tribunal Suprem liquida la immersió a les escoles catalanes i hi imposa el 25% en castellà. Què farà ERC davant d’aquesta sentència, reconsiderar la seva posició amb els PGE? Ja sabem la resposta, oi?

Vam votar per fer la independència i vam guanyar l’1-O i vam treure un 52% en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya però el que fan els partís “independentistes” és un mercadeig de pressupostos acordant-los amb els partits d’obediència espanyola. Tu m’aproves els de la Generalitat i jo t’aprovo els de l’Ajuntament de Barcelona i els de l’Estat espanyol. No importa si uns té estan reprimint en tots els àmbits o et van fotre un 155 (de legalitat més que dubtosa) o si són partits catalans d’obediència espanyola com els Comuns que jo no defensen ni un Referèndum i només ens parlen de la gran Espanya que volen fer amb Podemos. Ja ningú se’n recorda el 15M.

Ernest Maragall et diu un dia que els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona presentats per Comuns-PSOE són un verdader desastre que són impresentables i al cap de dos dies s’ha d’empassar el gripau de donar-los-hi suport. Però no passa res la paraula d’un polític no té cap valor avui.

Molta gent pensa que tot depèn dels partits i davant dels incompliments electorals es desmobilitza i acaba esperant nous temps. Quan parles amb molta d’aquesta gent et diuen “Ja m’avisareu” i quan intentes explicar que cal continuar treballant per la llibertat i cal continuar estant mobilitzats i també de tot el que perdem amb la dependència d’Espanya et miren amb una certa condescendència pensant que ets un altre hiperventilat.

De què serveix ser el 52%?

Tue, 16 Nov 2021 18:31:44 GMT

De què serveix ser el 52%?

JoanC Roca 16 de novembre de 2021

Estem atrapats en el 52% Per una banda fem tot el possible per tal d’incrementar-lo donat que és el percentatge més consensuat del que representa l’independentisme però per altra banda els partits que encarnen aquest 52% no fan polítiques independentistes sinó descaradament autonomistes. No seré jo qui diré que els partits que es declaren independentistes no ho siguin però si no fan res o molt poc per la independència la pregunta és quin sentit té el vot que els hi donem? Quan veiem que alguns deixen la independència per d’aquí a 30 anys o que entre ells es barallen pel poder autonòmic enlloc de vestir estratègies per tal d’esdevenir lliures en quin lloc deixen al 52% que els vam votar en clau independentista?

Com és pot entendre que el Consell per la República que vol representar l’esperit de l’1-O i al govern destituït pel 155 no estigui apuntalat per tots els partits i entitats independentistes si el que volem és instaurar la República que vam votar? Només es pot entendre per les lluites pel minso poder autonòmic, els odis personals i les incoherències en els seus plantejaments. Quan pensàvem que el procés consistia en primer fer la independència i que les lluites ideològiques normals en qualsevol país democràtic vindrien després ens estàvem enganyant.

Així doncs uns volen el 52% per ser independents i els altres el volen per governar l’autonomia probablement perquè no tenen la capacitat per liderar el procés d’alliberament.

Encara veurem com es trenca el 52% amb els pressupostos de l’Autonomia per aprovar-los amb els partits del 155, els repressors no ho oblidem. Cal dir que el conseller Giró, vet aquí que és qui defensa amb més vehemència el que representa el 52%, està lluitant per que siguin els parits de la investidura els que aprovin els pressupostos i que s’està trobant amb la pedra a la sabata que és sempre la CUP.

Sí, ja ho hem dit moltes vegades, jo també, que els partits són la vàlua feble del procés cap a la independència i necessitem que el Consell per la República i les entitats sobiranistes (Assemblea i moltes d’altres que estan sorgint) siguin les encarregades de portar la situació a un punt en el que els partits hagin de pujar al carro.

Hem normalitzant tant que els partits no portin a terme el seus programes electorals, és a dir que no compleixin el contracte que han obtingut amb els votants, que ja no fem escarafalls.

I que farem els independentistes a les pròximes eleccions? Doncs intentar incrementar el 52% dels partits que es presentin com independentistes perquè aquest percentatge pels votants vol dir independentisme. Aquests partits ens tenen atrapats. I després d’expressar el meu emprenyament tanmateix diré que espero que molts votats també emprenyats no optin per l’abstenció perquè el 52% per nosaltres és un símbol.

La fàbrica de fer la independència d'en Rufián

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 10 Nov 2021 19:45:23 GMT

La fàbrica de fer la independència d’en Rufián

JoanC Roca 10 de novembre de 2021

Quan en Rufián diu allò de que no té cap seguretat de que el PSOE-Podem compleixin els acords en els que es pugui arribar per a l’aprovació dels pressupostos a alguns ens queda cara de ximplet. En Rufián ja sap que gran part dels acords no s’aplicaran tal com està passant amb obtinguts en els pressupostos del 2020, en els que ell també en va ser un gran actor, i com, de fet, acostuma a passar cada any. Així doncs de que es tracta? De sortir a la foto dels grans èxits aconseguits i qui dia passa any empeny? Ara, això sí, inflant el compte corrent.

El gran argument que utilitza en Rufián per condicionar l’aprovació dels pressupostos és obtenir un percentatge de català en les plataformes. Amb la seva fatxendaria habitual va dir que seria ERC qui posaria el percentatge i sense cap acord previ amb el PSOE-Podem sobre aquest percentatge va donar suport a la tramitació dels PGE. Poca estona després Félix Bolaños García, ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica d'Espanya, va dir que de percentatges res de res que això sí mirarien de fer alguna cosa per a les llengües cooficials a Espanya.

Però clar com que mai tenim cap seguretat de que el govern espanyol compleixi tot si val. Ara pretendre salvar el català en aprovar els PGE és una burla excessiva.

Per cert en Rufián un dels salvadors del català té un programa en un canal de Youtube, “La fábrica”, que es fa en castellà. M’imagino que el motiu deu ser que en castellà s’arriba a més gent. El mateix argument que fa servir l’alcaldessa de la capital de Catalunya.

És una forma molt imaginativa de salvar el català.

Segons Rufián la taula de diàleg és la única forma d’arribar a la independència i que si algú en té una altre de millor que la digui perquè ell encara no n’ha sentit cap d’altra. Tots sabem i estic segur que ell també, que la taula de diàleg és morta de naixement, però si suposem que va de veritat, atenent a que les negociacions amb PSOE-Podem no tenen cap garantia, com diu el propi Rufián, jo em pregunto de que serveix. A qui pretenen enganyar?

En Rufián sempre ens parla amb una condescendència que m’emprenya una mica. Diu que la política és diàleg i negociació, que la gent no ho entén i que per això hi ha els polítics.

Ells dialoguen, dialoguen i dialoguen coses que mai compleixen però Rufián té la formula per arribar a la independència que no és altre que dialogar, dialogar i dialogar.

El Prat-Josep Tarradellas un aeroport d'Espanya

Sat, 30 Oct 2021 11:37:57 GMT

El Prat-Josep Tarradellas un aeroport espanyol

JoanC Roca 30 d’octubre de 2021

Formo part d’aquest 20% que procurem viure en català a Catalunya, oh!, la qual cosa hauria de ser al més normal però que dissortadament l’altre 80% es passen al castellà sense problemes a la mínima ocasió. Aquest 20% que quan entrem a qualsevol establiment del país i se’n dirigeixen en castellà contestem en català i que hem de dir quasi sempre l’entenen pel simple motiu que són catalans.

Tot això ve a tomb perquè fa uns dies vam agafar un avió per gaudir d’una escapada a Pulla Itàlia. Així que vam anar a l’aeroport del Prat, ara Josep Tarradellas per decisió d’en Pedro Sánchez, i vet aquí que vam passar per Espanya sense fer cap escala. Com vaig viure, un català que vol viure en català a Catalunya, aquest retorn a l’aeroport de Barcelona?

Un dels efectes de la pandèmia ha estat que han canviat algunes de les rutes internes de l’aeroport, així que ens vam confondre i no anàvem per on tocava fins que un senyor molt amable ens va dir “caballeros eso es el metro” a continuació llestos com som vam trobar el camí. La noia que ens va atendre a la facturació de Vueling no parlava català ni semblava que li feia cap gràcia que jo si que ho fes. Però bé a base de repetir ens en vam sortir. A continuació cal passar pel control de seguretat; “Senyor, los aparatos electrónicos deben colocarse en una bandeja a parte” Com que als aeroports sempre hi anem d’hora queda temps per anar a prendre alguna cosa. Vam triem el bar-restaurant que estava més a la vora de la porta d’embarcament on hi havia un panell informació de grans dimensions amb tota la oferta de productes que oferia en anglès i castellà. Vaig fer la comanda en català repetint els mots que va caldre a la persona que servia, la qual era molt amable i que per descomptat no el parlava. En embarcar, per descomptat, ens van demanar DNI o passaport i QR’s en la llengua del regne d’Espanya. Cal dir que quan jo li vaig parlar en català l’empleada que demanava la documentació em va contestar en català amb un accent de terres endins. Ep! Dins l’avió un hoste ens parlava català. Els missatges que es donaven pels altaveus del interior de l’avió eren en anglès, castellà i italià la qual cosa deu ser normal quan vas d’Espanya a Itàlia. Cal dir que de tant en tant emetien algun missatge en català, suposo que com una deferència als catalans que hi havia allà, el que no sé amb quin criteri trien aquest missatges.

Cada cop anem a pitjor o en qualsevol cas no millorem gens. Jo que he anat moltes vegades al Prat per agafar avions per feina o per vacances ho puc constatar.

Una vegada ja fa bastants anys vaig anar a un taulell d’informció on em va atendre una noia atenta, amable, simpatiquíssima i molt guapa que em va dir que parlava 4 o 5 idiomes, no ho recordo, perquè la seva feina consistia en comunicat amb gent de diferents parts del món però no parlava català i davant de la meva sorpresa (fingida) em va dir “estoy en ello”.

Quan entres al Prat, entres a Espanya. Allà els catalans tenim el deure de saber el castellà però no tenim el dret a que ens atenguin en català. El que m’entristeix és que no veig a gaire gent preocupada per aquest fet.

I de l’estratègia compartida el més calent és a l’aigüera

Thu, 21 Oct 2021 18:02:35 GMT

I de l’estratègia compartida el més calent és a l’aigüera

JoanC Roca 21 d’octubre de 2021

Tots sabem que Espanya no acomplirà amb Catalunya els pressupostos generals de l’Estat que s’aprovin. Ho sabem perquè sempre és el mateix. Només cal repassar el que ha passat els darrers anys. Per altra banda tenim la famosa taula de diàleg que no ens porta enlloc però que serveix perquè PSOE, Comuns i Esquerra guanyin temps per continuar tirant endavant els seus plans, els unionistes per diluir el procés d’amnistia i d’autodeterminació tot el que sigui possible i els independentistes d’ERC per guanyar influència a Catalunya la qual cosa sembla que és el seu autèntic objectiu. Si la pretensió de Junqueras, Rufián, Tarda i companyia fos que la taula de diàleg fos realment per l’amnistia i l’autodeterminació posarien els pressupostos a la balança. Però no va per aquí la cosa, en Rufián s’ha afanyat a deslligar una cosa de l’altra. Cap sorpresa.

Ara Junts també es mostra disposat a negociar els pressupostos fake, això sí incorporant alguna clàusula per assegurar-ne l’acompliment. Santa innocència o poder tàctica, ves a saber.

Esquerra ràpidament ha respost que d’acord en que Junts entri en la negociació però sempre que aquest s’incorpori a la taula de diàleg. I jo em pregunto si han aixecat el vet als interlocutors juntaires. Tot plegat pot semblar una broma pesada però és la maleïda lluita partidista entre aquests partits i mentre tant del treball de definir una estratègia compartida (que és el que realment interessa als independentistes) en que es van comprometre en el pacte de govern el més calent és a l’aigüera. A qui pensen que enganyen? Ja sabem quin peu calcen uns i altres.

La pregunta és si tota aquesta parafernàlia de la negociació dels pressupostos és postureig quan realment ja estan d’acord i només necessiten arguments per justificar-ne el suport?

Desmobilitzats esperant els partits

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 20 Oct 2021 16:24:04 GMT

Desmobilitzats esperant els partits

JoanC Roca 20 d’octubre de 2021

Quantes vegades hem sentit expressions semblants a “Quan els partits independentistes es posin d’acord que m’avisin perquè ara no estan per la feina”. Molts dels que s’expressen d’aquesta manera tenen una actitud de desmobilització mentre esperen que els partits es posin les piles per recuperar el procés d’alliberament del país. No sembla que els partidaris a la independència que avui estan a l’expectativa hagin desistit de les seves aspiracions però és ben cert que ara no ocupen assíduament els carrers.

Es l’actitud derrotista de dir que si els partits s’han rendit que hi podem fer nosaltres.

A aquestes alçades del “procés” tots sabem que la baula més feble son els partits polítics sobiranistes els quals, com ja hem constatat moltes vegades, es belluguen per interessos no sempre coincidents amb els del moviment d’alliberament del país. Dissortadament avui hi ha un divorci ben evident entre els objectius a curt i mig termini dels partits dits independentistes i els de la gent que els vota. Aquest divorci es va començar a fer evident en les darreres eleccions en les quals molta gent ja va optar per l’abstenció. Encara sort que els votants de les forces unionistes, d’esquerra, dreta i extrema dreta també se’n van anar a l’abstenció segurament perquè aquests no tenen res a oferir i el moment no estava tan polaritzat com en les eleccions anteriors.

Així doncs, mentre els partits es fan càrrec de la gestoria (Autonomia) el millor que sàpiguen han de ser la societat civil mobilitzada i organitzada i el Consell (per) de la República, com govern a l’exili, qui han d’encarrilar el procés. Quan els partits estiguin acorralats i vegin perillar els seus privilegis no els quedarà cap més remei que pujar al carro. De fet els partits ja van haver de reaccionar quan l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium portaven la iniciativa i hi havia un full de ruta. Des de que es va cedir la iniciativa als partits les coses han anat com tots sabem.

En definitiva i tornant a la gent que pensa que tota la responsabilitat del procés és dels partits penso que s’ho hauria de repensar i tornar a la lluita apuntant-se al moviment independentista que encara continua actiu i mobilitzat.

Pressupostos Fake

Sat, 09 Oct 2021 11:48:50 GMT

Pressupostos Fake

JoanC Roca 9 d’octubre de 2021

Aquests dies comença el festival dels pressupostos generals de l’Estat espanyol. Assistirem a estires i afluixes d’uns i d’altres i a promeses d’inversions de mils de milions. De fet ahir la flamant ministressa Raquel Sánchez ja parlava de 3.000 milions per a Catalunya i en Rufián ja es mostrava molest públicament perquè la Moncloa encara no ha començat la negociació amb Esquerra. Tot això, per a mi, forma part d’aquest festival.

El PSOE necessita pactar amb ERC els nous pressupostos de la mateixa manera que ho va fer amb els anteriors la qual cosa va suposar consolidar al govern “més progressista de la història d’Espanya” al poder. Un pot pensar que ja està tot amanit i que ara assistirem a una representació per justificar-ne l’aprovació però clar això seria una especulació.

Però anem a pams, el primer que caldria fer és verificar el nivell de compliment dels pressupostos en vigor. Les informacions que van arribant al públic indicarien que fins avui s’han acomplert en un 15% aproximadament i que en qualsevol cas és impossible que ni ens acostem al 100% al final del període.

Això no és nou, històricament, a grans xifres, el nivell d’inversió realitzat a Catalunya es belluga al voltant del 60-65% que és el mateix que dir que un de cada tres anys la inversió a Catalunya és 0%. No passa el mateix a Madrid que l’Estat espanyol acostuma a aplicar un 115% aproximadament del pressupost cada any.

Com és lògic aquests incompliments constants de l’Estat espanyol tradicionalment son denunciats per molta gent. No fa gaire per exemple per Junqueras i Tardà que deien que l’Estat espanyol no és de fiar i per tant no es pot negociar res amb ell. Cal dir, però, que ara han canviat de relat i ara el més important és pactar aquests pressupostos perquè és el millor pels catalans. He de confessar que no arribo a entendre que ha canviat però que tinc les meves sospites.

Així doncs que anem a negociar i quines garanties d’acompliment ens proposa el govern espanyol?

Ens posaran uns quants mils milions i un percentatge de català a la llei de l’audiovisual sobre la taula, els hi aprovarem els pressupostos i ho vendrem com un gran èxit? En Rufián i companyia ens diran que han fer el millor pensant amb la ciutadania i ens deixaran anar tot el relat que ja fa un temps que ens estan col·locant i mentre tant el PSOE continuarà amb les mateixes polítiques i incompliments i la repressió continuarà com fins ara. No cal tenir una bola de vidre per saber-ho.

Penso que els grups parlamentaris dits independentistes haurien d’anar junts a negociar aquest pressupost i posar l’amnistia i el dret d’autodeterminació sobre la taula. Però ja sé que no passarà perquè dissortadament aquest grups tenen interessos molt diferents i la seva prioritat no és la independència.

En qualsevol cas no ens enganyem, la amnistia, la llengua i els valors republicans passen per la independència de Catalunya.

Pau Gasol, llegenda espanyola

Wed, 06 Oct 2021 08:54:39 GMT

Pau Gasol, llegenda espanyola

JoanC Roca 6 d’octubre de 2021

Ahir en Pau Gasol, segons alguns, el millor esportista català de la història se’n va anar al Liceu a acomiadar-se del basquet professional i ho va fer en espanyol. Poder l’argument és que en espanyol l’entén més gent o poder el motiu és que ell es vol expressar en espanyol i ja està. Cap sorpresa, ja fa temps que va dir que Catalunya era una part petita d’Espanya. En Pau Gasol ha espanyolitzat sempre i és legítim. Cadascú s’identifica amb el que li dona la gana, res a dir.

Des d’aquell moment, tot son reportatges sobre la trajectòria esportiva del millor de tots els temps i bla bla bla. Cap cometari sobre el detall de que l’acte de comiat es fes en espanyol. Per a molts aquesta minoració de la nostra llengua no mereix ni un comentari.

El mateix argument, de així ens entén més gent, utilitzen els productors de la pel·lícula “Mediterráneo” sobre l’experiència de l’Open Arms d’Òscar Camps per fer-la en espanyol.

Aquesta impressionat història de la feina encomiable que realitza l’Open Arms salvant vides al Mediterrani no es pot explicar en català considerant a més que és una història portada a terme fonamentalment per catalans?

La direcció, la música, els actors són majoritàriament catalans i la producció també té una part catalana, però, si més no, una versió catalana no deu entrar en el pressupost.

Cada vegada tenim més catalans universals que parlen en català en la intimitat o per atendre afers domèstics però quan exerceixen la seva feina que els fa tant i tant importants parlen espanyol perquè els deu donar més rellevància i sobretot perquè els entén més gent. Haurien de parlar tots mandarí. O potser és un tema de diners?

He citat de dos casos recents però en podríem fer una llarga llista.

El que és alarmant és que a principis del segle dinou Catalunya era pràcticament monolingüe i avui estem en un moment d’emergència lingüística. Estic d’acord, com diuen molts, que la gent ha de treballar molt per preservar el català, jo en soc militant, però l’administració catalana hi hauria de fer molt més del que fa. Vull dir que estic d’acord que la gent hauria de ser més militant del que ho és moltes vegades però que les institucions catalanes haurien de portar la torxa de la lluita per preservar la nostra llengua. La porta?

El Referèndum de la CUP

Wed, 29 Sep 2021 08:13:31 GMT

El Referèndum de la CUP

JoanC Roca 29 de setembre de 2021

I la CUP es despenja proposant un nou Referèndum durant aquesta legislatura. Moltes vegades em costa entendre les polítiques de la CUP. Per exemple, concedeix 2 anys de coll a Esquerra per intentar que la “taula de diàleg” doni alguna mena de resultat però, des del primer moment, diu que no li veu cap viabilitat. Així doncs per què aquests dos anys?

Jo pensava, com molta gent, que l’1 d’octubre de 2017 el Referèndum ja el vam fer i el vam guanyar i també pensava que era legítim per tot l’independentisme i que només un de vinculant i acordat amb l’Estat espanyol el podia substituir. Si ara la CUP proposa un altre Referèndum em pregunto si consideren que el de l’1-O ja està superat? Què les garrotades que vàrem rebre ja estan amortitzades? Què els més de dos milions de persones que varen arriscar el cos defensant les urnes varen ser enganyats? I també em pregunto si el govern destituït pel 155 ja no és el nostre govern legítim? I si no que m’expliquin com lliga tot plegat.

Senyors de la CUP, com el fem aquest nou Referèndum? Reproduïm tot els procés del 2017?

Avui he escoltat amb molta atenció al diputat de la CUP Carles Riera per entendre la proposta del nou Referèndum. Diu que respon a que a l’acord de govern es va pactar portar a terme un nou embat democràtic durant aquesta legislatura. Per la CUP embat democràtic significa fer un Referèndum? No hi ha altres estratègies?

Una vegada més comprovem que cada partit va a la seva bola perseguint els seus interessos de partit i que dissortadament l’estratègia compartida per a portar el país a la independència no hi és ni se l’espera.

Son la societat civil organitzada i el Consell per la República els únics que ens pot treure d’aquest atzucac.

Desinterès per la via pública de Sabadell?

Mon, 27 Sep 2021 13:29:00 GMT

Desinterès per la via pública de Sabadell?

JoanC Roca 27 de setembre de 2021

Molt sovint em faig una pregunta; Quin pla de manteniment de la via pública té l’Ajuntament de Sabadell? Només passejant pel meu barri, la Creu Alta, em trobo rajoles trencades, enfonsades i aixecades, i no parlo d’unes quantes parlo de un percentatge considerable. Em trobo amb bancs en un estat de deixadesa impròpia, uns bancs que no han rebut cap mena de manteniment durant anys. Em trobo amb un paviment en un estat deplorable o amb les bordes de les voreres destruïdes. Em trobo amb les tanques metàl·liques torçades. Els comerços tancats en un estat de brutícia i d’abandonament que fa vergonya. I deixo la brutícia que hem de suportar per un altre “Pensament”. Una petita prova visual la vaig obtenir un dia tornant cap a casa des de la via Massagué fins a la plaça de la Creu Alta, https://www.joancroca2.cat/via-de-messague

Aleshores em pregunto de quines eines disposa l’Ajuntament per donar la volta a aquesta situació. No em puc creure que l’administració local doni per normal aquest estat d’abandó de la seva ciutat.

Hi ha algun termini per mantenir els carrers de la ciutat?

Existeix algun pressupost destinat al manteniment de la via pública?

Quines ordenances municipals s’ocupen d’aquest afer?

Tenim algun responsable de la via pública a Sabadell?

M’imagino que totes aquestes preguntes tenen una resposta més o menys raonable, però donada aquest situació de negligència me’n faig una darrera; Hi ha algú que estigui preocupat per la vergonya que patim quan ensenyem la nostra ciutat?

O referèndum o legitimitat

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 21 Sep 2021 15:26:36 GMT

O Referèndum o legitimitat

JoanC Roca 21 de setembre de 2021

Segons els dirigents d’ERC amb la taula de diàleg només hi podem guanyar donat que o obtenim un referèndum o obtenim legitimitat, així doncs aquesta taula és la millor estratègia. Els estadistes d’ERC diuen que la jugada és guanyadora perquè estem fent el que la Unió Europea ens demana. Si no s’aconsegueix acordar un referèndum haurem guanyat legitimitat, la UE es posarà les piles i a l’Estat espanyol no li quedarà cap més remei que convocar un referèndum. El conflicte deixarà de ser un afer intern espanyol. L’únic problema que té aquesta estratègia guanyadora és que els hiperventilats i probablement molts militats i votants d’Esquerra no ho tenen tan clar, però segur que d’aquí vint, trenta o quaranta anys es demostrarà que sí que era l’estratègia en majúscules.

La llàstima és que la majoria de la gent que va rebre les hòsties l’1 d’octubre del 2017 no ho podrà comprovar donat que tot fa pensar que va per llarg.

De fet des de que hi ha una taula de diàleg producte del pacte ERC-PSOE algunes coses no funcionen igual que abans. Abans de tant en tant ens prometien una pluja de milions que al cap de pocs dies comprovàvem que era una mentida més i avui en canvi ens diuen que no plauran milions, això sí, per culpa nostra.

Algunes coses funcionen igual com la repressió (no cal que fem una llista) o com la persecució del català (llei d’audiovisual) però no patim que l’estratègia és la que toca. Ara estem immersos en el diàleg i en el procés del “reencuentro” i qui dia passa any empeny.

Cal reconèixer que amb aquesta estratègia guanyadora que ens donarà legitimitat el relat ha mutat. Abans de pactar amb el govern més progressista de l’historia d’Espanya en Junqueras ens deia doneu-me 68 diputats hi us portaré a la independència o ens deia que l’Estat espanyol no era de fiar perquè sempre ens enganya, mai acompleix els seus compromisos. Avui hem obert els ulls. La solució és tenir la legitimitat perquè Europa ens abraci i posi a l’Estat espanyol al seu lloc.

Decididament la taula de diàleg és la solució a les nostres aspiracions. Que la reunió de la setmana passada semblés una broma de mal gust no ens ha de preocupar, està tot controlat, que els representants de Junts fossin vetats no és culpa de l’estratègia és culpa de l’elecció dels propis representats. Home, assignar represaliats per assistir a la taula que ens donarà legitimitat és de mal gust o poder es pensaven que anaven a negociar.

No patim que anem bé, Junqueras, Rufian, Tardà, Sol o Vilalta ens ho garanteixen, o referèndum o legitimitat.

Les fotos de la taula de diàleg

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 16 Sep 2021 16:34:48 GMT

Les fotos de la taula de diàleg

JoanC Roca 16 de setembre de 2021

L’esperat dia de la taula de diàleg ens ha donat diverses fotos, la dels presidents prèvia a la pròpia taula, la de la taula amb l’absència dels representats de part de l’independentisme, la dels membres de la mesa del Parlament als jutjats o la dels CDR’s acusats de terrorisme, però la foto que crida l’atenció per ostentosa és la de Sánchez i Illa prenent un cafè mentre la taula de diàleg estava reunida i encara sort que no si va ajuntar l’Aragonés. Tothom buscava la seva foto i poder alguns estan molt cofois per haver-la aconseguit però la veritat és que per l’independentisme la foto és absolutament decebedora.

Per ser honestos cadascú hauria de manifestar clarament quin objectiu real busca en aquesta taula de diàleg i quines possibilitats té per aconseguir algun dels seus objectius. I molt important cada part ha de tenir molt clar quins elements de pressió aporta. Si una part només porta un lliri a la mà i el convenciment de que té la raó tots sabem que no té res a pelar.

Així doncs si fos el cas de que no tens cap força per negociar hem de pensar que poder estàs enganyant a la gent. Si l’argument és que som els campions del diàleg i que mai abandonarem la taula i per l’altra banda et diuen que la resolució va per llarg sense cap termini, la pregunta és on ens porta tot plegat. Si tu planteges amnistia i autodeterminació sense cap força perquè la força és la gent i el que estàs fent és desmobilitzar-la i l’altra et diu que d’això res de res que el que cal és “la agenda del reencuentro” mantenint la repressió a tota marxa ens podem tornar a preguntar a on ens porta tot plegat.

Jo pensava que es tractava de trobar una sortida a un conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Un conflicte que fa 300 anys que dura i en el que concretament des de fa quatre anys l’Estat espanyol hi aplica una repressió impròpia d’un Estat democràtic que continua fins avui i que malgrat “el gobierno más progresita de la historia de España” tot fa preveure que continuarà. Com es demostra amb que, ahir mateix, la mesa del Parlament va anar als jutjats, els CDR’s acusats de terrorisme i més de 3000 persones imputades.

Un taula de negociació on no hi hagi les forces independentistes amb una representació potent i no es defensi la legitimitat de l’1 d’octubre em sembla una parafernàlia, una taula de fireta, un engany i un qui dia passa any empeny.

Si després del fracàs, almenys per a mi, d’aquesta segona reunió de la taula ERC aprova els pressupostos del PSOE i continua donant-li suport en tot que algú que m’ho expliqui.

No cal dir que la majoria dels mitjans de comunicació catalans, llevat de les excepcions de sempre, no han fet el crit al cel de com va anar la trobada d’ahir o de les declaracions posteriors del Sánchez. Res de nou.

La independència només se la creu una part important dels ciutadans del nostre país I per tant haurà de ser la societat civil organitzada la que amb, espero, el Consell per la República mantingui el procés viu.

Els ciutadans no van fallar

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 13 Sep 2021 18:36:15 GMT

Els ciutadans no van fallar

JoanC Roca 13 de setembre de 2021

Abans d’anar a la manifestació de la Diada Nacional a Barcelona teníem coll avall que les cròniques estaven escrites feia dies. L’èxit de participació, però, va desbordar a uns i altres i més que probablement les cròniques van haver de ser modificades per refer els arguments pel fracàs de la Diada. Van passar de la poca participació a donar molta importància a la divisió del independentisme.

Què posava a prova la convocatòria? Sense cap dubte el que importava saber era la participació en un context de pandèmia. Constatar que la mobilització actual del independentisme continua sent molt important per a uns significa que seguim al peu del canó i per tant ens dona força i arguments per continuar i pels altres vol dir que hauran de seguir buscant formules per aconseguir desmobilitzar-nos.

Dic formules de desmobilització i no dic directament repressió perquè aquesta l’aplica l’Estat espanyol amb el suport de partits com PSC, PP, Cuidadanos i Vox. Per no parlar dels Comuns que governen amb els repressors. Sectors catalans com els mitjans de comunicació no apliquen repressió però apliquen totes les formes de desmobilització que poden fonamentalment la Vanguardia i El Periódico, però no solament aquests. Només heu de seguir a alguns opinadors que han girat els seus relats com un mitjó des de l’octubre del 2017 fins avui. O pregunteu-li al senyor Sánchez Llibre president de Foment del Treball si és bona la mobilització ciutadana.

Tornant a la manifestació de l’onze de setembre la gent hi va tornar a ser i sabem que la gent està emprenyada perquè se sent enganyada pels polítics dits “independentistes” que no són capaços de vestir una estratègia unitària per anar cap a la instauració de la República proclamada tenint en compte on vam arribar fa quatre anys amb la força d’aquesta gent.

Ara ens volen mesells mentre practiquen un autonomisme en el qual l’Estat espanyol hi està comodíssim amb el suport d’algun parit independentista fins el punt de que Catalunya ja sembla que no és un problema. Donen una treva de dos anys al contrari polític mentre ens entretenen amb una taula de diàleg que no es creu ningú.

En aquest context els xiulets als polítics són normals, obligats diria jo, donat que no han donat resposta a les aspiracions que per altra banda van prometre. Aquest xiulets son una mostra de llibertat d’expressió. Els ciutadans demanen als polítics sobiranistes que es posin les piles.

Doncs bé, la premsa espanyola amaga la gran participació, la catalana es centra en la divisió i la premsa internacional parla de l’èxit del independentisme català.

Els ciutadans no van fallar!

L'odi baixa a Catalunya

Fri, 10 Sep 2021 19:28:27 GMT

L'odi baixa a Catalunya

JoanC Roca 10 de setembre de 2021

La portaveu del govern espanyol i ministra de Política Territorial Isabel Rodríguez ens informa que des de que hem entrat en la fase “del reecuentro” els delictes d’odi a Catalunya han baixat en un 60%. Deu ser que ja hem après la lliçó que ella mateixa ens va avisar que havíem d’aprendre. Així doncs hem d’entendre que ara que ja ens estem retrobant entre catalans perquè, està clar, el problema és entre nosaltres els catalans i ho estem fent gràcies a la política del “gobierno”. Per sort estem entrant en raó. La repressió ens l’apliquen pel nostre bé. Ara ja no odiem tant. És fàcil, si tens odi se t’aplica una teràpia de xoc a base de garrotades, d’exili, de presó, de persecució judicial o d’arruïnar-te i vet aquí deixes d’odiar i entres en una fase de retrobament i tema resolt, els independentistes entren en raó i es tornen unionistes i en conseqüència l’odi ja no forma part dels seus sentiments animals.

Els hiperventilats s’emprenyen davant d’aquestes informacions que ens dona la Rodríguez, però ja sabem que aquest col·lectiu no té capacitat de raciocini i per tant no els hi hem de fer gaire cas. Fixa’t si estan excitats que continuen fidels a la legitimitat del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, del govern i del parlament destituïts per l’EE segons l’article 155 de la “Constitución española”.

Si l’hiperventilat es posa pesat ara ja sabem que hi ha teràpies de xoc a base de repressió personalitzada. Tranquils.

Els ”gobiernos” de Rajoy i de Sánchez han estat una benedicció per a Catalunya, home. Ara ja sabem que la repressió és bona perquè només té beneficis pels catalans. Estem perdent capacitat d’odiar

1-O, moments emotius

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 04 Sep 2021 15:14:55 GMT

1-O, moments emotius

JoanC Roca 5 de setembre de 2021

L’1 d’octubre del 2017 és sense cap mena de dubte un dels dies més importants dels darrers temps de la història de Catalunya i no cal dir que dels nostres vides. Personalment ho vaig viure intensament donat que tenia un paper important com a representant de l’Administració en un col·legi electoral de la zona sud de Sabadell.

No vull explicar com va anar la jornada en el meu col·legi electoral perquè es va desenvolupar de la mateixa manera que la majoria dels col·legís del país i que s’ha explicat abastament fins i tot s’han fet diversos reportatges televisius que reprodueixen fidelment el que vàrem viure nosaltres.

El que vull és recordar moments especialment emotius que quan hi penso encara m’emociono.

L’arribada de les urnes.
El local era ple de gom a gom des de les 6 del matí. Quan van arribar els mossos d’esquadra i ens vam negar a lliurar les urnes, vàrem haver de signar una acte donat que els mossos van optar per no confiscar-nos-les donada la quantitat de gent que les protegia. Un cop acabat el protocol un mosso em va preguntar on eren les urnes i jo sorprès perquè estaven allà mateix em vaig girar i efectivament les urnes no es veien perquè la gent estava protegint-les de manera que quedaven ocultes de la visió de la policia. Aquest moment va ser especial per a mi. La gent estava a totes.
Donat que em va tocar un col·legi d’un barri que no conec especialment jo no coneixia a la gent però tothom es va posar a la meva disposició sense cap fissura i així fou durant tota la jornada. Allà hi ha havia gent de totes les condicions i segur que de diferents ideologies però això no importava i ningú preguntava, tots teníem clar l’objectiu.
Quan van arribar les noticies de les carregues de la guàrdia civil i la policia nacional i especialment a Nostra Llar de Sabadell ningú es va arronsar i tothom es va mantenir al seu lloc. Ens vam passar el dia esperant-los.
La determinació de la gent en protegir els vots amagant urnes per si les forces policials espanyoles ens visitaven. Estàvem espantats però determinats a aguantar.
Quan vaig anar al col·legi electoral del meu barri per portar a ma mare a votar en cadira de rodes i com la gent ens va obrir pas perquè ho pogués fer amb facilitat.
Com vaig anar a lliurar els resultats quasi clandestinament.

Sí, sens dubte, va ser un dels dies més intensos de la meva vida, de les nostres vides.

Ara el que cal és concloure la feina.

Ampliar la base a costa del català?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 28 Aug 2021 13:15:22 GMT

Ampliar la base a costa del català?

JoanC Roca 26 d’agost de 2021

He arribat a un punt que quan sento parlar català a algú que es creua amb mi pel carrer em reconforta, no dic que em sorprèn però quasi. Estic parlant de barris de Sabadell en els quals el llenguatge habitual semblaria que ha de ser el català. Continuo veien cada dia que molts, moltíssims, catalanoparlants es passen a l’espanyol o directament es dirigeixen en espanyol a tothom pel seu aspecte encara que aquests siguin catalanoparlants o incorporats a la llengua amb normalitat. No estic dient catalans o no catalans, això és una altre qüestió. Avui després de sentir parlar català a una gent que passava pel meu costat - ens en sortirem he pensat- he sentit a una senyora que parlava espanyol amb algú, que probablement entenia perfectament el català, amb un accent d’aquells de la Catalunya profunda. En aquest cas poder el més lògic era que la parla utilitzada fos el català per ambdós interlocutors, un perquè segur que si hagués sentit més comada i l’altre perquè probablement se sentiria més integrat si li parlessin català, com passa en molts casos. Estic segur que la majoria dels que es passen a l’espanyol no ho fan contra el català. Ho fan per costum, per amabilitat, per comoditat o qualsevol altre motiu. Però en aquest punt hem de ser militants de la llengua i no canviar a l’espanyol sinó és el cas de que l’interlocutor no entengui el català. Crec que és bo pels uns i pels altres.

Fa uns dies vaig demanar un cafè amb llet amb gel en un bar del centre de Sabadell i el cambrer no m’entenia. Sí, ja sé que aquesta és una situació bastant freqüent que es resolt canviant a l’espanyol, però no puc deixar de pensar que al meu país no puc viure al 100% en la seva llengua pròpia. A França, per exemple, has de canviar d’idioma si no t’entenen en francès?

Hi ha molta gent a Catalunya que viu a Espanya i que no té cap respecte pel català. Poder soc un radical però ho visc així, com una falta de respecte.

Ara, l’administració catalana hi ha de fer molt més en la defensa del català. No es poden admetre els nivells de català en l’àmbit judicial, o en el cinema o en les plataformes per posar alguns exemples. No ho podem deixar tot en mans dels catalans del carrer, a l’administració li hem d’exigir molt més del que fa.

A Barcelona només un 28%, segons les dades que s’han et publiques fa pocs dies, usa el català com a llengua habitual. Probablement passa el mateix en tota l’àrea metropolitana. Si aquestes dades no ens posen en guàrdia ja no sé que hem d’esperar.

Ampliar la base, concepte en qual estic d’acord, per alguns és fer forat en l’àmbit castellanoparlant. Jo em pregunto si això s’ha de fer deixant el català de costat o s’ha de fer reforçant-lo. Per què si ampliar la base justifica desnaturalitzar el català malament anem. Si ampliar la base vol dir fer renuncies amb la llengua alguna cosa no deu estar ben plantejada si aspirem a una Catalunya independent.

CxR, 98.500 de 2.000.000?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 24 Aug 2021 18:27:24 GMT

CxR, 98.500 de 2.000.000?

JoanC Roca 24 d’agost de 2021

Soc dels que penso que el Consell per la República és un dels instruments més importants que disposem per assolir l’objectiu de constituir la República declarada el 27 d’octubre de 2017, així com la mobilització ciutadana n’és un altre. Sistemàticament consulto el nombre d’inscrits en el web de Consell però no m’enganyo aquest nombre és decebedor. Dels més de 2 milions de votants del SÍ només s’han inscrit fins avui, 24 d’agost de 2021, 98.500 que és menys del 5%.

La qüestió és per què aquesta xifra és tan baixa? Quins són els motius que ens porten a aquest fracàs? Per què l’organització que millor representa l’esperit de l’1-O i la legitimitat del govern derrocat pel 155 no té el suport massiu de l’independentisme?

Si fem cas del que es diu en els ambients sobiranistes la xifra d’inscrits hauria de ser molt més alta però la realitat és la que és.

Un anàlisi de la situació que vivim pot ser que els motius d’aquest, de moment, fracàs són diversos.

1. La gent no acaba d’entendre el sentit, les funcions i els objectius del Consell i per altra banda desconfia per la poca unanimitat en donar-li suport de les diferents entitats socials impartits.

2. La forma erràtica en que del propi Consell està tirant endavant. Està costant molt anar avançant en els seus plantejaments probablement pels mitjans en que compta i els pals a les rodes que els hi estan posant des de diferents àmbits. Però, quantes vegades caldrà ajornar les eleccions de l’assemblea de Representats?

3. Un altre factor podria ser el paper del MHP Carles Puigdemont. Pot ser el president del Consell per la República i al mateix temps ser president d’un partit, Junts, sense que aquest fet signifiqui una gran contradicció? Personalment penso que el president del Consell ha d’estar per sobre dels partits.

4. Malgrat que la constitució del consell va ser acordada per ERC, Junts i, crec, entitats socials, el que s’ha fet evident és que ERC li ha fet el buit sistemàticament des del principi. Poder la raó d’això és per qui ostenta la presidència?

5. Per altre banda l’acció de suport que estan fent l’Assemblea i Òmnium és molt millorable. I de la CUP només Poble Lliure sembla que hi creu.

6. Quan als partits en aquest període transcendental pel país ja sabem que no canviaran, que busquen guanyar poder i l’enfrontament amb els altres per mantenir-lo o arrabassar-lo. No saben militar pel país no coneixen res més que militar pel partit. I sabem que això continuarà sent així sigui quin sigui el moment que viu Catalunya i siguin quines siguin les aspiracions dels seus ciutadans. De manera que el Consell els hi queda una mica lluny

Rascant una mica segur que podríem fer més anàlisi per trobar més motius de perquè la gent no acaba de confiar amb aquest instrument tan important del que disposem.

La independència l’haurà d’impulsar el poble acorralant als partits fins que donin els passos necessaris. Penso que s’ha de donar resposta als inconvenients existents per disposar d’un Consell per la República fort que lideri l’estratègia unitària cap a la República.

Quan arribem a 500.000 inscrits ja podrem dir; això està en marxa!

Les llagrimetes de l'Ada

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 16 Aug 2021 12:37:09 GMT

Les llagrimetes de l 'Ada

JoanC Roca 16 d’agost de 2021

El 13 d’abril de 2015 l’Assemblea Nacional Catalana vam celebrar l’assemblea general anual a Lleida. Moltes vegades l’alcalde de la ciutat o poble on anàvem a fer els actes més importants venia a donar-nos la benvinguda amb la xarrada inicial de l’acte. En aquella ocasió fou Àngel Ros, batlle de Lleida, qui va venir a fer-nos la filípica. En aquells moments l’ANC estava en plena efervescència mentre que el PSC (jo diria la delegació del PSOE a Catalunya) ja començava a fer evident la seva marxa enrere quan als drets de Catalunya. Àngel Ros, el qual a més va tenir la barra de donar-nos lliçons de catalanitat, va rebre una sonora xiulada. El meu entendre totalment merescuda. Carme Forcadell, carismàtica Presidenta de l’ANC, va intercedir pel barrut Batlle de Lleida, demanat als assemblearis que el deixessin parlar, no recordo, ara, els arguments que va donar per aturar la xiulada. Jo, que era i soc molt proper a la Carme, no ho vaig entendre. Per què havíem de limitar el nostre dret d’expressió per recriminar-li al batlle el que creguéssim oportú? Vaig trobar que la Carme no havia estat encertada. Aquest fet va quedar com una anècdota més del procés.

Els fets que van passar al barri de Gràcia fa dos o tres dies m’han fet pensar en aquella anècdota perquè té les mateixes característiques. Ens trobem en un acte on intervenen, simplificant, un independentista i un espanyolista, i quan parla l’espanyolista és xiulat pels assistents i vet aquí que l’independentista intercedeix reprimint la llibertat d’expressió de la gent que té tot el dret a protestar d’una forma democràtica.

Sobre aquest cas entre Ada Colau i Jordi Cuixart nomé vull fer alguns comentaris.

El primer és que l’Ada Colau és de llagrimeta fàcil. La recordo plorant aquella nit electoral quan va constatar que havia perdut. No cal parlar de com va acabar aquest afer, alcaldessa amb els vots de l’extrema dreta de Valls i fen govern amb els que ella mateixa havia dit que representaven la casta. Que lluny queden els temps que ella feia escarnis.

El segon és que Ada Colau s’hauria de preguntar per què la xiulen i no criticar com a fet posteriorment als que protestaven contra ella. La llagrimeta es tan lamentable que no mereix parlar-ne més.

I el tercer és que Jordi Cuixart, que ha esdevingut un referent per l’independentisme, per a mi també, exerceix un “bonísme” que traeix els sentiments de molts sobiranistes. L’abraçada a l’Iceta o la defensa de la Colau davant dels sobiranistes a la plaça de la Vila de Gràcia fa molt mal al ulls de molta gent.

Diuen que Jordi Cuixart és així, que evidentment no ho fa per ofendre als seus, però el seu “bonísme” li fa dir coses com que la Colau participa en la lluita compartida que els catalans tenim contra l’Estat espanyol. Jordi, l’alcaldessa de Barcelona està a l’altre bàndol. No te’n oblidis.

Marta Vilalta, què?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 13 Aug 2021 15:21:18 GMT

Marta Vilalta, què?

JoanC Roca 13-08-2021

Aquest matí he escoltat una entrevista a Marta Vilalta, Secretària general adjunta i portaveu d’Esquerra Republicana, als Matins de Catalunya Ràdio. La conversa s’ha centrat bàsicament en dos assumptes, la taula de negociació amb el govern espanyol i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Jo cada vegada que l’escolto amb quedo desconcertat perquè no sé si només es tracta de enviar-nos un missatge d’optimisme per altra banda poc creïble o ens pren el pèl directament. Pitjor seria si es cregués el que diu. Donat el càrrec que ostenta és una veu autoritzada del partit que va guanyar les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i per tant els seus arguments haurien de ser coherents, sustentats i creïbles. Doncs a mi el seus arguments m’han semblat molt orientats al que seria desitjable enlloc d’estar basats amb la realitat que vivim. Diu que a la taula de negociació hi anirem amb les nostres reivindicacions d’amnistia i d’autodeterminació perquè clar nosaltres tenim una proposta concreta i l’EE encara no n’ha anunciat cap com si aquest fer volgués dir que partim d’alguna avantatge. No crec que la Marta Vilalta sigui tan càndida. Quan es negocia qualsevol cosa cada part ha de tenir arguments i posició de força de veritat i que el fet que tinguis raó no et dona cap avantatge. L’EE té el poder, la repressió, les clavegueres, la força policial i la “justícia” i Catalunya que té? No ens enganyem, Catalunya només té la gent. Però Esquerra sempre posarà el diàleg per davant i si algú de Junts o d’on sigui no hi creu es tracta de criticar a aquests incrèduls. El Referèndum d’autodeterminació s’ha demanat uns 20 vegades al llarg del temps amb una resposta que és idèntica a la que expressen cada dia els interlocutors de la part espanyola, NO. Ara miraculosament, segons la Secretària general adjunta d’Esquerra la nova taula de diàleg pot ser diferent. El que no ha explicat quins són els arguments que facin creïble que ara pot ser diferent. Candidesa, innocència, bones intencions o presa del pèl i qui dia passa any empeny. Bé, empeny dos anys.

Pel que fa a l’ampliació de l’aeroport, Marta Vilalta ens ven que l’EE posa una inversió de 1700 milions i que serà Catalunya qui conjuntament, partits i entitats, decidirà com serà l’ampliació. També ens expressa que no és partidària de tocar les pistes. Santa innocència o engany. Vol dir que AENA, capital privat, xifra en 1700 milions una ampliació que no sap en que consisteix?

Avui ens parlen d’inversions en l’aeroport i en els Jocs olímpics d’hivern que tenen un termini de 10 anys i a Catalunya ja ens comencem a barallar entre nosaltres per les diferents opcions que plantegem des de partits i entitats implicades. I mentre estiguem barallant-nos l’EE es frega les mans perquè no estem pel que hauríem d’estar.

Però una veu autoritzada ens vol fer creure que nosaltres decidirem. Per altra banda quantes vegades ens han comunicat que arribarà un pluja de milions que mai acaba de fer-se realitat. Això sí, el dèficit fiscal de 16.000 milions és una realitat cada any.

Marta, Marta que no anem amb un lliri a la mà. Digueu-nos la veritat, dona.

Plou sobre mullat!

Braça, Barça, Barça!

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 12 Aug 2021 12:23:51 GMT

Barça, Barça, Barça!

JoanC Roca 12 d’agost de 2021

L’1 de maig del 2005 estava al Camp Nou i vaig ser un dels privilegiats que vaig assistir in situ al primer gol de Messi en partit oficial a l’estadi del Barça. Va debutar en aquell Barça dels Deco’s, Eto’s i Ronaldinho’s. Des de llavors he vist el 99% del partits de Messi amb el Barça, bàsicament, per la televisió. Si no em descompto han estat 16 anys gaudint del privilegi de veure’l jugant, en algunes etapes, en un dels millors equips que han existit. Messi és un cas únic car no passa per gaires baixes formes i sempre juga de notable a excel·lent. He tingut la sort de viure el millor equip de la història del nostre club; Guardiola, Xavi, Iniesta, Alves, Busquets, Piqué, Messi... El de les 6 copes!

Per tant jo, com la majoria de culés, estic molt decebut perquè penso que aquesta història s’havia d’acabar en una retirada de Messi en el Barça. Però, escolta, optimisme i endavant que som el Barça.

Després de la gestió nefasta de la darrera Junta presidida per Bartomeu i també de la política del president de la Liga Nacional de Fútbol, Javier Tebas reconegut franquista i militant de Fuerza Nueva, la nova Junta d’en Jan Laporta s’ha trobat un club arruïnat i ple de deutes que ha fet inviable la continuïtat de Messi a no ser que aquest s’hagués quedat a cost zero. Però clar, sembla ser que el crack guanyarà 140 o 150 milions d’euros nets en 2 anys. No sé si a un professional se li pot demanar aquest sacrifici per amor o per fidelitat a un club. Tampoc sé quin és el seu patrimoni després de tants anys al Barça havent estat en dels esportistes més ben pagats del món. Res a dir, totes les posicions són legitimes.

No vull entrar ara a analitzar en base a el que m’ha arribat el per què s’ha arribat a aquest situació. Ni tampoc en fer una crítica de si Laporta ha enganyat o no al socis pel fet d’haver promès de fer tot el possible perquè Messi es quedes. Ho deixo al saberuts periodistes esportius que es passen hores i hores pontificant sobre uns i altres quan la majoria de vegades tot fa pensar que no tenen ni idea de que parlen, però clar cal omplir hores de ràdio. De fet jo els escolto poquíssim i no deixo de fer res per estar al cas del que diuen.

Jo tinc tendència a creure en Joan Laporta. Després de la presidència de Gaspar (segons ell mateix el pitjor president de la història de Barça fins Bartomeu) Laporta es va trobar un solar desfet socialment i econòmica sense parlar de l’àmbit esportiu que era un verdader desastre. Va agafar aquest solar i hi va edificar un club exitós en els tres àmbits econòmic, social i esportiu. Només dos detalls, el primer és que vam viure el millor equip del món i el segon és que vam lluir Unicef a la samarreta. Així que tendeixo a pensar que si no ha pogut retenir al millor jugador del món és perquè donades les circumstancies era el millor pel Barça.

Ara entrem en una nova etapa. Quan ja es diu que hem de passar una travessia pel desert es duen referir a Espanya perquè a Europa ja fa uns anyets que estem fen una travessia pel desert.

Es necessitarà un temps per anar posant les coses a lloc i fer un equip guanyador. Tenim les vaques sagrades que han fet molt per l’equip (ja s’ho cobren poder excessivament)) però que haurien d’anar fent un pas al costat. Tenim molt bons jugadors joves als quals cal anar donant confiança per que són el futur, i paciència i més paciència.

Quan jo era jovenet hi havia una frase que els culés trèiem de la memòria quan començava cada temporada que era “Aquest any sí” i podíem dir-la 14 anys seguits sense aconseguir una lliga espanyola. De la lliga de 59-60 a la lliga 73-74 i després vam haver d’esperar 11 anys fins la del 84-85 i a continuació 5 anys fins l’any 90-91. Però érem del Barça a totes, tu.

Sortosament des de la del 90-91 fins avui n’hem guanyat 16 si no m’erro. Durant aquest temps hem gaudit de molts bons equips i en altres moments hem patit equips més fluixos.

Avui un club com el Barça que és dels pocs al món que no son societats anònimes. Avui grans quantitats de capital privat vinguin de Rússia, vinguin dels Emirats Àrabs o d’on sigui fan i desfan només cercant beneficis sense tenir en compte els valors que els diferents clubs puguin tenir atenent a la seves idiosincràsies. El Barça és dels socis i així volem que continuï sent. Però en aquest món és molt difícil competir econòmicament puig el fitxatges del grans jugadors tenen un cost que només se’l poden permetre aquetes grans fonts d’inversió.

Confiem doncs amb la Masia i donem una mica de Temps. Recordem que quan el Barça ha tingut el equip més admirat al món sencer 7 o 8 dels titulars havien sortit de la pedrera. Eren jugadors que senten els colors sincerament, sense condicions.

Si ara toca passar una etapa d’aquestes més obscura la passarem. Només cal exigir que les coses es facin ben fetes, que recuperem el club i segur que més aviat que tard tornaran els bons temps.

Ei! Això del Messi m’ha sabut molt greu. Però ho porto sorprenentment bé.

Aquí us deixo l’Himne,

Tot el camp

És un clam

Som la gent blaugrana

Tant se val d'on venim

Si del sud o del nord

Ara estem d'acord estem d'acord

Una bandera ens agermana

Blaugrana al vent

Un crit valent

Tenim un nom que el sap tothom

Barça, Barça, Barça!

Jugadors

Seguidors

Tots units fem força

Són molts anys plens d'afanys

Són molts gols que hem cridat.

I s'ha demostrat s'ha demostrat

Que mai ningú no ens podrà tòrcer.

Blaugrana al vent

Un crit valent

Tenim un nom que el sap tothom

Barça, Barça, Barça!

Una reflexió optimista

Sat, 07 Aug 2021 14:14:10 GMT

Una reflexió optimista

JoanC Roca 7 d’agost de 2021

No podem negar que la base independentista està patint una fase de desànim i desmobilització. Els motius venen donats per com van acabar els fets d’octubre del 17, per l’actitud dels partits, més autonomista que sobiranista i també pel desconcert actual de les principals entitats independentistes.

Per a mi aquesta desmobilització s’entén perquè a l’octubre del 17 ho vam veure molt a la vora i ara es veu molt més llunyà. A més durant aquest tres darrers anys l’independentisme ha hagut d’assimilar que els partits, els quals van rebre el testimoni del procés, no han estat a l’alçada del que s’esperava i que funcionen segons paràmetres de partit que en general no coincideixen amb els paràmetres d’un projecte d’autodeterminació.

Jo vull aportar una visió més optimista. Em pregunto si l’independentisme a reduït els seus efectius i em responc que no. No sembla que l’independentisme s’hagi reduït, estigui mobilitzat o no. Fins i tot ens podem preguntar si la gent favorable a la independència ha augmentat o no. No tinc resposta a aquesta pregunta però tinc clar que el percentatge de gent que vol mantenir l’estatus quo no ha pujat. Espanya fa tot el que pot perquè l’estatus quo no sigui el futur més desitjat per a la majoria de catalans.

En definitiva, penso que la base es manté sinó puja i per tant cal continuar treballant i quan arribi el “momentum”, com deia el MHP Torra , la majoria de gent hi serà.

Ho dic perquè he parlat amb molts independentistes desanimats però cap m’ha dit que s’ha fet enrere. Quan arribi el moment hi serem tots i poder més.

“Al loro que no estamos tan mal”

Autonomisme versus independentisme

Sat, 07 Aug 2021 14:12:42 GMT

Autonomisme versus Independentisme

JoanC Roca 7 d’agost d 2021

Soc dels que penso que fer la independència passa per un Consell per la República fort ¡ amb les idees clares que tingui un suport transversal i molt potent, un Consell per la República que exerceixi de govern a l’exili amb tot el que comporta.

Fer la independència també passa, diria que fonamentalment passa, per la societat civil organitzada i coordinada. Cada entitat ha de portar a terme les accions que sigui capaç de realitzar en base a les seves possibilitats i plantejaments. No han d’estar sotmeses a una sola direcció. Es poden plantejar projectes des de qualsevol d’aquestes entitats en els quals si sumin les que hi puguin aportar alguna cosa. És necessari que hi siguin la majoria començant per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium per sumar no per manar o absorbir als altres.

La baula més feble per fer la independència són els partits polítics que han demostrat bastament que es belluguen amb uns paràmetres diferents als de la gent de peu. Els interessos d’uns i altres són ben diferents. Una cosa és militar pel país i una altra és militar pel partit.

Per altre banda tenim les institucions catalanes. Tots estarem d’acord que és millor que estiguin en mans catalanes però que, no ens enganyem, estan supeditades a l’EE i que per tant tenen un marge d’actuació molt limitat.

Dissortadament, la realitat avui és que els partits i institucions estan practicant una política clarament autonomista sense cap mena de punt de confrontació amb l’EE, una política de peix al cova. Donant suport a la governabilitat d’Espanya com en els millors temps de Convergència i Unió. Només ha canviat que ara és ERC que fa les funcions que abans feia el món covergent.

És significatiu que ara els temes de debat amb el govern espanyol son unes Olimpíades d’hivern o l’ampliació del Prat. No entraré aquí amb els detalls d’aquests debats però no puc deixar de comentar que en la cas de l’aeroport estem parlant d’inversions però no del més important que és la gestió de l’aquest. Ja sabem con funcionen les inversions que l’EE promet.

Per els nostres partits, dits sobiranistes, el projecte independentista en aquests moments només passa per la retòrica de dir que a la taula de negociació demanaran amnistia i referèndum d’autodeterminació quan ja sabem que l’altra banda de la taula van repetint un cap i un altre que d’això res de res.

Mentre tant, autonomisme i més autonomisme i fer molta bondat. Ah! I la repressió a tota màquina.

L'enganyifa de les tertúlies

Sat, 24 Jul 2021 10:45:10 GMT

L'enganyifa de les tertúlies

JoanC Roca 24 de juliol de 2021

Sí és molt fàcil, posem els tertulians a manar i llest. Se solucionaran tots els problemes. Bé, poder tots no. Ara la independència jo no els interessa, tu. De fet, llevat d’algunes glorioses excepcions, només fan de corretja de transmissió dels partits que els posa allà. Tots hi van bé, uns cobren i els altres col·loquen el seu missatge i tots contents. Bé, no tots perquè alguns oients ja s’estan desconnectant d’aquest espais de propaganda. Els malalts de la política, els que volem el canvi, els que en definitiva volem un estat que defensi la nació i no un estat que la maltracti, quan escoltem alguna tertúlia sabem exactament que dirà cada tertulià en cada moment davant de qualsevol tema que se’ls hi plategi. Ara això sí, saben de tot i molt i tenen solució per a tot. Els partits volen autonomia i ells venen autonomia i alguns ho fan amb una condescendència que és ofensiva. Ens tracten de rucs a tots com si visquéssim en un altre país o simplement les nostres capacitats intel·lectuals restessin minvades. Ara els que diem el mateix que dèiem fa tres o quatre anys som uns híperventilats. Però és que ara estem equivocats i ells ens expliquen que cal pensar i fer. I si han girat el seu relat 180 graus no passa res ho expressen amb la mateixa seguretat que quan ens venien el contrari.

Que poc crítics són en general, per exemple, de la política d’ERC aguantant cada dia al govern del PSOE mentre aquest continua amb la repressió i els seus representants ens castiguen i ens perdonen quan els hi convé i ens diuen que aprenguem la lliçó.

Davant de la situació que viu el país els tertulians haurien de treure foc pel queixals per denunciar dia sí i l’altre també el que està passant. Però no, són una bassa d’oli amb l’objectiu, llevat de glorioses excepcions, de fer un servei al procés de desconstrucció del Procés.

Dissortadament aquestes taules d’opinió seriosa, plural i independent que haurien de ser les tertúlies radiofòniques o televisives, si més no del nostre país, són una enganyifa al servei del relat autonomista que avui impera en els partits dits “independentistes”

Aprendre la lliçó

Wed, 21 Jul 2021 15:15:23 GMT

Aprendre la lliçó

JoanC Roca 21 de juliol de 2021

La nova i flamat portaveu del govern espanyol i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez ex alcaldessa de Puertollano a la qual se li deu suposar un coneixement d’expertesa en el conflicte Catalunya-Espanya comença en el seu nou càrrec dient-nos que els catalans independentista “hauríem d’haver aprés la lliçó”. Particularment estic bocabadat davant aquest afirmació d’una senyora d’esquerres que s’ha incorporat en el govern més progressista de la història d’Espanya, ei! Que no és poca cosa.

Quina és la lliçó? Què si defensem les nostres idees rebérem cops per votar, ens imputaran per exercir el nostre dret d’expressió, arruïnaran als dissidents i a les seves famílies, ens haurem d’exiliar o en definitiva haurem d’aguantar la repressió desfermada de l’EE?

El que és espectacular és que una persona dita d’esquerres a l’EE pugui deixar anar aquest expressió sense despentinar-se, així com la nul.la resposta del “Progressisme” espanyol. Per no parlar de la minsa resposta del sobiranisme català.

Mala pesa al taler que diuen al meu poble.

Ja té raó la ex alcaldessa de Puertollano d’amenaçar els dissidents independentistes sense despentinar-se perquè avui veiem com el PSOE fa la pinça amb VOX, PP i Ciudadanos per impedir que el Congrés investigui al Tribunal de Comptes ja ho entenem tot.

El partit del govern progressista deu estar molt cofoi amb el Tribunal de Cuentas que pretén matar civilment a una sèrie de persones pel fet de respectar el contracte que van adquirir amb els seus electors. A Espanya sembla que els compromisos electorals no valen si signifiquen defensar unes idees que no encaixen amb la Sagrada Unidad de España. Ara, el que fa més mal és la resposta de Catalunya davant aquesta injustícia.

Mala pesa al taler.

Dignitat

Wed, 07 Jul 2021 09:01:32 GMT

Dignitat

JoanC Roca 6 de juliol de 2021

Fa uns anys quan una part dels catalans vàrem començar el darrer embat amb l’Estat espanyol, el qual es va batejar com el Procés de Catalunya, jo sempre deia que una de les raons que a mi em motivaven era la defensa de la dignitat del país. Allò de l’amor propi com a país. En aquells moments molta gent em responia que ens havíem de moure per raons socials i econòmiques i fins i tot històriques. Em deien que posar la digitat o la identitat en el centre de les reivindicacions no era oportú perquè era contraproduent i podia crear un relat que ens podia anar en contra.

Al cap d’un temps suposo que per la resposta de l’EE a un moviment pacífic i democràtic el concepte dignitat va agafar el sentit que li donava jo mateix. Es va posar en boca de tots i de sobte la dignitat va esdevenir un dels motius més importats del sobiranisme. Bé, no estic sol pensava jo.

Després va venir l’octubre del 2017 i la repressió fins avui. El terme dignitat a tornat a desaparèixer de la nostre relat. Probablement un dels motius és la vergonya i l’emprenyament que provoca l’actitud dels partits polítics que són incapaços de vestir una estratègia unitària per portar el país a la independència i que es mouen per interessos partidistes.

Hi ha molts exemples en els que la nostra resposta s’hauria de portar a terme apel·lant a la dignitat com a poble. Quan Pedro Sánchez parla “de moments de càstig i moments de perdó” no passa res!. Ja sabem com és Pedro Sánchez, home, no t’esveris diuen aquests que contemporitzen amb tu.

Collons una mica de dignitat!

Diàleg o negociació

Sun, 04 Jul 2021 19:07:14 GMT

Diàleg o negociació

JoanC Roca 4 de juliol de 2021

Algunes accepcions de dialogar i de negociar poden ser molt semblants si repassem els diferents diccionaris de la llengua catalana però el que entenem per dialogar o negociar en l’imaginari de la gent del carrer és ben diferent. Dialogar és més una conversa entre iguals on s’expressen les diferents opinions mitjançant les quals es pot arribar a algun acord de més o menys transcendència. Negociar vol dir tenir l’objectiu d’arribar a un acord entre interlocutors que tenen posicions molt diferents, molt enfrontades. Per poder negociar cada oponent ha de tenir una posició de força a contraposar a l’altre.

En el cas de la taula de “diàleg” entre el govern català i el govern espanyol per arribar a un acord del que cal fer per a resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya no es dona la condició necessària de diàleg entre iguals. La part catalana només té la força dels drets fonamentals i de la gent que democràticament vol fer efectiu el seu dret a l’autodeterminació. La part espanyola té la força de la repressió judicial i policial i la força del tribunal de comptes amb el govern més progressista de la història al front. En definitiva no podem parlar de diàleg quan una part no vol dialogar sinó imposar.

No es pot anar a dialogar quan una part parla de temps de càstig i temps de perdó, quan una part exerceix la repressió sense cap mirament, quan una part ja nega las posicions de l’altra dient que les lleis no permeten tirar endavant cap dels seus plantejaments. Fent, a més, una lectura des lleis esviatjada a la seva conveniència però no ajustada a dret. La unidad de España por encima de todo.

En aquests condicions, la part catalana ha d’anar a negociar fent valer la seva força que, no ens enganyem, és la força de la gent. De la dignitat de la nació catalana.

Per altra banda l’experiència, encara més, l’historia, ens demostra que l’Estat espanyol mai, mai, ha acomplert cap dels acords que ha signat amb Catalunya. “A estos catalanes, que nunca están contentos del todo y siempre quieren un poco más, hay que darles un golpecito a la espalda y prometerles un poco de dinero y se van tan contentos” i qui dia passa any empeny.

No, això no pot ser un diàleg ha de ser una negociació

Trapero ha parlat

Mon, 21 Jun 2021 12:00:15 GMT

Trapero ha parlat!

JoanC Roca 21-06-2021

Sí, Trapero ha parlat en una entrevista a TV3, entrevista promocionada fins l’esgotament. Semblava que era l’esdeveniment més esperat del segle, Trapero parla!

Doncs a mi no em va interessar gens ni mica escoltar a Trapero. Quan parlava! Em vaig fotre una sèrie coreana a Netflix.

Jo he entès el fenomen Trapero però no he entès que les autoritats catalanes l’hagin restituït en el seu càrrec de màxima autoritat dels mossos. Com molta gent del país vaig ser molt “Traperista” des dels atemptats de l’agost del 17 fins l’actuació dels mossos l’1-O. Pensava que havia de gestionar la llei espanyola amb el suport als plantejaments sobiranistes del país. Estava equivocat, ell mai s’havia pronunciat en cap sentit. Però aquells dies d’octubre del 17 especulàvem molt de com podia reaccionar el cos de mossos davant de segons quins fets es produïssin. En qualsevol cas la pel·lícula me l’havia muntat jo i per tant res a dir sobre com pensa el Major Trapero.

Quan va dir allò de que ja tenia preparat l’operatiu per a detenir el president i als consellers si rebia l’orde judicial corresponen quan, a més a més, ningú li ho va preguntar, si que es va posicionar. Perfecte, es va posicionar i a és va defensar al judici. Ara ja sabem on som. Millor.

Ara, per a mi és incompressible que un govern, en teoria independentista, restitueixi el senyor Trapero al comandament de la policia catalana. Un senyor que tenia preparat posar a al presó el president legítim votat pels catalans. No ho vaig entendre. Com tampoc entenc les actuacions dels mossos reprimint manifestacions de gent que reclama llibertat però això és un altre tema.

Tornant a l’entrevista del Major, sospito que aquesta entrevista s’ha programat en el context d’aquesta mena de segona transició en la qual des del mitjans públics catalans s’està donant suport que va en la línia de crear un relat en el que ara és el moment del diàleg i que la unilateralitat no és desitjable. Oi, que sona?

El Magnànim anuncia els indults

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 21 Jun 2021 11:57:26 GMT

Pedro el Magnànim anuncia els indults

JoanC Roca 21-06-2021

He escoltant a Pedro Sánchez el “Magnànim” anunciant que demà aprovarà els indults al teatre del Liceu. El to que ha fet servir és com sempre suau. Aquell que fa servir que sembla sincer. Aquell que el primer cop te’l podies creure però que avui ja no és creïble perquè amb el mateix to diu una cosa i la contrària. Amb el mateix to que diu que perseguirà a Puigdemont (de quien depende la fiscalia?), aquell to de quan diu que farà el que sigui perquè els presos compleixin la pena sencera, el mateix que justifica el 155 o que diu que no podria dormir amb Pablo Iglesias al govern i que s’hi abraça quan les circumstancies ho requereixen. Vaja que, segons alguns, és un gran polític i que diu el que la gent vol escoltar en cada moment encara avui digui exactament el contrari del que va dir ahir. Per a mi és un falç, és una persona que el que diu no val res i punt. Sempre farà el que li convingui i no el que ha promès.

Diu que és el moment del retrobament, la concòrdia, la convivència i el diàleg. No ha parlat del tribunal de comptes, ni de la repressió contra tot el que es mou que olori a independentista, ni de les penes de presó que es van produint dia a dia i clar tampoc a fet cap referència als més de 3000 encausats.

Això sí, els comentaristes de Catalunya Ràdio han trobat que ho havia fet molt bé.

Junqueras, no anem bé, gens bé

Tue, 08 Jun 2021 10:21:04 GMT

Junqueras, no anem bé, gens bé

JoanC Roca 7 de juny de 2021

Per Junqueras, la via escocesa és el model a seguir, és a dir, la via d’un referèndum acordat, perquè és l’opció que genera “més garanties i reconeixement internacional immediat”. “Perquè sabem que altres vies no són viables ni desitjables en la mesura que, de fet, ens allunyen de l’objectiu que cal assolir”

Vaja, no es pot dir que sigui una gran novetat perquè l’hem, diguem-ne, sol·licitat 19 o 20 vegades aquest referèndum acordat? Hem anat fins i tot al congrés espanyol a demanar-lo solemnement. Quina resposta hem rebut cada una de les vegades que hem fet l’exercici de demanar la via escocesa. Doncs cop de porta als nassos. I jo em pregunto quin canvi s’ha produït perquè ara tinguem la més mínima possibilitat de rebre una resposta diferent.

El mateix Junqueras ens parlava de que 20 anys és el temps que ens cal per aconseguir la independència. Vol dir que molta gent que va posar el cos per defensar les urnes jo no ho veurà o no ho veurem. Però clar, cal anar-hi treballant.

De moment el President de la Generalitat va a fer homenatges al Grande de España conde de Godó conjuntament amb el President del govern espanyol mentre imputen al coordinador de l’ANC de Manresa pels talls de l’AP7. Això deu formar par de l’estratègia cap a la via escocesa.

Junqueras, fins que no es demostri el contrari, ha abandonat l’1-O i a tota la gent que va fer-ho possible.

Soc dels que, humilment, penso que sense la unilateralitat, la mobilització, la lluita no violenta i la democràcia no ens en sortirem.

Quan veig que el PSOE felicita a ERC pel seu comportament penso que no anem bé, gens bé.

Sempre ens quedarà el PP

Sat, 29 May 2021 13:26:12 GMT

Sempre ens quedarà el PP

JoanC Roca 29 de maig de 2021

L’any 2006 el PP va fer una campanya de recollida de signatures contra l’Estatut de Catalunya. En molts casos es signava contra Catalunya sense gaires més consideracions. L’any 2010 el Tribunal Constitucional va retallar l’Estatut fins el punt que va rebaixar les competències de l’anterior Estatut. Així doncs un Estatut aprovat per Referèndum pel poble català va quedar escapat i en conseqüència avui estem regits per un Estatut que no ha estat referendat pel poble de Catalunya. Aquesta anomalia incompatible en un Estat democràtic és un dels motius de l’inici de la revolta del poble català que va desencadenar el que se’n ha dit “El procés”.

No es tracta ara de descriure el que ha passat des del 20210 fins el 2021 però si que podem afirmar que durant aquest període les actuacions del PP han “ajudat” en que l’independentisme hagi passat d’un 15% o 20% al 52%.

Avui ens trobem en un moment difícil del moviment independentista amb uns partits més orientats a l’autonomisme que a l’independentisme i amb una societat civil buscant maneres de reactivar el procés d’autodeterminació però en un estat de desencís important.

Per vet aquí que el PP torna a fer una campanya contra els indults dels presos polítics, en aquest cas amb el suport de VOX i Ciudadanos, que no es pot entendre d’altra manera que d’odi i revenja contra Catalunya pels fets d’Octubre de 2017.

Una vegada més el PP ens torna a ajudar a que molts catalans obrin els ulls en constatar el tracte que rebem de la dreta espanyola i que molt probablement ens ajudarà a incrementar el percentatge d’independentistes.

Ara, no ens hem de confondre, l’esquerra espanyola necessita els indults per confirmar la seva majoria a las Cortes durant almenys dos anys. Quan la “Unidad de España” està en perill donen suport al 155 o apliquen la repressió de la mateixa manera que l’aplica la dreta espanyola.

Veurem com ho juguen els partits dits “independentistes”

Premi pels serveis prestats

Thu, 27 May 2021 18:24:08 GMT

Premi pels serveis prestats

JoanC Roca 27 de maig de 2021

Ja tenim el nou govern de la Generalitat en marxa. Un govern, tot fa pensar, que està més dissenyat per gestionar la situació de crisi social i econòmica en la que estem immersos per la pandèmia de la Covid 19 que per avançar en el procés d’autodeterminació del país. Per consolidar aquest govern els partits independentistes han pactat dos anys de treva i a hores d’ara no sabem quina estratègia s’aplicarà quan arribem al final d’aquest període.

Així doncs els diferents consellers, en general, tenen un perfil més tècnic que polític per tal de fer una bona gestió de les diferents àrees.

El titular de la conselleria d’Empresa i Treball Roger Torrent trenca amb el criteri de que cada conseller sigui un especialista de la seva àrea donat que pel que sabem mai ha treballat en una empresa privada. La trajectòria de Torrent és regidor de Sarrià de Ter, alcalde de Sarrià de Ter, diputat de la Diputació de Girona, membre de l’Associació Catalana de Municipis, diputat del Parlament de Catalunya, President del Parlament de Catalunya i ara conseller d’Empresa i Treball.

Tot fa pensar que l’accés a la conselleria d’Empresa respon als serveis prestats, com no investir al MHP Carles Puigdemont o inhabilitar al MHP Quim Torra, i no al seu coneixement o experiència en el món de l’empresa. Quan no vols obeir una ordre sempre pots fer un pas al costat com deia ell mateix no fa gaire temps.

Preguntes per reflexionar

Mon, 17 May 2021 16:45:46 GMT

Preguntes per reflexionar

JoanC Roca 17 de maig de 2021

Hi ha preguntes que es contesten soles o que, si més no, fan reflexionar. Per exemple:

Per què la bestia negra del l’Estat espanyol coincideix amb la bestia negra d’Esquerra, Carles Puigdemont?
Per què sembla que el PSOE se sentia còmode amb un govern d’Esquerra?
Per què el mitjans de la caverna son tan amables amb Esquerra?
Per què Comuns i PSOE proposen un govern tripartit justificant-ho amb el mal govern Junts-Esquerra si atenen a l’experiència de govern del anterior tripartit (en deien Dragon Khan) va ser tan nefast o pitjor que el que volen substituir?
Per què es diu que el PSOE és un govern progressista quan protagonitza la repressió contra les idees?
Per què tenim tan normalitzat que els partits polítics no acompleixin els compromisos electorals?
Per què et fan sentir incòmode quan en un restaurant demanes la carta en català a Catalunya?
Per què l’esquerra espanyola, llevat de comptadíssimes excepcions, no dona mai cap suport al dret d’autodeterminació de Catalunya?
Per què els partits es queixen amargament del tracte que reben quan estan a l’oposició i quan tenen el poder actuen exactament igual que els altres?

En aquest blog continuaré posant preguntes que normalment son redundants perquè es contesten soles.

ERC, delators i 155

Mon, 10 May 2021 18:08:13 GMT

ERC, delators i 155

JoanC Roca 10 de maig de 2021

Fa temps , quan ERC i Junts es barallaven cada dia des del Govern de la Generalitat, sentia veus que deien que ERC negociava d’amagat amb Comuns i PSOE i jo com que veníem de 10 anys de procés i del 20S, 1O i 3O no m’ho podia creure. Em deia que no era possible perquè estàvem en el procés d’autodeterminació i que malgrat que els partits ens han decebut des de que dissortadament van agafar la iniciativa del procés, ERC només podia situar-se en l’àmbit dels partits independentistes. No podien deixar de costat a la gent que ha confiat en que anaven de veritat. Algunes pistes ja anaven deixant pel camí com el boicot al Consell per la República, el recolzament gratis al PSOE o la defensa que en moltes ocasions li feia el propi PSOE. Però jo creia que ERC no es podia permetre sortir del món independentista donat que la gent se sentiria traïda i això a mig termini els hi faria pagar. Però vet aquí després de trencar les negociacions amb Junts no els hi faltat temps per contactar amb els Comuns i sembla que amb el PSOE. Amb els delators i el 155.

Ara, en Junqueras ja ens parla desacomplexadament de 20 anys de procés és a dir deixem-ho estar per ara. Tot fa pensar que tenir la Presidència de la Generalitat val més que la lluita per la llibertat de la nostra Nació.

És ben curiós que l’enemic públic numero 1 de l’Estat espanyol sigui el mateix que el d’ERC el MHP Carles Puigdemont. És per pensar-hi detingudament.

Però continuarem, ja sabíem que només amb els partits no arribaríem a Ítaca, i ara sabem que ERC es despenja obertament. Ja sabíem que la independència la ha de fer el poble. Caldrà continuar treballant per la llibertat. La desconnexió de milions de catalans amb l’Estat espanyol és irreversible.

S'ha rendit?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 08 May 2021 13:06:47 GMT

S'han rendit?

JoanC Roca 8 de maig de 2021

Quan Junqueras parla de 10 o 20 anys, Tardà només diu tonteries, la repressió continua a tota marxa i ERC ho fia tot a una taula de diàleg que tots sabem que no porta enlloc (ERC també), la pregunta és si un sector que es diu independentista s’ha rendit.

Junts planteja una estratègia de confrontació però quina estratègia planteja ERC? Donar dos anys a la taula de diàleg i quan confirmem que és un engany no tenir cap pla per donar resposta. Aquest pla o és una irresponsabilitat o és una rendició que no es pot reconèixer.

El 52% volia això? Estem davant d’un engany o d’una ’incompetència. Poder simplement estem davant dels interessos partidistes que militen pels seus interessos que no sempre son coincidents amb els interessos del país.

Una mostra és el cas Rufián que de 18 mesos i plegar del Congreso (ho va dir ell) a estar com un peix a l’aigua a Madrid el temps que faci falta i canviar el seu relat sense despentinar-se.

Twitter fake news

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 18 Apr 2021 13:39:15 GMT

Twitter, fake news?

JoanC Roca 18 d’abril de 2021

Twitter que va néixer el 2006 avui té 300 milions d’usuaris, 65 milions de piulades al dia i 800 mil peticions de recerca diaris. Poca broma.

Si ets usuari d’aquesta xarxa el primer que cal fer és filtrar molt bé el que es va publicant sabent que hi trobaràs molts fake news però que també hi trobaràs moltes opinions honestes.

És un espai obert on tothom hi pot dir la seva i alabar o criticar el que cadascú cregui convinent. Aplicant el teus filtres pots bloquejar a qui creguis convenient i seguir als perfils que et mereixen més confiança.

A veure, el mitjans de comunicació públics o privats diguem-ne convencionals no publiquen fake news? No són mitjans que tenen una línia editorial absolutament manipulada per tal de crear una corrent d’opinió determinada orientada a seva línia política. On és, avui, la principal funció dels mitjans de controlar el poder polític? Actualment els mitjans convencionals són, dissortadament, eines del poder polític o més ben dit del deep state. O és que són independents l’ABC, El Mundo, La Razón, El Pais, la Vanguardia o El Periódico per posar uns exemples prou evidents.

Ara surten les xarxes socials en les que tothom pot dir la seva exercint un contrapoder als mitjans de sempre els quals no accepten de bon grat i que critiquen desqualificant-les.

D’acord que a twitter es produeixen excessos però com deia abans cal aplicar els filtres adients i saber llegir críticament les piulades que van arribant. No apliqueu filtres al que publiquen els mitjans oficials?

Cercas pot dir qualsevol cosa al FAQs i no se’l pot criticar? Té dret a sortir al FAQs, sí, se’l pot criticar, evidentment. He de dir que jo estava veient el FAQs quan Cercas em tractava de “babau”, de tontet, dient que el “Procés” m’estava manipulant, vaja que jo no tenia criteri que sortia al carrer perquè m’ho manaven no perquè jo pensava sinó perquè com que jo no tinc capacitat de pensar i com un be queia sense pensar en la manipulació. En Cercas no, ell que és més intel·ligent i veu les coses des de més amunt i no es deixa manipular. Ell esta molt cofoi de la democràcia espanyola que és de les millors que existeixen en el món mundial , l’emèrit va salvar la democràcia el 23F, els independentistes son uns menors d’edat manipulats, etc.

Vaig canviar de canal, tu, suposo que Israel García-Juez, un dels celebres convidats habituals del FAQs, estava molt d’acord amb en Cercas. Té tot el seu dret a estar-hi.

Però jo em mereixo una mica de respecte, collons.

Un altre Referèndum d'aquí a dos anys?

Tue, 23 Mar 2021 18:16:18 GMT

Un altre Referèndum d'aquí a dos anys?

JoanC Roca 23 de març de 2021

Estem en plenes negociacions per conformar un govern de la Generalitat. Tot ens porta a pensar que l’escull més important és el “que” cal fer en l’eix Nacional i qui dirigeix el full de ruta. Mentre estem a l’expectativa donat que queden pocs dies segons al calendari que cal acomplir per llei, d’un dia per l’altre se’ns anuncia un acord ERC-CUP on es donen dos anys de negociació amb el govern espanyol i es proposa un Referèndum en dos anys.

La meva sorpresa a sigut considerable per varis motius. En primer lloc, és tanca un acord entre ERC i CUP sense JUNTS. No entenc el procediment que s’està seguint.

Però el que no entenc és que vol dir fer un altre Referèndum. Només el puc entendre si és pactat amb l’EE la qual cosa per altra banda ja sabem que no és possible. Només s’ha sol·licitat unes 19 o 20 vegades. La darrera fa dues setmanes i sempre hem obtingut la mateixa resposta, NO. Vol dir això que volen repetir l’1-O? Quin valor li donen al que vam fer i vam guanyar jugant-nos-hi el físic?

L’estratègia política d’ERC-CUP és la del DIA de la MARMOTA?

Ens prenen el pèl?

Tot em porta a pensar que el que volen és practicar l’autonomisme essent molt obedients a l’EE sota la repressió. I qui dia passa any empeny i el sou i la cadira assegurats.

D’ERC ho podíem arribar a sospitar, però de la CUP?

Parlar amb la tele

Sun, 21 Mar 2021 13:08:49 GMT

Parlar amb la tele

JoanC Roca 21 de març de 2021

Quan jo era petit vivíem en ple franquisme, era la època del NO-DO per acotar el moment. Teníem dos canals de televisió en blanc i negre. En dèiem TVE i la UHF. Jo estava enganxat a la sèrie del moment, sí ja hi havia sèries, que era “Bonanza”.

En els noticiaris del moment quan apareixia, molt sovint, el “Generalísimo” automàticament el meu pare, que era dels que havien perdut la guerra, començava a increpar-lo en veu alta mentre la meva avia en un racó mirant-lo de reüll “passava el rosari”. L’avia no veia de la mateixa manera. Jo no entenia, amb el meu cervell infantil, perquè el pare parlava amb la tele tan enfadat. Jo naturalment em decantava pel pare sense entendre gaire els motius de la seva excitació.

Però ves por on un es fa gran i comença a tenir algunes reaccions que mai s’hagués pensat que tindria. Ara quan estic davant de la tele moltes vegades faig com el pare i començo a parlar amb ella quan apareixen personatges com Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Salvador Illa i molts d’altres i veus com menteixen sense despentinar-se i que un dia diuen una cosa i l’endemà diuen el contrari amb el mateix to de veu. Prometen una cosa i fan la contraria o normalitzen el feixisme dient que ells son molt d’esquerres.

Vaja que ara resulta que també parlo amb la tele, tu. Però ja ho he processat. La tele és com el psicoanalista que és un senyor que es planta davant teu, no et diu res i t’escolta molt. Tu descarregues tot el que et volta pel cap i et quedes molt descansat i surts dient que bo que és aquest psicoanalista! Com que no tenim cultura de psicoanalista la tele fa les seves funcions i també ens permet descarregar-nos.

El paper del Consell per la República

Sun, 21 Mar 2021 13:03:32 GMT

El paper del Consell per la República

JoanC Roca 21 de març de 2021

Es fa evident que els diferències del full de ruta d’ERC, Junts i la CUP són profundes atenent al que està costant arribar un acord per formar govern. Hi estan obligats després del mandat que els va encarregar l’electorat amb el 52% de vot independentista. El que importa és el que volen fer i com ho volen fer, sobretot en l’eix nacional, i és evident que els relats dels tres partits són molt diversos la qual cosa fa pensar que l’acord de govern serà complicat. Tanmateix, tenen l’obligació d’aconseguir-lo.

El que em dol personalment és que el paper que ha de jugar el Consell per la República sigui un dels esculls principals. Soc dels que crec que l’exili i el Consell són dos factors fonamentals per progressar cap els objectius declarats pels tres partits. Dissortadament, ERC i la CUP no hi ha apostat seriosament fins ara.

Les informacions que ens arriben fan pensar, doncs, que ara el principal problema per arribar a un acord de govern és definir la direcció del procés d’autodeterminació. Si ha de recaure en el Consell redefinint-lo o s’ha de crear un altre organisme. I també quin ha de ser el rol que hi ha de jugar el MHP Puigdemont. Afer complicat donat l’evident distanciament entre aquest i Oriol Jonqueres. Espero que tinguin la capacitat d’arribar a un pacte positiu pensant en el país i no en lluites personalistes.

Cartera de educació de Múrcia

Sun, 21 Mar 2021 12:59:56 GMT

Cartera d'Educació de Múrcia

JoanC Roca 21 de març de 2021

Mals presagis de futur per a Espanya, i per a Catalunya per la part que ens toca mentre en formem part. Un exemple senzill el trobem a Múrcia on per resoldre el merder que han organitzat donen la cartera d’Educació a VOX, sí Educació. Per a mi és molt significatiu que per mantenir el poder de la Comunidad Autónoma no tenen cap problema per lliurar l’educació a la ultradreta. Es tracta de la formació dels petits i els joves, poca broma. Com tractaran la immigració, el feminisme o els drets humans per exemple. Ja sabem de quin peu calça VOX. És una demostració palpable de que el PP, VOX i Ciudadanos és el mateix amb petits matisos i que mantenir el poder és més important que altres consideracions menors per a ells com l’educació dels infants.

El que és sorprenen que l’educació dels joves sigui moneda de canvi sense que ningú faci el crit al cel. Ja s’ha normalitzat que VOX cada cop tingui més paper en la “democràcia plena espanyola”.

M’he centrat en aquest apartat però l’espectacle que han donat a Múrcia amb transfuguisme a canvi de càrrecs és lamentable i la demostració de la decadència d’aquesta “democràcia plena” que estem patint els ciutadans.

Ni petons, ni abaraçades

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 21 Mar 2021 12:56:32 GMT

Ni petons, ni abraçades

JoanC Roca 21 de març de 2021

Imagina’t que som el 13 de març del 2019 i que estrenen una pel·lícula de ciència ficció de Steven Spielberg que té per títol “La Pandèmia”. Imagina’t que estem en una sala de projecció, que s’apaguen els llums i a des de la part inferior de la pantalla surt una frase amb lletres blanques sobre fons negre que va lliscant i desapareix per la part superior amb una música apocalíptica. La frase ve a dir; En l’any 2043 una pandèmia assola tots els racons de la terra causant milions d’infectats i centenars de mils de morts sense distingir països rics i països pobres. Els serveis sanitaris es veuen desbordats per l’allau d’ingressos. Tots els ciutadans d’arreu del món són confinats a casa seva i per sortir al carrer han d’anar amb mascareta. Es prohibeixen els petons i les abraçades......

El 13 de març del 2019 hauríem pensat que la imaginació de Spielberg és infinita i que les pel·lícules catastrofistes estan molt de moda.

Però ve aquí que el 13 de març del 2020 mentre estàvem immersos en altres preocupacions com la repressió, el procés, els desnonaments o la política europea amb els immigrants al Mediterrani, aquest guió imaginari s’ha fet realitat Ningú podia pensar que una cosa així podés passar. Bé, sempre hi ha qui diu que ell ja sabia que això passaria algun dia per allò del canvi climàtic i dels virus que venen pels afectes de la desglaç dels Pols.

El que podem constatar és que la capacitat d’adaptació de l’espècie humana és increïble, que lògicament estem tots esperant recuperar les nostres vides el més aviat possible i que la pandèmia està generant efectes molt negatius a molta gent però insisteixo que resiliència humana és admirable.

També constatem que la gestió de la pandèmia que estan fent, en general, els diferents governs a nivell mundial és molt negativa i està marcada per interessos i insolidaritats.

Vull ser optimista i pensar que aviat recuperarem els petos i les abraçades.

Seqüència (3)

Wed, 10 Mar 2021 18:33:16 GMT

Seqüència (3)

JoanC Roca 10 de març de 2021

Diuen des d’Espanya que a Espanya hi ha separació de poders, que és un estat de dret. Això deu voler dir que cada poder té el seu calendari i que els segueix atenent a les seves responsabilitats.

Aquest separació de calendaris queda desmentida cada vegada que es belluguen.

Aquí presento una seqüencia molt curta de fets.

1- El MHP Carles Puigdemont, el conseller Toni Comín i la consellera Clara Ponsati perden la immunitat al Parlament europeu.

2- S’anul·la el tercer grau dels presos polítics de Lledoners.

Aquesta seqüencia s’ha produït en poques hores de diferència. No cal ser un geni per entendre que el poder judicial ha esperat el resultat de la votació del Parlament europeu per revocar el tercer grau dels presos polítics. Vol dir que el poder judicial espanyol ha fet política la qual cosa correspon al poder polític, no?

Bé, això s’està repetint contínuament des de que va començar el procés.

Per exemple el TS pot tenir un expedient al calaix durant mesos o anys si fa falta en alguns casos o reunir-se d’urgència un cap de setmana en altres casos. La sagrada unidad de la Patria està per damunt de tot.

Què li ha passat al Tardà?

Wed, 10 Mar 2021 18:29:35 GMT

Què li ha passat al Tardà

JoanC Roca 10 de març de 2021

El cas d’en Joan Tardà i Coma és el cas de la metamorfosis més espectacular de les que recordo. Sí, d’acord, en el món de la política n’hem vist de tots colors. Hem vist comunistes que s’han convertit en ultraliberals o alguns personatges que canvien de partit de ideologia oposada amb una facilitat descomunal. Ei, tothom té tot el dret a evolucionar ideològicament, no faltaria més. Però el cas Tardà, poder perquè despertava moltes simpaties entre l’independentisme, és molt decebedor.

El seu discurs actual costa molt d’entendre atenent al que tenia fins que va deixar el Congreso espanyol.

Quins són els motius d’aquest canvi? El més versemblant és que ha quedat imbuït del discurs d’en Jonqueres; L’enemic és Junts en genèric i Puigdemont en particular, cal ampliar la base i d’independència ja en parlarem si guanyem moltes eleccions per sobre del 50%, cal “seguir” negociant amb l’EE com si fins ara haguéssim negociat alguna cosa, l’EE és fiable i si arribem a algun acord aquest acomplirà els sues compromisos, cosa mai vista. Ei, no sé si realment hi ha negociacions que no sabem entre ERC i PSOE.

Com podem tenir aquesta actitud sota una repressió incessant?

Per Tardà són més fiables els Comuns que Junts. No, és que ara hem de pensar en polítiques socials per recuperar el país de la pandèmia i de la sobirania ja en parlarem quan siguem més. Això, per a mi es una mentida perquè no és pot separar una cosa de l’altre. O és que ara rebrem una tracte diferent de l’EE? Heu notat alguna diferència en repressió, inversions o respecte a la llengua del PSOE en respecte al PP?

Si un és mal pensat pot pensar que o bé l’han comprat o l’han amenaçat o l’han convençut que amb l’EE anirem bé, però això encara és més inversemblant.

I mentre continuem un estat repressiu on segons Perdo Sánchez ell controla la fiscalia, Tardà està molt cofoi en donar-li suport gratis mentre posa pegues a un govern entre ERC i Junts que en definitiva és el que es va votar el 14F dient que aquest govern seria una vietnamitització del país o alguna cosa així.

Sergi Sol, omnipresent

Sat, 06 Mar 2021 15:26:04 GMT

Sergi Sol omnipresent

JoanC Roca 6 de març de 2021

Me’l trobo fins a la sopa. Parlo d’en Sergi Sol. Aquest senyor és incombustible. És a tot arreu. Mentre estic a la dutxa i després esmorzant ja me’l trobo a la tertúlia de Catalunya Radio de la Rosel, més tard mentre faig un cop d’ull per les xarxes me’l torno a trobar en algun article d’El Nacional. Penso, bé ja he fet el “cupo” de Sergi Sol. Però vet ho aquí a la tarda me’l trobo de tertulià per la televisió. Segurament també es mou per mitjans que jo no practico però això no ho puc saber. Em pregunto si aquest senyor fa res més que ser la veu d’ERC als mitjans.

El que constato és que pot dir qualsevol cosa sense immutar-se. I també que expressa un fòbia de tot l’espai de Junts que no sé si es tracta d’una estratègia d’ERC per tenir una veu que faci llenya contra el seu rival en l’àmbit independentista o simplement es tracta de que expressa el seu pensament destraler. Moltes vegades es passa uns quants pobles.

Entenc que els mitjans tenen les seves quotes pel que fa diferents perfils polítics que porten als seus espais d’opinió. També que aquests mitjans volen presentar pluralitat d’opinió. Com que ja coneixem aquests mitjans ja sabem que aquesta pluralitat és, en molts casos, molt discutible.

El que m’agradaria saber és quins criteris fan servir per seleccionar els opinadors. Qui el selecciona? El que tinc clar és que en Sergi Sol deu tenir un perfil perfecte per acomplir tots aquest criteris perquè com deia abans sembla que tingui cua per sol·licitar-lo.

Com que dec ser una mica masoquista i continuaré consumin els mitjans que he triat per estar el cas del que passa al nostre país hauré d’aguantar un personatge com el Sergi Sol com he d’aguantar-ne d’altres com Bolaño, Basteiro, Manchon i tants d’altres.

De fet, com que sempre son els mateixos, ja se que diran abans de que obrin la boca.

Seqüència (2)

Tue, 02 Mar 2021 17:51:21 GMT

Seqüència (2)

JoanC Roca 2 de març de 2021

S’han celebrat les eleccions i ara estem immersos en el procés de negociació dels partits per configurar una mesa del Parlament i un govern de la Generalitat. Sembla que el 52% de vot independentista està pesant prou perquè anem cap un acord dels partits independentistes encara que ERC continua jugant a constituir un govern de base amplia incorporant als Comuns. Personalment penso que aquest govern Frankenstein no té cap sentit i que és impossible, però ja veurem com acaba aquest procés de negociació.

En qualsevol cas el que és meridianament clar és que durant el procés electoral la repressió és va posar al congelador perquè l’efecte Illa no es veies afectat i que tota la maquinaria manipuladora de l’EE aconseguís el resultat que buscaven que no era altre que el de derrotar l’independentisme.

Però no se’n van sortir i l’independentisme va obtenir uns resultats que els va deixar l’EE descol·locat. No van esperar ni dos dies en tornar engegar la maquinaria repressiva tota marxa.

Observem la següent seqüencia cronològica de fets que han succeït a partir l’endemà de les eleccions al Parlament de Catalunya.

1. La fiscalia recorre al Suprem per tombar el tercer grau de Carme Forcadell i Dolors Bassa.

2. Empresonen a Pablo Hasél.

3. Els Comuns no voten a favor, s’abstenen, de la moció presentada al Congrés per ERC pel referèndum pactat.

4. El Suprem ha demanat un informe al Tribunal de Comptes sobre si han satisfet els diners del referèndum de l'1-O.

5. La fiscalia recorre al Suprem per tombar el tercer grau dels presos dels Lledoners.

6. La Fiscalia es querella contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els tres membres de la Mesa de la Cambra catalana, el vicepresident Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

7. Aquesta setmana els membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O aniran a judici.

Espero que la constatació de que l’EE no ha canviat ni canviarà la seva estratègia de repressió faci que ERC, Junts i CUP arribin a configurar una estratègia conjunta per "governar" i lluitar per la República.

PS. Ni Roger Torrent que s’ha plegat a totes les imposicions dels tribunals repressors se’n escapa.

Colau i l'acord progressista sense Junts

Fri, 26 Feb 2021 18:38:20 GMT

Colau i l'acord progressista sense Junts

JoanC Roca 26 de febrer de 2021

Llegeixo a les xarxes que Colau insta a ERC explorar un acord “progressista sense Junts”. És increïble. Una persona que accepta els vots de l’extrema dreta per desallotjar a un alcalde independentista i abraçar la poltrona sense cap escrúpol. Una persona que aprofita informacions falses de la caverna mediàtica madrilenya per guanyar unes eleccions. Una persona que es diu molt d’esquerres i col·loca a familiars en càrrecs ben remunerats a l’ajuntament. Una persona, alcalde de la capital de Catalunya, que esdevé youtuber en castellà perquè d’aquesta manera l’entén més gent. Una persona que està totalment implicada amb l’espanyolisme més ranci com demostra cada dia amb els fets. Una persona que es va fer popular per la seva creuada contra la casta per pactar-hi sense cap problema quan va obtenir poder polític. Perquè el PSOE també era casta segons ella i no va necessitar més de 5 minuts per anar amb aquest partit de la mà. Per a ella la casta, avui, és Junts per Catalunya. Quina hipocresia. Una persona que es va introduir en la política des de l’activisme de la Plataforma de Afectades por la Hipoteca per abandonar-lo a la seva sort un cop va assolir càrrecs polítics. Avui Barcelona és una de les ciutats amb més desnonaments de l’estat espanyol i no sembla que això l’afecti gaire més enllà de la xerrameca que fa servir per justificar tot el que es pugui relacionar amb ella. I un llarg etcètera.

Aquesta persona, té els sants collons de demanar a ERC, partit independentista, que deixi a fora a Junts del govern de Catalunya i que constitueixi un govern amb Comuns i PSOE? Aquí no cal parlar de com fa els números.

També em pregunto que entén la Colau per progressista. El POSE és progressista? L’Albiach és progressista? La casta és progressista?

Em sembla que la Colau té la cara molt dura i que l’únic que l’interessa és el poder pel poder i si aquest li arriba per Valls, dons l’agafa i si un dia necessita Junts per mantenir-lo si llençarà sense cap problema.

ERC, anem per feina?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 19 Feb 2021 18:50:48 GMT

ERC, anem per feina?

JoanC Roca 19 de febrer de 2021

Fa dos dies que ERC va presentar una moció al Congrés pel Referèndum pactat.

Hi van votar a favor ERC, JxCat, la CUP, el PNB, EH Bildu, Més País i Compromís, Podemos es va abstenir amb els Comuns a dins i la resta, com no podia ser d’una altra manera, van votar en contra. Qui dia passa any empeny.

Que els Comuns s’abstinguessin està dins el que podem esperar d’ells però el que no s’entén és que ERC els hi vagi darrera per constituir aquest estrafolari govern de base amplia que jo més aviat l’anomenaria govern Frankenstein.

No sé que va treure cap plantejar aquesta moció en aquest moment. Per què l’independentisme va superar el 50%? Per carregar-se de raons? Si s’havia sol·licitat 19 vegades al llarg del temps ara ja podrem dir que ja son 20 vegades? Postureig?

En qualsevol cas avui dos dies després ja no en parla ningú. Si algú em poc explicar quin era l’objectiu l’agrairé molt.

El que tampoc entenc és perquè no s’han posat d’acord de forma immediata els partits independentistes per conformar un govern independentista. El poble els hi dona la majoria absoluta i ERC es posa gesticular amb els Comuns i no sé si amb el PSOE. Què més volen? Bé, és una pregunta retòrica doncs ja sabem que la lògica partidista dista molt de la lògica popular.

Com es pot intentar incloure en el govern el partit de l’Albiach, aquella persona que va mostrar molt cofoia els seu vot “NO” que podia tenir conseqüències judicials pels parlamentaris independentistes i que és més espanyolista que el pal de la bandera.

Va, anem per feina, fem un govern de concentració independentista. Deixem-nos de retrets, definim una estratègia per seguir el nostra camí cap a la República Catalana.

Notes sobre el 14F

Thu, 18 Feb 2021 00:30:07 GMT

Notes sobre el 14F

JoanC Roca 17 de febrer de 2021

Ja han passat uns dies de les eleccions del Parlament de Catalunya del 14F i un cop païts els resultats ja se’n poden fer unes notes.

En conjunt podem estar prou satisfets perquè l’independentisme ha tornat a guanyar i a més ha avançat posicions. Dic prou satisfets perquè la meva opció era més a prop de Junts.

1. L’independentisme ha superat el 50%

2. ERC ha guanyat per primera vegada.

3. L’efecte Illa no ha funcionat com esperaven.

4. PDeCat passa has ser un partit extraparlamentari i tots els seus vots s’han perdut.

5. Artur Mas és un dels grans perdedors.

6. S’ha complert la profecia del MHP Quim Torra, el C’s a passat de 36 a 6.

7. Fent política ficció, Junts amb els vots del PDeCat hauria guanyat amb claredat.

8. La ultradreta declarada entra al Parlament.

9. El dia després la fiscalia activa la repressió contra els presos polítics.

10. En qualsevol cas ERC té a partir d’ara la iniciativa del procés d’independència.

11. Els Comuns ja s’han descarat com un partit espanyolista.

12. Una vegada més l'EE a boicotejat el vot exterior

Amb aquests resultats el que semblaria normal seria conformar un govern independentista amb una estratègia acordada cap a la República atenent als matisos que aporti cada partit.

Ara comencem el procés de negociació que d’entrada, per les primeres informacions que ens arriben, sembla que serà llarg i complicat. Espero que El PSOE no hi tingui cap paper rellevant.

Em preocupa molt quina actitud tindrà ERC amb el Consell per la República veient com ha actuat fins ara.

Enquestes, quina camama!

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 08 Feb 2021 19:24:55 GMT

Enquestes, quina camama!

JoanC Roca 8 de febrer de 2021

Les enquestes electorals son una bona camama. Diuen que només serveixen per indicar tendències. El que dubto és que la majoria de les enquestes que ens inunden durant les campanyes electorals siguin mínimament ben intencionades, vull dir neutrals.

Les enquestes, com és sabut, es fan servir per influir en la intenció de vot o millor dit per manipular el vot.

Les enquestes sempre donen el resultat que interessa als que les encarreguen. Es fan les preguntes que s’adeqüen millor a les projeccions que es faran per donar resultats globals. Aquest càlcul s’anomena “la cuina” i així cadascú té les seves receptes.

Fixeu-vos les diferències, a vegades molt i molt significatives, que segons la línia editorial del mitja de comunicació emeten. Sempre son interessades. No fiables. Sempre hem d’anar amb el filtre posat. La Razón, La Vanguardia, El Periódico o el Mundo per posar uns exemples ens asseguren que el PSC surt guanyador de les eleccions del 14 de febrer. Si seguim altres mitjans més favorables al sobiranisme els resultats son ben diferents doncs ERC o Junts en surten millor parats. Els uns i els altres busquen influir en l’estat d’ànim dels electors.

El cas més espectacular és el del CIS el qual, per ser públic, hauria de ser més curós amb la veritat. El CIS és un cas de manipulació incomprensible. Fins el punt que et poden fer una enquesta exprés fora de temps. Pot ser perquè les coses no van com els hi interessa i l’afany de manipular els pot fer arribar a fer el ridícul.

Com en moltes altres temes, s’ha normalitzat que les enquestes son interessades i manipuladores. Nosaltres hem de posar el filtres i no passa res. A ningú li cau la cara de vergonya quan els resultats no tenen res a veure amb els pronòstics. Tal dia farà un any i quan calgui tornaran a fer enquestes manipulades.

Ens quedem amb això de que només serveixen per avançar tendències. En les properes eleccions ja sabem que VOX tindrà representació o que C’s es fotarà una patacada. Tots contents.

14F Que votar?

Wed, 03 Feb 2021 20:58:01 GMT

14F Què votar?

JoanC Roca 3 de febrer de 2021

El 14 de febrer tenim eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel TSJC de la mateixa manera que les anteriors foren convocades pel president del govern espanyol. El Deep State s’ha acostumat a no respectar la voluntat de la sobirania del poble català i intenta manipular aquesta voluntat aplicat la força de la repressió que va contra la democràcia i contra els drets fonamentals.

En qualsevol cas una vegada més cal que anem a votar massivament malgrat la crisi del Covid-19. No podem permetre que el Parlament de Catalunya no tingui una majoria sobiranista.

Però, des de una posició independentista, què hem de votar?

Lògicament hem de descartar tots els partits del 155, això no té discussió.

Els Comuns tampoc son una opció car han esdevingut un partit no sobiranista, un partit espanyolista. No esmentaré aquí la llista de motius que em porten a pensar d’aquesta manera. Només pensar en la seva cap de llista ensenyant la papereta del NO el 27 d’octubre del 2017 ja em dona un argument suficient.

Malgrat que hi ha diverses opcions dites independentistes, algunes bastant qüestionables dit de pas, penso que les tres opcions que concentraran el vot seran CUP, ERC i Junts.

La CUP, sobretot la branca Poble Lliure, em cau bé però sempre m’ha decebut en els moments de la veritat com ara votar NO al candidat Jordi Turull quan sabíem que el dia següent l’EE el ficaria la presó. Això també dona per molt, però és una altra història.

Pel que fa a ERC m’han decebut molt les seves polítiques els darrers tres anys. No lluitant pel President legítim Puigdemont, no plantant-se contra la inhabilitació del President Torra, donant suport al Pedro Sánchez, aprovant els PGE, fent el buit al Consell per la República i un llarg etc. També podria parlar de l’espectacular canvi de discurs de gent com el Tardà. No entenc aquesta cançoneta d’ampliar la base com excusa per tornar a l’autonomisme més tronat. No se’n recorden de que ens vam jugar la cara l’1-O?

Ara diuen que cal guanyar moltes vegades per més del 50% per tenir força per tornar a plantejar un embat amb l’EE. De què parlem d’una generació? Ho hauran de fer els nostres fills? Els nostres nets?

Si volem la independència, sabent que no serà de forma immediata, ERC no és opció pel 14F. Així doncs l’única opció que veig raonable és Junts que és qui representa més fidelment l’esperit de l’1-O. Tinc clar que no és perfecte, que hi ha moltes coses a millorar, però per a mi és l’opció en la que em sento més representat. Confesso que sempre he sigut un votant d’opcions d’esquerres però crec que ara és l’hora de la transversalitat i Junts és l’opció més transversal que tenim davant.

Crec que tenim moltes proves que un President d’ERC no ens portaria a la lluita per la República almenys a curt termini mentre que una Presidenta de Junts ens obriria millors expectatives. L’opció és Junts.

I els medicaments contra la Covid-19?

Sun, 31 Jan 2021 15:57:24 GMT

I els medicaments contra la Covid-19?

JoanC Roca 31 de gener de 2021

La gran aposta per acabar amb la pandèmia del Covid-19 és trobar vacunes. La inversió que s’està realitzant a nivell mundial és la més important de la història. Els coneixements actuals i la col·laboració entre els diferents laboratoris de tots els racons del món han fet que s’estan trobant vacunes en temps record. Per descomptat que ens hem de felicitar per aquest èxit.

En qualsevol cas ens queden molts dubtes sobre quina serà la durada de la immunitat que aconseguiran aquestes vacunes. Donat que no hi ha cap experiència empírica sobre això serà el temps qui donarà la resposta. Sí, posem per cas que la immunitat sigui d’un any, la pregunta que em faig és si caldrà vacunar a tota la població cada any? És factible?

La vacuna és preventiva però també cal tenir solucions per tractar als infectats. A mesura que es va coneixent el virus s’estan millorant els tractaments que s’apliquen però sembla que en aquest camp encara patim una manca de coneixements molt preocupant.

Segur que també s’està investigant per trobar medicaments que siguin eficaços per combatre la malaltia que provoca aquest virus. De fet, és sabut que, entre d’altres, Grifols i l’Hospital Germans Trias i Pujol amb, Bonaventura Clotet i Oriol Mitjà estan treballant per trobar fàrmacs que combatin el Covid-19.

Però la impressió és que la gran aposta és la vacuna.

Des del desconeixement que personalment tinc del que cal fer i de com s’han de prioritzar els estudis i les investigacions per combatre una crisi de les dimensions de la que estem patint, penso que trobar els medicaments seria tan important com trobar les vacunes.

Distribució de vacunes contra la Covis-19

Sat, 30 Jan 2021 16:22:04 GMT

Distribució de vacunes contra la Covid-19

JoanC Roca 30 de gener de 2021

Un dels assumptes de més importància en l’actualitat és la fabricació i repartiment de les vacunes contra el Covid-19. Davant d’una pandèmia que és mundial es decebedor constatar com la majoria de països rics només observen els seus interessos sense cap mena de solidaritat cap als països pobres. Dissortadament és el que passa sempre en aquest món tan insolidari en el que vivim.

També comprovem com les farmacèutiques aprofitant l’immens negoci que ha sorgit sobtadament funcionen en base als beneficis que n’obtindran enlloc de prioritzar la superació de la crisi social en la que estem immersos. Diuen que el sistema capitalista es regeix per aquests principis i que a la fi tots hi sortirem guanyant. No hi puc estar d’acord, crec que ara s’ha de pensar en la gent.

El que no s’entén és que no es tingui en compte que estem immersos en una pandèmia d’abast mundial i que la solució ha de cobrir tot el planeta o és que al final deixarem alguns països marginats.

Vot exterior

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 30 Jan 2021 16:18:47 GMT

Vot exterior

JoanC Roca 30 de gener de 2021

No deixa de sorprendrem el poc que es parla, o encara dic més, el poc que es reivindica el vot de l’exterior. Des de fa molt temps els catalans que resideixen a l’estranger tenen moltes dificultats per emetre el seu vot. Moltes vegades els hi és impossible exercir el seu dret a vot. Aquesta situació s’ha normalitzat fins el punt que ja no se’n parla. Personalment ho trobo inconcebible. En quina democràcia vivim que les ambaixades espanyoles no donen cap facilitat per votar sinó tot el contrari. El motiu el sabem tots i és que es calcula que el vot exterior és majoritàriament sobiranista.

Una gran part de la culpa la tenim els catalans que no hem sigut capaços de fer una llei electoral pròpia. Dissortadament, una vegada més els interessos de partit han primat sobre els interessos de país.

Una solució seria el vot electrònic. Ja hi ha experiències efectives les quals, a més, provenen d’empreses catalanes. Però això és una altre història.

El dret a vot és un dret fonamental i no és acceptable que es neguí als catalans residents a l’exterior. Espero que la República Catalana donarà resposta a aquest sense sentit però de moment l’independentisme perd una quantitat impressionant de vots amb la conseqüent frustració de molts conciutadans.

Com més submissió més repressió

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 21 Jan 2021 19:27:22 GMT

Com més submissió més repressió

JoanC Roca 21 de gener de 2021

El primer curs de repressor diu que si el reprimit ajup el cap davant la repressió el que cal és continuar fent el mateix per tal de continuar tenint el control.

Així doncs, com més submissió més repressió. Per tant el reprimit a de buscar altres formules si vol sortir del bucle.

En el nostre cas aquesta màxima la verifiquem cada dia. Empresonen a una part del govern legítim votat pels catalans, a la Presidenta del Parlament i als líders de les principals entitats independentistes catalanes i els condemnen amb un judici a totes llums injust. La resta del govern s’exilia.

El poble amb el seu vot elegeix a Carles Puigdemont de President de la Generalitat però l’EE diu que no , el President del Parlament, que hauria de fer cas al poble, ajup el cap i el Parlament en proposa un altre i l’EE torna a dir que no, tornem a ajupir el cap i el Parlament en proposa un tercer que l’empresonen en mig del procés d’investidura i el resultat és que el cap ja l’arrosseguem per terra.

Quan ja hem aconseguit investir un President l’inhabilita un òrgan administratiu i que passa? Doncs passa que el President del Parlament es quadra una vegada més davant del repressor.

Amb quasi tres mil represaliats que fa una part dels reprimits? Donar suport a un govern tan repressor com l’anterior, els hi aproven els pressupostos i pidolen fer un govern amb ells.

I seguit la màxima de com més submissió més repressió, l’EE condemna a un conseller i ens judicialitza les properes eleccions catalanes creant un caos polítics bestial.

El repressor manipula sense vergonya per tal de guanyar les eleccions al reprimit.

Un detall molt aclaridor és que el conseller condemnat, Bernat Solé, ho és per la seva actuació com alcalde l’1-O de 2017. D’alcaldes investigats pel mateix motiu n’hi ha molts però vet aquí que el primer condemnat és precisament el conseller que esta al càrrec de l’organització de les eleccions.

No caldria canviar de tàctica o és que alguns ja estan bé amb l’”statu quo”?

Quan sento que necessitem un generació per assolir la independència tinc la impressió que alguns vien molt bé en el paper de reprimits.

14F o 30M? El que digui el jutge

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 19 Jan 2021 19:01:35 GMT

14F o 30M? El que digui el jutge

JoanC Roca 19 de gener de 2021

No tinc clar qui té la raó sobre si ajornar o no les eleccions del 14F. D’arguments n’hi ha per totes dues bandes. I personalment en compro de tots dos costats. Per raons polítiques preferiria no ajornar-les perquè és evident que estem en una situació insostenible que cal revertir el més aviat possible, però si per raons sanitàries cal ajornar-les ho podem acceptar. Que si el govern havia de tenir-ho previst i haver portat a terme les accions necessàries per fer les eleccions en condicions de seguretat, que si el 30M ens trobarem en el pic de la quarta onada, que si els uns i els altres pensem més en quan els hi convé políticament que en la salut de la gent, que, que, que. Penso que tots els arguments tenen part de raó. I, sí, dissortadament sempre passa el mateix en el món de la política. Cada partit polític sempre mira més pels seus propis interessos que pels interessos de la gent.

Així que he estat observant aquest afer des de fora sense inclinar-me clarament en cap dels bàndols. Ara, el que és inacceptable és que es torni a judicialitzar la solució. Deixem els afers polítics a la política d’una vegada per totes.

S’ha normalitzat tant que siguin els jutges qui prenguin algunes decisions polítiques que ja no li resulta estrany a ningú. Cal recordar que la justícia que estem patint a Catalunya és una justícia de part, de la part d’”Una Grande y Libre”. Aquella que els hi tant bé a la delegació del PSOE a Catalunya, Ciudadanos, PP, VOX i sembla que en molts casos als Comuns.

Entenc que en un Estat de Dret algun conflicte polític pugui ser judicialitzat però que només s’ha de donar en casos molt específics.

Per a mi que l’afer de l’ajornament de les eleccions al Parlamentat de Catalunya es porti al TSJC és tornar al mateix que estem patint des del 155 per part del TC, del TS i del mateix TSJC.

Aquest tribunals espanyols de part fan una justícia de disseny contra el independentisme on la Unidad de España està per sobre dels Drets Humans i de la Democràcia .

No deixis per demà el que puguis fer avui

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 15 Jan 2021 17:01:45 GMT

No deixis per demà el que puguis fer avui

JoanC Roca 15 de gener de 2021

“Això ja tindrem temps de fer-ho” ho dius quan ets jove i tens molta vida per davant. Quan arribes a una certa edat has de fer un canvi de paradigma i passar a dir “No deixis per demà el que puguis fer avui”.

Fins fa poc quan amb els amics dèiem podríem fer això, allò o allò altre moltes vegades encara quèiem en el parany de dir “Ja ho farem més endavant”

Vet aquí que fa poc que ens vam dir, com molta gent quan s’arriba a una certa edat, que ara estem molt bé però que el temps es va escorçant i per tant cal aprofitar-lo i vam acordar solemnement que el principi des d’aquell moment seria “No deixem per demà el que puguem fer avui”. Dit i fet, organitzem un viatge pel mes de març (2020).

Dissortadament va esclatar el Coronavirus i en conseqüència vam anular el viatge i ara vivim quasi confinats sense saber fins quan. En definitiva encara que ens mantenim fidels al nou paradigma l’hem hagut de posar al congelador.

El valor d'un vot

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 15 Jan 2021 16:31:07 GMT

El valor d'un vot

JoanC Roca 15 de gener de 2021

No hauria de ser tan difícil posar-se d’acord en com es compten els vots en una consulta, un referèndum o en unes eleccions. Un vot dona resposta a una pregunta i no hauria de qüestionar-se l’opció que ha decidit cadascú.

Tampoc s’hauria de qüestionar que tots els vots tenen el mateix valor. Cada vot representa al dret que cada votant té influir en el resultat.

Posem el cas d’unes eleccions parlamentàries. Cada vot pot respondre a més d’una pregunta. En primer lloc elegeix un partit i en segon lloc, eventualment, pot respondre a algun dels compromisos del programa d’aquests partits com pot ser; independència, statu quo o indefinició sobre aquest compromís.

A l’hora de comptar escons, atenent a la llei de Hondt, alguns vots en no arribar als percentatges establerts per la llei no es compten. En definitiva els escons es reparteixen proporcionalment entre els partits que han assolit el percentatges legals de manera que els partits minoritaris no aconsegueixen representació al Parlament.

Els vots corresponents a independència, statu quo o no definits s’han de comptar tots, els que hagin obtingut representació i els que no. I molt important, la abstenció, els vots nuls o els vots en blanc no s’han de comptar en cap dels blocs, ni del “sí “ni del “no” ni del “no definit”. Cada vot té el valor que li dona el votant. Quan el “sí” obté un 47% i el “no” un 42% no és lícit dir que el “sí” te un 47% i el “no” un 53%. Aquest és l’inacceptable argument que utilitzen els del “no” per manipular els resultats.

Només hi ha una realitat inqüestionable que és que 47 és més que 42.

Com tots sabem la única solució per saber si Catalunya vol o no vol la independència és fer un referèndum. De fet ja el vam fer l’1-O del 2017 amb el resultat conegut, però aquest és tot un altre tema que no és objecte d’aquest “Pensament”.

Un altre argument que fan servir molts polítics unionistes i dissortadament alguns polítics dits sobiranistes és que per portar a terme la independència cal tenir una majoria molt important donada la magnitud del projecte. Personalment no entenc quina és aquesta majoria, un 60%, un 70%, un 80%, un 100%? Valen més els vots d’un 40% que d’un 60%?

Posem el cas que un referèndum doni un resultat de 51% a favor i un 49% en contra de la independència. Aquest 51% no és suficient perquè no pots obligar a un 49% a renunciar al statu quo i en canvi el 49% si que pot obligar al 51% a renunciar a un estat lliure?

No vol dir això que uns vots valen més que uns altres?

En democràcia guanyen les majories que han de respectar a les minories, oi?

Una illa catalana dins d'un oceà castellà

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 03 Jan 2021 14:25:14 GMT

Una illa catalana dins d'un oceà castellà

JoanC Roca 3 de gener de 2021

Situem-nos a Sabadell al barri de la Creu Alta. És diumenge. Anar a donar un volt per estirar les cames en aquest temps de pandèmia sempre és benvingut. En mitja hora o tres quarts arribem a la Capella al barri de Can Gambús. La Capella està en un parc molt agradable situat en una part alta de Sabadell de manera que s’hi pot gaudir d’una bona vista de la ciutat. Ens hi aturem per fer un “vermutet”, olives patates, vermut negre i una copa de cervesa. El coronavirus obliga a seguir unes mides molt estrictes, normal. He de fer cua per fer la comanda. El cambrer, molt amable, no parlava ni una paraula de català i l’hi tingut que repetir cada una de les meves paraules dos o tres cops. Interès per part d’aquest cambrer amb la llengua del client era nul. Un client que parlava català a Catalunya, no era un tipus extravagant. En qualsevol cas la situació he estat l’habitual. Res de nou. Tot normalitzat. Després de fer la cua amb totes les mesures de distància entre uns i els altres he recollit el servei.

Mentre estem fent el vermut me’n dono compte que som els únics que parlem català. Observo totes les taules que tenim al voltant, m’hi fixo, efectivament a dreta, a esquerra, davant i darrera tothom parava castellà. Érem una illa catalana dins d’un oceà castellà. O poder, deu ser una casualitat. Poso l’antena pel trajecte de tornada cap a casa. No pot ser! Tota la gent que ens creuem durant els 3 quarts d’hora del camí de tornada parla en castellà. Una parella parlava en un idioma que m’ha semblat de l’est. Ens hem creuat amb 10 o 12 grups de gent, ni un en català. Quan ja estàvem a 200 metres de casa he escoltat dues parelles en català.

Quanta raó tenen les veus que ens estant alertant que la situació de la nostra llengua està en perill!

L’EE continua la seva política de genocidi lingüístic del català, només cal observar el percentatge de català que trobem en la justícia, en el cinema i en tant d’altres àmbits.

Penso que les institucions catalanes hi haurien de fer més. No crec que deixar tota la responsabilitat a la gent sigui el camí. Estic segur, i només cal repassar la història per comprovar-ho, que és gràcies a la gent que encara resistim.

Poder la preservació de la nostra llengua passa per esdevenir una República Catalana.

El PIB espanyol

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 21 Dec 2020 18:30:15 GMT

El PIB espanyol

JoanC Roca 21-12-2020

En Xavier Sala i Martín explicava fa uns dies al FAQs de tv3 que la evolució del al El PIB espanyol, no recordo exactament, dels diferents territoris de l’estat espanyol té, simplificat, 3 tendències.

Catalunya dibuixa una línia bastant recta la qual cosa vol dir que el seu PIB manté uns valors sense variacions excessives.

Madrid té una línia acusadament ascendent mentre que a la resta de territoris la línia té una tendència a caure molt important. Bé, deixem a part el País Basc.

No es tracta aquí d’analitzar com hauria evolucionat l’economia catalana, sense el dèficit fiscal, amb el corredor mediterrani o amb les inversions pressupostades realitzades. No cal, però, ser molt sagaç per poder assegurar l’economia del país presentaria xifres molt diferents, la cosa, dit de passada, hauria repercutit per bé en tots els ciutadans de Catalunya independentistes i no independentistes.

Crida l’atenció que amb una descripció tan senzilla es puguin explicar tantes coses que desdiuen grans proclames que venen de Madrid. Que si Madrid supera el PIB de Catalunya, que si el procés independentista esta perjudicat la economia, que si les empreses marxen de Catalunya, etc. No parlen del dumping fiscal de Madrid ni de les avantatges de la capitalitat.

La pregunta que em faig és com la resta d’Espanya poden estar tant cofois amb el gran Madrid quan ells son els grans perjudicats i que no es revolucionin quan cada cop és més evident que formen part de “la España vacía”

Segurament que la gran solució per ells seria que Catalunya s’independitzi i així haurien de reequilibrar i racionalitzar la pròpia economia.

Seqüència (1)

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 15 Dec 2020 14:24:29 GMT

Seqüencia (1)

JoanC Roca 15-12-2020

És difícil, o no, entendre quina és l’estratègia d’ERC per assolir la independència. Sí, estic al cas d’això d’ampliar la base i de la política del Mentrestant, em costa, però, acceptar que l’estratègia passi per donar cobertura i suport al repressor. Si la repressió aconsegueix que et pleguis, el repressor continuarà reprimint-te per tal de que continuïs plegant-te. De primer curs de repressor.

Observem la següent seqüencia cronològica de fets que han succeït els darrers dies.

1. ERC refusa l’esmena contra l’augment de l’assignació de la Casa Reial en els PGE. Un gripau que es van veure obligats a tragar-se per defensar els pressupostos.

2. ERC vota a favor dels PGE. En Rufián els va defensar amb vehemència.

3. El TS tomba el tercer grau als presos polítics.

4. EL PSOE tanca la porta a l’Amnistia perquè no té cabuda a la Constitució.

5. Junqueras ataca a Puigdemont en un article a la Vanguardia.

Aquesta seqüència de fets demostra fins a quin punt ens enganyen. Primer m’aproves els pressupostos i el dia després t’aplico la repressió. No em val l’argument de la separació de poders perquè no ens la creiem i en aquest punt no cal explicar-ne els motius. Només cal seguir la política de la Fiscal General de l’Estat del govern més progressista de la història per tenir clar amb qui s’està pactant.

La seqüencia acaba amb atacs entre independentistes. ERC acostuma a acusar a Junts per Catalunya d’equivocar-se d’enemic però no sembla que ells (Junqueres) tinguin massa clar qui és el seu enemic. Ei! Parlo d’enemics polítics.

En qualsevol cas no veig les bondats de pactar amb el repressor mentre s’amplia la base.

Els PGE són bons per a Catalunya?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 11 Dec 2020 18:09:29 GMT

Els PGE són bons per a Catalunya?

JoanC Roca 11-12-2020

A qui afavoreixen els PGE aprovats al Parlament espanyol? No cal dir que el govern PSOE-Podemos és el gran guanyador i que el PNB sempre en treu algun benefici. No oblidem que el País Basc té la clau de la caixa, no té dèficit fiscal amb l’EE i que sempre juga amb avantatge en aquest tipus de negociacions. La pregunta, però, és si Catalunya en surt afavorida?

A diferència de JuntsxCatalunya, ERC i PDeCAT els han votat favorablement amb uns arguments, si més no, discutibles des d’una perspectiva independentista.

Per a aquests partits, hi ha un conjunt d’elements com uns pressupostos prorrogats del PP, com una segona onada de la pandèmia, com una crisi econòmica que amb tota seguretat serà molt dura en els propers temps i també hi han algunes promeses que poden justificar el tirar endavant els PGE i donar suport a la continuïtat al govern “més progressista de la història”.

Però és fa difícil no veure un escenari ben dolorós on el reprimit dona suport al repressor. Els fets han demostrat que treure al PP del govern no ha significat cap progrés en la negociació territorial ni en baixar el nivell de repressió ans al contrari en alguns àmbits s’ha incrementat. L’EE que, independentment de si governa l’esquerra o la dreta, mai ha complert amb els sues compromisos amb Catalunya. Això no és discutible, perquè en aquest cas mai és mai amb rotunditat.

Només va passar un dia de l’aprovació dels pressupostos per a que el TS, una vegada més fent justícia a mida contra els independentistes, revoques tots el permisos penitenciaris. I només han van passar dos per a que el PSOE proclamés que l’amnistia no té cabuda en la Constitució.

ERC i el PDeCAT s’ha hagut de empassar aquest gripaus o el de constituir-se en els grans garants dels PGE fins el punt d’aprovar l’increment de la partida per a la Casa Reial.

Al PDeCAT tornar a la política del peix al cove poder nos se’ls fa difícil però per ERC que la criticava en temps pretèrits ara la justifiquen amb entusiasme.

Els arguments que alguns esgrimien fa tres anys s’han girat com un mitjó. Només cal anar a les hemeroteques o a les videoteques per constatar aquest canvi d’objectius.

És impossible no pensar que és la política dels perdedors justificada per la crisi econòmica que estem patint.

Però tornem a alguns dels arguments emprats per aprovar els PGE. Un d’ells és l’harmonització fiscal que també ens afecta negativament, doncs ens limita la possibilitat, també a Catalunya, de posar o modificar impostos i per tant també condiciona el nostre autogovern fiscal, ja de per sí prou minso. Del descomunal espoli fiscal que estem patint durant tot el regim del 78, no se’n parla quan sense aquesta rèmora estaríem en millor situació per combatre la crisi econòmica que tenim a sobre.

Un altre argument és que retiraran el control dels comptes de la Generalitat. El que és significatiu és que el govern “progressista” PSOE-Podemos, poca broma, ha mantingut aquest control que va incorporar Montoro quan el procés de Catalunya feia por al govern del PP. Una lectura que podria fer-se d’aquest acord és que per part de Madrid els negociadors catalans ja no son perillosos i ja han abandonat la via unilateral. De fet alguns dels autodeterministes catalans ja parlen de que necessitarem una generació per assolir la independència.

Un altre acord és la pluja de milions d’inversió a Catalunya amb una clàusula de compliment. Vol dir que totes les promeses d’inversió que s’han fet sistemàticament des de Madrid no eren per a complir-les? Els 2.300 MM. teòricament destinats a Catalunya, estan molt per sota dels incompliments i del deute històric de l'EE amb Catalunya. Només cal recordar que si ens atenem a les xifres acumulades reals cada quatre anys la inversió de l’EE a Catalunya és zero contrastada amb l’espoli fiscal que cada any és del voltant de 16.000ME.

En aquests PGE no s’observen contrapartides polítiques. Aparentment no n'hi ha o no amb prou garanties, com l'Amnistia, la mesa de negociació, la reforma constitucional, etc.

Per altra banda trobem el gran increment de la despesa en defensa d’un 4,6% = 9409 ME i en la Casa Reial, que malgrat tots els escàndols, s'incrementa amb més de 1/2 milió extra = 8,5 ME. Increments que podem contraposar amb les urgències de la Covid!

Aquests PGE no son creïbles per a Catalunya mentre la divisió d’estratègies dels partits independentistes que s’ha anat configurant des dels fets d’octubre del 2017 és cada cop més gegantí.

Però no és el moment de defallir i cal continuar treballant per tal de rearmar les institucions perquè continuen essent un actiu fonamental, al costat del Consell per la República i de la societat civil mobilitzada per tal de culminar el procés de l’1-O.

ERC ha arribat a un acord per aprovar els PGE

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 26 Nov 2020 14:50:35 GMT

ERC ha arribat a un acord per aprovar els PGE

JoanC Roca 26 de novembre de 2020

ERC ens està venent com una gran victòria i un motiu per aprovar els pressupostos del govern “més progressista de l’historia d’Espanya ”de que aquest farà la inversió a Catalunya més alta de la història i que a més i hauran clàusules de compliment.

Què ha canviat? Per què aquesta vegada serà diferent? Quantes vegades l’estat a ha promès grans inversions a Catalunya? Quantes vegades s’han realitzat? La resposta és mai, mai. Així doncs, per què ens enganyen?

Deu ser per què ara el negociador és en Gabriel Rufián, l’estadista? I ara les clàusules de compliment funcionaran? Penso que estan negociant professionals de l’engany amb aprenents sobrevalorats.

Ens han aixecat tantes vegades la camisa que ja no ens creiem res.

Tornem al de sempre, un catalanet va a Madrid a demanar quelcom i rep un copet a l’esquena amb un “tu si que vales” i cap casa molt cofoi. Resultat ens tornen a prendre el pel.

ERC, que no son tontos, saben que és paper mullat però tenim unes eleccions a l’horitzó i si la pel·lícula serveix per aconseguir més vots deu pensar que aquest engany està ben emprat..

PS. Mentre ERC va aprovant els pressupostos del PSOE, aquest continua amb la repressió i votant en contra de Catalunya al Parlament europeu.

Quasi sempre els conflictes els guanya el poderós

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 26 Nov 2020 14:48:33 GMT

Quasi sempre els conflictes els guanya el poderós

JoanC Roca 26 de novembre de 2020

Quan dos es discuteixen el més poderós, moltes vegades, aplica aquest poder, legítimament o no, per portar al dèbil al seu terreny i així guanyar el conflicte.

Un cas habitual, els treballadors d’una empresa fan vaga per reivindicar algun dret, l’empresa acomiada alguns treballadors i la discussió passa a centrar-se en la readmissió dels acomiadats de manera que la reivindicació canvia el seu focus. El resultat final és readmissió dels acomiadats i rebaixa considerable dels drets reivindicats, i tots contents.

Un “territori” demana un referèndum d’autodeterminació i el poderós, l’estat, executa la repressió sense miraments (els drets fonamentals i la democràcia no apliquen) de manera que el debat canvia d’objectiu per passar a centrar-se en l’alliberament dels presos polítics, en el retorn dels exiliats i en protegir tots els encausats. El referèndum passa a un segon terme. El “territori” ja trobarà el moment per tornar-lo a demanar, quan la conjuntura o permeti, quan es dongui el “momentum”, diuen. El poderós torna a guanyar.

L’estat aplica un control fiscal a un “territori”. Aquest control és legal? No importa el poderós utilitza les lleis a conveniència. Si el poderós necessita al dèbil per aprovar uns pressupostos li proposa aixecar aquest control i el dèbil, el “territori”, feliç per tornar a la legalitat considerant que ha obtingut una gran victòria i es menja amb patates el pressupost.

Podríem continuar exposant exemples i més exemples. Per sort si el dèbil sap trobar les seves armes i aplicar-les amb persistència algunes vegades pot guanyar.

Quin panorama|

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 14 Nov 2020 15:15:40 GMT

Quin panorama!

JoanC Roca 14 de novembre de 2020

El pessimistes poden pensar que el procés està liquidat perquè el panorama és molt preocupant:

La pandèmia que ens limita la capacitat de mobilització.
La repressió que continua al mateix nivell o superior amb el govern espanyol més progressista de la història que amb el govern del PP.
L’espectacle penós de la divisió del govern de Catalunya.
El ridícul dels partits “independentistes” al Congreso Español barallant-se entre ells, en alguns casos amb un estil impropi, que de segur es la riota de tots els partits espanyols.
La constatació de que els partits independentistes, en especial ERC, estan molt còmodes en l’autonomisme pactant contínuament amb els carcellers i espoliadors.
El lamentable sistema de concessió d’ajudes als autònoms que va posar en marxa el govern de la Generalitat del primer que arribi propiciant el cop de colze per obtenir-les. I només faltava que els sistema informàtic fallés com una escopeta de fira. Un desprestigi de la Generalitat que ens podíem haver estalviat.
Uns partits que només pensen en el 14F enlloc de pensar una mica en el país.
La sensació de que ERC i totes les escissions de Junts per Catalunya com PdeCAT, PNC i altres, estan apostant pel autonomisme i per esperar moments millors per tornar a plantejar un nou embat amb l’estat espanyol, o no. Quan?
La seguretat que plantejar una estratègia comuna dels partits independentistes és una quimera
El control exercit als mitjans de comunicació catalans, llevat d’algunes excepcions, per tal de callar veus que estan per l’enfrontament amb l’estat, està activat i molt engreixat.
La por de que l’abstenció el 14F en faci molt de mal.
Etc. etc.

El optimistes, o els que alguns diuen que creuen en un independentisme màgic, tot i sent conscients del panorama descrit no volen rendir-se i continuar perseverant sense renunciar a res.

No poden renunciar a tota la feina feta des de principis de la dècada sense oblidar la lluita de les generacions anteriors.

Podem estar molt i molt orgullosos de la Via Catalana, de la “V” entre Diagonal i Gran Via, de 9N, del 1O, del 3O, de la Marxa per la Llibertat, etc. etc. etc. I no ens podem conformar amb tenir presos polítics, exiliats i quasi 3000 persones encausades sense fer res.

PS1. Les hemeroteques i les videoteques són impecables i posen en evidència a molts polítics però el cas d’en Grabiel Rufián és espectacular. D’amenaçar en abandonar las Cortes a pactar amb el PSOE que segons ell mateix volia dir “Pedro Sánchez Os Engaña” per posar un cas d’un gran reguitzell de possibles exemples de com a girat el seu missatge com un mitjó. El seu estil de perdona vides és el mateix però quan anava en línia amb l’independentisme ens feia certa gràcia i miràvem cap una altra banda però ara se’ns fa insuportable. Entre altres motius perquè en Rufián representa a un sector de l’independentisme a Madrid. Una mica de classe no li aniria gens malament.

PS2. Pel que fa al control als mitjans de comunicació que esmentava abans dir que jo crec que estic alineat amb un bon percentatge de la població de Catalunya no em sento gaire representat ni per la nostra, ni per les nostres emissores de radio, ni per molta premsa local.

Clandestinitat

websitebuilder@1and1.de — Mon, 02 Nov 2020 14:09:55 GMT

Clandestinitat

JoanC Roca 2 de novembre de 2020

Avui escoltava una tertúlia on un dels tertulians deia que caldria ser més moderat en les expressions quan es parla per telèfon, que ja sabem que no és segur perquè en qualsevol moment es poden fer públiques i que es podrien utilitzar per anar contra les persones que d’alguna manera estan defensant o treballant per col·laborar en el procés d’alliberament del país. Entenc la recomanació però em costa acceptar que estem perdent tots els nostres drets fonamentals de llibertat d’expressió i d’intimitat. Vol dir que estem en un estat repressor i que cal prendre precaucions per parlar amb llibertat. Hem tornat a la clandestinitat.

Sí, ja sé que fa uns quants anys que ens movem en la clandestinitat. L’1 d’octubre nos hagués sigut possible sense estar en la clandestinitat, ni el Tsunami Democràtic ni tantes altres accions que s’han fet aquests darrers temps, però qui ens havia de dir no fa gaire temps que estaríem en aquesta situació quan figura que estem immersos en el món lliure dins de l’EU.

Sí, ja sé que l’EU és un club d’interessos que cada estat només mira per ell i que els drets fonamentals només són un eslògan.

Que només podrem sortir de la clandestinitat quan fem efectiva la República de Catalunya cada cop es fa més evident.

15 punts

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 25 Oct 2020 15:29:22 GMT

15 punts

JoanC Roca 25 d’octubre de 2020

Als catalans, i concretament als culers, sembla que volem guanyar sempre sent els millors. Les victòries si no hem sigut millors que el contrari no ens satisfan. És un cas únic al món. Un clar exemple és la lliga 2013-2014 amb Tata Martino. El darrer partit de lliga jugàvem contra l’Atlético de Madrid i ens van anul·lar un gol legal a Messi a poc d’acabar el partit. Aquest gol ens donava la lliga però com que no fèiem un joc excel·lent vam acceptar “esportivament” la derrota i la lliga se la va emportar l’Atlético. El Camp Nou va acabar aplaudint al nou campió. Vam acceptar la injustícia com si res.

El Barça ha de ser molt millor que la resta d’equips per poder guanyar qualsevol títol a Espanya. Hem de sortir amb 15 punts de desavantatge al començament de la lliga espanyola. Aquest son els punts que d’alguna manera o altra ens prendran durant el campionat. Quan hem tingut el millor equip amb diferència és quan hem aconseguit guanyar títols com l’etapa dels darrers anys amb Xavi, Iniesta i Messi al capdavant de l’equip.

Quan l’equip es comparable amb la resta d’equips punters no guanyem res perquè aquest 15 punts de desavantatge pesen massa. Però vet aquí que si no juguem molt i molt bé acceptem els robatoris amb una naturalitat exasperant. Estem emprenyats fins el següent partit i ens en oblidem. Els mitjans de comunicació catalans accepten la situació amb una naturalitat inexplicable, es que no hem jugat bé, diuen. El gran rival, el Madrid, no necessita jugar bé, necessita guanyar i tothom content. I des d’aquí diuen “ o és que ells no necessiten jugar bé ells guanyen de qualsevol manera” i ja està, normalitzat.

He vist quasi tots els partits del Barça dels darrers anys i podria parlar de mil situacions que demostren aquest relat però només cal repassar el que ha passat des de que s’ha reemprès la competició després del covid19. El Barça jugava molt justet, res a veure amb aquell “equipàs” que teníem fa poc temps i per tant vàrem perdre punts. Que passava al altre costat? Que anaven tan justets com nosaltres però la nova tecnologia del VAR que havia d’ajudar a ser justos amb les jugades conflictives, es va posar en marxa i, com que Espanya es diferent, es va posar a afavorir descaradament al equip de l’estat. I els culers amb un pam de nas i un cop més com que no estan contents amb els seu equip s’empassen els favoritismes amb naturalitat.

Hem començat la nova lliga i tot continua igual. Hi ha un VAR pel Barça i un altre pel Madrid. Espectacular. Al Barça ja l’han perjudicat amb tres del cinc o sis partits que portem de lliga, i al Madrid? Quant cops l’ha afavorit?

No, no, no és victimisme és la realitat objectiva.

És molt difícil viure a Espanya si ets català i quan et punxen et surt sang. I si ets culer i vols guanyar la lliga has d’esperar a tenir un equip amb 15 punts de marge. Algunes vagades passa i de fet hem tingut la sort de viure una època en la qual ha passat.

Poder hauríem de dir prou i que s’ho facin, no?

Bombardejar Barcelona cada 50 anys

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 17 Oct 2020 14:02:37 GMT

Bombardejar Barcelona cada 50 anys

JoanC Roca 17 d’octubre de 2020

El dia 3 de desembre de 1842, el general Baldomero Espartero va pronunciar la famosa frase, “Pel bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada cinquanta anys.

Avui, al segle XXI a la UE, l’estat espanyol no pot aplicar la mateixa recepta per a reprimir les reivindicacions catalanes, però si que pot aplicar una altre formula, porres i togues per tal d’aconseguir els mateixos resultats. Semblaria que la UE no ho podria permetre però, als fets em remeto, dissortadament, ho permet. No es tracta ara d’aprofundir en els perquès, la realitat, però, és que la UE no afronta el problema de tenir un estat soci poc democràtic que aplica la repressió per reprimir les idees polítiques i diu allò de que és “assumpte intern d’Espanya”.

Atès que la classe política catalana “independentista” ens diu que cal ampliar la base o que ens hem de rearmar socialment i política i tornar a esperar el “momentum”, hem de pensar que cal esperar cinquanta anys per tornar-ho a provar? No ens trobarem que aleshores que l’estat espanyol no aplicarà la repressió adequada als nous temps?

No podria ser que la classe política catalana en gran part no creu que la independència sigui possible? No vull dir que no la vulguin. Ens estan enganyant?

Hi ha casos paradigmàtics com el de Roger Torrent que l’any 2017 deia que “qui tingui dubtes s’aparti” (podeu trobar en la secció de vídeos d’aquest web quan s’expressava en aquest sentit) i ara amb el rol de President del Parlament de Catalunya jo diria que en té molts de dubtes però no s’aparta i segueix fil per randa les indicacions del TS. Avui en Torrent sembla el primer funcionari del Marchena a Catalunya.

Actualment vivim colpejats pel darrer “bombardeig” que a més s’hi afegeix la pandèmia del covid que tenim a sobre.

Si la repressió ens atura aplicaran més repressió donat que la seva estratègia els hi funciona. Ens tenen on volen. Ara estem més per alliberar els nostres presos polítics i per defensar els quasi tres mil represaliats que per culminar el procés. Sembla coherent pensar que una via per defensar als nostres represaliats és precisament culminar el procés.

Penso que no ens hem de resignar, que cal continuar pressionant per aconseguir una estratègia unitària de partits i entitats i que s’ha de reforçar i impulsar el Consell per la República.

Pablo Iglesias

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 08 Oct 2020 13:41:45 GMT

Pablo Iglesias

JoanCRoca 8 d’octubre de 2020

Pablo Iglesias, el tipus més progressista del govern més progressista de la història d’Espanya ha dit:

“En este país todavía no se ha condenado ni imputado a nadie por sus idees”

M’he quedat esmaperdut.

Com pot dir això el senyor que diuen que és el més d’esquerres de l’Estat espanyol? Que diuen que és el que entén més bé les reivindicacions dels autodeterministes catalans.

He d’entendre que aquest senyor comparteix amb PSOE-PSC, PP, C’s i VOX que els presos polítics, els exiliats i els més 2800 represaliats no ho són per les seves idees polítiques.

Per a Pablo Iglesias i, clar, per tots els seus satèl·lits “La unidad de la patria” està per sobre de la democràcia, de les ideologies i dels drets humans.

Si no fos així, atesa la situació que estem vivint de repressió per les idees polítiques a molts catalans, aquest senyor no podria dir el que ha dit sense que li caigués la cara de vergonya.

Ah! És que s’està defensant de les clavegueres de l’Estat que ara van per ell.

No em serveix. La meva conclusió és que estem sols, que allò de que una part, encara que petita, dels estaments polítics de Espanya poden entendre els posicionaments independentistes i per tant establir algun tipus de diàleg o negociació, no existeix.

Ampliar la base (2)

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 03 Oct 2020 13:16:27 GMT

Ampliar la base (2)

JoanCRoca 3 d’octubre de 2020

Aquesta conversa és una ficció, però estic segur que s’ha produït, més o menys igual, moltes vegades entre els independentistes que tenen visions diferents de com cal continuar el procés d’autodeterminació.

A: Ei hola, feia dies que no en veiem, com va tot?

B: Bé, vaig tirant, i tu què fas?

A: Ara toca ampliar la base, sinó no ens en sortirem. Estic concentrat en això.

B: Ampliar la base?

A: Sí, hem de ser majoria.

B: Majoria? No vam guanyar el 1 d’octubre?

A: Hem de anar guanyant eleccions amb majoria independentista.

B: Però no hem guanyat les dues o tres darreres. Quantes n’hem de guanyar?

A: Cal superar el 50% per poder pactar un referèndum amb l’EE.

B: Quin percentatge hem de aconseguir per poder fer aquest referèndum acordat?

A: Com més millor.

B: Així que tinguem majoria al Parlament i que ens haguem jugat el físic l’1 d’octubre de que serveix?

A: No n’hi ha prou hem de ser més, cal continuar ampliant la base.

B: Ja tinc una edat. Si hem d’anar guanyant eleccions, una darrera l’altra i esperar que l’EE accepti un referèndum acordat em sembla que tu i jo ja no ho veurem. Quin percentatge necessitem, el 60, el 70, el 100? Mira, em sembla que confies molt amb Espanya. Quants cops hem demanat un referèndum a Espanya? 18 o 19? Això d’ampliar la base no ho acabo d’entendre que vols que et digui. Ei, com més siguem millor, això no t’ho discuteixo.

A: Ara el que cal és ampliar la base, creu-me.

B: Val, què fa la família?

A: Estem molt bé i vosaltres?

B: També molt bé

Érem dos!

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 03 Oct 2020 12:08:07 GMT

Érem dos!

JoanCRoca 3 d’octubre de 2020

Fa temps que alguns deien que “un Estat de la UE no es pot permetre enviar la policia a retirar urnes”. A mi em semblava versemblant i m’ho creia. No puc precisar si això es deia abans o després del 9N 2014 però el que si que puc dir és que després del 1O 2017 tothom diu que no, que no s’ho creia, que ells ja sabien que l’EE era capaç de tot. Fins i tot l’autor o autors de la fase han desaparegut. Vaja ningú la reivindica.

Així que jo era el tipus més innocent de Catalunya. [emoticona de la cara amb els ulls molt oberts]

Però vet aquí que avui parlant amb un col·lega de lluites pel país, d’aquests que en Rufián diu que creiem en un independentisme màgic, aquesta frase a sortit a la conversa i amb tota naturalitat m’ha dit “jo també me la vaig creure”. M’he quedat més tranquil, tu. Érem dos!

Estic segur que gratant una mica encara en trobaria més de crèduls com jo.

L'escàndol d'avui tapa el d'ahir

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 29 Sep 2020 17:59:39 GMT

L'escàndol d'avui tapa el d'ahir

JoanC Roca 29 de setembre de 2020

Quasi cada dia ens sorprèn, o no, una notícia, moltes vegades, escandalosa que malgrat que és transcendent per la política, l’economia o la vida social del país la normalitzem ràpidament perquè l’endemà ja en tenim a sobre una altra que la tapa. No se m’escapa que moltes vegades algunes d’aquestes notícies es fan públiques interessadament en el moment adequat perquè passin el més desapercebudes possible. Vaja, els mitjans ens manipulen contínuament.

Malgrat tot, hauríem de ser capaços de no normalitzar alguns fets transcendents amb tanta facilitat i mantenir-los en el debat públic per tal d’exigir-ne més conseqüències.

Per posar algun exemple, només cal enumerar alguns, dic alguns, fets recents que ja no estan en el debat públic.

La fusió de CaixaBank amb Bankia, normalitzat, ja no se’n parla.

El !Viva el Rey! En el lliurament dels despatxos dels nous jutges amb tot el que comporta, cosa del passat.

La inhabilitació absolutament desproporcionada i il·legal del MHP Quim Torra, els partits ja l’han acatat i no passa res. Bé, la gent es revolta però això ja ho tenen descomptat. Demà passat ja ho tindrem normalitzat i ja parlarem de les eleccions.

El mateix dia Pesarrodona condemnat i Tamara Carrasco jutjada víctimes de la venjança de l’Estat sense haver fet res punible. Però la repressió també està normalitzada i qui dia passa any empeny.

Quan dic “normalitzar” em refereixo als mitjans de comunicació i als opinadors llevat d’algunes excepcions per ser just. No em refereixo al la gent del carrer que continuem escandalitzats per moltes coses i que ens costa més normalitzar-ho tot tant fàcilment.

Avui encara estem emprenyats per la inhabilitació però clar ja ens foten una altra garrotada quan ens donen la notícia de que l’Audiència espanyola absol Rato, Olivas i els altres 32 acusats per la sortida a la borsa de Bankia.

No tenim dret a uns mitjans de comunicació catalans més independents i menys manipulats pel poder polític i que no normalitzin ni trivialitzin el que està passant?

No tenim dret a una classe política catalana que es planti i treballi més pel que demana i necessita el país enlloc de només moure’s en base als seus interessos personals i de partit?

Vols dir què no tenim l'enemic a casa?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 15 Sep 2020 18:56:08 GMT

Vols dir què no tenim l'enemic a casa?

JoanC Roca 15 de setembre de 2020

Tinc un atac de candidesa o d’innocència. Ja em passa a vegades. Algun amic em diu que a vegades soc massa idealista i que així no es pot anar pel món.

Però, voleu dir que no tenim l’enemic a casa? Ep, des de una visió independentista.

Fa quasi tres anys vàrem arribar al punt més alt de les nostres aspiracions independentistes. Des de l’any 2010 fins a l’octubre del 2017 vàrem anar ascendint la muntanya. Costeruda amb moltes pedres al camí però anàvem pujant. Ens acompanyaven alguns partits, o ens ho semblava i també alguns mitjans de comunicació sobretot digitals. Als mitjans catalans de la caverna sempre van estar en contra, això per descomptat però no era cap sorpresa.

Però des del 155 tot ha canviat, alguns partits han posat el fre. I no parlem dels mitjans de comunicació que s’han girat com un mitjó. Tot fa pensar que la repressió està fent el seu efecte.

Que els partits unionistes i la caverna mediàtica son els nostres enemics no és cap sorpresa. Ho eren i ho seran. Però que els que consideràvem nostres facin el paper que estan fent ara, a mi que a vegades soc un ingenu, si que m’ha causat una gran sorpresa.

Només VilaWeb i La República es mantenen més o menys ferms amb el procés. Per exemple l’Ara que en soc, per poc temps, i que m’hi vaig subscriure amb entusiasme han canviat la seva línia editorial profundament.

Alguns dels opinadors que jo seguia habitualment m’han decebut molt.

El que no puc entendre és com es pot normalitzar tot sense cap problema. Es pot normalitzar que el president legítim sigui a l’exili?, o que el president Torra estigui a punt de ser inhabilitat com a president tothom ho trobi tan normal? O que al mateix president Torra li van retirar l’acta de diputat i no va passar res o que tinguem presos polítics i més de 2000 persones perseguides per les seves idees. Avui tot és normal.

Nosaltres votem i els tribunals espanyols decideixen qui pot i qui no pot ser el President de la Generalitat. Quina democràcia! I els partits en general ho accepten, ho acaten i ho NORMALITZEN. Els mitjans sembla que segueixen els dictats dels que ho basen i ho aturen tot amb l’argument de que cal ampliar la base. Han normalitzat que el president legítim Carles Puigdemont estigui exiliat i aprofiten per criticar-lo a la que tenen la més mínima ocasió. ERC son els més responsables i per tant cal defensar la seva estratègia de que ja vindrà, no sabem quan, una conjuntura més favorable. Ara amb les disputes de Junts x Catalunya i el PDECAT hi fan tot el merder que poden. No hi ha cap anàlisi de que ens convé més com a país per continuar el nostre procés d’autodeterminació. Ara cal parar màquines.

Alguns opinadors en les seves columnes i en les tertúlies també ho han normalitzat tot i més ens parlen amb condescendència perquè ells si que en saben. En saben més que la gent del carrer. Només cal revisar els tertulians que té Catalunya Ràdio que com que ha de demostrar molta pluralitat tenen diferents perfils els quals un 80 o un 85 per cent també han normalitzat tot la repressió que estem patint.

Penso que el meu perfil és molt semblant a molta gent de Catalunya. Volem unitat si més no estratègica perquè portin a terme el que en definitiva vàrem votar. Doncs si no em trobo representat per quasi cap dels tertulians suposo que li passa el mateix a molta gent. Molts em diuen jo ja no me les escolto. Bé per Catalunya Ràdio, la nostra. No parlem de TV3 per no posar-nos a plorar.

No és tenir l’enemic a casa quan veiem les picabaralles dels partits només perseguint els seus interessos sense pensar en el que interessa als seus votants que en definitiva és el que van prometre.

Aquesta percepció la té molta gent i provoca un desànim i una desconfiança de que amb aquests partits “independentistes” no anirem enlloc. A vegades penso que ja els hi va bé.

Ara, que vagin en compte que l’abstenció no els hi provoqui un desastre electoral.

Per part meva em quedo amb els quatre opinadors que crec que encara escriuen amb independència dels mitjans alliçonats i em posaré la pinça al nas per anar a votar.

Ampliar la base

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 15 Sep 2020 17:33:51 GMT

Ampliar la base

JoanC Roca 15 de setembre de 2020

Cal ampliar la base per continuar el procés, això és el que ens diuen alguns dels agents polítics del sobiranisme català. Ens insisteixen que si no som més no obtindrem el reconeixement, que no anirem enlloc. Mentre tant continuem vivint en la repressió, la fiscalia general de l’estat del govern més progressista de la història d’Espanya funciona a tota màquina i continuem vivint el control econòmic, ja ni parlem del descomunal dèficit fiscal que patim.

No acabo d’entendre el concepte ampliar la base en el context que vivim. El 51% seria suficient? El 65%? El 80%? Quin és el percentatge que cal obtenir per considerar que l’ampliació de la base buscada és suficient?

A veure, ampliar la base penso que ens sembla bé a tots els independentistes, no cal dir-ho.

No és la pastanaga que alguns necessiten que perseguim perquè tot continuï igual? Qui dia passa any empeny. Mentre tant van fent el politiqueig de sempre pensant més en els interessos dels partits polítics que en els interessos de la gent, del país.

Algú es pot creure que la taula de diàleg entre governs porta enlloc. Aquesta taula que fa molts mesos que no es reuneix i el covid no és excusa. No ens deixem enganyar.

Soc dels que penso que caldria parlar d’una taula de negociació amb relators imparcials. O algú es creu que Espanya no ens tornarà a enganyar com ha fet sempre?

Amb l’excusa de que necessitem ampliar la base i de que tenim una taula de diàleg en marxa en volen fer passar bou per bèstia grossa.

També els mateixos que parlen d’ampliar la base ens diuen que ens cal un Referèndum acordat amb l’estat espanyol. Però s’ho creuen? Quantes vegades ho hem sol·licitat? 18 o 19 vegades amb tota l’argumentació corresponen? La Resposta ha estat sempre la mateixa: NO.

Algú es pot creure que amb la famosa taula de diàleg aconseguirem una resposta diferent? No siguem innocents que no és creïble.

El que necessitem és un tracte de igual a igual i no ens tornem a enganyar que Espanya no ens el reconeixerà mai.

Saben que el Referèndum el podem guanyar i no el permetran per moltes taules de diàleg que es muntin i per molta comèdia que facin ara perquè els interessa negociar pressupostos.

Els meus números, bé els números que surten de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, són 48% independència, 42% dependència i 10% no definits.

Deixem-nos de parlar d’ampliar la base com un fre del procés i dissenyem una estratègia unitària per continuar el nostre camí. Reforcem el Consell x la República i tots els sobiranistes posem-nos-hi darrera i, sí, anem ampliant la base.

Sopa de lletres o olla de grills

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 01 Sep 2020 15:47:10 GMT

Sopa de lletres o olla de grills

JoanC Roca 1 de setembre de 2020

Fa uns quants anys que els independentistes ens trobem en multitud de manifestacions, de concentracions i en diferents actes de suport i de lluita pacífica per la llibertat del país. Puc assegurar que no m’he trobat cap cas d’algú que m’hagi preguntat per la meva afiliació política. És lògic donat que volem viure en un país lliure, en una democràcia social i pensem que ho hem de fer entre tots. Ara cal sumar fins que assolim l’objectiu de esdevenir un país normal. Aleshores els partits ja faran el joc polític democràticament en base a la seves ideologies.

Aquest objectiu de la gent del carrer, però, no és el dels partits polítics que tenen interessos molt diferents com el d’aconseguir poder i de mantenir-lo al preu que sigui encara que s’hagin de menjar molts gripaus. La poltrona val més que les idees que ens venen i que s’han compromès a portar a terme en els sueus programes electorals.

Mentre la gent demana unitat, si més no, estratègica ens trobem amb una sopa de lletres de diferents partits que practiquen la vella política. Hi ha molts partits als que no podríem trobar cap diferencia ideològica, que son producte de escissions i més escissions per personalismes i per ocupar cadires més “importants”.

He fet un exercici de relacionar tots els partits de tot l’arc ideològic català dels que en tinc alguna referència. Bé, poder algun de la llista a continuació no és un partit. Ja em perdonareu però no tinc tota la informació.

1. Acció per la República

2. Arran (CUP)

3. Associació Socialisme Catalunya i Llibertat

4. Bloc Sobiranista Català

5. Catalunya en Comú

6. Catalunya Sí

7. Ciudadanos

8. Convergents

9. CxR Constituents

10. Demòcrates de Catalunya

11. Endavant (CUP)

12. Equo

13. ERC

14. Esquerra Unida Catalunya

15. Front Nacional de Catalunya

16. ICV

17. Independentistes d’Esquerres

18. Junts x Catalunya

19. Lliga Democràtica

20. Lliures

21. MES

22. PACMA

23. Partit Nacionalista de Catalunya

24. PDeCAT

25. Poble Lliure (CUP)

26. Podem

27. PP

28. Primàries Catalunya

29. PSC

30. Reagrupament

31. Sobiranistes

32. Units per Avançar

33. VOX

Que em perdonin si me’n he deixat algun que segur que me’l hi deixat.

33 ideologies diferents o 33 programes diferents? Sí molts cops és difícil distingir els programes d’esquerres dels de dretes.

El que ens convé es nova política, més democràtica, més participativa, més de baix a dalt i trobar nous líders que aportin noves idees i que abracin el nou paradigma.

Tenim els polítics que ens mereixem?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Fri, 21 Aug 2020 08:57:33 GMT

Tenim els polítics que ens mereixem?

JoanC Roca 21 d’agost de 2020

El PSOE, PP i C’s blanquejant la fugida de l’emèrit. Podemos i Comuns intentant mantenir-se a la cadira suportant el que faci falta, la fiscalia mantenint la repressió sense escrúpols i que fan els partits dits independentistes segueixen fotent-se els trastos pel cap. Això sembla que no té remei.

Només cal veure alguns titulars d’avui:

Comín reconeix que JxCat i ERC “han començat la Guerra Freda”
Indirecta de Rufián a Puigdemont per l’exili: “Jo m’hagués quedat”
Torrent a Puigdemont: "Un independentista pot desgastar o pot ajudar a construir"

No cal aprofundir gaire en els continguts per concloure que seguim en una guerra oberta dels partits independentistes. Independentistes?

Quins son els interessos últims dels partits? Poder, no es pot entendre d’altra manera.

Com és que els partits sobiranistes no estan tots darrera del Consell per la República? Com és que ERC o la CUP no juguen a fons aquesta carta? El que es pot deduir sense gaires possibilitats d’equivocar-se és que l’interès principal d’ERC és ser el pal de paller a Catalunya, no és la independència. Pel que fa a la CUP, llevat de Poble Lliure que si que hi juga, mai entendré quina és la seva estratègia més enllà de que son antisistema.

Què ha de passar per que se sentin tots junts i que no s’aixequin fins que hagin definit una estratègia comuna? Com deia abans el problema és que tenen interessos diversos i que la República de Catalunya no és la prioritat almenys per alguns d’ells.

Hi ha aquella dita que diu “els pobles tenen els polítics que es mereixen” que crec que Catalunya deu ser l’excepció que confirma la regla perquè som un cas clar de que la ciutadania vol anar per un camí i els polítics van per un altre.

També hi ha qui diu que els polítics prenen les decisions que el poble, que no hi entén, ja les aprovarà en les eleccions corresponents. Això és la vella política que la majoria de polítics s’hi troben molt còmodes. Avui parlem de nova política que vol dir participació intensa del poble sobre que cal fer i els polítics han de fer cas del que vol la gent.

Tenim els polítics que ens mereixem?

Roger Torrent i la història

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 18 Aug 2020 16:28:26 GMT

Roger Torrent i la història

JoanC Roca 18 d’agost de 2020

Fa un temps Roger Torrent, abans de ser la segona autoritat de la colònia, deia allò de que “qui tingui por o dubtes que faci un pas al costat” o quelcom semblant. Es referia, és clar, als que estaven implicats en el procés de independència de Catalunya.

Que dirà la història de Roger Torrent? Doncs no podrà no dir que va ser el President del Parlament que va evitar la investidura del President legítim de la Generalitat Carles Puigdemont o que va treure la condició de diputat al President Quim Torra o que va refusat la proposta de Junts per Catalunya de destituir el secretari general de la cambra, Xavier Muro, per haver censurat les resolucions sobre la monarquia espanyola aprovades al ple.

És a dir, la sobirania del poble de Catalunya està per sota de les resolucions d’un Tribunal Constitucional que fa “política” contra la llibertat de Catalunya i contra els drets humans. Que per resoldre contra les representants de la sobirania de Catalunya es reuneix diumenge a la tarda, si fa falta, i quan ha de resoldre una petició del costat dels sobiranistes catalans tarda mesos i mesos. Vaja que funciona amb una imparcialitat marcada per l” Una, Grande y Libre”

Roger Torrent, si tens por o dubtes fes un pas al costat perquè sinó la història et deixarà ben retratat.

La cadira té molta força, oi?

Aquest any sí

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 18 Aug 2020 15:24:32 GMT

Aquest any sí

JoanC Roca 18 d’agost de 2020

Soc culer de sempre com moltíssima gent , vull dir que no és gaire especial això, però alguns ho hem sigut quan guanyàvem una lliga cada catorze anys, quan cada any començàvem la temporada dient “Aquest any sí” i no, aquell any no, quan es deia que mentre José Plaza fos president del Col·legi d’Àrbitres el Barça no serà campió i no, no ho va ser, quan sentíem que el Barça era com la selecció de Catalunya que ens representava en un context hostil. Suposo que em va influir el meu pare que era un culer de pedra picada. En aquells temps era autèntic l’eslògan “el Barça és més que un club”

Ves per on les coses van canviar amb el canvi del context polític - hostil però no tant - i amb l’arribada de Johan Cruyff que va crear una filosofia de joc que va representar una revolució en el futbol. Pep Guardiola va fer arribar aquesta filosofia a la màxima expressió. Vam passar de la sequera de títols a guanyar-los a dojo. No oblidem que aquesta etapa que va començar amb Cruyff ha tingut alts i baixos però sempre hi ha hagut un estil de joc molt Barça que ha estat admirat, envejat i copiat al món sencer. Per mi el punt culminant va arribar amb Jan Laporta que no es plegava davant de les escomeses que arribaven de Madrid i que va tenir la sort de que Pep Guardiola, una aposta personal per una persona que no tenia cap experiència en l’ofici d’entrenador, va portar el joc del Barça a l’excel·lència.

Durant aquest anys que hem gaudit tant i tant del joc de l’equip crec que el secret ha estat que l’equip era superior al segon. Penso que amb un joc igual al del segon millor, el Madrid, no hauríem guanyat gaire res. La superioritat ha guanyat el favoritisme que durant aquests anys ha continuat gaudint el Madrid.

Avui s’ha acabat el cicle i s’ha acabat molt malament, ridículament, la qual cosa que no es mereix ni l’equip ni l’afició. Per a mi els mals van començar amb la junta del Sandro i han acabat amb Bartomeu que han fet una gestió del club nefasta. L’han portat del millor moment de la història al moment actual. No han sabut renovar l’equip de forma progressiva portant jugadors que només representaven transaccions econòmiques però que no aportaven res a l’equip, llevat d’algunes excepcions, o fent traspassos per arreglar la comptabilitat perjudicant el joc. No han apostat per la pedrera mentre fitxaven jugadors que ja estaven de tornada de tot. Ha arribat un moment que han deixat que els jugadors manessin el vestidor per sobre del equip tècnic. Tot un desastre.

Ara volen fer fora molts dels jugadors que fa un temps composaven el millor equip en dècades. És clar, tot el cos tècnic al carrer però la directiva continua fins a les eleccions quan ja començarà la nova temporada vull dir que la planificació l’haurà de fer aquesta la directiva. No té sentit.

Fa tres o quatre anys que tots estàvem veien que la política del club no anava enlloc, que l’equip ja no donava més de sí a Europa. Donava per la lliga espanyola fins aquest any que ja no. Llei de vida, s’han fet grans. La tècnica no és suficient i es necessita força física. Aquell gran equip tenia nivell tècnic i nivell físic. Un sense l’altre no pot arribar a l’excel·lència.

No donem la culpa als jugadors que durant anys ens han donat l’etapa de millor futbol de sempre. Molts d’aquests jugadors no poden sortir per la porta el darrera, no s’ho mereixen. Cal trobar una sortida a cada cas que sigui honrosa amb el reconeixement de l’obra feta.

Jo, passi el que passi seguiré sent culer, això segur.

Quina República?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 10 Aug 2020 09:16:56 GMT

Quina República?

JoanC Roca 10 d’agost de 2020

Fa bastant temps, alguns anys, un molt amic meu, molt d’esquerres i sobretot republicà, portava un Pin de la bandera republicana espanyola i me’l va ensenyar molt cofoi, la seva sorpresa va ser la meva resposta, molt maco però aquesta bandera no és la meva.

Ara, aquest tema torna a estar al centre del debat. Quina República reivindiquem? Per descomptat jo vull la República catalana. Em sembla molt bé i és molt sa que els espanyols tinguin la discussió de si Monarquia o República, és el seu problema i jo desitjo que els hi vagi molt bé.

Els realment sobiranistes catalans volem la república catalana i penso que aquest debat espanyol no va amb nosaltres.

Veure les contradiccions que tenen Podemos i sobretot els Comuns pels esdeveniments que s’estan produint aquests darrers dies a la Monarquia em fa molta gràcia. Si fossin només una mica coherents amb el que volen representar ja haurien dimitit, la poltrona, però, pesa molt.

Espero que nosaltres anem a la nostra que és treballar per fer efectiva la República Catalana proclamada el 10 d’octubre de 2017. Dissortadament no puc ser optimista veien que no tenim estratègia unitària i que ni en plena crisi del Regim del 78 els nostres polítics saben posar fil a l’agulla.

Viure a Catalunya és més car

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 02 Aug 2020 09:35:35 GMT

Viure a Catalunya és més car

JoanC Roca 2 d’agost de 2020

Fa dies que m’estic queixant de que s’està normalitzant una situació absolutament anormal. Com que no ho paeixo protesto. Tots teniu clar que viure a Catalunya surt més car que viure a Espanya? A tots, els sobiranistes i els unionistes. A vegades sembla que alguns se’n oblidin que quan els altres es queixen per l’espoli fiscal que pateix Catalunya la cosa va per la totalitat de la població de Catalunya se sentin catalans o no se’n sentin. A la fi cadascú es pot sentir el que li doni la gana.

Fins hi tot el domini d’aquest web és més car per ser “.cat” que si fos “.es”. Sí, ja sé que això pot ser anecdòtic però és. És una altre suplement pel fet d’exercir de català.

Els Països Catalans patim des de fa més de tres segles un espoli fiscal brutal. Avui en dia de cada euro que paguem 40 cèntims no tornen. Aquest tema molts el tenen normalitzat com tantes altres coses. Diuen que com que som rics és normal que siguem solidaris. Pam! Tema tancat i normalitzat. Alguna pregunta més?

La solidaritat de Catalunya la decideix Espanya. Llestos.

Et birlen el 8% anual del PIB, les inversions, que ja son menors del que tocaria seguint el criteri de la població, es queden molt per sota dels pressupostos de tal manera que acumulant xifres cada tres anys la inversió és zero. Però el problema és que els catalans que protestem som insolidaris. Pam! Tema tancat i normalitzat.

Pel que fa a solidaritat de veritat, la que de que decideix cadascú, Catalunya demostra contínuament que és una de les societat més solidaries de les que existeixen.

Solidaritat? Els darrers temps l’independentisme costa car. Un pressupost mensual. Caixes de solidaritat, presos polítics, iniciatives humanitàries de diverses entitats, etc.

Seria molt fàcil continuar argumentant perquè és més car viure a Catalunya. Poder un altra dia m’agafa la dèria i hi torno.

Ara ho deixo aquí i penjo aquest “Pensament” al meu web que per ser “.cat” és més car.

Una mica de dignitat

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 30 Jul 2020 08:33:35 GMT

Una mica de dignitat!

JoanC Roca 30 de juliol de 2020

La fiscalia del govern PSOE-Podemos, “el govern més progressista de la història d’Espanya”, argumenta que no han aconseguit encara la rehabilitació del delicte per el qual van ser condemnats els líders de partits i entitats independentistes i que cal sotmetre’ls a un programa de reeducació política en Constitució Espanyola.

Que són independentistes, tu! Cal fer-los-hi un rentat de cervell perquè siguin espanyols. Pobre gent cal curar-los. Sí, això en ple segle XXI dins de Europa Occidental. No pot ser? Sí, és, i si les lleis no permeten imposar-los-hi aquesta cura, doncs el TS s’ho salta tot i permet a la fiscalia de Sánchez-Iglesias tornar-los a engarjolar. Que no és venjança, que no és un avis a tot el que es mogui. No, és per curar-los perquè entrin en raó i acollir-los en l’”Una, Grande i Libre”.

Però, el més incomprensible és que per molt que l’Estat Espanyol amb “el govern més progressista de la història d’Espanya” incrementi la repressió fins a límits que es poden equiparar als d’una dictadura no faci que:

La Unió Europa reaccioni i prengui alguna mesura davant d’un soci que se salta totes les lleis quan li convé i que menystingui els drets humans una i una altra vegada.

Que els partits i entitats independentistes no seguin immediatament per definir una estratègia unitària que molta gent està esperant.

Una mica de dignitat!

Millor en l'estat d'alarma?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Mon, 27 Jul 2020 15:47:32 GMT

Millor en l'estat d'alarma?

JoanC Roca 27 de juliol de 2020

No cal ara que argumenti el perquè penso que vivim un regim colonial, però estant al cas de les línies argumentals dels noticiaris i dels opinadors que hauríem de considerar “els nostres” has de pensar que aquests parlen en clau dels colonitzats.

Ara estem immersos en la gestió de la pandèmia del Covid que està en mans de la Generalitat, doncs bé, jo estic d’acord en que la premsa ha de fer una funció de control al govern i per tant és lògic que hi hagi crítiques del que fa o deixa de fer el govern de Catalunya. Ara, el que no em sembla normal, si volem ser un país normal, és que l’argument de tots aquests, “els nostres”, sigui, “tant que criticaven la gestió del govern espanyol i ara ells ho fan pitjor”. Què volen dir? Què la recentralització de competències la trobaven normal?

El meu punt de vista és que nosaltres ho podem fer millor, igual o pitjor, però és la nostra gestió i si no ens agrada doncs la critiquem, es clar que sí; però no donem per normalitzada la recentralització i a més encara la justifiquem.

El que critiquen poc o gens, “els nostres”, és que la fiscalia del govern més progressista de la història d’Espanya sigui més repressiva que l’anterior. Ho han normalitzat i a mi em costa d’entendre. Cada dia tenim motius per fer el crit al cel amb les decisions de la fiscalia que el Pedro Sánchez diu que controla però no, no és important, el que importa és crear el relat que l’estat d’alarma gestionava de puta mare la pandèmia. Perdoneu, escrivint m’he exaltat una mica.

Un altre exemple és els components de les tertúlies “dels nostres”. Des de que controla ERC, en general tenim; 1 d’ERC i 1 del espanyolisme desacomplexat (de PSOE a VOX) sempre hi són. El tercer és un dels Comuns/ Podemos, sí de “l’esquerra” espanyola i amb una mica de sort hi ha un quart tertulià que pot combregar amb la unilateralitat.

Aquesta composició, crec que, no es correspon a la pluralitat del país on també hi ha independentistes mobilitzats des del 2010.

Vaja que ja no puc seguir les tertúlies “dels nostres” perquè no m’hi trobo representat.

Que el TS fa el que vol amb les lleis i no passa res, que ho hem normalitzat tot. Ara això sí, l’estat d’alarma ens anava molt bé.

Dret a vot

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 16 Jul 2020 09:02:55 GMT

Dret a vot

JoanCRoca 17 de juliol de 2020

Us heu donat compte que al País Basc i a Galícia han negat el dret a vot a les persones que tenien el Covid-19 i que no ha passat res? Davant un escàndol d’aqueta dimensió, que passa sense pena ni glòria, ningú hi té res a dir? Només he sentit dos o tres opinadors d’aquests tan mediàtics fent el crit al cel. És molt, moltíssim, preocupant com anem normalitzant tot el que està esdevenint en aquest estat espanyol. A veure quants dies necessitaran per normalitzar l’escàndol de l’espionatge del Deep State espanyol a polítics catalans per la causa independentista.

Ja ho deia Prat de la Riba

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 12 Jul 2020 13:23:59 GMT

Ja ho deia Prat de la Riba

JoanC Roca 12 de juliol de 2020

Avui en dia gastem molt temps seguint els xats que tenim a WhatsApp, Telegram o Signal . Són tants que cal prioritzar si volem fer altres coses durant el dia. Uns xats els revisem en diagonal, altres els seguim més a fons i altres ni tan sols hi prestem atenció.

Entre la multitud dels missatges rebuts n’hi ha un que m’ha agradat especialment.

“Catalunya, abans de ser de dretes o d’esquerres, ha de ser” Prat de la Riba

És la forma més fàcil d’expressar la posició que sostinc des de sempre. Primer aconseguim un país “normal” i després ja tindrem la lluita democràtica de quines polítiques vol la majoria dels catalans que es portin a terme. Quan la república és consolidi serà el moment de que els patits facin el seu paper de defensar les seves ideologies.

Un referent del catalanisme com és Prat de la Riba ja ho deia fa més de cent anys. Ara és el moment de consensuar una estratègia unitària dels partits i entitats sobiranistes per aconseguir implantar la República que vam votar l’1 d’Octubre. Per descomptat que aquest estratègia ha d’estar inscrita en un marc democràtic, participatiu i de justícia social.

Tertulians

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 11 Jul 2020 08:10:32 GMT

Tertulians

JoanC Roca 11 de juliol de 2020

Fa un temps jo pensava que els tertulians de ràdio o de tele expressaven la seva opinió. Jo era capaç de saber de quin peu calçaven i en conseqüència podia filtrar els seus missatges que lògicament estaven influïts per la seva ideologia. Sí, era conscient de que els mitjans de comunicació segons la seva línia editorials posen quotes de perfils de tertulians. Tot controlat. Fins i tot m’agradava seguir-ne alguna perquè pensava que algunes opinions em podien aportar alguna cosa.

Però, està molt clar que anava equivocat, que un cop més la meva ingenuïtat m’havia enganyat.

Només fent un seguiment del discurs dels tertulians durant el procés de Catalunya te’n dones compte fàcilment de com van canviant el discurs segons els interessos dels partits o dels mitjans. No dubto que alguns d’ells hagin evolucionat però en general es veu molt clar quins interessos hi ha darrera de les opinions que deixen anar.

La veritat, cada dia tinc més clar que no val la pena seguir-les. Quan n’ets un expert abans de que parlin ja saps el peu de la lletra que diran.

Ara em posaria a personalitzar tertulians, però no val la pena. Ho deixo aquí.

Laura Borràs. Un cas de manual

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 25 Jun 2020 09:58:42 GMT

Laura Borràs. Un cas de manual

JoanC Roca 25 de juny de 2020

És fàcil, et vols treure de sobre algun líder independentista molest. Cap problema, es busca qualsevol actuació del líder molest, la Guardia Civil fa un atestat amb tota classe de detalls, la fiscalia “lo afina”, un jutge afí a la causa “Una, Grande y Libre” activa la imputació. Si aquest líder molest és diputat a las Cortes s’activa el suplicatori i finalment el Tribunal Suprem condemna el líder molest. El Procediment s’està utilitzant molt sovint contra tot el que soni a anar contra la Unidad de la Patria. La democràcia, les idees, els drets humans, la llibertat d’expressió la llibertat de manifestació estan per sota de la Unidad de la Patria.

El més espectacular és veure com la CUP i ERC s’amaguen abans de votar en contra d’un nou cas de manual com és el de la Laura Borràs.

Com anirem a les eleccions?

websitebuilder@1and1.de — Thu, 25 Jun 2020 09:42:25 GMT

Com anirem a les eleccions?

JoanC Roca 25 de juny de 2020

Se’ns presenta un panorama desolador pel que fa a candidatures independentistes a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Però abans de parlar de candidatures primer cal posar en context la situació que vivim en aquests moments. Fa temps que no decidim res des d’aquí. Les darreres eleccions les va declarar el Rajoy. Alguns “hiperventilats” ens vam creure que l’independentisme català, si les guanyava, prioritzaria la restitució del govern il·legítimament enderrocat per un 155 a la carta del feixisme espanyol. Això comportava enfrontament amb l’Estat espanyol que molta gent estava disposada a jugar. Bé, es va guanyar i és va acatar les ordres que venien de Madrid. Vaja que el Tribunal Suprem va decidir qui podia ser President o qui no ho podia ser, que el vot dels catalans no valia per a res i, el més espectacular, que el partit independentista de tota la vida , ERC, va acata fil per randa totes les ordres que venien de Madrid sense cap respecte a la voluntat dels votants catalans. Van constituir un govern efectiu, diuen. Un govern autonomista o una gestoria diria jo. Junts x Catalunya sembla que han intentat més oposició però amb un merder intern que tampoc avala la seva actuació.

Tornem a les candidatures. Les properes eleccions també les decideix el Tribunal Suprem. I no passa res. No veig cap dels partits independentistes que es posi les mans al cap. Si des d’Espanya ens diuen eleccions doncs eleccions. La central dicta i les delegacions executen. I, el més lamentable, anem a les eleccions totalment dividits. Primer poltrona, després partit i finalment país, aquestes són, dissortadament, les prioritats rels. Recordeu que ja ho deia Aznar “ No se preocupen que ya se dividirán ellos solos”.

L’entorn més autonomista, ERC, és el que va més compacte. Ells ho tenen clar a volen guanyar les eleccions com diuen les enquestes i passar a representar el pal de paller de Catalunya. Practicar el peix al cova i sobretot gaudir de la victòria sobre Convergència tan desitjada des de fa tan temps. Jo no ho tinc tan clar que el resultat sigui aquest. D’independentistes n’hi ha més del que ells voldrien i aquests podrien no comprar-ho tot.

Després tenim tots els entorns independentistes que van a la seva. Alguns perquè són tan antisistema que ho poden desmanegar tot sense cap problema i d’altres per personalismes o lluites canines entre els diferents sectors independentistes. CUP, Primàries, etc.

Finalment tenim l’entorn PDCAT, Junts per Catalunya, La Crida, el nou PNC. Alguns innocents pensàvem que un entorn unitari i transversal amb esperit 1 d’octubre que treballes per implantar la República era possible i que s’hi podien sumar més plataformes com ara Independentistes d’Esquerra. Una candidatura com aquesta penso que seria guanyadora perquè hi ha molta, moltíssima gent que és el que vol.

Dissortadament les coses sembla que no van per aquí i que acabaran presentant tres o quatre candidatures fins el punt de que podem perdre la majoria independentista al Parlament.

L’Aznar es deu estar fregant les mans.

Espero equivocar-me i que aquest candidatura transversal sigui possible i que si puguin sumar Primàries, Poble Lliure i d’altres. Somiar és gratis.

Rufian

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 04 Jun 2020 11:16:22 GMT

Rufian

JoanC Roca 4 de juny de 2020

Què vol en Rufian, la independència o mantenir la poltrona?

Té uns quants lemes que utilitza contínuament amb el seu estil particular. Però el missatge de fons ha anat canviant fins arribar a l’autonomisme quan abans era clarament sobiranisme. Ell, ara, acostuma a dir-nos amb una condescendència que és ofensiva que ells fan política i que la política consisteix en negociar. Ho diu en un to que sembla que ens vol dir que nosaltres, el mortals normals del carrer, això no ho podem entendre, que alguns de nosaltres, càndids i sobreexcitats, creiem en un independentisme màgic.

No cal que faci una comparativa del seu discurs abans de l’1 d’octubre amb el fa d’ara perquè siguem conscients de com ens enganyava. Ara això sí, alguns dels seus lemes estrella els continua utilitzant amb els seu estil “tuitaire” que el caracteritza. Nosaltres som republicans, nosaltres som independentistes, nosaltres som d’esquerres i que el moviment que vol la unitat d l’independentisme és Convergència que aquest moviment és de dretes i que els hi vagi molt bé, ah, i que tot el que fan és per el ciutadans de Catalunya.

Reconec que quan el seu discurs era independentista em feia certa gràcia però quan va començar a parlar de monedes de plata i de muntar un incendi contra el procés unitari per la independència cada cop que obria la boca el seu estil més aviat m’ofèn. Cal dir que segueix el dictat del seu partit i sembla que d’en Joan Tardà al qual, dit de pas, no se com agafar-me el seu canvi d’actitud. Algú ho havia de dir.

Tornant al Gabriel, penso que ni ell es creu on ha arribat. Va començar sent l’ombra d’Eduardo Reyes de Sumate això li va donar notorietat per arribar al Secretariat Nacional de l’Assemblea. En aquells temps tenia un discurs independentista sense matisos. Junqueres el va incorpora a ERC i mireu on ha arribat. Ara el veiem parlant amb el president espanyol de tu a tu cada dia. Està situat al centre de la política espanyola i sembla que n’està molt cofoi. Qui li ho havia de dir.

20S - 8M

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Thu, 04 Jun 2020 11:13:55 GMT

20S - 8M

JoanC Roca 4 de juny de 2020

Si la unitat de la pàtria està amenaçada por “los separatistas catalanes” o si el govern espanyol incorpora un comunista, el Deep-Stateper per posar les coses al seu lloc té la tàctica de transformar una manifestació pacífica en un acte poc menys que terrorista. Les eines per fer-ho són un atestat de la Guardia Civil inventant tota mena de mentides y un jutge afí. El 20S del 2017 davant d’Economia de la Generalitat una manifestació a totes llums pacífica de protesta contra la intervenció al departament va acabar amb els Jordis a la presó. El 8M del 2020 en la manifestació feminista que simultàniament es va portar a terme en moltes ciutat de tot el món és repeteix el mateix esquema per a desestabilitzar el govern espanyol. No vull fer cap defensa del govern espanyol el qual em sembla lamentable i poc d’esquerres. Si aquest és el govern més progressista de la història estem ben arreglats. Però el que jo pensi del govern d’Espanya no treu que les tàctiques del Deep-State son les que son.

Per altra banda és bastant espectacular que ara el Sánchez digui que estan intentant desmuntar la policia patriòtica que va instaurar el PP, quan ell hi va col·laborar activament fa pocs mesos. Cada cop està més demostrat que la transició va ser un engany que només va servir per que continuessin manat els mateixos sota una aparença democràtica. Quan es necessita la democràcia per a superar moments difícils han saltat totes les costures i constatem que vivim en estat antidemocràtic.

Montilla i les portes giràtories

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 27 May 2020 10:11:19 GMT

Montilla i les portes giratòries

JoanC Roca 27 de maig de 2020

En la política espanyola no canvia res. Per molt que parlem de nova política i de que cal fer les coses d’una altra manera es continua premiant els vells polítics donant-los-hi càrrecs als consells d’administració de les empreses de l’Ibex pels serveis prestats. Un dels darrers que, sense cap mena de vergonya, hi va accedir va ser en Duran Lleida la qual cosa no va provocar cap sorpresa. Ara li toca el expresident Montilla. Aquest senyor, andalús d’origen però també català d’adopció ha tingut tota mena de càrrecs a les institucions catalanes; Alcalde de Cornellà, President de la Diputació i President de la Generalitat entre molts d’altres. A Espanya va ser ministre i senador. A alguns no ens va semblar molt oportú que accedís a senador després d’haver estat President de la Generalitat, però vaja això pot ser, si més no, opinable. El que no és tan opinable és el seu ADN espanyol que ha demostrat durant tota la seva trajectòria política, una llarga trajectòria política que l’Esta profund ha de premiar. Potser té problemes de liquiditat i clar deu tenir una hipoteca important per pagar. Com que deu tenir grans coneixements del sector ara s’incorpora al consell d’administració d’Enagás on els podrà desenvolupar. Cap novetat, tot sota control. Algú tindrà quelcom a dir?

La clau de la caixa

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 23 May 2020 09:28:46 GMT

La clau de la caixa

JoanC Roca 23 de maig de 2020

Fa uns dies vaig penjar un article del bon amic JoanB Casas el qual em sembla molt clarificador de la situació de les finances de la Generalitat i en conseqüència del poder real que tenen les nostres institucions. Aquesta situació, a més, empitjorarà considerablement per la pandèmia del coronavirus. Us recomano que el llegiu amb deteniment ( aquí ). A mi em crida l’atenció que el 90% dels ingressos ens venen donats per transferències de l’estat en base a un sistema de finançament ja caducat de fa anys. Gestionem el 10% dels ingressos que acaba generant un increment de la fiscalitat dels catalans. Si hi sumem el 8% del PIB català de dèficit fiscal sostingut durant anys, aquesta situació deixa molt poc marge de maniobra a les institucions catalanes. La clau de la caixa la té Espanya i mentre sigui així difícilment La Generalitat podrà fer polítiques pròpies. I ara encara menys que des del centre es controlen amb lupa tots els moviments comptables. Dic això perquè es fa molta demagògia en la discussió dels pressupostos en el Parlament. Si la veritat és que tenim molt i molt poc marge de maniobra perquè fem veure que podem decidir grans coses, ei, tots els partits fan el mateix però els Comuns sembla que viuen una realitat paral·lela i des de que estan al govern espanyol viuen Disneylàndia.

El que necessitem és la clau de la Caixa. A veure si ens en donem compte!

No passa res

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sat, 23 May 2020 08:54:31 GMT

No passa res

Joanc Roca 23 de maig de 2020

Sí, sí ja ho sé que aquesta democràcia bananera és així i no m’haurien de sorprendre aquestes coses. Un bon amic alguna vegada em diu que soc massa idealista, que el món no té res a veure amb el que jo voldria que fos . La veritat és que no em mamo el dit i ja conec amb qui en les tenim, però encara vull mantenir la capacitat de sorprendrem. Tot això bé a tomb per la votació pel manteniment del estat d’alarma. S’arriba a un acord per mantenir la usurpació de les competències de les autonomies a canvi de derogar la reforma laboral, es vota l’acord i al cap d’unes hores el PSOE es fa enrere, però les conseqüències del resultat de la votació no. Ei, això ho fa l’esquerra espanyola amb tota la superioritat moral de les esquerres i no passa res!!!

I em direu que amb tot el que està passant de que em sorprenc jo? No, que el PSOE del Sánchez actuï d’aquesta manera no. No soc tan innocent. Però les reaccions a tots els nivells a Catalunya sí. No passa res, ho acceptem tot, millor dit ens ho traguem tot, és que ni protestem, home. Ara això sí, les competències continuen en mans d’ells. Això sí que passa!

La política és efímera?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Wed, 20 May 2020 12:52:19 GMT

La política és efímera?

JoanC Roca 20 de maig de 2020

Quina poca memòria que tenen alguns, es clar que de forma interessada. Com la política del status quo i els mitjans de comunicació de masses normalitzen els fets que succeeixen per greus i antidemocràtics que siguin. Com fan passar per normals les accions totalitàries de Madrid-Estat profund on la claveguera actua impunement en els diferents àmbits com el judicial, l’econòmic, el comunicatiu, el policial i el polític.

Saben que actuen antidemocràticament però ho fan convençuts perquè la “sacrosanta unidad de España” ho justifica tot. Per la unitat d’Espanya l’esquerra i la dreta del extrem que siguin renuncien a tots els principis i son capaços de, conjuntament, sense comptar amb l’activació de totes les clavegueres com deia abans:

Tombar l’Estatut que havíem votat els catalans.
Negar-nos el dret d’autodeterminació.
Pegar-nos sense contemplacions durant la votació de l’1-O.
Crear un relat per part de la Guardia Civil contra el procés català.
Empresonar els líders socials per fer una manifestació pacifica.
Anular la nostra autonomia amb un 155 a totes llums il·legal.
Empresonar els líders polítics per fer un referèndum sense que fos delicte.
Enviar al exili els líders polítics.
Convocar unes eleccions a Catalunya de forma també il·legal.
No permetre anomenar president de la Generalitat a Carles Puigdemont guanyador de les forces independentistes.
No permetre anomenar candidat a Jordi Sànchez.
Empresonar a Jordi Turull durant el debat d’investidura.
Mantenir en presó provisional als presos polítics.
Fer un judici esperpèntic contra l’independentisme.
Empresonament i exili de membres dels CDR.
Acusar de terrorisme als activistes dels CDR.
Treure-li la condició de diputat al president Torra per unes pancartes.
No fer cas de les resolucions dels tribunals internacionals.

Aquesta és una llista que podríem ampliar sense esforçar-nos-hi gaire i cal insistir que tots aquest fets s’ha portat a terme amb la complicitat de la dreta i de l’esquerra espanyola i una part de catalana.

No oblidem que en ple segle XXI l’estat espanyol, dit democràtic, es munta un procés contra unes idees democràtiques i pacifiques. Alguns poder es pensen que la política és tant efímera que tot això ho podem oblidar.

Ni oblit ni perdó.

El que em costa entendre és que amb aquesta llista de greuges al damunt del nostre país alguns polítics catalans es dobleguin amb submissió als poders espanyols.

Poder hem de tenir memòria i anar més decididament a fer la República.

Un nou tripartit?

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 19 May 2020 16:56:20 GMT

Un nou tripartit?

JoanC Roca 19 de maig de 2020

Corre la brama de que ERC està preparant la constitució d’un nou tripartit o si més no que ho està considerant. Que hi ha moviments en aquest sentit. Que hi ha acostaments amb el PSC i amb els Comuns. Cal dir que públicament ho neguen.

Algunes enquestes, (qui se les creu?) donen un resultat que permeten a ERC conformar un govern independentista o un govern d’”esquerres” amb PSC i Comuns. Així doncs estaria a les seves mans.

En primer lloc caldrà esperar els resultats de les properes eleccions. Que no passi que alguns es quedin amb un pam de nas.

ERC formant part d’un tripartit a la Generalitat? Jo no m’ho puc creure.

Malgrat les increïbles actituds actuals de Joan Tardà o del discurs de Gabriel Rufian, no veig com poden fer una reculada d’aquestes dimensions. Ja sé que els partits polítics avui diuen una cosa i demà la contrària amb el mateix aplom, però aquest canvi tindria unes dimensions siderals.

Com poden abandonar un procés de transició cap a la República amb totes les implicacions que ha comportat fins avui el de Catalunya. Ens han insultat, pegat, empresonat, exiliat i imposat un 155 il·legal sense que no hi hagi cap pas enrere per part del govern “progressista” d’Espanya.

És que no puc trobar un argument que justifiqui que facin un govern d’aquestes característiques, no perquè a alguns dels seus dirigents no els hi anés bé sinó perquè no s’ho poden permetre. La seva militància i els seus electors o una part molt important d’aquests no els hi podrien perdonar mai, penso jo.

Per vaja coses més rares hem vist.

Comuns

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Tue, 19 May 2020 16:15:13 GMT

Comuns

JoanC Roca 19 de maig de 2020

Diu que són el resultat del moviment 15M (15 de maig de 2011). Recordem que aquest moviment exigia millorar el sistema democràtic promovent una democràcia més participativa allunyada del domini dels bancs i de les corporacions. També volia acabar amb sistema bipartidista PP-PSOE producte de la transició , així com establir una autèntica divisió de poders.

No va ser un moviment sobiranista, llevat d’algun sector a Catalunya, reconeixia però un estat multinacional i el dret a l’autodeterminació. Almenys això és el jo vaig entendre.

Bé, amb l’embranzida que va tenir el moviment algunes coses semblava que podien canviar. I sí, alguns canvis s’han produït fins el punt que alguns dels líders han aconseguit quotes de poder. Ara els tenim col·locats al govern espanyol, a l’ajuntament de Barcelona i en diferents espais institucionals.

Quan rasques poder tot és diferent i les coses es veuen d’una altra manera. Hem passat de les grans idees que promulgaven a la decepció per les posicions que han adoptat.

Hem vist com poden renunciar a les idees per una poltrona i com poden fer polítiques populistes per tal de mantenir-la. Com poden passar d’atacar sense pietat a la ”casta” per pactar-hi sense cap problema. Com poden entrar a formar par de l’Establishment sense vergonya. Ho vam veure com la Colau va acceptar els vots d’en Valls sense despentinar-se. Sembla que el que importava més era no tenir un alcalde de Barcelona Independentista.

Els comuns són esquerra espanyola que és una esquerra molt poc d’esquerres. Poden pactar amb el 155, acceptar que amb l’excusa del COVID-19 el govern “progressista” d’Espanya tregui l’exercit al carrer, proclami un estat d’excepció encobert o recentralitzi l’estat. L’únic argument que fan servir són les retallades que va fer el govern de Mas sense tenir en compte les que va fer el tripartit. D’aquest tema en podríem parlar molt. Aquest argument els val per a tot i qui dia passa any empeny.

En definitiva sempre fan costat sense matisos al govern “progressista” espanyol contra el que pugui plantejar el govern independentista de Catalunya.

Francament jo sempre he considerat que soc d’esquerres, cosa que no està renyida amb ser independentista com algun d’ells insinua cada cop que parla, i penso que les polítiques del govern PSOE-Podemos no es poden considerar progressistes i que per descomptat estan molt lluny de les polítiques que promulgava el 15M.

Els partits polítics i el procés sobiranista.

183:779733491 (Joan Carles Roca Girabau) — Sun, 17 May 2020 16:12:26 GMT

Els partits polítics i el procés sobiranista.

JoanC Roca 17 de maig de 2020

Què busca la classe política, especialment els partits dits sobiranistes?

Els que som una mica idealistes, vull dir ingenus, ens vam creure que els partits sobiranistes posarien tota la carn a la graella per tal d’aconseguir els objectius que reclamava una gran majoria de gent que ens hem mobilitzat insistentment els darrers anys per la República de Catalunya. La realitat ens ha caigut a sobre com un gerro d’aigua freda quan hem sigut conscients de que els seus interessos no son els nostres interessos. Molts diuen que ja ho sabien i que no estan sorpresos de com actuen els partits. Reconec que sóc dels ingenus, i poso com exemple, que em vaig creure que, com es deia, Espanya no es podia permetre enviar la guàrdia civil a requisar les urnes perquè si ho feien Espanya hauria perdut. No van venir a tan sols a requisar van venir a pegar-nos sense miraments “a por ellos” i no ha passat res. I Europa mirant cap una altra banda. Després molts em van dir que era el que es podia esperar que jo era massa innocent.

Tornem als partits. No cal trencar-se massa el cap per arribar a la conclusió que aquests es mouen pels seus interessos que fonamentalment són incrementar el seu poder, són màquines electorals que fan el que calgui per aconseguir vots. Poden enganyar quan faci falta per posteriorment dir el contrari del que havien dit abans amb la mateixa cara de bons minyons.

Entenc que viuen en el seu món, que la majoria de vegades no coincideix amb el nostre. És el seu ofici, el seu mitja de vida per pagar la hipoteca i tirar endavant la seva família. Però jo que soc un ingenu penso que la política hauria de ser ocupada per gent amb disposició de servei a la societat. Que no fos el mitja de vida sinó fos una etapa de la vida dedicada al servei a la comunitat defensant i tirant endavant les seves idees. Si t’hi jugues les garrofes pot ser que l’ètica quedi a banda en moltes ocasions.

Té delicte ara dir una cosa i després dir-ne la contraria. No cal que faci un llistat de polítics que ho practiquen cada dia. El problema és que a vegades ens els creiem per després patir una gran decepció. He de dir que, com que soc un ingenu, encara me’n crec a alguns. No tinc cura jo.

Revisant l’historia recent del procés sobiranista que estem vivint, és molt clar que el moviment va començar de baix a dalt. La iniciativa va començar amb la mobilització des de baix amb les grans manifestacions organitzades per l’assemblea després de la sentència del TC que va representar una burla a la voluntat dels catalans que vam votar en referèndum. Es van carregar la voluntat d’un poble i aquest va reaccionar. Els partits “sobiranistes” es van veure arrossegats pel moviment i va semblar que anàvem tots a una però quan va arribar el moment de que la iniciativa quedava a les seves mans les coses van començar a canviar fins arribar al moment actual en qual tenim la situació totalment bloquejada i el moviment independentista encara no hem recuperat la iniciativa.

Els partits estan còmodes en la vella política en la qual ells, dalt a baix, tenen el poder i la gent ha de conformar-se en seguir-los i votar de tant en tant. Ells es dediquen a intentar aconseguir vots. Si demanen unitat però aquesta no coincideix amb els seus interessos la unitat ens la haurem de pintar a l’oli.

El que en diem nova política és la que va de baix a dalt, que es participativa i democràtica i que va encaminada a desenvolupar les polítiques que vol la gent. Aquesta no coincideix amb el que els hi interessa perquè pot significar canviar el model de manera que la configuració actual dels partits esdevindria molt diferent i en conseqüència molts polítics quedarien fora de joc. La hipoteca és l’hipoteca no hem menystenim aquest fet.

Ara tot els partits sobiranistes ens expliquen que tots ells estan treballant per la República. Unitat que és el crit majoritari no està en els plantejaments ni d’ERC ni de la CUP, poder si del que en podríem dir sector Junts x Catalunya o sector Puigdemont però aquest sector té un bon embolic per organitzar-se atès que tenen corrents internes ben diferents.

El moment és decebedor per a mi i penso que per molta gent del que en podríem dir àmbit 1 d’octubre. Estem en un atzucac. Ens cal una estratègia i els partits no ens plantegen cap.

Què en penseu d’aquestes reflexions, ingènues, que he deixat anar?

Penso que hi ha un camí que hauríem de seguir per anar construint la República segons la meva particular opinió, però això serà objecte d’un altre debat que proposaré més endavant.