L’1 d’octubre del 2017 és sense cap mena de dubte un dels dies més importants dels darrers temps de la història de Catalunya i no cal dir que dels nostres vides. Personalment ho vaig viure intensament donat que tenia un paper important com a representant de l’Administració en un col·legi electoral de la zona sud de Sabadell. 

No vull explicar com va anar la jornada en el meu col·legi electoral perquè es va desenvolupar de la mateixa manera que la majoria dels col·legís del país i que s’ha explicat abastament fins i tot s’han fet diversos reportatges televisius que reprodueixen fidelment el que vàrem viure nosaltres. 

El que vull és recordar moments especialment emotius que quan hi penso encara m’emociono.

• L’arribada de les urnes. 
• El local era ple de gom a gom des de les 6 del matí. Quan van arribar els mossos d’esquadra i ens vam negar a lliurar les urnes, vàrem haver de signar una acte donat que els mossos van optar per no confiscar-nos-les donada la quantitat de gent que les protegia. Un cop acabat el protocol un mosso em va preguntar on eren les urnes i jo sorprès perquè estaven allà mateix em vaig girar i efectivament les urnes no es veien perquè la gent estava protegint-les de manera que quedaven ocultes de la visió de la policia. Aquest moment va ser especial per a mi. La gent estava a totes.
• Donat que em va tocar un col·legi d’un barri que no conec especialment jo no coneixia a la gent però tothom es va posar a la meva disposició sense cap fissura i així fou durant tota la jornada. Allà hi ha havia gent de totes les condicions i segur que de diferents ideologies però això no importava i ningú preguntava, tots teníem clar l’objectiu.
• Quan van arribar les noticies de les carregues de la guàrdia civil i la policia nacional i especialment a Nostra Llar de Sabadell ningú es va arronsar i tothom es va mantenir al seu lloc. Ens vam passar el dia esperant-los.
• La determinació de la gent en protegir els vots amagant urnes per si les forces policials espanyoles ens visitaven. Estàvem espantats però determinats a aguantar.
• Quan vaig anar al col·legi electoral del meu barri per portar a ma mare a votar en cadira de rodes i com la gent ens va obrir pas perquè ho pogués fer amb facilitat.
• Com vaig anar a lliurar els resultats quasi clandestinament.

Sí, sens dubte, va ser un dels dies més intensos de la meva vida, de les nostres vides.

Ara el que cal és concloure la feina.