JoanC Roca 15 de febrer de 2026 Fa quasi 50 anys vaig participar en el desenvolupament d’un generador de programes COBOL. Avui parlaríem d’una Intel·ligència artificial de generació de programes. Cal dir que el cervell del projecte era en Jordi Vintró, poeta, enginyer i informàtic, amb el qual vaig tenir la immensa sort de compartir feina durant un període de finals dels 70 al Centre de Càlcul de Sabadell. De fet, (jo venia d’escola castellana per motius obvis), en Jordi és qui em va ensenyar a escriure en català. Aprofitàvem l’hora d’esmorzar per anar al bar “Belles Arts” del passeig Manresa de Sabadell i fer classes de català. Fèiem servir un llibre “La creu del matrimoni” en el qual l’únic personatge que parlava castellà era el dimoni. Tinc un record entranyable del Jordi. Era un tipus genial en tots els sentits. A finals dels 70 a CCS la major part del processament empresarial es feia en mainframes i el llenguatge dominant per a gestió era COBOL (Common Business-Oriented Language). Els programes de gestió empresarial tenien una part molt repetitiva que havíem de desenvolupar contínuament. Així que vam decidir crear un generador de programes COBOL al qual li donàvem una sèrie de paràmetres i el resultat era un programa complet on s’hi deixaven unes finestres obertes on només hi havíem de incorporar les parts específiques del programa que havíem de desenvolupar. Avui en dia la IA ja confecciona la codificació del programari de manera que els programadors/codificadors ja la utilitzen per desenvolupar programes. Els programadors han estat durant molts anys una activitat que ocupava un munt de gent. La IA reduirà de forma excepcional la ocupació de codificar programes. Ahir, en un dels meus atacs de nostàlgia, explicava a uns amics que havia participat en desenvolupament d’una eina per a generar programes COBOL i vet aquí que un dels interlocutors va fer aquesta observació; “ara en diríem Intel·ligència artificial”. Sí tu, fa Fa 50 anys ja generàvem IA. No hi havia pensat però sí ja ho fèiem.

JoanC Roca 12 de febrer de 2026 S’acostuma a dir que les coses moltes vegades no són el que semblen però moltes, moltíssimes, vegades sí que són el que semblen malgrat que els altaveus oficials ens vulguin fer veure el contrari. D’exemples n’hi ha molts . Un cas exemplificador podria ser l’espionatge als independentistes. Abans de que esclatés el cas Pegasus, durant el mes de març de 2022, moltes vegades dèiem que tot feia pensar que ens estaven espiant. No en teníem proves fefaents però n’estàvem convençuts. L’any 2014 jo era membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Catalana i més d’un cop em van intervenir el telèfon a mi i als meus companys de Secretariat. Concretament durant la Diada Nacional del 2014 els nostres telèfons van estar trucant-se entre ells contínuament durant tot el dia fins a les 9 en punt del vespre. Amb aquesta operació van inhabilitar-nos els telèfons durant tota la jornada. Estava clar que havien espiat els nostres números de telèfon. Sospitós, oi? Un altre cas és el de la cúpula d’Esquerra Republicana que fa temps que pensàvem que no era precisament independentista. Ho pensàvem per els seus actes no pels seus discursos. Avui ja ho sabem de cert, fins hi tot el portaveu Isaac Albert va declarar, no fa gaire, que “Catalunya no està ara en el debat de la independència” mentre defensava el “singular” fiançament singular que tots sabem que és un altre engany i que no té res a veure amb els continguts del pacte d’investidura del delegat a Catalunya del PSOE, senyor Illa. La metamorfosis d’Oriol Junqueras s’estudiarà a les facultats de Psicologia, de Sociologia i de Polítiques. Algun dia m’agradaria saber la veritat d’aquest cas. He de reconèixer que m’havia cregut que aquest senyor era independentista. Encara que quan se’n va anar a Montserrat ja em van venir molts dubtes. El relat oficial reitera que una de les grans característiques dels governs del psc-PSOE-PSOE és que gestionen molt bé la Generalitat. Fals. La mobilitat i el transport de mercaderies per tren i per carreta, col·lapsat sense saber fins quan. Estem donant una imatge tercermundista. Pagesos, mestres i personal sanitari en peu de guerra. Aquesta és la situació del país. L’excusa que esgrimeix el govern de que el motiu és la desinversió sistemàtica no els hi val donat que en són còmplices des de fa molts anys. Ells gestionen la colònia seguint les instruccions de la Metròpoli. El que sap greu és que el delegat, Illa, deu està molt fotut perquè fa molt temps que no li veiem el pèl. No, el psc-PSOE-PSOE no gestiona bé. La bona gestió dels socialistes catalano-espanyols només era un mite ben alimentat per ells i pels mitjans subvencionats. De cara a plantejaments de futur que es portin a terme des d’ara caldrà tenir en compte que ens espien, que la cúpula d’ERC no és independentista i que els socialistes no gestionen bé la Generalitat. Com diu en Lluís Llach; La independència no és un xarampió és la solució.

JoanC Roca 24 de gener de 2026 Aquests dies està plovent a Catalunya. Bé, està plovent molt, tant que la xarxa de Rodalies de RENFE ha col·lapsat de dalt a baix, tu. El mur de contenció que va caure sobre la via entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia causant un mort, i els despreniments entre Maçanet i Blanes i entre Cerdanyola del Vallès i Sabadell són alguns dels episodis més significatius. A hores d’ara tenim tota la xarxa aturada amb un espectacle lamentable entre ADIF, RENFE i la Generalitat “espanyola” que sembla que cadascú vagi a la seva. Els maquinistes en vaga encoberta i el servei tancat fins que es revisi la xarxa per tal de certificar-ne la seguretat. Ei! 24 de gener de 2026 en un país que figura que pertany al primer món. És curiós però els “Catalans” (Ferrocarrils de la Generalitat) estan funcionant amb normalitat. Per què deu ser? Ah, sembla que a Espanya la xarxa ferroviària funciona prou bé. Per què deu ser? Vaja, ara que semblava que amb aquesta empresa mixta de Rodalies, Estat-Generalitat, acabada de constituir tot aniria vent en popa, el cofoisme de ERC i del psc-PSOE-PSOE així ho donava a entendre. Quan van pactar aquest parida i van cedir la Generalitat a Espanya no comptaven que plouria tant. Pot ser que la desinversió sostinguda durant molts i molts anys que ha d’aguantar la nostra xarxa de trens sigui la causa del col·lapse total que vivim avui? D’aquí un dies en vendran que després de grans esforços la xarxa ha tornat a la normalitat i tots contents i qui dia passa any empeny. La normalitat de la que ens parlaran serà la anormalitat del dia a dia habitual d’incidències diàries i de milers d’hores perdudes. Tornarem a escoltar el comunicat diari als mitjans de comunicació dels retards sistemàtics. Quan tot s’hagi normalitzat, qualsevol dia tornarem a veure gent que surt a peu per les vies fugint d’un tren avariat en un túnel. Ei! Aquestes imatges les veiem un cop o dos a l’any. Però tranquils això formarà part de la normalitat. El dia 1 de desembre de 2007 vaig assistir a la manifestació “Som una nació i diem prou. Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures”. Veníem d’un caos de Rodalies. En aquella manifestació vaig sentir per primera vegada el crit “in inde independència”. Estarem d’acord que la infraestructura ferroviària ha empitjorat substancialment des d’aleshores i que teníem raó amb la consigna que cridàvem que era que la solució és la independència.

JoanC Roca 7 de gener de 2026 ERC està preparant el terreny per justificar l’aprovació del nou sistema de finançament que estan pactant amb el PSOE. Ens parlen de quasi 5.000 milions d’euros més per a Catalunya. Qui diria que no a aquest increment? Que a més a més serà gràcies a la gran capacitat de negociació dels republicans, tu. Durant els propers dies assistirem a l’esperada cimera entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez on visualitzaran el gran acord i es faran una fotografia on sortiran molt somrients. Serà una fita històrica on el 155 i l’independentisme arriben a un acord de finançament per a Catalunya. L’Oriol i el Pedro amb focs artificials de fons. Digueu-me incrèdul però a mi els números no em surten i aquest teatre del gran èxit d’ERC tampoc em quadre pas gaire. En primer lloc, amb dades de 2024 el PIB va ser de 302.304 milions de euros. Fent un petit càlcul, sabent que el dèficit fiscal representa el 9% del PIB català, la xifra aportada aquest any va ser de 27.207 milions d’euros. Així doncs recuperaríem al voltant del 18%. No sembla massa, oi? En segon lloc, des del PSOE ens dient que aquest singular fiançament singular de Catalunya beneficiarà a totes les autonomies. Totes rebran més diners. Duros a quatre peles. No, a mi no em quadra. I en tercer lloc, l’aprovació d’aquest miraculós finançament ha de passar pel Consejo de Política Fiscal i Financiera on hi ha majoria del PP, el qual no se’ls veu gaire per la feina, i per rematar-ho las Cortes hi ha d’afegir la seva signatura. Que aquest singular finançament singular arribi a bon port és pot considerar inversemblant. Per alta banda caldria recordar que aquest gran acord que estan a punt de signar no té res a veure amb el que es va plantejar en el pacte d’investidura del delegat d’Espanya a Catalunya. El finançament havia d’anar en la línia d’un concert econòmic amb recaptació pròpia. Que ens prometin una pluja de milions no té res de nou. El que seria nou és que complissin més enllà del 30% de la promesa. Així dons quin sentit té aquesta cimera? La foto de Junqueras amb qui, segons ell mateix, no compleix mai els acords? La foto de Sánchez que tornarà a dir que el no compliment és culpa d’altres? Van marejant la perdiu i nosaltres no veurem un duro singular.

JoanC Roca 30 de desembre de 2025 Alguns deien que durant el “procés” la gent es discutia durant les festes de Nadal però la veritat és que una pràctica bastant comuna és no parlar de política quan els interlocutors tenen ideologies contrastades, per Nadal i quan no és Nadal. Sí de dos amics n’hi ha un d’independentista i un altre d’espanyolista el millor és no parlar de política. És difícil perquè quasi tot és polític però tenim el Barça, les aficions comunes o la família per tal d’omplir les converses. Ara, quan estàs amb gent amb la qual et vas manifestar repetidament durant els anys del “procés” et relaxes i deixes anar alguna expressió reivindicativa en l’àmbit independentista, però vet aquí que algun dels interlocutors diu “ja surten!” assenyalant el cansament que provoquem els que encara estem al peu del canó. Ei!, els que fan aquesta observació figura que també son independentistes. Son els desenganyats que ho donen tot per perdut i que no fan gaire res per reconduir la situació que vivim avui. Quan et diuen “ja surten!”, a mi em molesta però ho deixes córrer per no buscar raons donat que figura que estàs amb els teus. Em sap greu que s’hagin rendit, sí. Jo no surto d’enlloc perquè sempre he estat allà. En tot cas els que en canviat de posició son ells que s’han conformat i per tant son ells els que caldria que sortissin d’allà on son ara. No dubto que quan arribi el moment hi tornaran a ser o això vull pensar. El canvi de paradigma que la gent catalanista i sobiranista ha experimentat des d’aquells anys del “procés” a aquestes anys del “post procés” és manifest. De la il·lusió al desànim més absolut. En el meu cas, durant aquells anys, com activista de l’Assemblea, la gent m’aturava pel carrer per animar-me a que seguis i agrair-me l’esforç. Aquests darrers temps no cal dir que ningú m’atura i més aviat prefereixen que calli amb el “ja surten!” quan em refereixo a algun aspecte de país. Tanmateix no em desanimo, conec a molta gent que continua estant per la feina. Persistim.

JoanC Roca 8 de desembre de 2025 Dona la impressió que molt poca gent recorda que Pablo Hasél està empresonat a Lledoners. És cert que des el moment de la seva detenció i durant de 5 a7 dies es van produir manifestacions i concentracions en diverses ciutats de Catalunya i de l’Estat espanyol amb un balanç de més de 100 detinguts i d’entre 100 i 200 ferits. També és cert que posteriorment (Hasél va ser detingut el 16 de febrer de 20221) s’han produït diverses concentracions, ja minoritàries, a Barcelona i Lleida. Personalment penso que insuficients. Pablo Rivadulla Duró fou condemnat per “glorificació del terrorisme i injúries a la Corona i a institucions de l’Estat” vulnerant ostensiblement el seu dret a la llibertat d’expressió. Les lletres de les seves cançons poden agradar més o menys però no justifiquen de cap manera el càstig que li estan sotmeten. A més a més tots sabem que algunes d’aquestes lletres denunciaven fets demostrats de l’emèrit. Ara ja sabem que la justícia espanyola és venjativa i tria molt bé els seus objectius. El que em crida l’atenció és el poc ressò polític i mediàtic de la situació que fa quasi 5 anys que està vivint Hasél, de fet també podríem parlar del nois d’Altsasu. La sensació és que ningú fa res o no fa prou, ni entitats socials, ni partits polítics, ni la societat en general. Reconec que jo, que penso moltes vegades en Pablo Hasél, no estic lliure de culpa. L’únic que continua mantenint la posició és ell mateix. Estem vivint una trista fase d’autonomisme controlada per un partit espanyolista fins l’extenuació, amb el vist i plau d’ERC que és qui la va promoure, en la qual el fet nacional està amagat en el calaix de sota i els presos polítics i els exiliats no estan a l’ordre del dia.

JoanC Roca 20 de novembre de 2025 De la mateixa manera que es diu que la història l’escriuen els vencedors podem dir que els mitjans de comunicació, llevat de comptadíssimes excepcions, escriuen al dictat dels vencedors. Alguns catalans, els “indepes”, estan silenciats en els mitjans espanyols en general i en els catalans en particular, i si ocupen algun espai, mínim, són tractats amb condescendència. Somiadors o quimèrics que demanen impossibles, “pobre gent”. Tinc un amic d’aquests, un “processista”, que té el costum d’escoltar la ràdio. Em diu, però, que avui no troba cap emissora que s’identifiqui amb la seva manera de veure les coses. Només troba continguts autònom-espanyolistes. Em diu que l’Ustrell l’ha expulsat de Catalunya Radio i que si posa el Basté de RAC1 es troba una emissora en clau espanyola, però que es pot esperar d’un mitja dels Godó. Escolta música li dic jo. Malauradament, els mitjans no són independents, són dels que governen i avui a Catalunya ens governen espanyolistes i aquests subvencionen als mitjans perquè traslladin el seu relat espanyolista a la gent, de tal manera que el delegat del 155, Illa, i la seva fantàstica gestió està al centre de totes les notícies. El meu amic em diu que només es poden aprofitar una minsa colla de tertulians que es mantenen ferms en els plantejaments “indepes”. Formen part de la quota d’hiperventilats que han d’incorporar les emissores per tal de que aquestes es puguin declarar plurals. Ara, la majoria de comunicadors s’han passat sense despentinar-se al relat autònom-espanyolista oficial. El tipus està desesperat. Escolta música li repeteixo jo. Mentre el meu amic sintonitza “iCat” es poden fer un parell de reflexions. La primera seria que la quantitat de ciutadans que responen al perfil del meu amic és bastant més alta que l’espai que gaudeixen dels mitjans i per tant la seva manera de pensar es pot afirmar que està silenciada. La segona reflexió és que en la Catalunya actual alguns mitjans de comunicació exerceixen de colonitzadors.

JoanC Roca 29 de setembre de 2025 La desnacionalització i l’espanyolització ens cau a sobre contínuament com una pluja fina des de la política i dels mitjans de comunicació catalans subvencionats. Només cal observar alguns esdeveniments que s’han donat aquest cap de setmana. Dissabte TV3 va estrenar el nou “Col·lapse” amb Jordi González un espanyolista desacomplexat el qual fa un parell d’anys declarava vehementment el seu antiindependentisme i que expressava que no posaria mai més un cèntim a Catalunya. Així doncs un espanyolista declarat al front d’un magazín en hora punta de TV3. Els mitjans catalans han celebrat efusivament l’èxit del nou programa. De fet, pel que fa a espanyolisme aquest magazín no ha empitjorat gaire donat que el Jordi González la substituït a Ricard Ustrell. Un altre espanyolista subvencionat per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Tot controlat. Un altre esdeveniment ha estat que Marc Márquez finalment ha guanyat el campionat mundial de Moto GP després de molts anys de patiment. Tots contents. Però personalment discrepo en que haguem de considerar que aquest títol l’apuntem a Catalunya. Si fos català la volta d’honor s’hauria fet amb la senyera i no en la “rojigualda”. És legítim que Marc Márquez se senti espanyol, per descomptat. De fet llevat d’alguns “hiperventilats” tothom ho ha trobat d’allò més normal. Seguim espanyolitzant que tal dia farà un any. El tercer esdeveniment que m’ha cridat l’atenció és el piromusical de les Festes de la Mercè. Aquest any ha estat “Estopa” qui ha seleccionat les músiques. Jo el vaig visionar perquè tenia curiositat de quina seria la seva tria. Segurament no va defraudar a l’Ajuntament socialista de Barcelona, un agent espanyolitzador actiu. Només el va faltar canviar el nom de les festes. Seria més apropiat anomenar-les Fiestas de la Mercedes. Poder ho faran el proper any. Finalment, vaig veure el nou xou de TV3, “Bestia”l. Sí, va ser bestial. Em vaig haver d’assegurar que no havia sintonitzat Tele 5. No cal ni mencionar que les converses en castellà sovintejaven. Anar fent. Tota aquesta pluja fina que ens va espanyolitzant, als mitjans catalans sembla que no els mulla gens perquè tots (polítics i mitjans) estan molt satisfets de “Col·lapse”, de Marc Márquez, del piromusical i de “Bestial”. Encara sort que a les xarxes hi ha uns quants” hiperventilats” que coincideixen amb la meva visió. Tots aquests agents autonomistes oficials critiquen molt les xarxes molt probablement perquè expressen opinions no oficials.