JoanC Roca 18 de juliol de 2025 Com no podia ser d’una altra manera el “finançament singular” s’ha quedat en no res. Que ja ens coneixem tots des de fa molt temps, tu. Que el PSOE i la seva delegació a Catalunya, el PSC, (partits que formen part del regim del 78) no portarien a terme cap “finançament singular” en la línia que s’exposava en els pactes de legislatura era d’una evidència cristal·lina. Que aquell pacte fos subscrit per l’entorn dels Comuns es podia entendre donada l’espanyolitat d’aquest entorn. Que fos subscrit per ERC donant la Generalitat al PSOE ja es feia més difícil d’empassar. En aquell moment es podia interpretar que el que entenia na Marta Rovira per “acabar la feina” era donar el govern a un delegat del PSOE. Però és clar amb aquell pacte, deien que, aconseguirien un concert econòmic del tipus del basc però amb un altre nom. No crec quer ERC fos tan ingènua. Era una rendició a l’espanyolisme? De fet és el que sembla veien l’autonomisme d’ERC a Catalunya o l’espanyolisme de Rufián a Las Cortes on el principal enemic sempre és Junts. El que és informació i no opinió és que ERC no mostra gaires escarafalls davant de les polítiques desnacionalitzadores de la delegació del PSOE que governa a Catalunya. Tot a canvi d’un “finançament singular” imaginari. Bé, ja ha arribat el moment, el nou finançament era una camama. Ep! Ja ha sortit l’Oriol per amenaçar solemnement que no aprovaran els pressupostos ni de Catalunya ni d’Espanya. El que no fa és cap moviment per fer caure els governs. Pot ser és perquè a Catalunya ja estan còmodes en el tripartit majoritàriament espanyolista i a Espanya defensant el govern del PSOE. El que no entra en els seus càlculs és treballar per a la independència de Catalunya cercant la unitat d’acció amb les forces socials i polítiques independentistes.

JoanC Roca 17 de juny de 2025 Està bastant acreditat que el PP és el partit més corrupte d’Europa. Aquesta realitat fou aprofitada pel PSOE en la figura de Pedro Sánchez per arribar al poder mitjançant una moció de censura per primera vegada en la història de la suposada democràcia espanyola. Vet aquí que el cercle més proper del president espanyol s’ha demostrat (presumptament) que també té un historial de corrupció que deu n’hi do. La política és ben difícil d’entendre. Els que fent bandera de la seva honradesa fan fora als corruptes ara veiem que pot ser no ho eren tant de purs i els que van ser desallotjats per corruptes ara, molt alarmats, acusen als contraris del mateix que ells practiquen. Semblaria que els corruptes només veuen la corruptela dels altres. Cal dir que tots sabem que en la suposada democràcia espanyola la corrupció és sistèmica des del principi i que abasta la majoria dels partits. Bé, que em disculpi ERC que segons Junqueras no es coneix cap cas de corrupció del seu partit. El cas DGAIA no sé si és corrupció o incompetència. Ja n’anirem parlant properament. Tornant al cas de la corrupció del pinyol de Pedro Sánchez, la primera pregunta que ens fem en aquests casos és si l’expert en supervivència n’estava al cas o no. En qualsevol dels casos el president del govern més progressista de la història en surt mal parat. Si ho sabia és un corrupte i si no ho sabia és un incompetent. EL més sorprenent a hores d’ara és la reacció, estil Salvem al soldat Sánchez, dels partits que l’han sostingut al govern. Sí, l’argument és conegut, ves que venen el PP i Vox. Friso per saber els arguments de Junts i ERC per salvar al soldat Sánchez. El que no és discutible és que el PSOE no ha complert cap dels acords d’investidura, ni amnistia, ni català a Europa, ni Rodalies, ni finançament singular, ni res de res. La qual cosa no ha sorprès a ningú que jo sàpiga. I no podem oblidar que Pedro Sánchez no va tenir cap dubte en donar suport al 155. Encara que el seu delegat a Catalunya, Illa, l’hauria aplicat molt abans. Tot aquest espectacle no ajuda a que l’independentisme surti del seu astorament.

JoanC Roca 27 de maig de 2025 És sensacional el que poden fer set vots. Per exemple, poden fer que el PSOE sigui un defensor tenaç de la utilització del català a la Unió Europea. Atenent a la seva argumentació en la defensa de les llengües minoritàries semblaria que són uns convençuts de tota la vida de la conveniència de l’oficialitat del català a Europa. Curiosament quan no necessitaven aquests 7 vots no havien mogut ni un pèl pel català. En canvi veiem que el PP és un detractor de l’oficialitat del català a Europa, però la pregunta que ens podem fer és, si necessitessin els 7 vots esdevindrien uns defensors acèrrims del català? Particularment, penso, sense tenir gens de por d’equivocar-me, que sí que elaborarien un relat de defensa del català a Europa sense despentinar-se. La política espanyola actual no té res a veure amb la que seria si aquests set vots tinguessin una altra orientació. Si passem pel sedàs les polítiques, tant del PSOE com del PP, que pel que fa a la llengua han portat a terme durant aquest darrer període de “democràcia” només trobarem una persecució implacable contra la nostra llengua. Així doncs que ha passat? Doncs que necessiten aquests set vots. I en política, com diria Grouxo Marx, es tenen uns principis però si convé es poden canviar per uns altres sense cap problema. Pels catalans que ens estimem la nostra llengua és molt ofensiu que la utilitzin pels seus interessos polítics de poder sense tenir-li el més mínim respecte. Podem estar d’acord, però, en que els catalans, en aquest cas, en podem sortir beneficiats si finalment el PSOE, amb les parts estrenyídes amb força amb els set vots, se’n surten.

JoanC Roca 12 de maig de 2025 A Espanya per guanyar, el Barça ha de tenir un equip molt superior a la resta d’equips de les competicions de l’Estat. Això és així perquè la persecució arbitral que pateix només és pot salvar amb un equip molt superior a la resta. En igualtat de forces el Barça perd segur. Aquesta és la meva teoria des de fa molts anys. El colonitzador no pot permetre que la colònia li passi la mà per la cara, tu. És clar que si a l’equip hi tens a Messi, Busquets, Xavi i Iniesta, per molt que s’hi apliquin des del poder futbolístic madrileny, acabes guanyant ben sovint. Aquest equipàs el vam gaudir durant molts anys i quan semblava que era irrepetible en sorgeix un de la mà de Flick i de la Masia que pinta sensacional. Yamal, Curbasi, Pedri i companyia, si res no falla, poden marcar una altre època amb una superioritat suficient per tornar a guanyar. Aquesta teoria meva, de la necessitat de tenir un equip superior per guanyar degut al mal tracte arbitral, la poden titllar de victimista o com vulguin però jo que soc un antic seguidor del Barça, de televisor però fidel, afirmo que és molt objectiva. Són incomptables les vegades que l’equip contrari surt a destrossar cames i la primera targeta groga és pel Barça. Mira que n’he vistes d’actuacions arbitrals de jutjat de guàrdia però la d’ahir va superar tot el que és imaginable. El poder colonial havia d’intentar frustrar la lliga del Barça. Com poden permetre que mentre el periquito delgat del govern espanyol a Catalunya està pacificant la colònia el Barça del irreductible Laporta els hi guanyi la lliga de futbol? Del 5 a 1 van aconseguir un 4 a 3. D’acabar 11 contra 9 van passar a acabar 11 contra 11. En igualtat de condicions futbolístiques se’n haguessin sortit però la superioritat actual del Barça, la qual fa bona la meva teoria, els hi va frustrar el pla. L’escàndol arbitral va ser de dimensions colossals. Es van superar! A continuació, un petit resum de les errades arbitrals (des del camp i des del VAR). S’ha de dir que totes aquestes errades arbitrals no es van veure en les repeticions en directe i vam haver d’esperar el temps necessari perquè les jugades ja fossin definitives. Els dos primers gols del Madrid van ser il·legals, el primer per fora de joc i el segon per falta prèvia a Lamine, al cap d’una estona vam veure la trepitjada. El segon gol del Barça es podia anular per mans de Frenkie a l’inici de la jugada. A Fermín li van anular un autèntic golàs. Tchouaméni havia de ser expulsat en fer falta a Ferran i aquest mateix jugador va fer un penal de llibre en una rematada del mateix Ferran. I per acabar-ho d’adobar Asencio va donar una puntada d’expulsió a De Jong. Fent comptes em surt que el Barça, si hagués marcat el penal, comptabilitza 5 gols i el Madrid 1. Continuant fent comptes em surt que el Madrid havia d’haver acabat amb 9 jugadors al camp. La conclusió és que l’escàndol arbitral va ser descomunal. Vet aquí, però, que el resultat va ser de 4 a 3. Ei! Avui he fet un exercici que no faig mai que és escoltar les opinions sobre el partit que venen des de Madrid i no cal dir que ells van veure un altre partit.

JoanC Roca 10 de maig de 2025 Diu que s’apujarà la factura de la llum, tu. Encara no ha sortit cap veu de protesta per a aquesta pujada. Ja sabem, i ens resignem, que els plats trencats sempre l’acabem pagant els mateixos. Qui va pagar la crisi bancària del 2008? Sí, sí, els de sempre. Rescatar el sistema bancari va costar aproximadament 61.000 milions d’euros. Oficialment han tornat el 10%. La broma ens va costar molt cara, però, això sí, ja fa uns quants anys que els bancs estan guanyant gran quantitats de diners que ens anuncien a bombo i platerets. No sembla que hi hagi cap intenció de retornar el rescat. Tot en ordre. Ara cal reforçar la xarxa elèctrica per tal de que no es torni a produir una apagada total a la península ibèrica i això costa diners. La solució no té secrets, que paguin ells que a més a més no s’hi poden negar. El problema és que pegarem però no tindrem cap seguretat de que no tornem a quedar incomunicats i a les fosques en qualsevol moment. Sí, diu que estan investigant els motius de la caiguda, que sí es va produir en diverses instal·lacions de generació al sud de la península, que si les renovables, que si el gas, que sí les nuclears. No ho sabrem mai. El que sí que ja sabem és que no disposem d’un sistema elèctric fiable, que les renovables necessiten uns estabilitzadors dels que no disposen. Diu que són molt cars, tu. El que ha quedat demostrat meridianament és que la xarxa elèctrica espanyola no disposa dels tallafocs necessaris per tal de que la fallada d’un node no faci caure tota la xarxa. En el moment de la caiguda Espanya estava exportant energia a França però els francesos disposen dels convenients talla focs de manera que l’afectació va ser local. No van deixar tota França a les fosques. Bé, jo no hi entenc res en energia però que el que va passar és una vergonya impròpia d’un país avançat. Com no pot ser d’una altre manera en la deficient democràcia espanyola ja s’ha encetat el pim-pam-pum polític que no servirà de res. El cal fer per disposar d’una bona xarxa elèctrica a Catalunya està perfectament previst en l’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional dirigit per Carles Viver i Pi-Sunyer. Sí, per a viure tranquils en l’àmbit energètic també necessitem la independència de Catalunya.

JoanC Roca 29 d’abril de 2025 És fa difícil creure que els partits que es proclamen independentistes vulguin realment una Catalunya independent. Bé, segurament la volen però no estan disposats a fer res efectiu per portar-la a terme. Sí, si demà es llevéssim independents estarien tots molt contents. No s’ha de ser un geni per tenir clar que sense una estratègia unitària la independència no és possible. Una estratègia unitària no vol dir que hagin de defensar les mateixes polítiques en àmbits socials o econòmics. Que aquests partits no treballen per la independència es demostra quan han posat al PSOE del 155 a la presidència de la Generalitat o quan pacten les institucions i algunes polítiques amb el repressor o quan veus que les polítiques del espanyolista que governa Catalunya porten a la desnacionalització del país sense cap mena d’escrúpol ni de vergonya i aquests partits dits sobiranistes no es revolten. Així doncs veiem que no tenen cap intenció de treballar per la República catalana, si més no, a curt i mig termini. Aquesta actitud davant el colonitzador la tenen tots aquests partits que per acabar-ho d’adobar la seva màxima és barallar-se entre ells. Ja ningú s’estranya de que la CUP arribi a acords amb el PSOE delegació de Catalunya. En qualsevol cas ja fa temps que hem constatat que els partits, tal com estan d’avui, no ens portaran a l’alliberament nacional. S’ha evidenciat que ha de ser la gent que faci la feina. Els partits, que arribarà un moment en el qual seran necessaris, s’hi hauran d’apuntar quan es vegin acorralats com va passar durant el procés. Quan parlem de la gent ens referim a les entitats, associacions i altres col·lectius que continuen treballant per la independència cadascú en àmbits diversos. Les entitats més importants són l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República però la situació en que es troben actualment és desgraciadament descoratjadora. L’ANC està dividida en dues faccions fins ara irreconciliables. Trobem un grup que representa una tercera part que aprofitant els reglaments de l’entitat exerceix un bloqueig que impossibilita portar a terme avenços significatius. La pregunta que ens podem fer és per què no arriben a consensos per llimar diferencies i anar tots a una. Costa d’entendre que un Secretariat que compte amb grans figures del moviment independentista no pugui resoldre aquest handicap. Per altra banda el Consell de la República està intentant sortir d’una fase de crisi després de l’elecció d’una nova presidència. Mentre els que acaben d’entrar estan preparant un govern i una proposta d’acció, ja troben un grup intern sorgit de diferents Consells Locals que ja es dedica a criticar obertament sense cap mania al President guanyador de les eleccions. En aquest cas la pregunta és per què aquest grup opositor no pot donar una mica de temps als nous a preparar-se. Volen entitats fortes absolutament necessàries per l’objectiu independència o volen lluites amb interessos personals? Sempre parlem de que els independentistes no han deixat de ser-ho i segurament és veritat però veien el panorama s’entén el clima de desànim que estem vivint. La gent està en la posició de quan us poseu d’acord ja m’avisareu. Sí, el procés està en coma amb respiració assistida, però no és mort. Necessitem una guspira i jo vull creure que apareixerà. La part positiva, per trobar-ne alguna, és que l’ANC i el Consell de la República compte en gent molt valida que quan superin la conjuntura actual seran capaços de revertir la situació de l’independentisme estabornit d’avui.

JoanC Roca 16 d’abril de 2025 Aquests darrers dies han sigut actualitat per motius ben diversos dos noms molt mediàtics, Javier Cercas Mena i Mario Vargas Llosa. Ja fa molt temps de Cercas vaig llegir “Soldats de Salamina” i de Vargas Llosa “Pantaleón y las visitadores” i he de dir que vaig gaudir de valent amb aquestes novel·les. En aquell moment sincerament vaig creure que seria un àvid lector d’aquest autors. La realitat ha estat, però, que no he llegit res més d’aquests senyors. El meu problema, o no, és que no sé separar l’autor de la seva obra. Quan un autor, com és el cas de Vargas Llosa, em tracta de terrorista pel fet de ser independentista o es manifesta amb Societat Civil Catalana (SCC) (Illa també hi era) m’impossibilita seguir la seva obra. Sí, alguns amics gents dubtosos opinen que no s’ha de barrejar una cosa amb l’altra però no en soc capaç. Com puc seguir l’obra de Cercas que es mostra hostil amb el sobiranisme fins a dir-les molt grosses. Per descomptat que cal respectar la forma de pensar de cadascú. Jo mateix tinc amics que no són independentistes però quan algú, per gran autor que sigui, demostra amb paraules i fets el seu odi a una forma de pensar, en el meu cas, no puc fer res més que eliminar-lo dels meus referents. Segurament hi ha més gent que li passa el mateix que a mi. Ara, els mitjans de comunicació públics de Catalunya he de pensar que saben separar perfectament autor i obra perquè aquest darrers dies han cantat les excel·lències de Vargas Llosa recentment desaparegut i de Cercas que celebrarà “Sant Jorge” amb el delegat Illa. He d’entendre que aquest mitjans són coneixedors dels currículums d’aquests senyors però que consideren que el que importa és la seva obra i que han d’obviar el seu comportament. Quanta obra que m’estic perdent, tu!

JoanC Roca 13 d’abril de 2025 Ahir es va confirmar que el percentatge d’execució de les inversions pressupostades a Catalunya el 2024 va ser del 20%, el més baix de l’Estat espanyol. D’acord en que no és cap sorpresa. El tracte colonial que rebem és de fa molts anys. El que és sorprenen és la reacció del país. Més enllà d’alguns articles dels quatre indepes que es mantenen ferms, res més. Demà ni se’n parlarà. Les mancances en sanitat, infraestructures, afers socials o habitatge estan normalitzades i sembla que el fet de que no tinguem expectatives de millora no ens afecten. El que és clar és que “les nostres”, Catalunya Radio i TV3, no consideren que s’hagi d’aixecar cap alarma ans el contrari. Però és clar “les nostres” avui estan per la “Catalunya de tothom” que promociona el delegat Illa. En qualsevol cas el seu concepte de “tothom” és ben curiós. Ara, vol espanyolitzar Sant Jordi realitzant un seguit d’actes a Madrid, o Madriz com diria ell. Cas especial és la conversa programada a Madrid entre Illa i Cercas, el qual es caracteritza per la seva “defensa” del catalanisme. La delegació del PSOE a Catalunya se'ns pixen a la boca i diuen que plou. Porten a terme la desnacionalització i espanyolització del país sense cap mena de vergonya amb una impunitat sense límits. I no passa res, aquí ningú fot un cop de puny sobre la taula llevat dels pocs que mantenen la posició. Aquest matí el Suplement de Catalunya Radio d’en Roger Escapa tenia a Carles Monguilod de tertulià el qual ha fet una defensa del seu gran amic Javier Cercas renyant pel tracte que li han donat als independentistes i l’Escapa deixant que s’esplaiés sense cap replica. Encara sort que la tertuliana Nuria Orriols s’ha atrevit a constatar que en Cercas les havia dit molt grosses. En qualsevol cas el director del programa segueix les consignes espanyolistes de la “nostra”. Molt lamentable. Sí, ja sabem que la solució és deixar d’escoltar Catalunya Radio tenint en compte, a més, que durant la setmana encara empitjora amb en Ricard Ustrell. Però és molt trist que t’expulsin de la Radio pública catalana. Ara toca cantar les excel·lències del fet de que el delegat Illa assumeix la presidència dels Quatre Motors d’Europa, iupi! Quina importància té la desinversió en infraestructures o el blanqueig de l’ultra Cercas?