El 14 de febrer tenim eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel TSJC de la mateixa manera que les anteriors foren convocades pel president del govern espanyol. El Deep State s’ha acostumat a no respectar la voluntat de la sobirania del poble català i intenta manipular aquesta voluntat aplicat la força de la repressió que va contra la democràcia i contra els drets fonamentals.

En qualsevol cas una vegada més cal que anem a votar massivament malgrat la crisi del Covid-19. No podem permetre que el Parlament de Catalunya no tingui una majoria sobiranista. 

Però, des de una posició independentista, què hem de votar?  

Lògicament hem de descartar tots els partits del 155, això no té discussió. 

Els Comuns tampoc son una opció car han esdevingut un partit no sobiranista, un partit espanyolista. No esmentaré aquí la llista de motius que em porten a pensar d’aquesta manera. Només pensar en la seva cap de llista ensenyant la papereta del NO el 27 d’octubre del 2017 ja em dona un argument suficient.

Malgrat que hi ha diverses opcions dites independentistes, algunes bastant qüestionables dit de pas, penso que les tres opcions que concentraran el vot seran CUP, ERC i Junts.

La CUP, sobretot la branca Poble Lliure, em cau bé però sempre m’ha decebut en els moments de la veritat com ara votar NO al candidat Jordi Turull quan sabíem que el dia següent l’EE el ficaria la presó. Això també dona per molt, però és una altra història.

Pel que fa a ERC m’han decebut molt les seves polítiques els darrers tres anys. No lluitant pel President legítim Puigdemont, no plantant-se contra la inhabilitació del President Torra, donant suport al Pedro Sánchez, aprovant els PGE, fent el buit al Consell per la República i un llarg etc. També podria parlar de l’espectacular canvi de discurs de gent com el Tardà. No entenc aquesta cançoneta d’ampliar la base com excusa per tornar a l’autonomisme més tronat. No se’n recorden de que ens vam jugar la cara l’1-O?

Ara diuen que cal guanyar moltes vegades per més del 50% per tenir força per tornar a plantejar un embat amb l’EE. De què parlem d’una generació? Ho hauran de fer els nostres fills? Els nostres nets?

Si volem la independència, sabent que no serà de forma immediata, ERC no és opció pel 14F. Així doncs l’única opció que veig raonable és Junts que és qui representa més fidelment l’esperit de l’1-O. Tinc clar que no és perfecte, que hi ha moltes coses a millorar, però per a mi és l’opció en la que em sento més representat. Confesso que sempre he sigut un votant d’opcions d’esquerres però crec que ara és l’hora de la transversalitat i Junts és l’opció més transversal que tenim davant. 

Crec que tenim moltes proves que un President d’ERC no ens portaria a la lluita per la República almenys a curt termini mentre que una Presidenta de Junts ens obriria millors expectatives. L’opció és Junts.