Feia dies que les anàlisis de Xavi no coincident amb el que jo veia al camp. Algunes vegades que jo m’havia avorrit ell es mostrava content del joc que havia desplegat l’equip. Quan deia que jugaven bé i que només els hi faltava contundència a les àrees a mi em semblava que l’equip estava trencat en algunes fases dels partits o quan va dir que la primera part contra el Betis havien jugat molt bé a mi em va semblar que la segona fase de la primera part ens arribaven com volien i que ens va salvar Sant Ter Stegen. Per a mi l’equip juga estones molt bé i estones perd el control incomprensiblement. Des del començament d’aquesta temporada la Xavineta ha portat una trajectòria que em començava a fer dubtar d’un equip que tot fa pensar que té molt futur donada la seva joventut i la seva qualitat.

Però vet aquí que ahir sí, ahir vaig estar d’acord amb les declaracions de Xavi. Vam gaudir d’un grandíssim partit en el qual vam ballar el Madrid. I el més important és que després del primer vam anar a buscar el segon i després el tercer. Com en els vells temps. Dissortadament ens estàvem acostumant a contemporitzar després de marcar el primer gol. 

Sí, ahir vam veure l’estil Barça a un gran nivell. Espero que aquest partit sigui un punt d’inflexió i que a partir d’ara tornem a gaudir moltes estones del futbol que caracteritza el Barça. Particularment m’aniria bé perquè soc dels malalts que veuen el Barça tant si juga bé com si juga malament. Ara, agafeu-s’ho amb calma. Avui hi ha una eufòria una mica desmesurada. Poc a poc, els nanos són molt i molt bons però s’han d’anar fent.

Sempre: Barça, Barça, Barça