Els partits del País Basc, tradicionalment el PNB i ara també Bildu, acostumen a donar suport el govern espanyol de torn en les diferents votacions a canvi de partides econòmiques beneficioses per a ells. Els plantejaments polítics sempre queden a un costat encara que fan servir una retòrica perquè aquests plantejaments quedin ben amagats.

Aquest fet recurrent provoca una certa admiració a alguns catalans que creuen que els bascos si que en saben perquè sempre hi surten guanyant. Tanmateix hi ha un altre sector de la societat catalana que pensa que els bascos van a la seva i deixen als catalans a l’estacada un cop sí i una altre també. 

La veritat és que els bascos tenen el concert econòmic la qual cosa significa, de fet, la independència econòmica del País Basc. 

Mentre que Catalunya pateix un dèficit fiscal d’entre el 8 i 9% del seu PIB, any rere any, el País Basc el 2014 ja presentava un superàvit fiscal de prop del 5% del seu PIB. 

Aquesta xifra és prou significativa per entendre molts dels comportaments abans esmentats.

Però parlant de xifres significatives n’hi ha una que retrata la situació i els actes d’uns i altres. Aquest diferent nivell de contribució del País Basc i Catalunya a les arques de l’Estat permet que un ciutadà de Santurce rebi un 70% més de recursos públics que un de Santa Coloma de Gramenet.

El que em pregunto és si els ciutadans de Santa Coloma de Gramenet són conscients del bestial nivell de discriminació que reben de l’Estat espanyol tenint en compte, a més, que solen votar majoritàriament a partits d’obediència espanyola.