Soc dels que penso que fer la independència passa per un Consell per la República fort ¡ amb les idees clares que tingui un suport transversal i molt potent, un Consell per la República que exerceixi de govern a l’exili amb tot el que comporta. 

Fer la independència també passa, diria que fonamentalment passa, per la societat civil organitzada i coordinada. Cada entitat ha de portar a terme les accions que sigui capaç de realitzar en base a les seves possibilitats i plantejaments. No han d’estar sotmeses a una sola direcció. Es poden plantejar projectes des de qualsevol d’aquestes entitats en els quals si sumin les que hi puguin aportar alguna cosa. És necessari que hi siguin la majoria començant per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium per sumar no per manar o absorbir als altres.

La baula més feble per fer la independència són els partits polítics que han demostrat bastament que es belluguen amb uns paràmetres diferents als de la gent de peu. Els interessos d’uns i altres són ben diferents. Una cosa és militar pel país i una altra és militar pel partit.

Per altre banda tenim les institucions catalanes. Tots estarem d’acord que és millor que estiguin en mans catalanes però que, no ens enganyem, estan supeditades a l’EE i que per tant tenen un marge d’actuació molt limitat. 

Dissortadament, la realitat avui és que els partits i institucions estan practicant una política clarament autonomista sense cap mena de punt de confrontació amb l’EE, una política de peix al cova. Donant suport a la governabilitat d’Espanya com en els millors temps de Convergència i Unió. Només ha canviat que ara és ERC que fa les funcions que abans feia el món covergent.

És significatiu que ara els temes de debat amb el govern espanyol son unes Olimpíades d’hivern o l’ampliació del Prat. No entraré aquí amb els detalls d’aquests debats però no puc deixar de comentar que en la cas de l’aeroport estem parlant d’inversions però no del més important que és la gestió de l’aquest. Ja sabem con funcionen les inversions que l’EE promet.

Per els nostres partits, dits sobiranistes, el projecte independentista en aquests moments només passa per la retòrica de dir que a la taula de negociació demanaran amnistia i referèndum d’autodeterminació quan ja sabem que l’altra banda de la taula van repetint un cap i un altre que d’això res de res. 

Mentre tant, autonomisme i més autonomisme i fer molta bondat. Ah! I la repressió a tota màquina.