Suposo que els Reis d’Orient han portat molt carbó a tots els que han canviat de relat aquests darrers anys, aquells que han passat de l’independentisme a l’autonomisme sense despentinar-se, aquells que s’han adaptat al Regim del 78 dissimuladament. Vull dir partits, mitjans de comunicació o celebres columnistes. Aquells en qui confiàvem l’any 2017 i que avui semblen uns altres després de patir una metamorfosis kafkiana.

Un exemple de transformació és el diari Ara. Jo n’era subscriptor des de que va néixer. El projecte em va agradar molt perquè significava una nova manera de fer periodisme, perquè estava representat per gent que, per a mi, era la nostra i perquè era un projecte que abraçava el sobiranisme de veritat.  

En aquella primera etapa el primer que llegia del diari els diumenges era la columna d’en Toni Soler. No recordo quan vaig deixar de llegir-lo car els continguts s’havien girat com mitjó. A la meva manera de veure les coses aquests continguts havien esdevingut autonomistes com els de molts altres columnistes que havien estat de referència per a mi. Segurament va coincidir amb quan la direcció dels mitjans de comunicació catalans van passar a mans d’Esquerra. 

L’Ara d’en Carles Capdevila, enyorat periodista, es va anar transformant i varen començar a fer uns editorials que personalment no podia entendre o es van negar a publicar aquell cartell del referèndum de l’1-O, fins arribar a censurar un article d’en Xavier Roig el qual està ple de raó sobre la situació del català.

Fa uns dies que em baix donar de baixa com a subscriptor de l’Ara amb molta pena perquè cada vegada ens queden menys mitjans escrits que tinguin una línia editorial que encaixi amb la meva manera de veure les coses. Poder és perquè soc d’aquests híperventilats que segons en Rufián, Tardà o Junqueras volem un independentisme màgic .

Dos dies després d’abandonar el projecte de l’Ara em trobo amb el cas Xavier Roig que no fa res més que confirmar que he fet bé de donar-me de baixa.