Se’ns presenta un panorama desolador pel que fa a candidatures independentistes a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Però abans de parlar de candidatures primer cal posar en context la situació que vivim en aquests moments. Fa temps que no decidim res des d’aquí. Les darreres eleccions les va declarar el Rajoy. Alguns “hiperventilats” ens vam creure que l’independentisme català, si les guanyava, prioritzaria la restitució del govern il·legítimament enderrocat per un 155 a la carta del feixisme espanyol. Això comportava enfrontament amb l’Estat espanyol que molta gent estava disposada a jugar. Bé, es va guanyar i és va acatar les ordres que venien de Madrid. Vaja que el Tribunal Suprem va decidir qui podia ser President o qui no ho podia ser, que el vot dels catalans no valia per a res i, el més espectacular, que el partit independentista de tota la vida , ERC, va acata fil per randa totes les ordres que venien de Madrid sense cap respecte a la voluntat dels votants catalans. Van constituir un govern efectiu, diuen. Un govern autonomista o una gestoria diria jo. Junts x Catalunya sembla que han intentat més oposició però amb un merder intern que tampoc avala la seva actuació.

Tornem a les candidatures. Les properes eleccions també les decideix el Tribunal Suprem. I no passa res. No veig cap dels partits independentistes que es posi les mans al cap. Si des d’Espanya ens diuen eleccions doncs eleccions. La central dicta i les delegacions executen. I, el més lamentable, anem a les eleccions totalment dividits. Primer poltrona, després partit i finalment país, aquestes són, dissortadament, les prioritats rels. Recordeu que ja ho deia Aznar “ No se preocupen que ya se dividirán ellos solos”. 

L’entorn més autonomista, ERC, és el que va més compacte. Ells ho tenen clar a volen guanyar les eleccions com diuen les enquestes i passar a representar el pal de paller de Catalunya. Practicar el peix al cova i sobretot gaudir de la victòria sobre Convergència tan desitjada des de fa tan temps. Jo no ho tinc tan clar que el resultat sigui aquest. D’independentistes n’hi ha més del que ells voldrien i aquests podrien no comprar-ho tot.

Després tenim tots els entorns independentistes que van a la seva. Alguns perquè són tan antisistema que ho poden desmanegar tot sense cap problema i d’altres per personalismes o lluites canines entre els diferents sectors independentistes. CUP, Primàries, etc.

Finalment tenim l’entorn PDCAT, Junts per Catalunya, La Crida, el nou PNC. Alguns innocents pensàvem que un entorn unitari i transversal amb esperit 1 d’octubre que treballes per implantar la República era possible i que s’hi podien sumar més plataformes com ara Independentistes d’Esquerra. Una candidatura com aquesta penso que seria guanyadora perquè hi ha molta, moltíssima gent que és el que vol.

Dissortadament les coses sembla que no van per aquí i que acabaran presentant tres o quatre candidatures fins el punt de que podem perdre la majoria independentista al Parlament.

L’Aznar es deu estar fregant les mans.

Espero equivocar-me i que aquest candidatura transversal sigui possible i que si puguin sumar Primàries, Poble Lliure i d’altres. Somiar és gratis.