Com tothom sap, encara que molts sembla que no volen estar al cas, Catalunya no pot disposar dels recursos que genera donat el dèficit fiscal que té amb l’Estat espanyol. Un dèficit de 22.000 milions anuals d’euros davant d’un pressupost del voltant de 44.000 milions de despesa. Aquesta situació fa que a Catalunya aconseguir crèdit en els mercats financers li resulti summament dificultós de manera que ha de recórrer al FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic). El FLA és una línia de crèdit creada pel govern espanyol al juliol del 2012 en el context de la crisi econòmica. Fou concebuda perquè l'Estat deixi diners a les comunitats autonòmiques en forma de préstecs, i que aquestes no hagin de finançar el seu deute als mercats. Evidentment aquests préstecs tenen els corresponents interessos. És un negoci rodó per l’Estat espanyol, et deixa els diners que has generat tu i tu els hi has de tornar amb interessos. 

Aquests crèdits estan oberts a totes les comunitats espanyoles, les deficitàries (bàsicament Catalunya, Valencia, Mallorca) i les que tenen superàvit és a dir les que reben diners de la “solidaritat” de les comunitats deficitàries. En conseqüència totes les comunitats autònomes, les que aporten recursos i les que en reben, estan endeutades amb l’Estat.  

El govern, més progressista de la historia d’Espanya, ha aprovat la condonació d’un percentatge del deute de les comunitats després d’una negociació amb Esquerra Republicana. No cal dir que els partits de l’oposició hi estan en contra bàsicament perquè diuen que aquesta mesura beneficia a Catalunya i perquè estan en un procés d’encalçament del govern socialista per terra, mar i aire. Aquesta actitud és purament política donat que, per exemple, Andalusia, comunitat del PP, és la que en surt més beneficiada. Andalusia, si no vaig errat, acostuma a tenir superàvit i serà la comunitat més condonada.

Malauradament Catalunya amb Espanya sempre fa el negoci d'en Robert amb les cabres. Ara ens perdonen un percentatge dels diners que prèviament ens havien retingut (robat, no es pot dir). Ei! els interessos no es perdonen.

Cornut i pagar el veure.

Ara, en Junqueras i companyia ens venen les grans virtuts d’aquest acord amb l’esquerra espanyola del PSOE. 

No és cap extravagància asseverar que només gestionarem adequadament les despeses en infraestructures, sanitat, educació o polítiques socials utilitzant tots els recursos generats en el país amb la independència, però malauradament avui no en parlem de la independència estem ocupats en barallar-nos entre nosaltres.