Dins del món independentista existeixen dos universos paral·lels, el dels partits polítics i el de la gent del carrer. Semblaria que aquests dos universos haurien de tenir interessos comuns però atenent als fets que vivim cada dia, res està més allunyat de la realitat. Trobem períodes en el temps que els interessos dels dos universos coincideix en alguna mesura i es produeix una certa comunió. Encara que no ens enganyem l’univers dels partits es veu obligat a respondre a l’univers de la gent perquè veu perillar els seus propis interessos. Això va passar a Catalunya durant el període del procés entre el 2012 al 2017 quan l’univers de la gent independentista i l’univers dels partits autoanomenats independentistes anaven en la mateixa direcció. Va ser una il·lusió que es va acabar en sec a l’octubre del 2017 quan la realitat es va imposar i l’univers dels partits va anar a la seva deixant a l’estacada l’univers de la gent. De manera que avui, 5 anys i escaig després, els dos universos van en direcció contrària. L’univers dels partits té el gran problema de que necessita l’univers de la gent per tal de mantenir el poder i així aconseguir portar a terme els seus interessos. Els partits poden ostentar molt poder però també poden esdevenir residuals. 

El que no sembla difícil d’entendre que quan els interessos dels dos universos son tant distants com avui en les eleccions es produeixin desastres com el que es va produir a les passades municipals. Si l’univers de la gent demana unitat independentista i no plegar-se a partits del 155 i el que rep és submissió a Espanya i baralles intestines entre partits independentistes sembla bastant evident que castigarà als partits que no compleixen el programa amb el qual es van presentar a les eleccions.

Aquí és quan és incomprensible la resposta de l’univers dels partits el qual continua amb les mateixes polítiques que l’estan portant al desastre. 

El que desitja l’univers de la gent que es va trencar la cara l’1-O del 2017 en compliment de l’objectiu que es va projectar conjuntament amb l’univers dels partits és que s’implanti la República catalana proclamada l’octubre del 2017.

Des de l’octubre del 2017 l’univers de la gent ha estat en el seu lloc, Tsunami, Urquinaona, marxa per la llibertat i un llarg etcètera. Tanmateix ha patit un gran desencís i una gran desmobilització en gran part perquè precisament l’univers dels partits no ha estat a l’alçada ni de bon tros.

Hem vist com l’univers dels partit s’ha rendit, algun d’aquests partits ha posat al govern espanyol un partit del 155, els hi aprova pressupostos i els hi riu totes les gràcies a canvi de res o potser a canvi d’un pacte secret pels indults. Això algun dia ho sabrem. Uns i altres han pactat amb el repressor i sobretot s’han barallat pel poder sense preocupar-se en absolut de l’objectiu que tenien encarregat que no era altre que instaurar la República. 

Encara bo que tenim en l’exili la resistència de les nostres posicions amb una lluita aferrissada en els tribunals internacionals. 

En aquesta situació de divorci total entre els dos universos arriben les eleccions municipals del 2023 on l’univers de la gent castiga a l’univers dels partits. Quina és la primera reacció de l’univers dels partits? No són tant ximples per no esperar una reacció de l’univers de la gent. Ara, tot és possible donat que personalment em trobo en l’univers de la gent potser no puc entendre la lògica que regeix l’altre univers.

Doncs la primera reacció semblava que anava cap a refer estratègies i cercar més unitat d’acció. Que si refer la unitat, que si fer una candidatura pel Senat, que si..... Res de res. El senyor Junqueras defensa, incomprensiblement donats els resultats, la seva estratègia i anuncia que faran una candidatura amb Bildu pel Senat espanyol. Avui l’he sentit defensant aquella taula de diàleg que fa bastant temps que està amortitzada sense cap resultat, cap ni un. 

En la constitució dels ajuntaments hem vist tota mena de pactes entre partits de l’univers del que estem parlant amb partits espanyolistes del 155 o no, PSOE, PP, Comuns i moltes vegades per apartar del govern a partits amb els que haurien d’estar plantejant unitat d’acció.

El que es fa difícil d’entendre a l’univers de la gent és com pot actuar d’aquesta manera l’altre univers si no volen perdre bous i esquelles en les pròximes eleccions generals espanyoles del proper juliol?

Com potser que el PSC-155 estigui recuperant tot el poder polític a Catalunya sobretot per la nefasta gestió política de l’univers dels partits. Què no se’n donen compte?  

Ja sabem que el que ha de fer la feina és l’univers de la gent. I l’univers dels polítics? Ja vindran si encara existeixen.