En Xavier Sala i Martín explicava fa uns dies al FAQs de tv3 que la evolució del PIB dels darrers 10 o 15 anys, no recordo exactament, dels diferents territoris de l’estat espanyol té, simplificat, 3 tendències.

Catalunya dibuixa una línia bastant recta la qual cosa vol dir que el seu PIB manté uns valors sense variacions excessives.

Madrid té una línia acusadament ascendent mentre que a la resta de territoris la línia té una tendència a caure molt important. Bé, deixem a part el País Basc.

No es tracta aquí d’analitzar com hauria evolucionat l’economia catalana, sense el dèficit fiscal, amb el corredor mediterrani o amb les inversions pressupostades realitzades. No cal, però, ser molt sagaç per poder assegurar l’economia del país presentaria xifres molt diferents, la cosa, dit de passada, hauria repercutit per bé en tots els ciutadans de Catalunya independentistes i no independentistes. 

Crida l’atenció que amb una descripció tan senzilla es puguin explicar tantes coses que desdiuen grans proclames que venen de Madrid. Que si Madrid supera el PIB de Catalunya, que si el procés independentista esta perjudicat la economia, que si les empreses marxen de Catalunya, etc. No parlen del dumping fiscal de Madrid ni de les avantatges de la capitalitat.

La pregunta que em faig és com la resta d’Espanya poden estar tant cofois amb el gran Madrid quan ells son els grans perjudicats i que no es revolucionin quan cada cop és més evident que formen part de “la España vacía”

Segurament que la gran solució per ells seria que Catalunya s’independitzi i així haurien de reequilibrar i racionalitzar la pròpia economia.