Si alguna cosa tenen en comú Espanya i França és la persecució de la llegua catalana. En el cas francès la cronologia dels atacs és molt densa. Des del Tractat dels Pirineus fins avui. La darrera escomesa es va produir el passat dia 9 de maig quan el Tribunal Administratiu de Montpeller acordava prohibir l’ús del català als plens municipals dels ajuntaments dels Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent). Tenint en compte que la situació del català és molt vulnerable a Catalunya Nord només podem concloure que la justícia francesa el que busca, tal com ha fet sempre, és la aniquilació de la llengua catalana. Els alcaldes d’aquest municipis han declarat que no es quedaran amb els braços plegats sinó que continuaran la lluita fins on calgui. La flama no està apagada. 

La Generalitat de Catalunya i el Consell de la República van traslladar a França el malestar per la prohibició del català en els plens municipals. Però no és suficient. Cal ajudar en aquesta causa des del Principat sense interferir en el procés que estan portant a terme els catalans del nord.   

De fet els catalans del sud tampoc podem estar satisfets de la situació de la nostra llengua al Principat que està en clara regressió. No hi ha cap dubte que les associacions en defensa de la llengua estan treballant incansablement per revertir aquesta situació però la conjuntura és francament difícil davant de l’ofensiva constant de l’Estat espanyol. La pregunta és si l’administració catalana fa tot el que és esperable. No podem oblidar que la llengua és el factor importantíssim de la nostra identitat nacional.

Els cinc alcaldes de Catalunya Nord, en condicions molt més precàries que les nostres, marquen el camí.