Fa temps , quan ERC i Junts es barallaven cada dia des del Govern de la Generalitat, sentia veus que deien que ERC negociava d’amagat amb Comuns i PSOE i jo com que veníem de 10 anys de procés i del 20S, 1O i 3O no m’ho podia creure. Em deia que no era possible perquè estàvem en el procés d’autodeterminació i que malgrat que els partits ens han decebut des de que dissortadament van agafar la iniciativa del procés, ERC només podia situar-se en l’àmbit dels partits independentistes. No podien deixar de costat a la gent que ha confiat en que anaven de veritat. Algunes pistes ja anaven deixant pel camí com el boicot al Consell per la República, el recolzament gratis al PSOE o la defensa que en moltes ocasions li feia el propi PSOE. Però jo creia que ERC no es podia permetre sortir del món independentista donat que la gent se sentiria traïda i això a mig termini els hi faria pagar. Però vet aquí després de trencar les negociacions amb Junts no els hi faltat temps per contactar amb els Comuns i sembla que amb el PSOE. Amb els delators i el 155. 

Ara, en Junqueras ja ens parla desacomplexadament de 20 anys de procés és a dir deixem-ho estar per ara. Tot fa pensar que tenir la Presidència de la Generalitat val més que la lluita per la llibertat de la nostra Nació. 

És ben curiós que l’enemic públic numero 1 de l’Estat espanyol sigui el mateix que el d’ERC el MHP Carles Puigdemont. És per pensar-hi detingudament.

Però continuarem, ja sabíem que només amb els partits no arribaríem a Ítaca, i ara sabem que ERC es despenja obertament. Ja sabíem que la independència la ha de fer el poble. Caldrà continuar treballant per la llibertat. La desconnexió de milions de catalans amb l’Estat espanyol és irreversible.