Independentisme al 29N

JoanC Roca 16 de novembre de 2026
Quin “trunyo” de campanya electoral ens hem d’empassar, tu! Es diria que l’objecte de les campanyes hauria de ser la presentació de les propostes que cada partit polític té per tal de crear les condicions per una vida digna, lliure i satisfactòria dels ciutadans. Sí, aquesta és una visió molt idealista però jo ja em conformaria amb escoltar-ne alguna de proposta. Ens trobem en un guirigall d’insults d’un a l’altre, on sembla que els polítics competeixin per ser els que la diuen més grossa davant d’un electorat estorat. En qualsevol cas, com a independentista, podria dir que ja s’ho faran però malauradament la política espanyola té, sempre, conseqüències negatives a Catalunya governi qui governi, i per tant és bo ser-hi.
Aquest dies l’Assemblea i Òmnium demanen fervorosament que votem independentisme. Entenc que ens proposen que votem ER, Junts o Alhora donat que no hi cap més partit que es presenti a les espanyoles que es defineixi com independentista. Òmnium que no deixa de ser un satèl·lit d’ER suposo que ens demana que votem Rufián. Reconec que en el meu cas es fa difícil decidir. El que m’agradaria a mi seria un front independentista que defenses Catalunya i la seva independència, però la fotuda realitat és que el guirigall entre aquests partits encara és més patètic que el dels espanyols.
En el cas d’ER és evident que l’objectiu de guanyar vots està molt per sobre dels interessos nacionals, amb un Rufián que ja té un discurs que a vegades sembla el de Ciudadanos de l’Arrimadas. Els seus mítings amb el soci Podemos prolifera el castellà. Per cert, ara, ER ens diu que Podemos durant el “procés” defensava el dret a decidir, la qual cosa és tenir la cara molt dura. També costa molt d’entendre com concilien els seus discursos Junqueras i Rufián. No cal matar a ningú però si Macià i Companys obrissin els ulls agafarien un bon esglai.
Per a mi és més creïble que Junts estiguin disposats a fer alguna cosa més que ER per a la independència però el seu historial recent també genera dubtes. Junts va contribuir en posar a Pedro Sánchez a la Moncloa i allò de cobrar per endavant o el relator internacional a quedat en res de res. I ara, incomprensiblement, Míriam Nogueras es despenja dient que si el PSOE canvia de candidat es plantegen donar-los-hi suport. El PSOE no ha complert mai amb Catalunya, ni en el present, ni en el passat i m’aventuro a dir que ni en el futur. O és que Pedro Sánchez ha estrenat els incompliments dels Socialistes espanyols amb nosaltres?
Alhora s’estrena en la competició electoral a Espanya i cal dir que el seu discurs és més convincent que el dels altres parits autoproclamats independentistes però les seves possibilitats d’obtenir representació és a hores d’ara baixa.
En definitiva uns i altres ens ho posen molt difícil. Caldrà continuar deliberant que fer amb el nostre vot.