Quan fa no gaire temps no creia possible que es tornes a conformar un nou tripartit era perquè érem en ple procés d’alliberament i els partits “independentistes” estaven, o ens deien que estaven, alineats en el projecte. I jo amb la meva ingenuïtat pensava que ERC no es podia permetre pactar amb els partits espanyolistes sinó volien perdre molts vots o si volien mantenir els principis que proclamaven a tort i dret. 

Em semblava inversemblant atenent a que els grans líders dels republicans feien declaracions del tipus::

Junqueras descartava pactar amb el PSC. Els recordaré sempre que van aplaudir la meva presó.

Aragonès: Presento la meva candidatura per a culminar la independència de Catalunya

Aragonès: No pactarem amb el PSC perquè no podem transigir amb els nostres principis. Aquest PSC nega el dret a l’autodeterminació, tornaria aplicar el 155 i mira cap a una altra banda davant de la repressió, els presos polítics i exiliats, Defensa el programa de C’s.

Els Comuns, representants de l’esquerra espanyola a Catalunya tampoc són els campions de mantenir la seva paraula o els seus principis. Com es demostra amb el que deia Albiach fa pocs dies. Un sol euro a Hard Rock, ampliar l’aeroport o la B-40 trenca l’acord de pressupostos. Mi jugo un euro a que no el trenqueran.

Vet aquí que ERC ha fet un Grouxo Marx i s’ha tret de la màniga uns altres principis i tal dia farà un any. Quan val la paraula d’un polític?

Doncs sí, hem tornat al 2006. El tripartit ja pacta sense vergonya. Que el PSC aplaudís el 155 o que es manifestés amb l’extrema dreta no hi fa res. Que es trenqui el bloc del 52% tampoc té cap importància. Ara això sí, fa pocs dies ERC van celebrar el seu congrés i van fer gala de que són els més independentistes de tots i van defensar apassionadament un referèndum on el vot unionista val més que el vot independentista, referèndum que per altra banda els sues aliats espanyols, per molt que sigui vergonyant, ja els hi ha dit que no se celebrarà. La unidad de España está por encima de todo.

De la mateixa manera que m’ha costat acceptar que un partit pugui fer un canvi tant i tant radical em costarà entendre que no perdin la meitat dels seus vots en les properes eleccions.

De fet, abans de culminar la traïció de revitalitzar el tripartit ja sabíem que en la lluita per la República no podíem comptar amb ells. La gent ha de continuar ben mobilitzada treballant per la independència perquè quan els partits estiguin acorralats i l’agencia de col·locació estigui en perill tornaran a canviar de principis. Ja vindran encara que no s’ho creguin com ja ens han demostrat.