Aquests darrers dies els aranzels de Trump acaparen les noticies, les tertúlies i la majoria de converses. No és per menys perquè ningú sap com pot acabar aquest assumpte. Del que s’ha deixat de parlar és del caos ferroviari a Rodalies. El que continua succeint són les incidències diàries de les línies de la RENFE. Cada matí com una informació de servei normal se’ns anuncien les incidències que es produeixen. Després del caos absolut de les darreres setmanes hem tornat al mal funcionament habitual. Un funcionament del sistema ferroviari a l’alçada d’un país normal sabem que requerirà molt temps perquè caldrà planificació, bona gestió però sobretot molta inversió, inversió que no podem esperar d’Espanya. José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez han promès durant el transcurs dels anys grans pluges de milions per a les Rodalies de Catalunya però tots sabem que les promeses PP i del PSOE són falòrnies. Són pures mentides que usen en moments que necessiten els vots catalans en situacions delicades pels seus interessos partidistes. La realitat és que any rere any, llevat de comptades excepcions, la inversió realitzada se situa al voltant del 35% de la pressupostada. 

És de justícia poètica que el caos que hem patit les darreres setmanes s’ha produït durant el mandat del delegat del PSOE (un dels principals culpables) a Catalunya i que conseqüentment no han pogut resoldre donada la desinversió sistemàtica. Promeses, bones paraules i qui dia passa any empeny. L’objectiu d’Illa és mantenir la colònia controlada, desnacionalitzar-la i posar-la al servei de “La Unidad de España”. 

Ara el delegat s’ha posat al front de la crisi dels aranzels. Li agrada aquest rol. Com ministre de Sanitat d’Espanya se’l veia molt cofoi gestionant la crisi de la Pandèmia. Gestió per altra banda que va ser molt lamentable.