Si no vaig errat el CatalanGate va esclatar el 18 d’abril, avui fa 3 mesos, i tot, o quasi tot, fa pensar que el procés de normalització està pràcticament liquidat. Veieu algú a Espanya que estigui mínimament escandalitzat? No, als catalans cal tenir-los controlats. Veieu alguna premsa espanyola, i considero espanyola molta premsa catalana, estigui investigant o simplement fent algun tipus de seguiment? No, tot normal. Veieu si els jutjats treuen fum per esclarir el cas? No, que van espiar al Sánchez, tu.

A Espanya es normalitza tot allò que té a veure amb reprimir les aspiracions catalanes, però no només. 

Aquests tres darrers mesos la fantàstica màquina de normalització porta un ritme frenètic, no la paren ni per fer el manteniment. 

Un exemple entre d’altres podria ser el que va passar a Melilla el 24 de juny on tant el Marroc com Espanya va actuar amb una crueltat fora de qualsevol Estat que defensi mínimament els drets fonamentals. Avui encara no sabem el nombres real de morts. Fets que van ser donats per bons públicament per Sánchez el Camaleó. Normalitzat. Tot sota control.

Ah! i Sánchez, avui torna a ser d’esquerres però fa dues setmanes era de dretes incrementant en 1000 milions el pressupost de defensa en un tres i no res, i si cal aprofitar els vots de l’extrema dreta de Vox se’ls queda sense despentinar-se. Per a mi el més espectacular del personatge és que fa el paper d’home de esquerres, de dretes o d’extrema dreta amb el mateix to d’aquell que sembla que tingui la raó. Encara que digui el contrari del que havia dit dues setmanes abans. Com diuen els polítics son així. Així tots tranquils Pedro Sánchez el Camaleó, normalitzat.

De les cintes del José Manuel Villarejo d’on està sortint molta merda de la claveguera, hi trobem emmerdats jutges, periodistes, polítics, serveis secrets, policia i tutti quanti. Ningú s’altera i la fiscalia, de qui depèn, de vacances, ja tenen altre feina de perseguir catalans. Tot sota control. Normal.

Cada cop que es pública una nova conversa de Villarejo se’n parla dos dies, cal dir que la premsa espanyola i part de la catalana, ben poc. Llavors s’agafa el material i s’introdueix a la màquina de normalització i llest.

Quin Estat! Jo en voldria marxar però sembla que a alguns a Catalunya la màquina de normalització els hi va com anell al dit. Han arribat a normalitzar una taula de diàleg inexistent.