Aquests dies comença el festival dels pressupostos generals de l’Estat espanyol. Assistirem a estires i afluixes d’uns i d’altres i a promeses d’inversions de mils de milions. De fet ahir la flamant ministressa Raquel Sánchez ja parlava de 3.000 milions per a Catalunya i en Rufián ja es mostrava molest públicament perquè la Moncloa encara no ha començat la negociació amb Esquerra. Tot això, per a mi, forma part d’aquest festival. 

El PSOE necessita pactar amb ERC els nous pressupostos de la mateixa manera que ho va fer amb els anteriors la qual cosa va suposar consolidar al govern “més progressista de la història d’Espanya” al poder. Un pot pensar que ja està tot amanit i que ara assistirem a una representació per justificar-ne l’aprovació però clar això seria una especulació.

Però anem a pams, el primer que caldria fer és verificar el nivell de compliment dels pressupostos en vigor. Les informacions que van arribant al públic indicarien que fins avui s’han acomplert en un 15% aproximadament i que en qualsevol cas és impossible que ni ens acostem al 100% al final del període. 

Això no és nou, històricament, a grans xifres, el nivell d’inversió realitzat a Catalunya es belluga al voltant del 60-65% que és el mateix que dir que un de cada tres anys la inversió a Catalunya és 0%. No passa el mateix a Madrid que l’Estat espanyol acostuma a aplicar un 115% aproximadament del pressupost cada any.

Com és lògic aquests incompliments constants de l’Estat espanyol tradicionalment son denunciats per molta gent. No fa gaire per exemple per Junqueras i Tardà que deien que l’Estat espanyol no és de fiar i per tant no es pot negociar res amb ell. Cal dir, però, que ara han canviat de relat i ara el més important és pactar aquests pressupostos perquè és el millor pels catalans. He de confessar que no arribo a entendre que ha canviat però que tinc les meves sospites.

Així doncs que anem a negociar i quines garanties d’acompliment ens proposa el govern espanyol?

Ens posaran uns quants mils milions i un percentatge de català a la llei de l’audiovisual sobre la taula, els hi aprovarem els pressupostos i ho vendrem com un gran èxit? En Rufián i companyia ens diran que han fer el millor pensant amb la ciutadania i ens deixaran anar tot el relat que ja fa un temps que ens estan col·locant i mentre tant el PSOE continuarà amb les mateixes polítiques i incompliments i la repressió continuarà com fins ara. No cal tenir una bola de vidre per saber-ho.

Penso que els grups parlamentaris dits independentistes haurien d’anar junts a negociar aquest pressupost i posar l’amnistia i el dret d’autodeterminació sobre la taula. Però ja sé que no passarà perquè dissortadament aquest grups tenen interessos molt diferents i la seva prioritat no és la independència. 

En qualsevol cas no ens enganyem, la amnistia, la llengua i els valors republicans passen per la independència de Catalunya.