Quan avui he vist l’home dels nassos el meu pensament se n’ha anat a quan el vaig conèixer, era un 31 de desembre i jo era un nano petit. En aquella època quan canviàvem d’any feia fred. Els nens portàvem un complement per combatre’l, en dèiem “pràctic” o alguna cosa semblant. Era com una tira de llana folrada per dins i peluda per fora amb unes borles a un costat que servien per cordar-la de manera que ens quedava com una bufanda que ens tapava nas i boca. Pel seu aspecte, ens semblava un barret de cosac, ens el posàvem al cap per jugar. La gent d’aquella època sempre parlem del “pràctic” amb nostàlgia. Però vet aquí que avui el dia que apareix l’home dels nassos tenim l’abric guardat a l’armari. Abans a l’estiu feia calor i a l’hivern feia fred, tu.

Avui en dia el canvi climàtic ja no es pot negar i si amb els anys que han passat des de que era un infant fins avui que ja soc un veterà els canvi ha estat tan radical quina serà la situació quan els meus nets siguin uns veterans? 

Darrerament els experts han expressat que el desgel a Groenlàndia és molt superior al que s’havia calculat de manera que el nivell del mar pujarà uns metres la qual cosa tindrà uns efectes molt negatius a nivell mundial. Evitar-ho poder ja no és possible sobretot veient els resultats de les cimeres mundials que es fan periòdicament on sempre guanyen els interessos actuals dels diferents països que hi intervenen. Sembla que ningú pensa en el món que deixarem als nostres fills i nets.

A un altre nivell, el mateix podem dir de la situació de la nostra llengua. Al meu barri quan era petit només sentia parlar en català i avui sento parlar majoritàriament en espanyol. Avui poder ja hem de parlar d’“el hombre de las narices”. Tot fa pensar que quan passin els nombre d’anys de la meva edat el català ja serà més que residual. Haurem perdut la llengua la qual és un eix fonamental de la nostra cultura?  

Podríem pensar que la nostra generació ha tingut sort atès que hem gaudit d’un clima de calor i fred quan tocava així com de la nostra llengua durant una gran part de la nostra vida. Però caldria pensar més en el món que els hi deixarem en les generacions futures. Hem sigut uns irresponsables egoistes.

Caldria posar-se les piles per tal d’intentar revertir aquestes situacions. Ho farem?