Me’l trobo fins a la sopa. Parlo d’en Sergi Sol. Aquest senyor és incombustible. És a tot arreu. Mentre estic a la dutxa i després esmorzant ja me’l trobo a la tertúlia de Catalunya Radio de la Rosel, més tard mentre faig un cop d’ull per les xarxes me’l torno a trobar en algun article d’El Nacional. Penso, bé ja he fet el “cupo” de Sergi Sol. Però vet ho aquí a la tarda me’l trobo de tertulià per la televisió. Segurament també es mou per mitjans que jo no practico però això no ho puc saber. Em pregunto si aquest senyor fa res més que ser la veu d’ERC als mitjans.

El que constato és que pot dir qualsevol cosa sense immutar-se. I també que expressa un fòbia de tot l’espai de Junts que no sé si es tracta d’una estratègia d’ERC per tenir una veu que faci llenya contra el seu rival en l’àmbit independentista o simplement es tracta de que expressa el seu pensament destraler. Moltes vegades es passa uns quants pobles.

Entenc que els mitjans tenen les seves quotes pel que fa diferents perfils polítics que porten als seus espais d’opinió. També que aquests mitjans volen presentar pluralitat d’opinió. Com que ja coneixem aquests mitjans ja sabem que aquesta pluralitat és, en molts casos, molt discutible. 

El que m’agradaria saber és quins criteris fan servir per seleccionar els opinadors. Qui el selecciona? El que tinc clar és que en Sergi Sol deu tenir un perfil perfecte per acomplir tots aquest criteris perquè com deia abans sembla que tingui cua per sol·licitar-lo.

Com que dec ser una mica masoquista i continuaré consumin els mitjans que he triat per estar el cas del que passa al nostre país hauré d’aguantar un personatge com el Sergi Sol com he d’aguantar-ne d’altres com Bolaño, Basteiro, Manchon i tants d’altres.

De fet, com que sempre son els mateixos, ja se que diran abans de que obrin la boca.