No es tractava de parlar de l’autodeterminació de Catalunya, no es tractava de parlar de sobiranies, es tractava de parlar d’uns inconcrets compromisos de fer alguna cosa per la desjudicialització de la política incloent-hi la desjudicialització del català. Es veu que l’acord metodològic per reforçar el procés de negociació entre els dos governs que van pactar Vilagrà i Bolaños fa dues o tres setmanes ha estat molt útil per arribar als acords d’avui.

Però aquesta desjudicialització, segons Bolaños, no contempla aturar les causes judicials en curs o reformar el delicte de sedició. Però vaja, no hi fa res.

Em crida l’atenció que han acordat promoure l’ús del català al parlament europeu. El típic copet a l’esquena perquè el catalanet es posi content. Per cert, al Congreso res de res. En Rufían ja havia blindat el català, oi? 

Tot plegat molt i molt decebedor pels que pensàvem que la taula de diàleg era per tota una altre cosa. 

Ho veig més com la taula de la rendició, tu.