Als catalans, i concretament als culers, sembla que volem guanyar sempre sent els millors. Les victòries si no hem sigut millors que el contrari no ens satisfan. És un cas únic al món. Un clar exemple és la lliga 2013-2014 amb Tata Martino. El darrer partit de lliga jugàvem contra l’Atlético de Madrid i ens van anul·lar un gol legal a Messi a poc d’acabar el partit. Aquest gol ens donava la lliga però com que no fèiem un joc excel·lent vam acceptar “esportivament” la derrota i la lliga se la va emportar l’Atlético. El Camp Nou va acabar aplaudint al nou campió. Vam acceptar la injustícia com si res. 

El Barça ha de ser molt millor que la resta d’equips per poder guanyar qualsevol títol a Espanya. Hem de sortir amb 15 punts de desavantatge al començament de la lliga espanyola. Aquest son els punts que d’alguna manera o altra ens prendran durant el campionat. Quan hem tingut el millor equip amb diferència és quan hem aconseguit guanyar títols com l’etapa dels darrers anys amb Xavi, Iniesta i Messi al capdavant de l’equip. 

Quan l’equip es comparable amb la resta d’equips punters no guanyem res perquè aquest 15 punts de desavantatge pesen massa. Però vet aquí que si no juguem molt i molt bé acceptem els robatoris amb una naturalitat exasperant. Estem emprenyats fins el següent partit i ens en oblidem. Els mitjans de comunicació catalans accepten la situació amb una naturalitat inexplicable, es que no hem jugat bé, diuen. El gran rival, el Madrid, no necessita jugar bé, necessita guanyar i tothom content. I des d’aquí diuen “ o és que ells no necessiten jugar bé ells guanyen de qualsevol manera” i ja està, normalitzat.

He vist quasi tots els partits del Barça dels darrers anys i podria parlar de mil situacions que demostren aquest relat però només cal repassar el que ha passat des de que s’ha reemprès la competició després del covid19. El Barça jugava molt justet, res a veure amb aquell “equipàs” que teníem fa poc temps i per tant vàrem perdre punts. Que passava al altre costat? Que anaven tan justets com nosaltres però la nova tecnologia del VAR que havia d’ajudar a ser justos amb les jugades conflictives, es va posar en marxa i, com que Espanya es diferent, es va posar a afavorir descaradament al equip de l’estat. I els culers amb un pam de nas i un cop més com que no estan contents amb els seu equip s’empassen els favoritismes amb naturalitat.

Hem començat la nova lliga i tot continua igual. Hi ha un VAR pel Barça i un altre pel Madrid. Espectacular. Al Barça ja l’han perjudicat amb tres del cinc o sis partits que portem de lliga, i al Madrid? Quant cops l’ha afavorit?

No, no, no és victimisme és la realitat objectiva.

És molt difícil viure a Espanya si ets català i quan et punxen et surt sang. I si ets culer i vols guanyar la lliga has d’esperar a tenir un equip amb 15 punts de marge. Algunes vagades passa i de fet hem tingut la sort de viure una època en la qual ha passat.

Poder hauríem de dir prou i que s’ho facin, no?