El dia 3 de desembre de 1842, el general Baldomero Espartero va pronunciar la famosa frase, “Pel bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada cinquanta anys.

Avui, al segle XXI a la UE, l’estat espanyol no pot aplicar la mateixa recepta per a reprimir les reivindicacions catalanes, però si que pot aplicar una altre formula, porres i togues per tal d’aconseguir els mateixos resultats. Semblaria que la UE no ho podria permetre però, als fets em remeto, dissortadament, ho permet. No es tracta ara d’aprofundir en els perquès, la realitat, però, és que la UE no afronta el problema de tenir un estat soci poc democràtic que aplica la repressió per reprimir les idees polítiques i diu allò de que és “assumpte intern d’Espanya”.

Atès que la classe política catalana “independentista” ens diu que cal ampliar la base o que ens hem de rearmar socialment i política i tornar a esperar el “momentum”, hem de pensar que cal esperar cinquanta anys per tornar-ho a provar? No ens trobarem que aleshores que l’estat espanyol no aplicarà la repressió adequada als nous temps?

No podria ser que la classe política catalana en gran part no creu que la independència sigui possible? No vull dir que no la vulguin. Ens estan enganyant?  

Hi ha casos paradigmàtics com el de Roger Torrent que l’any 2017 deia que “qui tingui dubtes s’aparti” (podeu trobar en la secció de vídeos d’aquest web quan s’expressava en aquest sentit) i ara amb el rol de President del Parlament de Catalunya jo diria que en té molts de dubtes però no s’aparta i segueix fil per randa les indicacions del TS. Avui en Torrent sembla el primer funcionari del Marchena a Catalunya. 

Actualment vivim colpejats pel darrer “bombardeig” que a més s’hi afegeix la pandèmia del covid que tenim a sobre. 

Si la repressió ens atura aplicaran més repressió donat que la seva estratègia els hi funciona. Ens tenen on volen. Ara estem més per alliberar els nostres presos polítics i per defensar els quasi tres mil represaliats que per culminar el procés. Sembla coherent pensar que una via per defensar als nostres represaliats és precisament culminar el procés.

Penso que no ens hem de resignar, que cal continuar pressionant per aconseguir una estratègia unitària de partits i entitats i que s’ha de reforçar i impulsar el Consell per la República.