Hem patit una regressió en el temps. El clima politico-social de Catalunya ha tornat al de l’any 2006, abans d’aprovar-se el nou Estatut de Catalunya. Llavors va començar la lluita política amb les retallades que van culminar amb la sentència del Tribunal Constitucional el 28 de juny de 2010. Aquesta data va ser l’embrió del “Procés” en el qual la ciutadania va empènyer als partits i vam arribar a l’octubre del 2017 després de realitzar accions impressionats. Entre moltes en podem destacar; les consultes, la via catalana, la “V”, el 9N, el Referèndum del primer d’Octubre. Alguns van arribar a pensar que quasi ja ho teníem. Tot seguit va venir la renuncia dels partits, el Junqueras a Montserrat deixant a l’estacada a Carles Puigdemont, el 155, la repressió de l’Estat, el judici, els presos polítics... Malgrat que els polítics “independentistes” s’havien rendit, la gent hi va tornar a ser quan el 14 de octubre de 2019 el Tribunal Suprem va condemnar als líders del Procés. La gent ara està retirada a les casernes fent la seva vida amb una actitud de “ja m’avisareu”. La garrotada que els polítics “independentistes” i la repressió de l’Estat van propinar a la gent va ser descomunal. El mínim que es podia esperar del govern de la Generalitat era que anessin tots a l’exili i si havien de ser processats no renunciar al català en el judici. 

L’experiència viscuda entre el 2010 i el 2019 ens ensenya que no tenim polítics que estiguin a l’alçada del projecte que suposadament lideraven. L’únic que jo salvaria és el President Puigdemont però caldrà argumentar-ho. (Serà l’objecte d’un altre Pensament). El cas més cridaner és el de Junqueras. Sembla mentida que avui, el 2025, es passegi pels mitjans de comunicació donant lliçons de líder independentista sense que li caigui la cara de vergonya.

Els partits estan escalfant motors per endegar el curs polític amb el propòsit de negociar els pressupostos o el sistema de fiançament autonòmic. Hom diria que hem tornat al 2006 amb una presidència de la Generalitat en mans de Montilla amb el tripartit de facto. De fet, avui tornem a tenir una altra forma de tripartit.

 Tenim un president espanyolista, gran defensor del 155, vergonyantment posat per Esquerra la qual ha abandonat el ”Procés” per tornar a l’autonomisme més tronat. Sí, la prioritat són els pressupostos i encara que en Junqueras es posa molt digne fent grans declaracions, justificarà la seva aprovació aprofitant algun gest insignificant com reforçar l’agencia tributària catalana i alguna altra burla. Serà una altre “camama”. Tant de bo m’equivoqui però dissortadament tenim molts números de que la cosa vagi per aquí.

Sí, com el 2006 els mitjans de comunicació públics catalans també anuncien amb molt entusiasme el nou curs. Tanmateix tot fa pensar que serà una continuació de la política espanyolista de la darrera temporada. Se’ls hi desfà la boca anunciant que el primer que faran és una entrevista al Molt Honorable President de la Generalitat, el senyor Salvador Illa, ooooh! Salvador Illa i Ricard Ustrell junts, quin equip! N’han expulsat de Catalunya Radio, la meva.

L’any 2006 l’Assemblea no existia però, desgraciadament, actualment no està passant un bon moment. El més trist és que som els propis catalans independentistes que ens fiquem en lluites fratricides i ens carreguem entitats fonamentals en la lluita d’alliberament. Som així i sempre fotem el mateix. 

Der tota manera necessitem que l’Assemblea Nacional Catalana es recuperi per tal de que torni ha ser una agent importantíssim en la recuperació del nou “Procés”.

També ens hem de posar les piles par recuperar el Consell de la República el qual té el paper de ser una estructura crucial en l’objectiu: República catalana.

I mentre nosaltres en llepem les ferides la política espanyola i catalana continua vivint en la seva dimensió específica amb les seves lluites de poder sense pensar en el que els ciutadans necessiten i volen. És molt lamentable que el que menys els hi importi sigui la gent.

No ens hem repetit fins el cansament que a Catalunya li van molt bé les lluites entre espanyols que debiliten l’Estat espanyol perquè en faciliten la sortida? Dons que fem ajudant-los? Sí, políticament tornem a ser al 2006.