Hauria de passar alguna cosa molt estranya perquè el PSOE de Catalunya no gestiones l’autonomia catalana tres anys més. Avui el tripartit és un fet. Els Comuns són simplement una crossa de l’esquerra espanyola i del govern de la Generalitat i Esquerra ha demostrat que està molt còmode amb els socialistes a Catalunya i a Espanya. Una prova fefaent és com ha reaccionat davant dels incompliments dels acords amb Illa i els seus. Acords que, segons ells, justificaven donar-los-hi el “poder” de l’autonomia. Definitivament l’independentisme d’ERC està en entredit. En les seves polítiques no es veu ni una ombra d’independentisme. El mossèn Junqueras només esgrimeix un argument per enganyar-nos a tots que no és altre que declarar que no donarà suport als pressupostos de Catalunya i d’Espanya. Doncs, personalment, penso que sí que els aprovarà que només caldrà trobar una justificació per tal de fer-ho. Que sí VOX, que sí el PP, que sí algun acord que farà que a Catalunya lligarem els gossos amb llonganisses.

Els votants independentistes ja es van donar compte del la rendició d’ERC quan Oriol Junqueras se’n va anar a Montserrat, quan tothom esperava que es quedes al peu del canó. 

No descobreixo res si dic que la reacció d’un sector de l’independentisme davant de la rendició fou apuntar-se a l’abstenció. Reacció que podem considerar normal per part d’una gent que s’havia cregut que anàvem de veritat i que s’havia mobilitzat i que havia post el cos davant de la policia espanyola. 

Així doncs, vam passar d’un Parlament amb el 52%, fictíciament, independentista a un Parlament amb majoria espanyolista. Però no ens enganyem en aquest 52% hi comptàvem a ERC que dissortadament no és independentista.

Durant tres anys haurem de patir la desnacionalització de Catalunya que els socialistes estan aplicant eficaçment davant la passivitat dels republicans. Algú pot dir que Junts tampoc hi fa massa per evitar-ho però el que els va posar al govern és ERC la qual cosa significa una diferencia substancial.

Els que acusen als abstencionistes de ser els culpables de que haguem de patir un govern espanyolista, crec, que haurien de tenir molt en compte el comportament d’Esquerra.  

Ara me’n vaig molt enllà en el temps, tres anys, i penso en les properes eleccions al Parlament de Catalunya sabent que en aquest temps en política poden passar moltes coses. Canvis en el govern espanyol, canvis en els lideratges a Calalunya, etc. Què pot passar en les properes eleccions? Els independentistes necessitem un canvi de majories però cal que reflexionar molt en qui considerem independentista. Com deia abans el 52% del Parlament anterior era enganyós. 

Sembla que de candidatures dites independentistes n’hi haurà unes quantes; Junts, la CUP, “ERC”, la colla del Graupera, l’escissió de l’Assemblea, Aliança Catalana i algunes més que comencen a sonar. Segurament amb aquesta divisió i les polítiques que porten a terme cadascuna d’aquestes candidatures l’abstencionisme es mantindrà, i això no es un desig és una previsió raonable. Amb tot, probablement tornarem a tenir un Parlament espanyolista i un govern socialista espanyol, i permeteu-me un “spoiler” ERC no els hi fallarà.

Vaja, això és el que preveuen tots els politòlegs que copsen els mitjans de comunicació catalans subvencionats pel govern espanyol de Catalunya.

L’independentisme ha de reaccionar per canviar la realitat que vivim avui. Seria imperdonable que mantinguéssim les coses com estan. Cal reaccionar, però, desafortunadament, no comptem en canvis en el tripartit.

Una confessió, personalment havia votat sempre a l’esquerra fins el Junts pel Sí i des d’aleshores he mantingut el meu vot a Junts. No és un vot convençut, és el meu vot útil per tal de no refugiar-me en l’abstencionisme el qual com dia abans el trobo bastant justificat.