A Espanya per guanyar, el Barça ha de tenir un equip molt superior a la resta d’equips de les competicions de l’Estat. Això és així perquè la persecució arbitral que pateix només és pot salvar amb un equip molt superior a la resta. En igualtat de forces el Barça perd segur. Aquesta és la meva teoria des de fa molts anys. El colonitzador no pot permetre que la colònia li passi la mà per la cara, tu. És clar que si a l’equip hi tens a Messi, Busquets, Xavi i Iniesta, per molt que s’hi apliquin des del poder futbolístic madrileny, acabes guanyant ben sovint. Aquest equipàs el vam gaudir durant molts anys i quan semblava que era irrepetible en sorgeix un de la mà de Flick i de la Masia que pinta sensacional. Yamal, Curbasi, Pedri i companyia, si res no falla, poden marcar una altre època amb una superioritat suficient per tornar a guanyar.

Aquesta teoria meva, de la necessitat de tenir un equip superior per guanyar degut al mal tracte arbitral, la poden titllar de victimista o com vulguin però jo que soc un antic seguidor del Barça, de televisor però fidel, afirmo que és molt objectiva. Són incomptables les vegades que l’equip contrari surt a destrossar cames i la primera targeta groga és pel Barça. Mira que n’he vistes d’actuacions arbitrals de jutjat de guàrdia però la d’ahir va superar tot el que és imaginable. 

El poder colonial havia d’intentar frustrar la lliga del Barça. Com poden permetre que mentre el periquito delgat del govern espanyol a Catalunya està pacificant la colònia el Barça del irreductible Laporta els hi guanyi la lliga de futbol?

Del 5 a 1 van aconseguir un 4 a 3. D’acabar 11 contra 9 van passar a acabar 11 contra 11. En igualtat de condicions futbolístiques se’n haguessin sortit però la superioritat actual del Barça, la qual fa bona la meva teoria, els hi va frustrar el pla.

L’escàndol arbitral va ser de dimensions colossals. Es van superar!

A continuació, un petit resum de les errades arbitrals (des del camp i des del VAR). S’ha de dir que totes aquestes errades arbitrals no es van veure en les repeticions en directe i vam haver d’esperar el temps necessari perquè les jugades ja fossin definitives. 

Els dos primers gols del Madrid van ser il·legals, el primer per fora de joc i el segon per falta prèvia a Lamine, al cap d’una estona vam veure la trepitjada. El segon gol del Barça es podia anular per mans de Frenkie a l’inici de la jugada. A Fermín li van anular un autèntic golàs. Tchouaméni havia de ser expulsat en fer falta a Ferran i aquest mateix jugador va fer un penal de llibre en una rematada del mateix Ferran. I per acabar-ho d’adobar Asencio va donar una puntada d’expulsió a De Jong. 

Fent comptes em surt que el Barça, si hagués marcat el penal, comptabilitza 5 gols i el Madrid 1. Continuant fent comptes em surt que el Madrid havia d’haver acabat amb 9 jugadors al camp. La conclusió és que l’escàndol arbitral va ser descomunal. 

Vet aquí, però, que el resultat va ser de 4 a 3. Ei! Avui he fet un exercici que no faig mai que és escoltar les opinions sobre el partit que venen des de Madrid i no cal dir que ells van veure un altre partit.