És sensacional el que poden fer set vots. Per exemple, poden fer que el PSOE sigui un defensor tenaç de la utilització del català a la Unió Europea. Atenent a la seva argumentació en la defensa de les llengües minoritàries semblaria que són uns convençuts de tota la vida de la conveniència de l’oficialitat del català a Europa. Curiosament quan no necessitaven aquests 7 vots no havien mogut ni un pèl pel català.

En canvi veiem que el PP és un detractor de l’oficialitat del català a Europa, però la pregunta que ens podem fer és, si necessitessin els 7 vots esdevindrien uns defensors acèrrims del català? Particularment, penso, sense tenir gens de por d’equivocar-me, que sí que elaborarien un relat de defensa del català a Europa sense despentinar-se. 

La política espanyola actual no té res a veure amb la que seria si aquests set vots tinguessin una altra orientació. Si passem pel sedàs les polítiques, tant del PSOE com del PP, que pel que fa a la llengua han portat a terme durant aquest darrer període de “democràcia” només trobarem una persecució implacable contra la nostra llengua. Així doncs que ha passat? Doncs que necessiten aquests set vots. I en política, com diria Grouxo Marx, es tenen uns principis però si convé es poden canviar per uns altres sense cap problema.

Pels catalans que ens estimem la nostra llengua és molt ofensiu que la utilitzin pels seus interessos polítics de poder sense tenir-li el més mínim respecte. Podem estar d’acord, però, en que els catalans, en aquest cas, en podem sortir beneficiats si finalment el PSOE, amb les parts estrenyídes amb força amb els set vots, se’n surten.