Estem atrapats en el 52% Per una banda fem tot el possible per tal d’incrementar-lo donat que és el percentatge més consensuat del que representa l’independentisme però per altra banda els partits que encarnen aquest 52% no fan polítiques independentistes sinó descaradament autonomistes. No seré jo qui diré que els partits que es declaren independentistes no ho siguin però si no fan res o molt poc per la independència la pregunta és quin sentit té el vot que els hi donem? Quan veiem que alguns deixen la independència per d’aquí a 30 anys o que entre ells es barallen pel poder autonòmic enlloc de vestir estratègies per tal d’esdevenir lliures en quin lloc deixen al 52% que els vam votar en clau independentista? 

Com és pot entendre que el Consell per la República que vol representar l’esperit de l’1-O i al govern destituït pel 155 no estigui apuntalat per tots els partits i entitats independentistes si el que volem és instaurar la República que vam votar? Només es pot entendre per les lluites pel minso poder autonòmic, els odis personals i les incoherències en els seus plantejaments. Quan pensàvem que el procés consistia en primer fer la independència i que les lluites ideològiques normals en qualsevol país democràtic vindrien després ens estàvem enganyant.

Així doncs uns volen el 52% per ser independents i els altres el volen per governar l’autonomia probablement perquè no tenen la capacitat per liderar el procés d’alliberament.

Encara veurem com es trenca el 52% amb els pressupostos de l’Autonomia per aprovar-los amb els partits del 155, els repressors no ho oblidem. Cal dir que el conseller Giró, vet aquí que és qui defensa amb més vehemència el que representa el 52%, està lluitant per que siguin els parits de la investidura els que aprovin els pressupostos i que s’està trobant amb la pedra a la sabata que és sempre la CUP.

Sí, ja ho hem dit moltes vegades, jo també, que els partits són la vàlua feble del procés cap a la independència i necessitem que el Consell per la República i les entitats sobiranistes (Assemblea i moltes d’altres que estan sorgint) siguin les encarregades de portar la situació a un punt en el que els partits hagin de pujar al carro.

Hem normalitzant tant que els partits no portin a terme el seus programes electorals, és a dir que no compleixin el contracte que han obtingut amb els votants, que ja no fem escarafalls.

I que farem els independentistes a les pròximes eleccions? Doncs intentar incrementar el 52% dels partits que es presentin com independentistes perquè aquest percentatge pels votants vol dir independentisme. Aquests partits ens tenen atrapats. I després d’expressar el meu emprenyament tanmateix diré que espero que molts votats també emprenyats no optin per l’abstenció perquè el 52% per nosaltres és un símbol.