Quan en Rufián diu allò de que no té cap seguretat de que el PSOE-Podem compleixin els acords en els que es pugui arribar per a l’aprovació dels pressupostos a alguns ens queda cara de ximplet. En Rufián ja sap que gran part dels acords no s’aplicaran tal com està passant amb obtinguts en els pressupostos del 2020, en els que ell també en va ser un gran actor, i com, de fet, acostuma a passar cada any. Així doncs de que es tracta? De sortir a la foto dels grans èxits aconseguits i qui dia passa any empeny? Ara, això sí, inflant el compte corrent.

El gran argument que utilitza en Rufián per condicionar l’aprovació dels pressupostos és obtenir un percentatge de català en les plataformes. Amb la seva fatxendaria habitual va dir que seria ERC qui posaria el percentatge i sense cap acord previ amb el PSOE-Podem sobre aquest percentatge va donar suport a la tramitació dels PGE. Poca estona després Félix Bolaños García, ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica d'Espanya, va dir que de percentatges res de res que això sí mirarien de fer alguna cosa per a les llengües cooficials a Espanya.

Però clar com que mai tenim cap seguretat de que el govern espanyol compleixi tot si val. Ara pretendre salvar el català en aprovar els PGE és una burla excessiva. 

Per cert en Rufián un dels salvadors del català té un programa en un canal de Youtube, “La fábrica”, que es fa en castellà. M’imagino que el motiu deu ser que en castellà s’arriba a més gent. El mateix argument que fa servir l’alcaldessa de la capital de Catalunya.

És una forma molt imaginativa de salvar el català.

Segons Rufián la taula de diàleg és la única forma d’arribar a la independència i que si algú en té una altre de millor que la digui perquè ell encara no n’ha sentit cap d’altra. Tots sabem i estic segur que ell també, que la taula de diàleg és morta de naixement, però si suposem que va de veritat, atenent a que les negociacions amb PSOE-Podem no tenen cap garantia, com diu el propi Rufián, jo em pregunto de que serveix. A qui pretenen enganyar?

En Rufián sempre ens parla amb una condescendència que m’emprenya una mica. Diu que la política és diàleg i negociació, que la gent no ho entén i que per això hi ha els polítics.

Ells dialoguen, dialoguen i dialoguen coses que mai compleixen però Rufián té la formula per arribar a la independència que no és altre que dialogar, dialogar i dialogar.