De la mateixa manera que es diu que la història l’escriuen els vencedors podem dir que els mitjans de comunicació, llevat de comptadíssimes excepcions, escriuen al dictat dels vencedors. 

Alguns catalans, els “indepes”, estan silenciats en els mitjans espanyols en general i en els catalans en particular, i si ocupen algun espai, mínim, són tractats amb condescendència. Somiadors o quimèrics que demanen impossibles, “pobre gent”. 

Tinc un amic d’aquests, un “processista”, que té el costum d’escoltar la ràdio. Em diu, però, que avui no troba cap emissora que s’identifiqui amb la seva manera de veure les coses. Només troba continguts autònom-espanyolistes. Em diu que l’Ustrell l’ha expulsat de Catalunya Radio i que si posa el Basté de RAC1 es troba una emissora en clau espanyola, però que es pot esperar d’un mitja dels Godó. Escolta música li dic jo. 

Malauradament, els mitjans no són independents, són dels que governen i avui a Catalunya ens governen espanyolistes i aquests subvencionen als mitjans perquè traslladin el seu relat espanyolista a la gent, de tal manera que el delegat del 155, Illa, i la seva fantàstica gestió està al centre de totes les notícies. El meu amic em diu que només es poden aprofitar una minsa colla de tertulians que es mantenen ferms en els plantejaments “indepes”. Formen part de la quota d’hiperventilats que han d’incorporar les emissores per tal de que aquestes es puguin declarar plurals. Ara, la majoria de comunicadors s’han passat sense despentinar-se al relat autònom-espanyolista oficial. El tipus està desesperat. Escolta música li repeteixo jo.

Mentre el meu amic sintonitza “iCat” es poden fer un parell de reflexions. La primera seria que la quantitat de ciutadans que responen al perfil del meu amic és bastant més alta que l’espai que gaudeixen dels mitjans i per tant la seva manera de pensar es pot afirmar que està silenciada. La segona reflexió és que en la Catalunya actual alguns mitjans de comunicació exerceixen de colonitzadors.