Dona la impressió que molt poca gent recorda que Pablo Hasél està empresonat a Lledoners. És cert que des el moment de la seva detenció i durant de 5 a7 dies es van produir manifestacions i concentracions en diverses ciutats de Catalunya i de l’Estat espanyol amb un balanç de més de 100 detinguts i d’entre 100 i 200 ferits. També és cert que posteriorment (Hasél va ser detingut el 16 de febrer de 20221) s’han produït diverses concentracions, ja minoritàries, a Barcelona i Lleida. Personalment penso que insuficients.

Pablo Rivadulla Duró fou condemnat per “glorificació del terrorisme i injúries a la Corona i a institucions de l’Estat” vulnerant ostensiblement el seu dret a la llibertat d’expressió. Les lletres de les seves cançons poden agradar més o menys però no justifiquen de cap manera el càstig que li estan sotmeten. A més a més tots sabem que algunes d’aquestes lletres denunciaven fets demostrats de l’emèrit. Ara ja sabem que la justícia espanyola és venjativa i tria molt bé els seus objectius. 

El que em crida l’atenció és el poc ressò polític i mediàtic de la situació que fa quasi 5 anys que està vivint Hasél, de fet també podríem parlar del nois d’Altsasu. 

La sensació és que ningú fa res o no fa prou, ni entitats socials, ni partits polítics, ni la societat en general. Reconec que jo, que penso moltes vegades en Pablo Hasél, no estic lliure de culpa. L’únic que continua mantenint la posició és ell mateix.

Estem vivint una trista fase d’autonomisme controlada per un partit espanyolista fins l’extenuació, amb el vist i plau d’ERC que és qui la va promoure, en la qual el fet nacional està amagat en el calaix de sota i els presos polítics i els exiliats no estan a l’ordre del dia.