JoanC Roca 4 de setembre de 2026

Sovint es diu que els polítics mai no diuen tota la veritat, sinó allò que consideren més convenient per als seus interessos polítics o electorals. Tanmateix, tothom ho té normalitzat i habitualment se’ls hi perdona sense gaires problemes. Tots apliquem un filtre personal i reinterpretem el que diuen. Però algunes vagades sembla que es pensin que som idiotes perquè les diuen de l’alçada d’un campanar. D’exemples n’hi un munt. Com la versió de Pedro Sánchez sobre la crisi de Ceuta o quan la consellera Parlon i el Major Trapero  confonen una canya de pescar amb una perillosa porra extensible o quan diuen que l’empresa conjunta Generalitat-Renfe resoldrà el desastre de Rodalies o quan en Junqueras defensa el nou sistema de finançament, etc. etc. etc.

Es pensen que som idiotes? Parlem del nou finançament que el líder d’ERC, el partit més independentista de la història de Catalunya, defensa desaforadament.  

Modestament penso que amb l’espoli fiscal que estem patint des de que som tractats com una colònia, defensar aquest finançament és tractar-nos d’idiotes.

Assessorat per un molt bon amic economista, de prestigi reconegut, puc fer la següent explicació del que és cou.

Cada any (fins el punt de que és una pràctica “cronificada”) els comptes aprovats per la Generalitat són insuficients per fer front a les despeses. La diferència es concreta en factures que es comptabilitzen a l’any següent. En l’argot administratiu es coneix com “factures al calaix” que es financien amb endeutament, sigui del FLA o d’altres entitats. I així any darrera any. No cal recordar ara que el FLA (Fondo de Liquidez Autonómica) és la forma que l’Estat ens financia amb els nostres propis diners (espoliats) i que a més a més paguem interessos. Tornem a “les factures al calaix”. Doncs bé, l’any passat (2025) l’import de les factures traspassades al 2026 va ser de 5.295 M, xifra que es carregarà als pressupostos del 2026, però la despesa es va acreditar i materialitzar el 2025. Una xifra que representa el 10% de la despesa no financera.

Però és que no en tenen prou en no complir el model de finançament pactat sinó que ens diuen que amb el nou finançament la Generalitat disposarà de 4100 M més, xifra per cert inferior al desplaçament de la despesa. Per tant, la Generalitat l’única cosa que farà és no haver de dilatar la comptabilització de la despesa, però no tindrà capacitat de fer mes coses de les que fa ara. Ho podrà fer endeutant-se però respectant els límits marcats pel Consell Política Fiscal i Financera és a dir pel govern de Madrid on hi té majoria. I l’endeutament no té res a veure amb el model de finançament. Per altra banda l’infra-finançament de la Generalitat és aproximadament el 25% del dèficit fiscal, el qual amb seguretat és quedarà més o menys com ara, i tenint en compte que als darrers anys ha crescut. S’estima que el famós 8% PIB ara és el 10%.

Fa dies que dic que el nou finançament és una camama i sembla que no m’equivocava pas. I amb aquesta explicació que m’ha aportat un especialista de tema és demostra.

Que polítics d’altres contrades critiquen el nou sistema perquè beneficia a Catalunya és una altra mentida política que fan servir únicament pels seus interessos polítics perquè ja sabeu anar contra Catalunya dona vots arreu de l’Estat espanyol. Sí, és pensen que som idiotes però no ho som del tot.