Aquests darrers dies han sigut actualitat per motius ben diversos dos noms molt mediàtics, Javier Cercas Mena i Mario Vargas Llosa. Ja fa molt temps de Cercas vaig llegir “Soldats de Salamina” i de Vargas Llosa “Pantaleón y las visitadores” i he de dir que vaig gaudir de valent amb aquestes novel·les. En aquell moment sincerament vaig creure que seria un àvid lector d’aquest autors. La realitat ha estat, però, que no he llegit res més d’aquests senyors. El meu problema, o no, és que no sé separar l’autor de la seva obra. Quan un autor, com és el cas de Vargas Llosa, em tracta de terrorista pel fet de ser independentista o es manifesta amb Societat Civil Catalana (SCC) (Illa també hi era) m’impossibilita seguir la seva obra. Sí, alguns amics gents dubtosos opinen que no s’ha de barrejar una cosa amb l’altra però no en soc capaç. Com puc seguir l’obra de Cercas que es mostra hostil amb el sobiranisme fins a dir-les molt grosses. Per descomptat que cal respectar la forma de pensar de cadascú. Jo mateix tinc amics que no són independentistes però quan algú, per gran autor que sigui, demostra amb paraules i fets el seu odi a una forma de pensar, en el meu cas, no puc fer res més que eliminar-lo dels meus referents. 

Segurament hi ha més gent que li passa el mateix que a mi. Ara, els mitjans de comunicació públics de Catalunya he de pensar que saben separar perfectament autor i obra perquè aquest darrers dies han cantat les excel·lències de Vargas Llosa recentment desaparegut i de Cercas que celebrarà “Sant Jorge” amb el delegat Illa. He d’entendre que aquest mitjans són coneixedors dels currículums d’aquests senyors però que consideren que el que importa és la seva obra i que han d’obviar el seu comportament. 

Quanta obra que m’estic perdent, tu!