És fa difícil creure que els partits que es proclamen independentistes vulguin realment una Catalunya independent. Bé, segurament la volen però no estan disposats a fer res efectiu per portar-la a terme. Sí, si demà es llevéssim independents estarien tots molt contents. No s’ha de ser un geni per tenir clar que sense una estratègia unitària la independència no és possible. Una estratègia unitària no vol dir que hagin de defensar les mateixes polítiques en àmbits socials o econòmics. Que aquests partits no treballen per la independència es demostra quan han posat al PSOE del 155 a la presidència de la Generalitat o quan pacten les institucions i algunes polítiques amb el repressor o quan veus que les polítiques del espanyolista que governa Catalunya porten a la desnacionalització del país sense cap mena d’escrúpol ni de vergonya i aquests partits dits sobiranistes no es revolten. Així doncs veiem que no tenen cap intenció de treballar per la República catalana, si més no, a curt i mig termini. Aquesta actitud davant el colonitzador la tenen tots aquests partits que per acabar-ho d’adobar la seva màxima és barallar-se entre ells. Ja ningú s’estranya de que la CUP arribi a acords amb el PSOE delegació de Catalunya.

En qualsevol cas ja fa temps que hem constatat que els partits, tal com estan d’avui, no ens portaran a l’alliberament nacional. S’ha evidenciat que ha de ser la gent que faci la feina. Els partits, que arribarà un moment en el qual seran necessaris, s’hi hauran d’apuntar quan es vegin acorralats com va passar durant el procés.  

Quan parlem de la gent ens referim a les entitats, associacions i altres col·lectius que continuen treballant per la independència cadascú en àmbits diversos. Les entitats més importants són l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República però la situació en que es troben actualment és desgraciadament descoratjadora. L’ANC està dividida en dues faccions fins ara irreconciliables. Trobem un grup que representa una tercera part que aprofitant els reglaments de l’entitat exerceix un bloqueig que impossibilita portar a terme avenços significatius. La pregunta que ens podem fer és per què no arriben a consensos per llimar diferencies i anar tots a una. Costa d’entendre que un Secretariat que compte amb grans figures del moviment independentista no pugui resoldre aquest handicap. Per altra banda el Consell de la República està intentant sortir d’una fase de crisi després de l’elecció d’una nova presidència. Mentre els que acaben d’entrar estan preparant un govern i una proposta d’acció, ja troben un grup intern sorgit de diferents Consells Locals que ja es dedica a criticar obertament sense cap mania al President guanyador de les eleccions. En aquest cas la pregunta és per què aquest grup opositor no pot donar una mica de temps als nous a preparar-se. Volen entitats fortes absolutament necessàries per l’objectiu independència o volen lluites amb interessos personals?

Sempre parlem de que els independentistes no han deixat de ser-ho i segurament és veritat però veien el panorama s’entén el clima de desànim que estem vivint. La gent està en la posició de quan us poseu d’acord ja m’avisareu.

Sí, el procés està en coma amb respiració assistida, però no és mort. Necessitem una guspira i jo vull creure que apareixerà.

La part positiva, per trobar-ne alguna, és que l’ANC i el Consell de la República compte en gent molt valida que quan superin la conjuntura actual seran capaços de revertir la situació de l’independentisme estabornit d’avui.