L’esperat dia de la taula de diàleg ens ha donat diverses fotos, la dels presidents prèvia a la pròpia taula, la de la taula amb l’absència dels representats de part de l’independentisme, la dels membres de la mesa del Parlament als jutjats o la dels CDR’s acusats de terrorisme, però la foto que crida l’atenció per ostentosa és la de Sánchez i Illa prenent un cafè mentre la taula de diàleg estava reunida i encara sort que no si va ajuntar l’Aragonés. Tothom buscava la seva foto i poder alguns estan molt cofois per haver-la aconseguit però la veritat és que per l’independentisme la foto és absolutament decebedora.

Per ser honestos cadascú hauria de manifestar clarament quin objectiu real busca en aquesta taula de diàleg i quines possibilitats té per aconseguir algun dels seus objectius. I molt important cada part ha de tenir molt clar quins elements de pressió aporta. Si una part només porta un lliri a la mà i el convenciment de que té la raó tots sabem que no té res a pelar.

Així doncs si fos el cas de que no tens cap força per negociar hem de pensar que poder estàs enganyant a la gent. Si l’argument és que som els campions del diàleg i que mai abandonarem la taula i per l’altra banda et diuen que la resolució va per llarg sense cap termini, la pregunta és on ens porta tot plegat. Si tu planteges amnistia i autodeterminació sense cap força perquè la força és la gent i el que estàs fent és desmobilitzar-la i l’altra et diu que d’això res de res que el que cal és “la agenda del reencuentro” mantenint la repressió a tota marxa ens podem tornar a preguntar a on ens porta tot plegat.

Jo pensava que es tractava de trobar una sortida a un conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Un conflicte que fa 300 anys que dura i en el que concretament des de fa quatre anys l’Estat espanyol hi aplica una repressió impròpia d’un Estat democràtic que continua fins avui i que malgrat “el gobierno más progresita de la historia de España” tot fa preveure que continuarà. Com es demostra amb que, ahir mateix, la mesa del Parlament va anar als jutjats, els CDR’s acusats de terrorisme i més de 3000 persones imputades.

Un taula de negociació on no hi hagi les forces independentistes amb una representació potent i no es defensi la legitimitat de l’1 d’octubre em sembla una parafernàlia, una taula de fireta, un engany i un qui dia passa any empeny.

Si després del fracàs, almenys per a mi, d’aquesta segona reunió de la taula ERC aprova els pressupostos del PSOE i continua donant-li suport en tot que algú que m’ho expliqui.

No cal dir que la majoria dels mitjans de comunicació catalans, llevat de les excepcions de sempre, no han fet el crit al cel de com va anar la trobada d’ahir o de les declaracions posteriors del Sánchez. Res de nou. 

La independència només se la creu una part important dels ciutadans del nostre país I per tant haurà de ser la societat civil organitzada la que amb, espero, el Consell per la República mantingui el procés viu.