Efectivament, a Catalunya existeixen múltiples formes de pensar com, per altra banda, passa a qualsevol país normal del món. No som un cas rar. Cal dir, però, que en l’àmbit nacional sí que tenim unes especificats que no es donen en altres llocs. A Catalunya hi viuen catalans, espanyols i catalano-espanyols amb un grau de convivència excel·lent per molt que hi hagi qui vol vendre un discurs fals sobre això. I en cada grup hi podem trobar múltiples ideologies 

El que seria bo és que totes les formes de pensar tinguessin uns mitjans de comunicació plurals i independents. I que tothom pugues trobar-ne algun on s’hi sentís còmode reben informació verídica i independent del que passa. Dissortadament això no passa a Catalunya ni a Espanya ni probablement a molts països. Està clar que m’interessa el cas de Catalunya i francament les mitjans de comunicació que s’adrecen al públic que té una forma de pensar semblant al meu es troben en una minoria alarmant. A veure, independentistes fidels a tot el que representa l’1 d’octubre deuen ser un 20%, o més, dels catalans (és un càlcul molt personal) però els mitjans en els que aquest percentatge s’hi sentí representats no crec que arribi ni al 5% (és un altre càlcul personal). Em refereixo a mitjans en paper, radio, televisió i xarxa.

Cada dia es pot anar comprovant com la manipulació del poder va absorbint més periodistes i/o opinadors. Cada dos per tres em trobo dient-me “ aquest també ha caigut, ja ha canviat el seu discurs”. Tothom fa els seu procés i n’és ben lliure, però... Ara penso en un cas d’una periodista molt independentista l’any 17, després va anar a Nació digital (ERC) i ara diu que se’n va a El Periódico (PSC-155). Idees, carrera, pasta? 

També és molt trist comprovar que els partits quan son minoritaris o tenen poc poder es mostren molt purs i democràtics i tenen un discurs molt exigent amb la independència dels mitjans. I quan toquen poder els hi falta temps per ocupar els mitjans per tal de fer-los servir de cadena de transmissió del seu pensament únic. La independència de la informació passa a millor vida. Aquest canvi d’actitud és fàcilment verificable amb TV3, CatRadio o el diari Ara per posar-ne alguns exemples. Sí, des de que mana ERC (i en part el PSC-155) aquests mitjans son exageradament partidistes. Expulsen col·laboradors crítics (Albano o Carracelas) i per contra donen més cobertura als afins (Sergi Sol). Allò de TV3 “la teva” ara és veritat, la teva vol dir la d’ERC però no la meva. Si és veritat que jo formo part del 20% també és veritat que no trobo col·laboradors de la meva corda més enllà d’un 5%.

Qui mana: ERC. ERC és independentista? Ho dubto molt (fets). Els mitjans que controla ERC parlen d’independència? Ben poc i quan ho fan és amb aquell to de condescendència amb els fidels a l’1O certament molest.

Una altre prova de qui té el poder decideix quina informació s’ha d’emetre i quines opinions s’han de donar és qui rep les subvencions i la seva línia editorial.

Aquest pensament és fàcilment comprovable analitzant el tractament que els mitjans catalans, citats abans, de la manifestació de la diada minimitzant-la tot el que han volgut ocultant-ne l’èxit.  

Sempre ens quedaran VilaWeb, El Nacional, El Món, La República i alguns més petits.