El delegat de la colònia, Salvador Illa, i el seu equip ens diuen que d’aquí a dos o tres mesos la xarxa ferroviària de Catalunya tornarà a la normalitat. Vol dir això que la imatge de passatgers dels nostres trens sortint d’un túnel caminant per les vies tornarà a ser una imatge habitual? Ja sé sap, a vegades es produeixen incidències normals en qualsevol xarxa ferroviària del món mundial.

De 10 a 15.000 milions en 10 anys era l’estimació tècnica de la inversió necessària per posar al dia la xarxa ferroviària de Catalunya. Tanmateix, del 2015 al 2023 es van pressupostar aproximadament 7.600 milions, quantitat clarament insuficient. Però vet aquí que l’execució mitjana ha estat d’uns 3.100 milions. En el transcurs dels anys l’execució és del 30 % de les necessitats. Les xifres canten. 

Aquest tracte colonial i premeditat, no és d’un any, és sostingut. 

Com no pot ser d’altra manera els servei es va deteriorant progressivament cada any. Només cal observar una dada. Les incidències greus eren d’una cada dos o tres dies l’any 2023, d’una cada un o dos dies l’any 2024 per arribar a una incidència greu cada dia l’any 2025. No contemplem en aquest mínim anàlisi les incidències totals que estan al voltant de quaranta diaris.

Aquesta desinversió sistemàtica i premeditada només pot portar a un deteriorament sistemàtic de les infraestructures ferroviàries el qual queda reflectit en la involució de Rodalies on els trajectes són més lents ara que l’any 2000.

Des de l’accident mortal de Gelida del 20 de gener de 2026 el col·lapse de la xarxa ferroviària és total. Han aparegut centenars de punts on s’havia de revisar la seguretat, la qual cosa vol dir que no es fa sistemàticament un manteniment mínim?. Bé, línies aturades, trams amb limitacions de velocitat, retards acumulats, etc. 

Tenim una xarxa ferroviària indigna d’un país normal. Ei! Sembla que a Madrid les execucions estan per sobre del 100% pressupostat. Hollywood, tu. Però ja sabem que la metròpoli mereix un tracte que la colònia no es pot permetre. 

Per cert, des de l’accident i el caos total que vivim cap ministre del govern espanyol s’ha dignat a aparèixer per aquí. Que hi han d’anar a fer a la colònia?

Tranquils, però, ens asseguren que en dos o tres mesos tornarem a la normalitat? 

I jo em pregunto a quina normalitat? A la d’una incidència greu cada dia i retards absolutament normalitzats? A veure de tant en tant gent que surt dels túnels caminat per les vies de tren? 

El dia 1 de desembre del 2007 a Barcelona ja es va produir una gran manifestació sota el lema “Som una nació i diem prou” convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir en la qual es proclamava “Prou als dèficits en les infraestructures i el servei ferroviari” i més recentment el 7 de febrer d’enguany l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República van convocar una manifestació amb el lema “Prou! Única via: Independència!”. Jordi Domingo, president del Consell de la República, ho va expressar molt clarament: “Tenim un tracte colonial i ens hem de desfer de la metròpoli” i “És deshonest queixar-se de la pobresa i dels problemes de l'habitatge i la sanitat i no denunciar-ne la causa essencial: l'espoli fiscal”

Avui, 4 d’abril, el govern espanyol de la Generalitat i els mitjans “catalans” subvencionats i colonitzadors intenten normalitzar la situació parlant-ne el menys possible mentre els usuaris estan desesperats pel servei rebut i cada vegada més opten per buscar-se la vida per altres mitjans. I, qui dia passa any empeny. 

Us puc fer un llista de 100 raons per a la independència, de fet estan publicades en aquest web, aquí, i una d’aquestes és sens dubte l’estat d’abandó premeditat de les infraestructures del nostre país. Posem-nos les piles, va.