Com no podia ser d’una altra manera el “finançament singular” s’ha quedat en no res. Que ja ens coneixem tots des de fa molt temps, tu. Que el PSOE i la seva delegació a Catalunya, el PSC, (partits que formen part del regim del 78) no portarien a terme cap “finançament singular” en la línia que s’exposava en els pactes de legislatura era d’una evidència cristal·lina. Que aquell pacte fos subscrit per l’entorn dels Comuns es podia entendre donada l’espanyolitat d’aquest entorn. Que fos subscrit per ERC donant la Generalitat al PSOE ja es feia més difícil d’empassar. En aquell moment es podia interpretar que el que entenia na Marta Rovira per “acabar la feina” era donar el govern a un delegat del PSOE. Però és clar amb aquell pacte, deien que, aconseguirien un concert econòmic del tipus del basc però amb un altre nom. No crec quer ERC fos tan ingènua. Era una rendició a l’espanyolisme? De fet és el que sembla veien l’autonomisme d’ERC a Catalunya o l’espanyolisme de Rufián a Las Cortes on el principal enemic sempre és Junts. El que és informació i no opinió és que ERC no mostra gaires escarafalls davant de les polítiques desnacionalitzadores de la delegació del PSOE que governa a Catalunya. Tot a canvi d’un “finançament singular” imaginari. Bé, ja ha arribat el moment, el nou finançament era una camama. Ep! Ja ha sortit l’Oriol per amenaçar solemnement que no aprovaran els pressupostos ni de Catalunya ni d’Espanya. El que no fa és cap moviment per fer caure els governs. Pot ser és perquè a Catalunya ja estan còmodes en el tripartit majoritàriament espanyolista i a Espanya defensant el govern del PSOE. El que no entra en els seus càlculs és treballar per a la independència de Catalunya cercant la unitat d’acció amb les forces socials i polítiques independentistes.