El mínim que podíem esperar després de l’anunci del PSC, delegació catalana del PSOE, de que la Generalitat recaptarà l’IRPF l’any 2028 era un terratrèmol polític provocat pels partits catalans dits independentistes, però vet aquí que no ha passat res. ERC va justificar el fet de donar el govern de la Generalitat al PSC més espanyolista de la història amb el traspàs del finançament a Catalunya, allò del finançament singular que, cal dir que, molts no ens vàrem creure, i ara que ja es demostra que era una camama la reacció dels de Junqueras és tan tímida que podem dir sense cap dubte que és inexistent. És poden mirar al mirall sense que els caigui la cara de vergonya? Definitivament s’ha tancat la feina que va venir a acabar la Marta Rovira, desapareguda a Suïssa? Ei, la reacció de la resta de forces polítiques tampoc és per titar coets. 

A més a més no cal dir que això del 2028 és un qui dia passa any empeny. Plaurà molt d’aquí al 2028.

Ni finançament singular, ni rodalies, ni defensa del català, ni català a Europa, ni competències en immigració, ni ... res de res. El més bo del cas és que abans de portar a terme tots aquest acords de legislatura amb el poc fiable Pedro Sánchez la part catalana no es cansava de dir que la part espanyola no era de fiar perquè mai acomplien els seus compromisos la qual cosa s’ha demostrat. Però ells continuen governant, certament amb moltes dificultats però són allà. El més cridaner de tot plegat és que els hem posat nosaltres. L’única explicació de que ERC hagi col·locat un espanyol a la Generalitat és per a mantenir uns quants càrrecs del sottogoverno, unes petites quotes de poder, cosa que és molt reprovable perquè han abandonat el país a les urpes d’Espanya. 

Els partits catalans han deixat la carpeta de la independència sota de totes les carpetes del calaix de a baix. La rendició ha estat clamorosa. 

Molta gent que manté la flama expressa que cal fer un canvi total de lideratges per tal de tornar a confrontar-se a l’Estat espanyol. I cal donar-los-hi tota la raó veient com es comporten els actuals que són els mateixos del 2017. 

La reacció no pot esperar massa perquè el procés d’assimilació no s’atura.