Ja és greu no respectar la llengua pròpia però encara ho seria més que inconscientment contribuíssim en la seva desaparició. I dic inconscientment perquè no em puc creure que hi hagués catalans que ho fessin expressament. També em sembla quasi delictiu que els espanyols i ciutadans d’altres països no els hi importi ser ubicats en el col·lectiu de contribuïdors en fer desaparèixer la llengua del país que els acull. 

Com tothom sap la situació actual del català és molt precària i malauradament és la llengua minoritària a Catalunya. 

A continuació esposo unes dades per donar context a la situació.

La sociolingüística té alguns llindars orientatius que determinen quan una llengua minoritària entra en desús. Aquests llindars es basen en estudis sobre transmissió i ús social.

• Per sobre del 50%: la llengua minoritària encara pot ser forta, sobretot si es transmet a casa.

• Entre el 30% i el 50%: situació de bilingüisme estable però amb risc si la llengua dominant té més prestigi.

• Per sota del 30%: comencen problemes seriosos de transmissió intergeneracional.

• Per sota del 20%: alt risc de substitució lingüística.

• Per sota del 10%: la llengua sol entrar en fase de desús accelerat i pot esdevenir residual. 

Segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP 2023), publicada el 2025, l’ús habitual de l català és:

• A l’Interior (Lleida, Girona, Ebre) és d’entre el 40 i el 50%.

• A la costa i a l’àrea metropolitana de Barcelona és d’entre el 10 el 30%.

• La mitjana del país és del 32,6%.

En aquest punt estem, però anem a veure quina es la tendència:

• 2003 - 46%

• 2008 - 35,6%. Fort descens

• 2013 - 36,4%. Estabilització

• 2018 - 36,1%. Estabilitat

• 2023 - 32,6%. Nova baixada

Les dades ens diuen que estem en zona de risc. A dos punts i mig de tenir problemes molt seriosos per a no entrar en zona de desús de la nostra pròpia llengua, la llengua dels nostres avantpassats, avis i pares.

És molt trist que Barcelona, capital del país, estigui en zona alta de risc. Tanmateix els darrers governs de l’Ajuntament de Comuns i PSOE no se’ls ha vist gaire preocupats ans el contrari, per exemple, donant beques per escriptors en castellà.

Penso que la situació és prou coneguda pels catalans però aquestes dades poden obrir els ulls als que viuen sense tenir gaire o cap interès pel seu propi idioma. 

Faig aquestes reflexions perquè crec que si molts catalans (quan dic catalans em refereixo a catalans i catalanes, s’entén oi?) fossin conscients de que no mantenir sempre el català sense importar en que ens parlen els interlocutors o adreçar-nos a tothom en català sense tenir prejudicis pel seu aspecte i fer-ho en qualsevol lloc, pot contribuir en el desús de la llengua Guifré el Pilós, es posarien les piles. No pot ser que contribuïm en la destrucció de la nostra cultura més que mil·lenària.

Ara, puc entendre, amb dificultats, però puc entendre al ciutadà de peu, però el que hauríem de fer és tipificar el delicte que cometen les administracions polítiques catalanes que participen en aquest extermini, sobretot des de que governen Catalunya els delegats d’Espanya que arriben a la cara dura d’intentar espanyolitzar a Antoni Gaudí.