JoanC Roca 25 de maig de 2026

Moltes vegades em pregunto com deuen viure la seva funció colonitzadora els/les periodistes que treballen en els mitjans de comunicació públics i privats catalans. Que Catalunya és una colònia o rep el tracte de colònia per part de la metròpoli espanyola crec que està fora de qualsevol discussió. Hi ha molts arguments que ho demostren, polítics, econòmics, culturals i lingüístics. Catalunya viu aquesta situació colonial des dels decrets de Nova planta l’any 1716.

També sabem que per mantenir un regim colonial és imprescindible la col·laboració interior i el cas català, lògicament, no se’n escapa. Aquesta col·laboració es produeix en tots els àmbits però en aquest pensament només ens referirem al dels mitjans de comunicació. Avui el procés colonial també passa per desnacionalitzar i espanyolitzar als catalans, tasca en la que el actual govern espanyolista de la Generalitat s’hi està esmerçant sense dissimular pas gaire. I vet aquí que els mitjans catalans hi estan col·laborant sense reserves. Alguns d’una forma subtil i d’altres descaradament. Escoltar l’Ustrell fer proclames contra la vaga de mestres que semblen dictades punt per punt per la consellera Esther Niubó, ja no sorprèn a ningú. Que l’Escapa ens parli del seu desig d’una hispanitat catalana i que el Bundó parli amb condescendència dels manifestants contra la situació del transport també entra dins de la normalitat. Que Basté estigui connectat a Madrid la major part del seu programa de màxima audiència dels matins està sistematitzat. Que Cruanyes acusi d’extrema dreta a qui denunciï irregularitats en les subvencions i els contractes de la Generalitat ens ho hem de menjar amb patates. Qui se’n recorda de l’expulsió dels platós de TV3 de les veus contraries al regim colonial com Albano o Carracelas? De fet TV3 cada dia s’assembla més el tercer canal de TVE.

No parlem de la Vanguardia o d’El Períódico que mai han deixat d’exercir el seu paper de colon interior. Sap més greu que l’Ara, en el seu moment va ser una gran esperança, també hagi adoptat aquesta posició, encara que això sí, d’una forma més dissimulada.

Sempre es diu que els grans mitjans acostumen a estar al servei del govern de torn, segurament perquè reben el gruix de les subvencions públiques, i avui tenim un govern espanyolista que exerceix sense complexos.

La pregunta que em faig és com ho porten els/les periodistes que fan aquesta funció colonitzadora. Efectivament ells responen a les línies editorials dels mitjans que els paguen. Centrant-nos en els comunicadors que són catalans/nes de cor. Són conscients del paper que juguen?  Es pot pensar una cosa i dir la contraria?. La seva feina és molt important perquè crea opinió i col·labora en implantar el relat d’uns poders que no estan per la llibertat del seu país. Poden, cada dia, parlar de les excel·lències del govern de tothom que tots sabem que és com el virrei modern.