ERC està preparant el terreny per justificar l’aprovació del nou sistema de finançament que estan pactant amb el PSOE. Ens parlen de quasi 5.000 milions d’euros més per a Catalunya. Qui diria que no a aquest increment? Que a més a més serà gràcies a la gran capacitat de negociació dels republicans, tu. Durant els propers dies assistirem a l’esperada cimera entre Oriol Junqueras i Pedro Sánchez on visualitzaran el gran acord i es faran una fotografia on sortiran molt somrients. Serà una fita històrica on el 155 i l’independentisme arriben a un acord de finançament per a Catalunya. L’Oriol i el Pedro amb focs artificials de fons. 

Digueu-me incrèdul però a mi els números no em surten i aquest teatre del gran èxit d’ERC tampoc em quadre pas gaire.

En primer lloc, amb dades de 2024 el PIB va ser de 302.304 milions de euros. Fent un petit càlcul, sabent que el dèficit fiscal representa el 9% del PIB català, la xifra aportada aquest any va ser de 27.207 milions d’euros. Així doncs recuperaríem al voltant del 18%. No sembla massa, oi? 

En segon lloc, des del PSOE ens dient que aquest singular fiançament singular de Catalunya beneficiarà a totes les autonomies. Totes rebran més diners. Duros a quatre peles. No, a mi no em quadra.

I en tercer lloc, l’aprovació d’aquest miraculós finançament ha de passar pel Consejo de Política Fiscal i Financiera on hi ha majoria del PP, el qual no se’ls veu gaire per la feina, i per rematar-ho las Cortes hi ha d’afegir la seva signatura. 

Que aquest singular finançament singular arribi a bon port és pot considerar inversemblant.

Per alta banda caldria recordar que aquest gran acord que estan a punt de signar no té res a veure amb el que es va plantejar en el pacte d’investidura del delegat d’Espanya a Catalunya. El finançament havia d’anar en la línia d’un concert econòmic amb recaptació pròpia. Que ens prometin una pluja de milions no té res de nou. El que seria nou és que complissin més enllà del 30% de la promesa.

Així dons quin sentit té aquesta cimera? La foto de Junqueras amb qui, segons ell mateix, no compleix mai els acords? La foto de Sánchez que tornarà a dir que el no compliment és culpa d’altres? 

Van marejant la perdiu i nosaltres no veurem un duro singular.